Entrenaments Torre Mossèn Homs - Terrassa

Un clàssic entrenament

2012-02-01T13:34:00.008+01:00

La Mitja de Terrassa ha fet que avuí els mossenaires hem estat poquets. Segur que heu estat prudents i esperem que us hagi anat la mar de bé.

Hem estat poquets els que hem fet un entrenament al circuit clàssic i perquè no ens cansés massa, donat que dúiem a amics que tenien la nostra mitja.

A la sortida hi havia una colla de d'amics que ens han vingut a saludar i anaven a fer la pujada a Montrodon de cara aquest proper diumenge.

Bones converses i de la colla teníem a en Jaume Aragonès que a la mitja faria un gran registre de 1h18 que ha fet fins a Sant Julià d'Altura .

En n Joan Forté que ha vingut fins a Sant Vicenç de Verders la mitja va establir un registre de 1h40' .

Des d'aquí felicitem a tots els amics que també la vàreu fer i ja ens explicareu que tal va anar.

Toni, Jaume, Jose, Toni, Gaby, Jose
Irene, Javi, Joan, Fernando i jo

Avui després d'un temps ha vingut en Fernando que encara està convalecent d'un accident i

La Irene, que amb el seu marit porten corremonts.cat on ara hi tenim creat un grup per si us hi voleu apuntar. Tenim a quatre subscritors mossenaries: Irene, Agustinjr, Alex, Antonio Rubio

També al nostre fòrum els que no esteu apuntats, ho podeu fer per rebre noticies.
http://mossenhoms.netfreehost.com/profile.php?mode=register

En Joan ens retrata a Sant Vicenç de Verders

En Toni s'ens dona a conèixer com a Mossenaire de la setmana i li agraim que ens faci costat al nostre projecte i ara a més: sabem d'on ve i on va.

Gràcies Toni

Em dic Toni amela, de sempre he sigut un apassionat de l'esport, de petit ja corria, m'agradava, també he fet altres esports, basquet, handbol, ciclisme etc.......

Fa cosa de tres anys i prop dels 40 anys, va passar que aquell estiu, lo típic, bon menjar, coca cola, unes claretes, bé lo normalque sol passar, al final de l'estiu havia pujat uns kilets cosa totalment anormal en mi. Això en va fer decidir a tornar a començar a fer esport, també suposo i com diu la meva dona, la anomenada " crisi dels 40".

D'ençà fins ara he anat corrent per " joví" de tant en tant faig alguna cursa per foguejar-me. Sempre he acostumat a sortir sol a córrer, fins que per part de la família vaig saber de vosaltres, i en vaig dir que un dia tenia que venir a corre en els mossenaires aquest dia va arribar fa uns tres mesos, en va agradar molt i ara sempre que puc m'apunto, la veritat es que sou la motivació per aixecar-me el dissabte a les 7 del mati, venir aquí, entrenar i fer la xarrada i a les 9 cap a casa ja de bon humor i començant el dia
carregat d'energia.

Per acabar donar les gràcies al Pep, per la seva iniciativa, que en tota seguretat ens ha aportat el valor d'estimar l' esport en la vessant mes popular, les relacions entre el corredors de compartir una mateixa finalitat, disfrutar per sobre de tot de la natura i de l'amistat de persones que en molts casos nomes es coneixem d'aquest matins, i que fa que durant aquesta hora aconseguirem desconnectar totalment de les càrregues de tota la setmana.

siau.

Un DINOSAURE entre els Mossenaires

2012-01-25T14:54:00.000+01:00

El Dinosaure d'en Roc Alabern ens obre les portes a Terrassa per la carretera de Sabadell. És un monument curiós i únic, almenys d'aquestes característiques: fet de ferralla i en concret de ferro i xapa de cotxes. Segur que quan els vehicles no siguin com els d'ara per molts serà com l'època dels Dinosaures,

El recorregut ha estat novedós, donat que arribats a l'estació de Rodalies de Torrebonica, ens hem dirigit cap a Torre sana i just al qm. 4,2 ens hem retratat per la posteritat.

Agraeixo a tots que heu fet costat a la iniciativa i la tornarem a repetir, donat que he sentit molt bons comentaris de la iniciativa.

A la tornada, i just a l'encreuament on abans havíem passat, hem convidat a qui volgués fer un xic menys a tornar just pel mateix camí i a qui li vingués degust, anar a perimetrar el camp de golf per completar aproximament els 10 qms.

Hem destacat que l'Alex de nou feia marca personal i ens regalava crònica i ho exposava al nostre fòrum i hem tingut de nou noves amigues i amics que s'estrenaven com a mossenaires, com son la muller de l'Alberto Serrano i una amiga de la parella.

Agraïts i us tornem a esperar el proper dissabte, en una setmana important donat que tindrem una nova edició de la prestigiosa Mitja Marató Ciutat de Terrassa que tindrà lloc a l'endemà del no més prestigiós: l'Entrenament en Grup a Torre Mossèn Homs.

Moment en el que tots ens construïm el nostre record, únic moment !

Ara un estudi fotogràfic

Fet l'experiment en Dani, Vicenç i Juli en primer terme

Lluís, Eva, Joaquín, Joan

A en Robert, avui els Sabadellencs han tingut representació amb ell i un amic

En Manuel Expósito, Diego Garcia i Emilio Expósito

El grup anat a buscar el camí del golf

Innegable que el lloc s'ho val. Bonic i encisador

Ara us posem una mica d'explicació que hem trobat del lloc on hem anat per primera vegada;

segons informació obtinguda a:

http://www.xtec.cat/

Roc Alabern, artista Terrassenc 1945-2003

Roc Alabern té un lloc dins de la nostra història de l’art i és segurament l’artista més complert que ha donat Terrassa dins dels moviments de l’art contemporani.

Els orígens pictòrics van ser a la seva Terrassa nadiua als finals dels anys cinquanta, quan recorria els paisatges de l’entorn amb el pintor Floreal Soriguera.

En Roc era un artista inquiet i als anys 80 va viatjar a Nova York , on hi va fer una curta estada. Més endavant als anys 90 va viatjar als Estats Units d’Amèrica a Denver, Colorado, on juntament amb 7 artistes catalans varem fer una exposició en motiu d’un intercanvi cultural. Més tard va anar, en diferents ocasions, a treballar i a passar un temps a New Mèxico. Va exposar en dues galeries a Santa Fe i a Taos.

En els últims deu anys de la seva vida va anar a viure al Baix Empordà, a Fonteta. En Roc se sentia atret per la naturalesa. A la Bisbal d’Empordà va muntar el seu estudi de portes obertes, que li va permetre tenir contacte amb persones de diferents nacionalitats.

L’obra d’en Roc Alabern és al llarg de la seva trajectòria un viatge d’anades als orígens de la modernitat i la contemporaneïtat. Tota la seva obra és un assaig de descodificació de l’art modern i la seva problemàtica i també un debat entre la naturalesa i l’abstracció. L’artista va dedicar tota la seva vida a l’art com a estratègia de lluita intel•lectual i de vivència per descobrir l’essència de l’art i els seus mecanismes creant el seu propi model pictòric.

"L’art a nivell personal representa la possibilitat de llibertat” Roc Alabern, 1983

Dinosaure. Roc Alabern (1986)

Matinar per córrer

2012-01-17T17:56:00.000+01:00

Matinar un dissabte per entrenar pels entorns de Torre Mossèn Homs, sempre te una compensació i aquesta és el plaer de fer-ho al costat de molt bona gent, com de nou ha tornat a ésser.

La cultura atlètica d'esperar als encreuaments, es va imposant i ens fa que les colles cada cop son més nombroses a molts grups que es van formant arreu. L'únic, és saber que s'és capaç de córrer i fer-ho una hora, que ens porta a acumular deu quilòmetres.

Avui, tot i anar per llocs prou coneguts per tots nosaltres, hem fet un circuit a l'inrevés de sempre i te el seu atractiu. Uns quants canvis juganers, reagrupaments i la fotografia a un lloc que sempre ens satisfà, com és al costat de la Font de l'Argelaguet.

Gràcies per fer-nos costat, i us hi esperem tot l'any.

Fotografiats tota la colla a la font de l'Argelaguet. Una fotografia similar a unes altres, però sempre amb gent diferent

Curiosa fotografia on tots estem mirant en sentits diferents, i és que mentre ens reagrupem no parem.

A aquesta recta prou coneguda dels boscos de Can Deu, s'ha fet un progressiu

Amb el mossenaire nou, de verd i en David i en Toni, passem per l'ampli pàrquing dels boscos, on veiem els tubs

Al capdavant el segon mossenaire nou, i és que avui hem tingut quatre persones que no havien vingut fins avui a entrenar plegats.

Toni a l'esquerra, Ferran i Pedro . En Pedro te posat al cap fer una cursa de 100 quilòmetres.

l'Anna Cos, seguida de prop per en Pau i en Casi

I els mossenaires nous, les noies de l'esquerra, junt amb en Barto i l'Anna . Ens han promès tornar

La Marta, que venia aconsellada per en Barto, encara no te per costum córrer, però avui era el seu primer dia i com veieu ho indica

Els que fa temps que correm, fa molts anys i que ens coneixem tots, sabem els uns dels altres. Qui no coneix a la Carme Ballesteros. Per nosaltres ha marcat la historia de l'atletisme local, Sovintejant tota mena de guardons i de fa molts anys allà on va, els títols son de gran prestigi, com campionats Catalans en totes les distàncies atlètiques i modalitats: maratons, mitges i deu mils son les proves en les que més l'he vist, però als campionats locals fa molts temps que és de les primeres. Fa anys que quan no te entrenaments especialitzats, ve a córrer de Mossenaira i ens recordava que va ésser de les primeres. Segur que te anècdotes per omplir un llibre i li demanavem que ella mateixa ens donés alguna referència seva i li ho agraim i estem contents de veure com pensa en nosaltres i ve com ara aquest dissabte. Enhorabona, Carme i molt agraits.

ens deia la Carme;

Em dic Carme Ballesteros, avui ha estat un dia molt agradable per mi,ja que soc una de les primeres mossenaires i feia molts dies que no anava a entrenar amb ells per motius d'horaris. Avui he anat a mossèn Homs i m'ho he passat d'allò més bé. No soc de gaires paraules així que intentaré explicar breument el meu currículum.Vaig començar a córrer fa 17 anys per equivocació i he arribat a fer coses i marques que mai m'hagués imaginat que les feria, com baixar de les 3h en marató en tres ocasions,1h 21' en mitja i 36'50" en 10k.Jo escoltava que la gent s'obsessionava molt amb el mur de les 3h, ho intentaven i no havia manera i a dia d'avui encara no ho han assolit. Jo haig de dir que he tingut bons companys al costat com el Quico Querol, el Zico, el Vicente Muñoz, el Pep Moliner, entre d'altres que m'han aconsellat i m'han sapigut portar molt bé sense arribar al punt de que el repte de les 3h fos una obsessió i això és una de les coses més importants . . . Anar fent sense esbombar-ho gaire, i al final . . ."Patapam", ho fas; jo crec que s'ha de ser prudent i no posar-te una pressió afegida que no et cal ja que corres més tranquil i és quan surten els resultats dels entrenaments i la constància. Ara segueixo corrent però he baixat una mica el llistó, ja sabeu, l'edat no perdona.
Només us haig de dir a tots els i les mossenaires que no fa gaire que correu, que continueu fent-ho, cadascú al seu nivell i mai deixeu de ser fidels a aquest art que s'anomena "córrer".

Cremant turrons corrent

2012-01-11T14:06:00.002+01:00

Aquest dia per la majoria és l'endemà de festes. Molts aprofitem les virtuds de fer esport i l'efecte de cremar calories, per poder gaudir dels menjars que hem pogut fer en família i córrer una horeta acompanyat, a banda de trobar-te amb les amistats, gaudeixes d'una admòsfera més neta, bones vistes i millores les capacitats físiques, aportant un entrenament als nostres organismes.
Amb aquesta prèvia ens trobem una bona colla i amb l'objectiu de fer el circuit que ens porta per indrets que moltes setmanes repetim: els camps acabats de conrear, camins amples on es proposen alguns canvis de ritme, els quals tenen l'objectiu de fer una mica de joc, accelerar el cor i millorar el nostre punt alt de velocitat. Com sabeu son canvis voluntaris, i sense descuidar-nos a ningú fem els tradicionals reagrupaments.
La fotografia serà, amb el teló de fons de la nostra muntanya i hem vist que tots han aportat una qualitat humana que us agraim de totes.

Tots sou important, però avui teniem una persona que sempre ens aplaudeix el nostre projecte "Entrenaments en Grup" i per sorpresa nostra ens ha dedicat un article molt bonic que tots nossaltres volem agrair i que us convidem a llegir, per veure com ha copsat la filosofia del nostre projecte. Com sabeu en Paco, que és qui ens fa aquest honor, ens ha fet companyia al dia d'avui, fent encara molt més ric aquesta trobada. Molt agrait Paco, i endavant amb el teu blog que tan bones estones ens fa seguir als teus seguidors.

Aquest és el moment en que tots ens fem companyia amb un fotografia sempre diferent. Sempre tenim amistats noves que venen i gairebé cada setman ve algú que feina temps qe no veiem. Un moment per record

En Vicenç i el seu fill

Avui ha vingut la Joi Casajuana, que es manté en forma

I en Marc i l'Albert, amb aquest bella estampa on es veu l'hípica

En Carles Salmeron que a l'estiu el veiem sense samarreta, i l'hivern gairebé no el coneixem

En primer terme, en Joan Molina, que serà el nostre Mossenaire de la setmana

En Diego i l'Alberto

Marga i Joan

I avui, a la dreta en Paco Gómez: autor entusiasta i amb un humor audàs que duu un blog admirat

http://atletisme-elnatacio.blogspot.com/

En Javi Colado, al costat de les nostres nòies: Roser i Joi

La Marga agafada "in faganti" caminant !!!! amb l'entrenador "CAsi"

Albert, Joan i Toni:

En Carlos Serrano, cada dia més fort i ja fa un parell d'anys que entrenem plegats

Quan hem acabat l'entrament i sovint, en Luis Maqueda s'ho fa venir bé per venir-nos a saludar i a veure com estem, cosa que li agraim d'allò més. A més anava acompanyat d'un gran atleta: en Bernat Monter. Com que tenia ganes de parlar un xic amb ells, he anat fins la Pça. de Can Roca i ens hem fet aquesta fotografia de regal.
En Bernat, pare de tres fills i amistat de fa molts anys, està preparant la marató de Rotterdam i ho fa a consciència. Val a dir que ha fet un munt de mitges maratons i totes per sota de 1h19' , que va ser la primera marca de la seva vida. En Luis fa costat i prepara tant amb ell, com al mateix Javi López. Els hi desitgem èxit en la seva preparació i que culmini amb el resultat buscat

Si un dia vam tenir la sort de conèixer, ara fa molt temps, en Martin Molina i la Mari Carmen, la seva muller, als seus fills, l'Adrian Molina i Martin Molina. De fa quatre anys que no falla gairebé mai en Pedro Molina i per sopresa de tots en Martin te un bessó, Joan Molina que també ens fa els honors molts dissabtes i des del primer dia ens fa molta il·lusió poder compartir aquest projecte nostre, que families com la vostra el fa gran. Avui, i com esteu fent molts, ens dona una idea atlètica de qui és i per què quan el veieu sabeu la persona que porteu al costat i espero que per molts i molts anys.

Ens deia en Joan Molina;

Em dic Joan Molina Sáez, tinc 47 anys I fa tan sols 4 mesos que cada dissabte al matí m’animo a entrenar amb els companys i companyes mossenaires.
Durant l’estiu em vaig marcar una petita fita personal. Tenia que concloure la ruta de senderisme Horta- Montserrat (organitzada anualment pels Salesians d’Horta).
En saber-ho, els meus 2 germans, Martín i Pedro, mossenaires des de fa molt de temps, em van animar a preparar-me corrent amb ells. I els vaig fer cas.
El que tenia que ser temporal, em va acabar enganxant. De fet, el mes d’octubre, vaig aconseguir la meva fita, però he seguit. Tant és així, que el passat desembre vaig fer la meva primera mitja marató.
Ser mossenaire és un dels meus hobbies, i realment enganxa. No vull batre rècords, ho faig per sentir-me bé. Animo a qualsevol que vulgui fer córrer les seves cames a venir. Fer esport en companyia, i si és bona molt millor, és gratificant. Et fa sentir viu.

El darrer de l'any

2012-01-04T09:18:00.000+01:00

Darrer dia de l'any, darrer entrenament, darrera presa de contacte in situ dels "Mossenaires":

Hem fet el circuït número 1, el que més fèiem abans que va fins a Can n'Oriach i que més estona estem al bosc de Can Deu. Hem vist el que moltes vegades hem sabut que s'estava construint, la canonada de gas que fa estralls a arbres, camins i en definitiva a indrets que molts estimem. Fa patir com mica en mica els entorns es van transformant a favor del progrés i en contra dels que utilitzem aquest magnífics entorns i bells paratges per a passejar, córrer i contactar amb la naturalesa prop de la ciutat.

La colla ha fet algun canvi de ritme en baixada, i per començar al camí que corrioleja paral·lel a la carretera Matadepera-Sabadell. També, hem fet allò d'anar-nos esperant i s'ha triat Sant Julià d'Altura, just quan el sol el comença a il·luminar per la darrera fotografia.

Drets i d'esquerra a dreta:
Casi, Carlos, Manolo, Antonio, Enrique, Emilio, Carles, Manel, Jose, Jose, Ildefonso, Agustinjr, Gaby, Enric i Toni
Ageguts:
Roser, Marga, Miquel, Andreu, Manel, Joan, Vicente, Toni, Toni, Javier i en Pep

Vint-i-sis Mossenaires intrèpids que tanquen l'any en un dels entorns que més apreciem: Sant Julià d'Altura de Sabadell

Hem volgut retratar l'impacte real del pas de la canonada de gas

El Mossenaires que hem fet la recta on més ens agrada provar la nostra velocitat. Al capdavant en Ildefonso, Manolo i Agustinjr seguits per la Roser en Casi i la Marga, que son prop de debutar en Mitja Marató

Si veieu els reportatges setmanals, en Manuel Expósito fa una bona colla d'anys que recolze el projecte d'entrenaments en grup, junt els seus tiets que son els propietaris de California Sport.
Es per persones com ell que els dissabtes l'invent funciona, donat que sempre els veus implicats en que sigui un èxit. És discret i un gran atleta i a més d'ençà que va venir per primera vegada, que sovint ens fa companyia i de la bona.

Com fa un parell de setmanes, estem fent proves, i també li hem gravat la seva veu, per què quedi a la xarxa i a més de veure'l, llegir-lo, també el podeu escoltar i li volem agrair la seva generositat, com a la de tots, per explicar-nos coses de vosaltres mateixos.

Gràcies, Manuel !

-Bé, primer que res más de dir com t'he dius ?

Manuel Expósito

-Quan vas néixer ?

10.10.64

-Com és que vas començar a córrer, i a quina edat ?

Siempre he estado haciendo algún deporte y he hecho un poquito de todo: fútbol, fulbito, incluso había llegado a jugar a beisbol entre los catorze y dieciseis años. Después ya empecé a correr un poco, por hacer manteniemto de cualquier tipo de deporte, necesitas de base. A partir de ahir empecé a correr y ya no lo dejé.

- Corres com un manteniment, no ?

Si

- Però ara fas altres esports, però només corres ?

No, sólo corro. Tuve una época de entrenar mucho para preparar medias y maratones. Pero ahora el trabajo te limita y haces un poco de mantenimento, sales dos o tres dias

- Llavors recordo que em vas explicar una anèdota, que vas ser conductor per un jocs Europeus,

Si, hace dos años, en los últimos campeonatos de Europa que se celebraban en Barcelona, estuve de voluntario y llevaba a todos los "monstruos" : Martin Fiz, Abel Antón, Cahcho ...

- Què t'agrada més, córrer sol o acompanyat ?

Siempre es mejor acompañado. Cuando vas solo, lo haces porque ya tienes el hábito, però siempre és mucho más satisfactorio acompañado,

- Ara tens algun objectiu esportiu ?

Ahora a medio / largo plazo la maraton de Barcelona, la del 2013, es la que quiero preparar . Ya me estan embolicando para hacerla. Me lo dicen con tiempo para mentalizarme

- Alguna marca, alguna cosa destacada que vulguis dir que hagis fet.

La mejor media que hecho fué en Granollers, donde hice 1h 24

- Algun 10000 ?

En Barcelona "la dels Bombers" que hice 38'

- i, la marató la tens ? que vas fer ?

Hice 3h09' en Rotterdam en el año 2005 . En Valencia volví en el 2008 y no pude bajar de esta marca, con unos problemas en una rodilla

- Tens comptades les proves, o les maratons ?

Maratones he hecho dos: Rotterdam y Valencia, y de medias bastantes más: aquí alrededor si disputan muchas y he ido a Montornés, Gavà, Mataró, Sitges, Vilanova... un añi fuimos a hacer la media de San Sebastián que es muy bonita,

- Si se't acut alguna cosa que volguessis dir, que no t'hagi preguntat:

Decir que los sábados por la mañana, nos reunimos una gran familia. Cada vez somos más, afortunadamente y animar a todo el mundo a que venga

- Et van animar els teus tiets, oi, a venir ?

Si, empecé con ellos, ellos me lo comentaron, que ser reunia un grupo de gente los sábados por la mañana y de esto ya hace un par o tres de años y desde entonces cada sábado que puedo voy. Siempre animo a gente que venga. De tanto en tanto aparace alguno animado a venir a correr

- Doncs gràcies: ets el MOSSENAIRE DE LA SETMANA i molt agrait.

Gracias a vosotros, molt bé

Cremant Calories

2011-12-28T08:55:00.001+01:00

No deixa de sorprendre'ns la gran colla d'amics que fem cap tots els dissabtes i avui, de nou una d'impressionant just el dia en que comencen les festes nadalenques. Fins a cinquanta sis amigues i amics. Segur que la despesa que els "Mossenaires" farem en calories seran aviat recompensades per caldos, torrons, canalons, rostits i tot allò que envolten les nodrides taules de molts de nosaltres.

La ruta ha estat la que fa un slalom ben divertit i camí que ens duu als quatre camins, on fem reagrupaments i canvis, per fer passar el fred i deixar un bon record. La fotografia la farem al gran aparcament del bosc de Can Deu, on informarem dels "mossenaires" nous, Laura i Dolors, i també de la propera Sant Silvestre que es farà amb ambient d'amistat a Terrassa el proper dia 31 de desembre.

La canonada de la polèmica per molts vallesans i sobretot els que ens agrada gaudir de la natura i veiem com es van trinxant els nostres entorns mica en mica. Una canonada de 165 qm. que ara veiem com va evolucionant. La foto la va fer en Xavi Vilanova i el d'allà baix és en Pau Sust.

Amb en Vicente González al capdavant, fa bonic veure la fila índia que fem tots plegats

En Miguel Moreno, fent equilibris segur de prop per en Gaby i de Ferran el Kñera

Montse, Pedro, seguit de taronja per en Toni i en Casasola

La Dolors, la nostra nova "Mossenaire" que s'estrenava a la trobada

Veus, en Lluis li agrada fer estiraments, igual que la Teresa, mentre en re-agrupem, no ?

Enrique encapçalant el canvi de pujada

I l'Enric Mateu, al capdavant del grup

Toni, Joan i Casi

En Joan no passa fred, no

L'Antonio Rubio, content

En Dani,

Pau, anar bufant

Agustin i Martin

En Toni, seguit de prop per l'Eva i en Raul

Raul

En Jordi Renom

En Josep Manel Portero, i els seus dos fills: la Laura que s'estrenava de "Mossenaira" i en Jordi, que ho és de fa anys

Tota la Colla estem cofois de ser tants, setmana darrera setmana i amb un ambient excepcional amb molt bones vibracions, a l'aparcament de Can Deu

Amb les nostres ganes de conèixer i que tothom conegui un per un a tots els nostres amics, avui l'Ignasi traça les línies mestres del seu currículum esportiu. Està molt compromès amb molts temes organitzatius i te molts projectes de molt tipus, sobretot esportius. Com veureu, també és triatleta, i ens explica el següent:

Diu l'Ignasi:

Soc l’Ignasi Freixa tinc 27 anys i sóc natural de Sabadell tot I que passo quasi tot el temps a Terrassa. La meva afició amb l’esport i més concret amb el running em ve tot just de fa 1 any, m’explico al Gener del 2010 jo era fumador i ja en tenia prou, vaig deixar de fumar i en 3 mesos vaig agafar 6 kg de cop, arribant a pesar 111kg. Aquest fet em va portar a prendre la decisió de que havia de fer un canvi de vida i a base règim i esport he aconseguit arribar a 79kg!!
El mes d’Octubre de l’any passat vaig decidir començar a córrer i des de llavors no he parat, formo part a més de la Secció de Triatló del Club Natació Terrassa, i ja he fet varies curses de 10k (millor marca personal 42:12) , un parell de mitges (millor marca personal 1:38:45), duatlons de muntanya, i aquesta temporada si les condicions ho permeten, vull fer 3 o 4 Half IronMan, concretament: Zarautz, Banyoles, Balaguer i Berga.
Ara i gràcies a que em deixo enredar fàcilment i sempre que puc dedico els dissabtes a les 8:00 del matí als mossenaires, on sempre trobes a gent increïble, com el Casi i les seves 100 Maratons, o l’Anna Cos gran fondista, o en Pep que sempre diu que es molt tou i intenta seguir el seu ritme amb els canvis,…en definitiva que anar els dissabtes al matí a Torre Mòssen Homs es de les millors coses que un pot arribar a fer

Corrent no passem fred

2011-12-20T22:02:00.000+01:00

El fred ens fa replantejar força vegades els entrenaments, i una bona colla d'amigues i amics hem fet el que habitualment els dissabtes aprofitants els entorns a la masia de Torre Mossèn Homs.

Avui hem sovintejat tot de camins amples i força canvis veient de prop Torrebonica i l'Hospital de Terrassa, i ritmes diferents per tot aquell que li ha vingut degust. Qui més qui menys ha accelerat un xic, i aviat el fred ja no el sentíem, ens atrevim a dir que ningú.

La fotografia al lloc ben bonic, i a més a partir d'aquest punt uns quants amics en escurçat la volta, per poder estar en altres llocs.

Rectes i progressions força divertides, i tan en Víctor, com en Toni, com en Carles ens han fet a tots córrer i ho hem fet ben degust. Ha vingut, la Lola, per segona vegada i hem tingut tres mossenaires nous: Àngels, Monstse i Jordi.

Gràcies a tots per la trobada i fins dissabte, que hi tornarem.

Els primer raigs de sol, compartits entre els amics, poc després d'haver fet un primer canvi i abans del segon

L'Enrique tot sol, seguint al grup capdavanter

Matrimoni eixerit i sempre fent costat a tot allò que siguin temes socials. Avui han vingut, tot i tenir compromisos posteriors

Xavi Miquel endavant i la Lola fent de Mossenaira: amunt i avall

Com l'Alberto, igual va a la cerca dels que venen

I aquí en Carles i en Victor i tota la colla que han anat a buscar les noves Mosseanaires, l'Àngels i la Montse

El secret de fer grup, és fer-nos costat: gràcies a tots s'aconsegueix

Amb l'Andrés Expósito ens coneixem des del any 1993, quan vam anar a la Marató València. Em sembla que per l'entrevista que podeu escoltar, ens diu que va ser la seva darrera marató i en canvi va ser la meva primera. Vam anar-hi amb tota la colla del C.N. Terrassa, que organitzaven un autocar. En van anar aconsellar molt bé. Des d'aquell moment, que he tingut la sort de compartir el mateix esport i coincidint en moltes curses. Ara, per sort, a més, és un "Mossenaire", també.

Li he fet una entrevista radiofònica amb unes quantes preguntes i ara les podeu llegir i escoltar

Data de naixement. 15 .1 . 49

Com és que vas començar a córrer i a quina edat ?

Andrés: empecé a correr porque jugaba a fútbol me lesioné y cuando estaba medio recuperado fuí al masagista y me dijo que: "puedes empezar a correr un poquito" y desde entonces que no he parado.

La edat en que empecé a correr, 39 años.

Per què corres ?

Andrés: más que nada porque me lo paso muy bien. De marcas y historias ya paso. Corro porque me divierto y lo tengo por costumbre.

Quants dies entrenes a la setmana ?

Andrés: tres

Entrenes sol o t'agrada entrenar acompanyat ?

Andrés: con grupo

Tens algun objetiu esportiu que t'agradaria aconseguir ?

Andrés: No, ahora no me he marcado ningún objetivo. Salgo a correr porque me gusta, si me apunto a alguna cursa porque me gusta. No miro el reloj, ni miro tiempo, ni historias. Eso ya se me paso

Quin és el record que t'agradria destacar de la teva vida esportiva ?

Andrés: Tengo en la media maratón de Granollers 1h26

No les marques no, un record que diguis que t'agradaria destacar de la teva vida esportiva.

Andrés: La primera Marató. La vaig fer al 87 amb un temps de 3h37

Tens comptabilitazes les competicions que has fet ?

Andrés: Solo las maratones; he hecho nueve maratones con mi mejor marca 3h13 en el año 1992 y desde el 93 no he hecho ninguna más.

La darrera pregunta; t'agrada ser "Mossenaire"

Andrés; si, si. La veritat és que he anat poques vegades. Tres. I m'ho passo bé.

Ara ja alguna altre cosa que t'agradaria destacar '

Andrés: Tinc un grup que salgo a entrenar martes y jueves; que me lo paso muy bien y que por eso voy.

Bé, agraim a l'Andrés a la primera entrevista radiofònica y ens agrada moltíssim comptar amb la seva companyia i per molts anys volem que continui fent-nos costat a tots.

Gràcies

Perimetrant el Golf amb Mossenaires

2011-12-14T17:31:00.000+01:00

Dissabte feia fresqueta i vam decidir no complicar-nos gaire. Just agafar el camí direcció a golf en Martí va ensopegar amb la cadena del camí i va caure, tot i que es va fer mal no va anar a més. Paradeta al punt habitual al costat de les vies del tren i vam tirar cap endavant. En Jaques comença a ser dels habituals i allarga fins mitja hora per després tornar tranquil·lament punt d'inici. Després per la hípica tot recte i una pujadeta que ens esperaria després. Un altre agrupament i ja sense gens de fred al cos va acabar la matinal atlètica.

Aquesta crònica i reportatge és realitzat per en Carles López, al que agraïm la feina.

Mossenaires i les 100 MARATONS d'en CASIMIR MARTIN

2011-12-08T22:52:00.004+01:00

No és un dissabte qualsevol; és un dia en el que molts amics d’en Casimir Martin li volen retre homenatge per la seva gesta: la consecució de cent maratons finalitzades en poc més de deu anys. Del primer a l’últim ens en alegrem per ell i per tenir-lo prop nostre. Per què ens relata i ens dona un munt de coneixement i per la seva veterania val la pena d’escoltar.
D’una manera mig en secret, mig sabent-t’ho tots plegats, el dissabte, els amics fan acte de presència per la crida prèvia tot sabent que l’espectacle està assegurat.
Que tanta gent estigui disposada a fer-se costat per entrenar plegada, no és gens habitual: encara que per nosaltres i conforme van passant els anys hem pogut comprovar com l’invent d’un trobada sense cap mena de compromís, està resultant tot un èxit.
Si havíem establert un record molt alt de gent, avui pràcticament l’igualàvem, tot i sabent que no tothom que hi volia ser, ha pogut venir, però que d’una manera o altre també se’n alegren de que puguem celebrar que el nostre amic CASIMIR MARTIN hagi acabat el seu repte de les 100 maratons.
He fet un vídeo amb veu en off per que tingueu tots un bon record d’aquesta data irrepetible.
Veureu com fem un dels circuits que més ens agraden, encara que us faig fer unes petites acceleracions per què milloreu la vostra velocitat punta i arribats a l’ermita de Sant Vicenç de Verders, recomponem el grup per anar de tornada i fer un corriols la mar de divertits dins del bosc de Can Deu.
Com que hi han tantes fotografies, us linko directament als àlbums de la Dolors, d’en Rafa i al que ha fet l’Àlex, per què uns pogueu descarregar totes aquelles fotografies que us facin il·lusió.

http://mossenhoms.netfreehost.com/viewtopic.php?p=12758#12758
Avui hem fet un vídeo per que quedi encara un record més ampli

Avui hi ha un bon reportatge, que si us ve degust de veure el teniu aquí
Rafael Atienza
DIAPOSITIVES RAFAEL
Dolors Vilá
DIAPOSITIVES DOLORS
Alex Castells
DIAPOSITIVES ALEX

Corrent pels boscos de Can Deu

2011-11-29T18:27:00.000+01:00

El darrer dissabte de novembre i dia genial per córrer, com sempre, tan ben acompanyat amb aturada a l'immens aparcament del bosc de Can Deu per fer el bonic record de retratar-nos conjuntament.

Aquí destaquem als nous mossenaires, com en Sebas i la Miriam i reposem dels recents canvis que hem fet i es posarem a punt pel posterior, quan ens endisem al bosc.

Però abans, el ritual típic de com ens apropem a la sortida alguns tot corrent, amb en Rafa que ens retrata i els moments previs davant la Masia de Torre Mossèn Homs, que encetem o continuem les converses que caracteritzen els entrenaments mossenaires
.
El recorregut serà distret, i ens fa fer primer una sèrie de voltes per anar per llocs del tot coneguts per tots, però que agafem de formes diferents per sorpresa d'alguns i per tenir alerta als que van davant. Podreu veure el recorregut, que hem penjat.

En Carles Salmeron del tot abrigat. Ja no recordem la seva típica imatge de tors nu dels estius

Avui a la dreta en Sebas de blau, animat per l'Antonio, feia el seu debut mossenaire

En Rafa, fotografiat quan surt del cotxe per fer la fotografia d'abans

En Gaby, també en aproximació tot corrent

Avui i amb xandall ens sorprenia en Francisco Javier Jaques, amb el que vam començar les trobades des de la Masia i que engrescat pel seu fill. l'Àlex, que ha estat un gran atleta, i que ha fet possible que s'animés a retornar. Aquí parlant amb en Jordi Setó, que la setmana passada no va acabar l'entrenament i avui ja, una mica més (encara que ha fet una retallada o ajust)

En primer terme en Josep Garcia, un atleta prolífic i que ens visita sovint, com a mossenaire que és

L'Angel, que ve cada setmana a fer costat al projecte mossenaire de tots

Tota la colla retratada i en Francisco Javier, després de molt de temps d'haver deixat de córrer

L'Adrian, que també forma part de la colla Mossenaire i de la Ègara-Mossenaire

Les dues Montses

Andreu i Paco

Josep i Pedro

Vicente González, Seguit per en Vicenç Cabanes

En Joan Molina

En Gaby

José Segura, Josep Casasola, Andreu Aries, José Pérez

Enric Mateu i Jordi Setó, seguit de prop per en Pau Sust i la Montse Vila

Alberto i Pedro

La nostra nova mossenaire, la Míriam,

l'Antonio Gallardo i en Paco Utrera

Els nostres fotògrafs, que ens han retratat i hem convidat a venir amb nosaltres quan vulguin

I aquí, la parella Miriam i Raúl, que acompanyats per l'Alex, el nostre més gran ultrafondista.

El recorregut ha estat el següent:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2245013
http://connect.garmin.com/activity/130944988

D'en en Javier tinc tots els més bons records imaginables: vam començar a entrenar per aquestes contrades, sota les ordes de Carmen Gómez Florido que ens posava deures i els fèiem plegats. Vam fer molt bones marques a Badalona, Granollers, Marató de Barcelona, Matagalls i el més important: vam fer una gran amistat. Llavors jo em vaig lesionar i mal assessorat pels metges, vaig deixar de córrer un parell d'anys i en Jaques va passar a fer marxa, i els nostres camins atlètics es van separar. Eren altres temps, quan la Unió Atlètica Terrassa no tenia maratonians i tan sols un pocs vam triar aquesta dura disciplina, de la que tenim bonics records i moltes hores d'entrenaments plegats: moltes vegades per circuïts de Can Bon Vilar.
Espero que no deixe de venir ara que ho ha provat i tornem a rememorar moments com els que hem viscut.

deia en Jaques:

Com a mossenaire de la setmana voldria donar uns traços de la meva activitat atlètica:
Entre als 12 i 15 anys, anava a córrer, mentre als meus companys jugaven al futbol al pati del col·legi.
Dels 19 als 24 anys corria al CAT (Club Atlètic Terrassa), ven mig fons.
Dels 40 als 43 anys, vaig reinicià art la meva activitat atlètica per acompanyar al meu fill, aquí vaig arribar a fer la mixa 1h 21', la marató 3h12' i la Matagalls amb 15h 45'. A l'any 1994 vaig iniciar juntament a Pep Moliner les trobades a Torre Mossèn Homs als dissabtes a les 8:00 hores.
Dels 44 als 49 anys, edemes de continua corrent, amb vaig iniciar a la marcia atlètica, sent inclús campeu d'Espanya comà a veterà l'any 1996 a Sant Sebastià.
Desprès de 10 anys de no fer casi cap activitat atlètica, vaig tornar aquest dissabte a Torre Mossens Homs, i encara que no puges acabar el circuit, si que tinc intenció d'arribar a fer-lo.
Em feria molta llussio al futur fer alguna que altra carrera popular, i perquè no alguna mitja marató.

Corrent cap a la Font de l'Argelaguet

2011-11-22T18:34:00.001+01:00

La Font de l'Argelaguet està situada en un punt on arbres altíssims i entorn preciós la tenen protegida, a la part del damunt d'una bassa, que la seva funció era recollir aigua per donar de veure a bestiar i regar camps. Ara ens acull moltes setmanes en un punt on podem reposar un xic per anar acabant l'entrenament després d'unes pujades i canvis de ritme adients que ens cuidem de fer.

Aquí podeu veure la bona colla que ens vam tornar acollir en motiu del popular entrenament

Com gairebé cada setmana tenim la sort de tenir nous mossenaires, avui quatre que esperem anar coneixent, animats a la vegada per amics mossenaires.

Però abans uns quants venen corrent pels carrers apropant-nos a la Masia de Torre Mossèn Homs i en Rafael Atienza s'atura i els retrata, com és el cas de...

La Beatriz i en Paco quan passaven per la carretera de Castellar

Auto-foto d'en Rafa, quan despunta el dia a quarts de vuit

Mossenaire nou, i els germans Molina, fent estiraments o no

Aquí tots escalfant, o amb converses, que ve a ser el mateix

Arranquem

Al capdavant la Montserrat i la Beatriz, un xic borroses: però ben bé que són elles

Al capdavant l'Antonio seguit per tota la colla

l'Antonio Gallardo, eufòric !

Els tres mestres: l'Enric, Jordi i Montserrat. En Jordi avui ha fet l'entrenament més curt

Passant per l'àrea d'interpretació medi Ambiental, amb en Javi Colado al capdavant

Mossenaire Nou i en Xavi Miquel

L'Antoni, seguit per l'Emilio

En Primer terme en Toni seguit per un nou Mossenaire i l'Oriol

l'Andrés i la Montse

I darrera en Jose i l'Andreu

També ens creuem amb corredors

Primer repòs per un i reagrupament per altres

jo

En Miquel avui sense la Marga. Un grupet fent el reagrupament segon per la dreta, després de fer un canvi en baixada

l'Angel i la Beatriz

Els amics de Miguel: amb en Pasqual de blau

Joaquin i l'Ignacio

L'Angel

En Joan Molina i com veieu tots anem amunt i avall. De vermell en Martin Molina anant a buscar el darrer

En Kim i la Montse; que feia dies que no venia i avui a retornat i a més vestida de Mossenaire

l'Emilio

Avui ens feia els honors una nova Mossenaira, la Gemma. Com es veu anava riallera. Acostumada a entrenar sola, gràcies a en Joan Viñas que li va explicar l'existència del grup

En Casi, a una setmana d'anar a la disputar la marató cent que farà a Donostia

La Montse, l'Andrés i com podeu veure en Martin que ja torna tancant el grup

jo buscant un punt on surti tothom a la fotografia de record

Com sabeu gairebé sempre en Rafael fa un munt de fotografies que anem combinant i o misteri...
Si mireu la foto que encapçala el reportatge: hi som tots

http://connect.garmin.com/activity/129530803

Fa unes setmanes en Joan va presentar-se per entrenar el dia que ens feia els honors en Jaume Leiva i des d'aquella fita, no ha deixat de venir i a més, portava molts anys sortint a córrer tot sol. Si ens fixem, se'l veu content compartint aquesta estoneta plegats i nosaltres també estem contents de comptar de la seva nova amistat. Ara ens explica i tot i que ens diu que no és de moltes paraules, per que tinguem idea de qui és, atlèticament parlant.
Gràcies Joan

Hola a tots.
Sóc Joan nascut a Terrassa fa 50 anys.Fa un temps un veí meu que alguns de vosaltres coneixeu el Rafael Carrera
em va explicar el que feu els dissabtes al mati, dons bé al final em vaig decidir a participar en una trobada que per cert va coincidir
el dia que va venir el Jaume Leiva (FELICITATS !!! QUART A BEHOBIA 2011).
En poques paraules ENHORABONA!!!! a tots, us felicito a tots, per les moltes coses que comporten aquestes trobades, m'ho vaig
passar tan bé que no he faltat cap dissabte.
Fa aproximadament 37 anys que surto a córrer sempre sol, sé el que és competir per allà els 70 quan corria amb el CAT.
El meu primer objectiu des de fa molt temps és gaudir corrent cosa que aconsegueixo cada vegada que surto.
Les meves darreres participacions han estat La Mercè, Festa Major Terrassa, La Mitja Terrassa i 10Km Racc, a totes he
aconseguit el meu objectiu gaudir.
Per acabar, sobretot MOSSENAIRES no perdem aquesta trobada són d' aquelles coses que entra moltes altres ens ajuden
ha ser una mica més feliços.

Salut per a tots.

Joan Forte

P.D.
Sigui quin sigui el vostre objectiu si us ho passeu bé tot serà més fàcil.

Els entorns de Terrassa per córrer

2011-11-16T20:04:00.003+01:00

D'aquí uns quants anys si aquestes fotografies arriben als nostres besnéts, segurament podran reconèixer aquests llocs tan meravellosos gràcies a la silueta de la Mola. La transformació i urbanització d'aquests entorns està assegurada, però els moments viscuts tots plegats ja son nostres: son el nostre tresor.

Bé, el lloc es mereix una aturada mentre baixaven en direcció a Castellarnau. Hem baixat pel camí del golf, i algun canvi per millorar el nostre punt de velocitat i posant a prova articulacions i el sistema cardi vascular. Per si per cas i ara que estem prop de l'hospital.

Com veieu les cares son d'estar contents.

Peró abans el grup ens hem encaminat pels camins de Can Bon Vilar, ara asfaltats encapçalats per dos Ègara-Mossenaires, que som els que entrenem els dimarts i dijous a l'Ègara, seguint les pautes que ens posa l'Agustí

L'Albert ja ha fet 60 anys i una setmana d'aquestes sabrem com ha arribat en tan bon aspecte a aquesta interessant edat

Seguit de prop a l'esquerra per la Núria i la Montse

Avui en Bernat pensava que trobaria a l'Adrià, a l'Uri, i a la part més jove de la colla i no avui han fet festa. Li proposàvem que fos el nostre Mossenaire de la setmana

l'Andreu ja és un fixe i es manté en bona forma i competitiu

Angel és també habitual i també ens agradaria que fos Mossenaire de la setmana. A veure si ens regala la seva història.

Avui la Marga i com sempre la podem veure riallera i cada cop te més clar el seu debut a la Mitja. En Xavi avui he confós pel Miquel. El de la foto és en Xavi i en Miquel no ha vingut.

El gruix del grup amb en Toni i Jose Valenzuela al capdavant

Amb en Pau portem dures discussions de quina capital és millor si Sabadell o si Terrassa i com es veu hem arribat a les mans.

Per cert, que a la colla tenim una nodrida aportació de gent de Sant Quirze: en Xavi Miquel, en Xavi Vilanova, Natatxa, en Javier Laporta, en Pedro Santos i em sembla que no hem deixo a ningú.

I aquí un xic de reagrup i aquest bon home de l'esquerra és en Pascual. Va venir a entrenar una vegada, però ell ve amb un grup que moltes vegades ens creuem de Sabadell

Son els amics d'en Miquel Moreno

I quan us deixo, torno corrent i no cap a casa si no que torno al forn on treballa la meva dona a comprar el pa i a dir-li que encara estic viu, vull dir que he aguantat l'entrenament.

Sempre ens omple de satisfacció que la gent més jove vinguin algun dia a entrenar amb nosaltres, i en Bernat ho ha fet ja tres vegades i cada cop que ve el veiem més alt i més gran. És el fill d'en Pau Sust i de la Tresa Farriol, dos gran atletes. En Pau, li encanta un gran entrenament i si pot ser un bon esmorzar. La Tresa: també. Gràcies a tots tres per ser grans mossenaires.
En Bernat em va dir que li agradava força l'espeleologia i que evidentment temin dos pares com els que te, algun dia també corre. Esperem que vinguis moltes més vegades per animar al grup, que ens agradat molt veure't fins aviat i molta sort en tot el que et proposis.

Corrent per Matadepera

2011-11-08T17:58:00.000+01:00

Les pluges han fet una treva per deixar als "Mossenaires" córrer sense mullar-nos; tot i això com que els dies precedents havien estat d'unes pluges intenses, el que fem en aquestes ocasions és una ruta que sovintegi llocs amb absència de fang, amb aire net i sa, com hi ha per Matadepera. Amb destí la bonica Font de la Tartana, hem fet una manera d'atansar-nos-hi diferent, coincidint pels carrers que estan igual com s'havia fet l'antiga "Cursa de l'Èpic" dels anys noranta.

Se'ns ha tornat a engrandir el grup amb atletes de molt nivell, com sou tots i cadascú de vosaltres i agraïm un per un que perllongueu amb la vostra presència aquest projecte tan bonic.

Arribats a la font, fem la fotografia de recordatori amb tota la colla, i es veu perfectament que el grup és ric i divers.

Esperem que aviat podrem tornar al camp, però sense desmerèixer gens ni mica el tipus de recorreguts com el d'avui, que ens ha ajudat a passar-nos-ho bé per les converses i companyia que mentre corríem anàvem tenint.

tornem a ésser una bona colla davant la font de la Tartana, rondant els quaranta amigues i amics, que de nou ens hem donat un bany de masses

la Beatriz estava a l'Avinguda i hem pujat plegats.

En Rafael Atienza ens fa molt temps el regal de retratar-nos. Aquí el moment que ens feia la fotografia d'abans

Mentrestant en David i l'Enric esperen a les 08:00 per començar l'entrenament

Moments en que les Mossenaires es congreguen entorn la Masia, en Javi, l'Oriol i l'Àlex.

L'ampli aparcament aviat queda atapeït de tothom que va venint

I engeguem amb en Josep al capdavant pel camí que ens conduïra a Matadepera

Ens apropem al primer reagrupament, amb en José Pérez i en Gabí al capdavant, i el nostres Mossenaires més joves, en Pau:

Teresa en primer terme

Eva Miquel i Gemma

Ramon, Kim, Jose i l'Adrià

La Marga encapçalant el grup

Mariano i la Roser

Diego, seguit per una bona colla

Joan, Andreu, David, Casi i Pau

En Casi i en Pau

En Carles Salmeron, que va amunt i avall buscant Mossenaires

L'Àlex en Pau i el seu pare en Ramon

Aquí estrenem ruta, pel mig del carrer: sense manies

Les amigues de tota la vida, la Gemma i l'Eva

Aquí fem un bon reagrupament per no perdre Mossenaires

El secret: és no parar i si ho veieu anem fent amunt i avall, com la mateixa Mossenaire de la setmana, que s'estrenava: la Lola Espinosa

L'Andreu Arias, avui anava vigilant de no fer massa, per l'endemà córrer a Igualada, on va fer una mitja Marató amb una marca sensacional de 1h37'22", assolint la desena posició de la categoria 5M

En Kim, seguit dels amics de tota la vida; Juli, Martí i Vicenç

Aneu veient com ens esperem: impressionant !! així funciona el projecte.

Un paio amb gorra en baixa forma

En Nil; constant a les nostres trobades i una família única la seva,

La Roser, envoltada del matrimoni que fan la Marga i en Miquel; també habituals de fa molt temps i per molts anys

L'Enric i en Joan. En Joan un atleta que fa molts anys que practica atletisme

Miquel i José

Vicenç i Juli; sembla que en Vicenç ha trobat la manera de superar unes molèsties al genoll i ja pot venir cada setmana. Ens en alegrem.

Juli en bona forma: és un gran fotògraf

Queda algú Àlex ?

i hem arribat a destí

Javi Colado; dels Mossenaires més antics

i ens disposem a fer la fotografia de record

En Valenzuela: sembla que ha arribat sa i estalvi, com si no hagués corregut

Com la Gemma; una veritable muntanyera

Kim i Casi: mirant al terra per no patinar

Aviat hi serem tots

L'Oriol i l'Àlex, han anat amunt i avall

Manel, fantàstic !

La Teresa pensativa: va començar no fa massa a córrer, però allà on va sempre queda de les primeres

En formació i disposats a fotografiar-nos

Vinga tira la foto que em refredo. Aquesta cara és que no hi guipa gaire.

Avui teníem una fotògrafa nova, Marga Moix, i la prova és la fotografia del començament.

I tornem avall

Quins Mossenaires que tenim, oi ? uauuu !

Davant els Mossenaire nous, Lola i mmmm.. ara no recordo, al costat d'en David

En Kim, pels carrers de Matadepera

En Gabi, que després d'un temps d'alguna molèstia muscular, ens ha pogut tornar a fer costat al tradicional entrenament

La Marga, cada dia més en forma i preparant-se pel seu debut en mitja marató

El triatleta Oriol Farré, seguir per l'ultra-atleta Àlex Castells i el maratonià Manel Bernal.

I en Jose Expósito, ens ve a visitar, donat que per un mal d'esquena incordiant, ara no pot córrer. Tant de bo aviat el tornem a tenir al nostre costat

Bé, avui sense que s'ho esperés hem demanat si la nostra nova Mossenaire, a més ens volia donar una idea de qui és, pels que no la coneixem. Li agraïm que hagi fet la seva presentació i com que a més sabem que és una gran atleta, li agraim tots que ens hagi fet els honors i aprofitem per desitjar-li molts èxits i que sempre que pugui: ens regali la seva companyia.

En deia la Lola;

Sóc una Terrassenca de 36 anys que practica l'atletisme desde el maig de 2008. Em vaig iniciar a la Cursa del Corte Inglés, i al veure que m'havia agradat l'experiència, vaig començar a entrenar i a estimar aquest esport que tans bons moments m'ha fet passar. No tan sols practico aquest esport, si no que faig també fitness, natació,spining i btt, i sóc una gran enamorada de la natura.

He participat en diferents competicions: curses de 5k, de10k, mitjes maratons, duatló, aquatló, marxes de btt, però sense dubte em quedo amb l'experiència de la Marató de Barcelona, i la Marató de Muntanya de Sant Llorenç de Savall. Són aquestes curses les que em fan créixer i conèixer la meva resistència fisica i mental.

Per mi ha estat un plaer conèixer a aquest grup, els Mossenaires, gent sana i esportista que em pot aportar molt amb les seves experiències viscudes.

Corrent: Ermita Sant Joan - Matadepera

2011-11-01T22:50:00.002+01:00

Una quarantena d'atletes mossenaires s'han posat d'acord per la ruta pels dies plujosos. Tot i que no ho ha fet mentre corríem, si que els camins fangosos feien endevinar que era primordial triar una ruta on el fang no fes estralls a la nostra indumentària. Anar a Can Roure tot travessant els carrers més cèntrics de la bonica Matadepera, amb una primera fotografia a la plaça de Sant Jordi, que servirà per donar-nos un bon record i per deixar reposar a la colla.

De nou i com cada setmana noves sorpreses per part de nous mossenaires. Avui tres nous amics: per una banda una atleta de nivell, com la Sònia, també el fill d'en Vicenç, en Miquel Cabanes i un home que ha vingut per una recomanació, en José. A ells, com a tots, gràcies, per fer possible aquestes trobades tan agradables.

El destí el tenim a la font de Can Roure, per un entorn molt bonic que proporciona, primer les vistes a la nostra estimada Mola i per altre al conjunt tan ben conservat de l'església de Sant Josep.

Personalment, agraeixo a les persones que heu vingut per animar-me en una setmana molt especial i que heu vingut expressament, Merci !!!

La quarantena la rondem moltes setmanes. Avui també ens fem la fotografia de record i destaquem als nous mossenaires

I per continuar amb el turisme atlètic, al nostre pas per la Masia de Can Torella, fem nòvament un bon reagrupament i una vegada tots i som, reprenem la marxa

A la font de Can Roure, fem un reagrupament, per tal de començar la baixada tots plegats, just al quilòmetre cinc.

Les nostres dues campiones: la Mossenaire fantàstica: l'Anna , el dia que s'estrenava la Sònia, que esperem que li hagi agradat la trobada social

I tota la colla, amb la ben cuidada Ermita de Sant Joan

En Pau Sust, el primer mossenaire en travessar el pont de terra de fust, relliscós i que fimbrava al nostre pas
En Josep, i Jordi al capdavant, seguits de prop per l'Enric
Marta, Alberto i tancant el grup en José, que ens explicava que s'havia aturat a la benzinera a preguntar si sabien d'on sortíem a córrer.
Encara que practica ciclisme, avui s'estrenava a córrer amb colla i, ha gaudit de valent i segur que el tindrem sovint. També comentava que passa durs moments per que no te feina fa un any i m'ha sabut greu. Esperem que aquesta crisi, amb esforç, la puguem superar aviat.

Marta avui ha fet un bon esforç i se n'ha sortit, arribant tota riallera. Per diferents xarxes socials sabíem que s'havia cansat: però ha arribat així de contenta: gran Mossenaire !!

Amb l'Antoni, des de que entrenem amb ell t'adones com va consolidant-se com a esportista de gran vàlua, tant preparant-se per reptes per a gent molt resistent, com fent que la colla gaudeixi de les seves aportacions i de la seva saviesa. Ens aporta molta informació al fòrum, pujant moltes rutes, recomanant curses de tot tipus, informant-nos i fent-nos seguiments, quan anem a alguna prova "dura". A més, gaudim d'entrenar amb ell tots els dimarts i dijous, amb els "Ègara-Mossenaires", un colla magnífica. Esperem poder seguir passant-nos-ho bé plegats. Ens ha regalat el següent escrit, per què el conegueu una mica més. Per molts anys !!

Ens dèia l'Antoni i li donem les gràcies;

Soc el Toni Rubio i vaig néixer el dia de Reis del 75 a Valladolid. Soc tot un regal…!!!
Des de ben petit he fet esport, futbol, basket, patinatge amb patins i amb skate, al gimnàs (musculació, spinning…) però sempre hi havia un esport comú a totes les èpoques, el ciclisme. La meva vida esportiva a anat al voltant del ciclisme fent proves de mitja i llarga distancia com poden ser Gosol-Berga (75Kms, quan es sortia de Gósol), Selenika (105Kms), Maraton de los Monegros (120Kms), Camino de Santiago des de Viladecavalls (1000Kms en 10dies), etc.

Aquesta afició pel ciclisme no ha desaparegut i encara surto amb la bici i de fet el 13 Novembre faré la Duatló de Viladecavalls però ha aparegut un esport a la meva vida que mai hagués dit que m’agradaria.
Vaig començar a córrer fa 2 anys i mig (Febrer 2009) quan desprès d’un temps sense fer esport tenia la necessitat de tornar a sentir-me actiu però la bici no podia ser perquè per que es necessita “molt temps” per fer un mínim d’esforç, esforç al que es pot arriba en menys temps corrent.

Vaig tenir la sort de conèixer als Mossenaires amb els que vaig començar a fer distancies de 10Kms, tot un esforç en aquells temps però també amb molta ajuda gràcies a “L’Esperit Mossenaire” que ara cada vegada que em trobo be faig ús d’aquest esperit i us diré mes, quan surto amb la bici també tinc el sentiment i els companys amb el que surto amb la bici em diuen que no estic be del cap, “... estás enfermo !!!” però jo em trobo molt millor fent aquest exercici. Això tinc que agrair-l’hi a en Pep i a tots els Mossenaires anònims que un dia em van venir a buscar.

Ara tinc el plaer de fer entrenaments amb una colla de sonats, els Egara-Mossenaires, que entre setmana, (dimarts i dijous a les 19:30 a la porta del Club Egara, animeu-vos !!!, ens ho passem en gran…), ens posem a corre muntanya amunt, muntanya avall i d’aquí han sortit les ganes de fer reptes importants per mi de mitja distancia com poden ser la Trail de BCN (77 Kms 2700m+), Trail d’Andorra (35Km 2500m+), 2 Carros de Foc SkyRunner (60Km 2600m+, sense poder terminar, veurem la 3ª), duatlons de muntanya, etc.

Tinc que donar les gràcies a gent com en Pep, l’Alex Castell i Agustijr, fundadors del grup Egara-Mossenaires i als sonats que formen part d’aquest grup per ajudar-me a identificar aquest “Síndrome d'Estocolm” que genera aquest esport, que et "segresta" però segueixes defensant, o com altres diuen, "... esteu malalts."

Agrair, sobre tot, a la meva dona que sigui tan comprensiva com ho és
i que em doni el seu suport als entrenaments i curses a les que vaig inclús acompanyant-me a algunes, per mi es molt important conciliar la vida familiar i la vida esportiva, Gràcies!!!

Bons entrenaments sovint

2011-10-25T14:52:00.000+02:00

Els Mossenaires avui han tornat a fer un bon entrenament; la prova aquests aspectes tan saludables.

la part capdavantera amb al Teresa, Tensi, Rosa i Anna, seguides de prop per tot el grup

Avui veiem que repeteix en Joan, seguits per l'Andrés i en Ferran

En Pau, una gran resistència en les llargues proves i marxes que fa sovint

Carles Díez, tot rialler

l'Enrique i en Juli, que feia dies que no vèiem

Al capdavant avui la Dolors i en Mariano

En Casi i en Pau

Les dues grans amigues, Roser i Marga

l'Andrés s'estrenava de Mossenaire; una de les persones que porta un munt de temps acompanyant i ensenyant a la gent a córrer

En Xavi Miquel, que fèia dies que no venia, però que tantes vegades ens fa els honors
[img][/img]

El mateix que la Rosa Cos, que ens ha regalat la seva companyia

Aquí en Pau passa ràpid

Miquel en solitari

I avui, una nova sorpresa: la Raquel Fernández, de blau cel, i la Pili Garcia, dues grans atletes que entrenen plegades normalment pel parc de Vallparadis, amb tota una colla de bones amigues.

Mossenaires en estat de repòs, amb bones converses

i els nostres amics Sabadellencs, en Ferran, Tensi i avui, i de blanc, l'Andrés Fernàndez: gran atletes tots tres

En Mariano reposa de valent, al costat del mític Diego Garcia

I avui vingut de la Garriga, en Josep Massaguer: un fenòmen de les gran marxes

Xavi Miquel amb amplia rialla

Marga i Diego, seguits per en Xavi Miquel

Agraim tots els Mossenaires que avui el reportatge ha estat tot ell realitzat per en Rafael Atienza, per què des de casa i els que no hi hem pogut estar també hem podem gaudir.

JAUME LEIVA: "Mossenaire d'honor"

2011-10-18T20:15:00.000+02:00

Jaume Leiva és el millor maratonià de #Terrassa . També un dels millors de Catalunya i com no de l'estat. Pels campionats del mon que es disputaven enguany, demanaven una marca que va fer de 2h15', però no va ser suficent per ésser sel·leccionat i disputar-lo, perquè de cinc que tenien costum d'anar-hi, només hi van anar tres de maratonians de marques similars. Si no fos pels temps que corren, en que molts atletes es trobem abandonats a la seva disort, podria tenir un futur impressionant i nosaltres ens en fem ressò. Pel lloc on vivim, està relegat a grans actuacions allà on va, però sense gairebé ajut per part de ningú. En aquests moments es troba compatibilitzant feina i esport a alt nivell i moltes vegades reclamant atenció. Molts reconeixements, però sense la projecció que si podria tenir si algú es fitsés amb ell.

Per nosaltres, que entrenem plegats tots els dissabtes, els "Mossenaires", feia dies que sabíem que ens acompanyaria, i aprofitant que encara no havia començat la temporada i després de les seves vacances i quan està a punt de tornar a la dura rutina esportiva, ens ha honorat amb la seva companyia als que sortim des de la Torre de Mossèn Homs.

Des de dijous que ho sabíem i haviem preparat el circuit, per què fos divertit per tots i amb els ingredients que afegim per trobar-nos-hi bé al seu costat i procurant no portar-lo per lloc on pugués pendre mal.

Hem sortit en direcció al bosc de Can Deu, de la veina localitat de Sabadell, on hem fet uns canvis, xerrades i el característic entrenament on tots ens fem costat, i fotografies, videos, de recordatori i on enfortim vincles amistosos amb els que es va fent habituals.

De part de tots els "Mossenaires" i ara que ja et tenim de "Mossenaire", molta i molta sort i que aconsegueixis tot allò per ho que estàs lluitant.

Avui el nostre regal era en Jaume Leiva: estàvem a punt d'entrenar amb ell

Engeguem tots plegats, els cinquanta set amigues i amics que ens hem aplegat per anar a fer un bon entrenament

Avui les boires ens tapen la nostra Mola, tan present en els entrenaments

La Roser amb en Jaume Leiva

ens apropem al primer reagrupament mossenaire

I aquí, com fem sovint, anar a buscar als amics que venen un xic més endarrerits, com és el cas del nostre mossenaire més veterà, l'Agustin Salvador que li ha fet il·llusió estar un dia tan assenyalat. I d'esquena en LLuis, fent ho propi. Amb un dada interessant: cumplia seixanta-anys aquest noi.

i el sol comença a ensenyar el barret

En el primer canvi en baixada, el nostre campió ha estat l'Adrià i es mostrava així d'eufòric

anem arribant tots

Aquí els mossenaires estàtics

El Joaquim es retrata amb el Xavi, que s'estrenava a la trobada

I aquí el mateix Jaume exercint de mossenaire: a la cerca del que ve per darrera

Cap aquí, deia l'Enric.

I no ho sembla, però hi ha cami

I ara tancant el grup, una vegada passada la carretera de Matadepera-Sabadell: en Jaume

En Jaume ens explicava com és la dura vida de l'atleta i com li agradava estar aquí avuí,

Hem fet un bon canvi en baixada, com veieu encapçalat en aquest segon grup, per en CAsi. El primer anava més avançat fins a l'Ermita de Sant Vicenç de Verders.

En Marc Roura, el nostre Jardiner, de la Jardineria el Roura, que està a l'entrada de Matadepera, amb bona conversa amb en Jaume

En Victor seguit de prop per en Ruben Leiva, que també va ésser un luxós "Mossenaire de la setmana"

Avui, en Jordi Bellart samarreta fosca, s'estrenava de mossenaire, al costat de l'Oscar, que també va estar el seu primer dia mossenaire de la setmana

I ara hem fet una bona sessió fotogràfica amb en Jaume Leiva

L'Anna Cos i en Jaume. Dos campions impressionants !

en Jaume i en Josep Jiménez

En Jaume i en Victor, que va ser mossenaire de la setmana i va fer-nos el famós documental del "Corredor Popular"

Mossenaire nova, la Silena Yépez, que ha vingut acompanyant al Jaume i l'Oscar del Rio

La Roser i en Jaume

Joan i Pedro Molina, amb en Jaume

Jose Maria Cuadrado en Jaume ens ha assegurat que és un dels millors triatletes Catalans del moment

EN Jaume i en Jordi Bellart

l'Emilio i en Casi, amb en Jaume

l'Agustin Martínez i en Jaume

En José Pérez i en Jaume

Toni Granados i Jaume

En Carles i en Toni, amb en Jaume

Carles i Manel, amb en Jaume

En Carles Salmerón, amb en Jaume

Ramon i Jaume

Xavier i Joaquim, amb en Jaume

l'Oscar i en Jaume

El pare Martin Molina, amb el seus fills Adrian i Martín, amb en Jaume

pare i fill Casasola, en Josep i l'Oriol, i en Jaume

l'Adrià amb en Jaume

l'Oriol Farré amb en Jaume

l'Antonio Gallardo, amb en Jaume

L'Eva amb en Jaume

Toni Rubio, amb en Jaume

Em Jordi Codinas, amb en Jaume

Rubén Leiva i Oscar del Rio, amb en Jaume

Pep i en Jaume . En Jaume és el de vert.

Avui s'estrenava com a mossenaire, crec que recordo que de l'època del Club Atletisme Terrassa, i coneix a tota la gent de l'època. Crec que es diu Joan, però com que s'ho ha passat molt bé i tornarà, tindrem la sort de coneixe't millor

Foto històrica de Familia Mossenaire amb en Jaume Leiva: proclamat "Mossenaire de la Setmana"

En Jaume Leiva ens recomana per coneixe'l l'excepcional entrevista que li han fet a un blog molt bo anomenat "Agafa'm si pots" on es pot tenir una idea ben clara del nostre gran campió , i l'entrevista és aquí
Catalunya, model de talent (II). Entrevista a Jaume Leiva

Per les xarxes socials i quan feia poca estona de l'entrenament, les seves paraules eren afagalagadores i que tots agraïm.

En Jaume ens recomana per coneixe'l l'excepcional entrevista que li han fet a un blog molt bo anomenat "Agafa'm si pots" on es pot tenir una idea ben clara del nostre gran campió , i l'entrevista és aquí
Catalunya, model de talent (II). Entrevista a Jaume Leiva

Cada vegada som més, i més, i més

2011-10-11T15:13:00.000+02:00

La gent surt a entrenar habitualment; amb el seu amic, amb la seva parella, amb el seu fill/pare, amb el seu germà, amb els seus veïns, amb gent desconeguda o poc coneguda, amb gent del seu club: en definitiva una relació àmplia de tipus de persones que conflueixen els dissabtes a una hora concreta i lloc determinat: a la Masia de Torre Mossèn Homs.

Crec que aquest dissabte hi havien totes aquestes circumstàncies i per això s'arriben a aplegar entorn la Masia de Torre Mossèn Homs fins a 54 persones amb ganes d'entrenar ben acompanyades.

Ja no diem, que tothom te ritmes diferents: però la generositat dels mossenaires en anar a esperar i estar els uns al costat dels altres, amunt i avall: no te preu. Gràcies a tots per fer-no possible.

No és un récord d'assistència, però s'hi ha apropat. Una bona colla de persones que una vegada han vingut una cop seran anomenats "Mossenaires"
Al mig i de blau cel la Carina, que va ser la primera Mossenaire de la setmana: avui acompanyada i per primera vegada per la Sònia, la seva filla, i en Paco, el seu marit. La Sònia és una atleta que durant molts anys ha estat encapçalant podis en jocs escolars, i competicions infantils i juvenils per allà on ha anat, a més de fer molts anys que fa atletisme a la UAT. Estem encantats de tenir-vos.
La Carina i en Paco son els encarregats del Centre d'Esplai Guadalhorce i es fan un fart de treballar pel barri. Tenen més de quaranta nens.

Avui passarem per l'hotel la Mola de Can Bon Vilar,

A la rotonda de la hípica ens reagrupem, i els "mossenaires" van a la cerca del que ve un xic més a poc a poc

En Joaquim i en Toni, seguit per en Miquel han fet la tasca d'agrupar.

el tiet Agustí, ha fet ho propi d'anar amunt i avall

Josep, després de la recta de la hípica
A la recta en Víctor, L'Alex i l'Adrià ha posat l'accelerador al màxim i forces han fet la progressió

tiet Agustí, al costat del "noidelabarba" en Jose Gutiérrez, que tot i estar força lesionat, es moria de ganes de tornar-nos a veure, i ha vingut a entrenar. N'estem molt contents. Al costat, les nostres noies i amigues de l'ànima, la Roser, Marga i Gemma. Entrenen plegades als migdies

Al capdavant la Núria, de vermell al costat de la seva germana Montse, seguides pel Casi i en Ramon

l'Àngel, el marit de la Núria. i la colla que van tancant el grup, després del canvi que hem fet a la recta.

Després del segon canvi, fem un nou reagrupament. Aquí l'Àlex Castells ha anat al màxim, junt en Víctor. Un canvi que aixecava una bona polsaguera.

Ara farem un canvi en pujada i anem agafant posicions i llavors farem la foto expres

Tenim el fill d'en Martin Molina: avui els Molina eren; Pedro, Joan, Martin, i el fill
Totes aquestes fotografies son gentilesa d'en Rafael Atienza

Els "Sabadellencs" en Miguel i en Xavi seguint a l 'Antonio.

En Victor s'ha apuntat a tots els canvis i en aquest moment acabava el més llarg, en primera posició

Ens hem trobar a la Dolors Vilá, que s'havia adormit i ha sortit a entrenar sola i em queda el record d'aquesta bonica fotografia, que ens va fer el "Genial Mossenaire de la setmana: Alex"

Per acabar amb la jornada històrica l'Antonio Gallardo ens aporta també el vídeo que ha fet

L'Alex és per mi una persona especial; un atleta 2.0 . Fa de tot i tot ho fa bé.
A més li tinc que agrair públicament, que al nostre racó a la xarxa, http://forum.mossenhoms.be (aprofito per dir que us registreu tots) , i des de que el vaig conèixer, igual que molts de vosaltres, doncs això, el manté viu i interessant. Ens fa cròniques, ens posa fotografies, rutes i tracks, ens posa entrenaments, dona un munt d'informació i em dona molts ànims tenir prop persones com ell que ens ajuden a portar molts projectes esportius ben vius. I és que sense vosaltres, l'invent es desmunta.
L'apartat de les curses es nota la seva acció i al racó que te i en fi. A més li encanta enfilar-se a la Mola tot sovint. Si hi doneu una ullada veureu que no exagero. A més ens posa les rutes.
És una persona de la que s'en pot aprendre molt i us recomano que ho tingueu present, i enguany a les caminades d'ultraresistència que organitza la FEEC va dels primers.
És metòdic i incansable. Tinc el luxe d'haver entrenat un parell d'anys amb ell i junt amb tota la colla d'Egaramossenaires, m'ha proporcionat una companyia que mai agrairé prou: gràcies amics.

Bé, ara, i com sabeu, m'envieu un escrit i com veureu és molt modest: però és diamant pur i si, escolteu-lo, que val molt la pena.

Hola Pep,

Soc l'Alex nascut el 16 de juny de 1977 a Terrassa.
Sempre m'ha agradat l'esport. De petit feia basquet,futbol,natació, taekwondo,esqui,etc....
Desprès de sotmetrem a una operació de l'espatlla esquerra, vaig notar-me que em feia falta practicar un esport, llavors vaig decidir fer atletisme popular.
Tot va començar a final del mes d'agost del 2008. Vaig comprar-me unes bambes de corre i vaig fer 20 minuts corrents per MH on vaig finalitzar fet una " merda"( normal, mai havia corregut). A meitat de setembre vaig fer la meva primera cursa de 10km. Al desembre la meva primera mitja i al març la meva primera marató. En aquest temps vaig coneixen a l'Agustinjr i en Pep i varem fer un grupet d'entrenaments dimarts i dijous a l'Egara, anomenats Egara-mossenaires.
En el seu dia vaig fer una promesa interna, intentar fer la Matagalls-Montserrat que vaig complir l'any 2009.Després de fer curses de tot tipus, aquest any estic fent la lliga d'Ultres que finalitzarà aquest cap de setmana a les terres de Tarragona( Ultra Montsant 100 km 4000+)
Les meves marques son discretes, tot i que m'agrada competir no faig una temporada dedicada a una distancia concreta, sinó que les faig totes.
Espero que el projecte mossenaire perduri per molt temps.

Salutacions a tots.

P.D Donar gracies en Pep per ensenyar-me la filosofia d'aquest gran esport.

L'excusa és bona: córrer ben acompanyat

2011-10-04T15:55:00.002+02:00

Un dels elements que fa que es millori practicant l'esport del córrer, és que quan estàs entrenant t'ho passis bé. Córrer en si pot esdevenir avorrit, quan portes molts anys o força estona.
Aquest projecte ens ha descobert la possibilitat de compartir una estona amb gent que tenen les mateixes ganes de compartir tant els ritmes, com l'espai i l'esport. Les fotografies son per perllongar en el temps aquest moments irrepetibles i recordar i animar a la gent que tingui possibilitats, de venir-ho a provar.

Variar cada setmana un xic els circuïts, serveix per que evitar una possible monotonia, encara que córrer és una bona excusa per poder estar una estona amb amics. El projecte és durador per què molts hi creieu i us el feu vostre.

És una meravella pensar que podem entrenar amb els nostres ídols, i molts sabem que tenim entre nosaltres autèntics personatges i per un dia entrenem al seu costat i ens ajuden a fer que ens agradi córrer.

Una vegada feta aquesta aquesta introducció que ja sabíeu, avui ha estat un dia diferent; la nota negativa és veure com l'Eva Cantero, en Jordi Folch i la Marga Moix han ensopegat i han anat per terra. Qui més preocupats ens ha deixat ha estat l'Eva, donat que tenia un tall important al palmell de la ma. Més tard ens deia que havia anat a serveis mèdics per fer-se una cura i posar-se la vacuna del tètanus. Esperem que hores d'ara estigui millor, de igual manera que en Jordi i la Marga.

El circuit que hem fet és el més clàssic, que ens duu a l'Ermita de Sant Vicenç de Verders.

Com que tenim bona amistat amb l'Oriol Carreras, que condueix amb molt d'èxit el programa "Som Aquí" de Canal Terrassa i donat que també te atorgada la categoria de "Mossenaire", hem vist que el programa ha creat una nova secció "EL millor programa del món" on la gent hi pot enviar una fotografia senyalant-se a si mateix tot dient: "Somaquing !!" , doncs a l'hora de la fotografia l'hem dedicat a aquesta modalitat amb la sorpresa que els hi ha agradat el nostre gest. El dilluns, tot destacant-lo al programa ens han fet sortir. Us posarem el moment en el qual parlen de nosaltres i que des d'aquí agraïm que ens ha donat notorietat.

http://youtu.be/Dn0cv13x2jc

seguint a en Mirabet

En Diego Garcia, ve sempre: un luxe. Avui acompanyat per en Jaume Aragonès

[img][/img]

a les primers baixades no havia caigut ningú

Josep, Emilio i Jordi que més tard ensopegaria

Joaquin, Diego i Carles. De groc en Jaime

Una de les nostres joies, en Nil. Sembla que cada setmana el veiem més gran i avui ha aguantat com un campió

Jordi Codines, rialler seguit pel les nostres mossenaires de la setmana i en Casi. La Marga més tard patiria una caiguda
[img][/img]

L'Eva, al capdavant, ja venia amb la ferida a la ma i tota preocupada.

En Joan Molina: una millora impressionant en tan sols una setmana

L'Eva ens mostra el tall obert i els companys intentant animar-la. Semblava que ja anava tancant la ferida.

En Joaquin s'ha quedat a la font de Sant Julià, mentre ens esperava. Avui l'Eva estrenava samarreta: segur que s'enrecorda tota la vida.

La caractarística dels nostres entrenaments és que les persones solen portar als seus millors amics. Aquest és el cas de les nostres Mossenaires, que formen part d'una colla d'amigues (Gemma, Marta, Marga, Roser ) que entrenen plegades i des de que venen els dissabtes han enriquit amb les seves presències la trobada. També en el cas de la Marga i la Marta, solen venir acompanyades de les seves parelles: vol dir que som com una gran família que creix dia a dia.
Sobretot no deixeu mai de venir, que si us trobaríem a faltar.

La Roser pensa que no te massa mèrits per explicar i en te molts i li ha costat i ara li estem tots molt agraits. Deia que fins que no faci la mitja marató de Terrassa no volia ser-ne. Doncs, l'animem a continuar a prepararar-se pel seu debut, així com a la Marga.

Moltíssimes gràcies.

Deia la Marga;

Hola Pep:
el text de la setmana. Sense temps, ni ritmes, ni records personals...però amb molt de sentiment!!!

Ens ha costat decidir-nos, però som Mossenaires de la setmana. No tenim marques personals, ni grans fites, ni grans reptes…però com que el que si que compartim amb la resta de companys son sentiments i emocions al córrer, ens hem decidit.
Vam començar a córrer cadascuna per la seva banda, però amb el mateix objectiu: posar-nos més en forma i perdre una mica de pes. Totes dues anàvem al gimnàs i hem anat fent sempre esport i muntanya ( bicicleta, aeròbic, natació…). Sortiem a córrer per separat fins que un dia vam quedar per començar a entrenar juntes. Córrer soles de vegades ens feia mandra i sempre és millor i motiva més sortir en companyia. Afegim al nostre duo a la Marta que sempre ve amb nosaltres i a la Gemma, que ve quan pot. Juntes fem “les millors Runners”. Correm, riem, xerrem…
Correm dos o tres dies a la setmana, sempre al migdia…faci fred o faci calor i no fallem mai. No som ràpides, però som molt constants i tenim molta força de voluntat. La Roser s’ha iniciat fa poc en el mon de les curses, ha fet la de Festa Major de Terrassa i la de la Mercè. La Marga ha fet també la dels Bombers de Barcelona, la del Corte Ingles, Montmeló...Sempre, amb el nostre lema: l’important és participar i acabar, que per a nosaltres és moltíssim.
Ara tenim el nostre primer repte, debutar en una mitja marató. Tenim pendent decidir quina ens pot anar millor i ens deixem aconsellar per “mossenaires” experts, que fins i tot ens acompamyaran per donar-nos ànims…No sabem quina serà però serà entre desembre i gener…Ja ha començat el compte enrera!!!
Estem encantades de venir a Mossenaires, hem trobat molt bona gent i ens hi sentim molt ben acollides. Sempre tanquem el grup, però no ens importa perquè en cap moment ningú ens ha fet sentir malament. Els primers dies ho passàvem fatal, i ara…no es pot dir que anem sobrades, però mica en mica ens anem adaptant. Animem a totes les noies que vulguin venir que ho facin sense cap mena de por ni de vegonya, aquí trobaran molt bona gent amb ganes de córrer, petar la xerrada i passar una molt bona estona.
Ens queda molt camí per córrer i esperem continuar-lo fent plegades/plegats!!!

La pluja no ens va espantar per córrer

2011-09-27T10:48:00.000+02:00

Quan anàvem cap al punt de sortida, a Torre Mossèn Homs, pensàvem que la gent al veure el mal temps que ens venia al damunt, es quedaria a casa. Però la nostra sorpresa que fins a quaranta-quatre persones estaven a punt d'iniciar l'entrenament.

La ruta pensada va fer por, per si alguna possible turmenta elèctrica ens hagués pogut sorprendre pel mig del camp i es va pujar passant per la font de les Canyes en direcció a Matadepera i destí font de la Tartana.

Hem estat a punt de veure una gran desgràcia, donat que al revolt de sortida de Torre Mossèn Homs un cotxe conduït per una noia i per culpa de ho relliscosa que estava la carretera, hem vist que sortia d'un cotxe que estava cap avall. Per sort, no s'havia fet mal i ho podrà explicar.

La pluja poc o molt ens va fer companyia, però l'escalf que ens proporcionem els uns als altres, ens va fer oblidar la mullena.

Des de la tartana vam continuar un xic, en un camí on en Kim ens ha fet anar per un camí molt maco, tot de baixada que ha fet de nou la trobada molt interessant.

No hem fet canvis, per evitar relliscades i mals majors, excepte una prop de la font.

El fotògraf ha estat en Rafa, al qui agraïm que ens hagi proporcionat un record de la trobada.

Gràcies per venir i ens veiem dissabte vinent.

En Rafa ens retrata a l'Antoni Gallardo i a mi, quan ens aproximem tot petant la xerrada

En Joan Molina, Josep Casasola i l'Oriol Casasola.
Dos mossenaires nous, en Joan i l'Oriol. En Joan és el germà bessó d'en Martin i germà del Pedro, també,

Es veia ben bé, que avui la pluja ens faria companyia

Reagrupar-se és la clau del grup i per no agafar fred, retornar sobre les nostres passes a cercar al mossenaire més endarrerit

En Lluís i el seu característic bon humor, quan estàvem passant pel costat de l'Ajuntament de Matadepera

l'Enric, al costat d'en Maten i Jordi, la part sabadellenca de la trobada; seguit de prop per en Kim i en Jaume Armengol. En Jaume havia fet fa pocs dies la Matagalls en poc més de catorze hores. Un crack !!

l'Albert a la dreta ja és un fixe mossenaire, en molt bona forma

La Montse, atleta de les millors. A més, una àvia joveníssima i orgullosa de ser-ho: qui ho diria !!

En Diego Garcia acompanyat per en David, que ens deia que li encanten els entrenaments mossenaires.

I en Pep Salmeron, sempre discret i que se li veu com va millorant ràpidament

Avui en Casi s'ha proposat fer de llebre de la Roser i la Marga, i anaven provant canvis tots tres. Sempre riallers.

l'Emilio i en Carles

En Ramon i en Carles Salmerón

Sumant les seves edats fan vint-i-vuit anys. Avui s'han conegut l'Oriol i l'Adrià, els més joves de la jornada i casualment s'havien posat d'acord en tot, inclús amb la indumentària

Els amics: en Josep i en Martin, s'avenen d'allò més i de fa una bona colla d'anys

tinc que aprendre el nom de la nostre mossenaire, però ja veieu que també anava prou bé amb el fons de l'Ajuntament de Matadepera

Toni i Maten

Els dos germans i si veieu el detall dels mossenaires per la dreta a la cerca de qui ve més endarrerit: oooohh !!!

El nou mossenaire de groc al mig, en Joaquim, ha vingut aconsellat pel tiet Agustí

La font de la Tartana, un lloc que ens agrada i que es manté igual de tota la vida. Davant en Lluís i l'Antoni

Carles i Manel

José i Joaquin

Josep, Emilio, Manel i Carles

A l'esquerra el nostre fotògraf, en Rafael Atienza

ja es veu que no parem de córrer, o no ?

En Casi esta cofoi de que tenir tants alumnes

En José Perez a l'esquerra i al mig el nou mossenaire en Joaquim

A partir d'aquí en Kim, de gorra gris, ens ensenyarà el camí de tornada

Carles, Diego, Montse, Josep i jo

Qui diria que en Jaume fa pocs dies havia fet la Matagalls.

La Núria ens fa sempre bona propaganda als mossenaires i ens fa venir molts amics.

El marit de la Núria, en Àngel Maria Vidal

L'Oriol l'hem vist a patir i el seu pare més. Ja veuràs com aviat ens dones canya a tots.

En David, que va amunt i avall a buscar gent. Un gran Mossenaire

El proper dissabte us hi esperem a tots, que farem allò que ens caracteritza: entrenar en grup tot fent una bona xerrada, i per què no: algun canvi per accel·lerar els cors. Gràcies i fins aviat.

Córrer ben acompanyat

2011-09-21T09:29:00.002+02:00

Coneix algú un grup com aquest ? Doncs és mèrit de tots vosaltres que el feu gran.

Segur que n'hi han, però el nostre es manté constant i els amics fan força rotacions, i sempre tenim la sort de que algun dia o altre ens visiteu. Cada setmana tenim noves satisfaccions. Una gran colla que aquesta setmana va fer un dels circuït que més agraden: camins molt bonics a la seva primera part, opcions als que van un xic més lents d'escurçar-los, i sobretot la possibilitat fer un entrenament que de ben segur fa posar en forma als que veniu i als que sempre us donarem les gràcies una vegada i una altre, per ho important del projecte.

Us adoneu en Josep Mirabet l'ombre que projecte en forma de bicicleta !!

Aquí en Pep al costat del mestre

Sortim, com és costum per darrera la Residència d'avis de Mossèn Homs, i després de passar el torrent de la Betzuca, pel mig del corriol que avui ens ofereix vistes nítides, amb una atmosfera ben neta.

Ves per on el mossenaire nou de la setmana passada repeteix, oi Enric ! merci

Arranquem amb en Carles, Rafel (fotògraf) i Mirabet

Toni i Alberto, seguits de prop pel mossenaire de la setmana de verd, en Rubén Leiva i per en Fran

En Carles Salmerón i en Josep Casasola, amb el signe de la victòria

Fem el primer reagrupament, i sense gairebé parar seguim per anar buscar el camí que passa prop de la font de l'Argelaguet i d'aquí a l'encreuament on ens esperem tots. D'aquí es proposa el primer canvi que encapçala en Víctor, seguit de l'Adrià i darrera tots nosaltres. Al revolt on es veu molt bé una gran ciutat. En Maten fa veure que va cap a Sabadell, i d'aquí passem per un corriol que ens permet veure molt bé la Mola.

En Rubén i en Víctor: parell de cracks !

Josep Jiménez

Joaquin Ortega i Jordi Renom

I al mig, el nostre ídol en Casimir, ben acompanyat per en Ramon i en Lluís jr.

Fernando, actiu i participant als canvis

José Antonio, començant amb ganes la temporada

tiet Agustí, acompanyat d'en Toni i l'Alberto

l'Antonio i en Josep

Joan i Jordi

Maten, que prepara la marató de València: dels pocs sabadellencs que avui han vingut

Martin i Fran

Victor i Josep

Tiet Agustí i en Fernando

Jordi Renom, com amb tots, tot un honor aquest senyor

i en Nil comença a patir

Pedro Molina

Una pausa per descansar

I del mig dels arbres surten bestioles amb càmeres.

Moment en el que hi som tots, pel record.

Com veiem que els nostres mossenaires més joves els costa una mica, a en Nil i en Pau, fem una aturada per fer la fotografia de record i donar descans a les seves joves cames. Aquí destaquem als mossenaires nous, l'Alberto i en Rubén. Tornen a recordar que temin un mossenaire que organitza ala http://cronomilla.webs.com i que tenim en Casi, que ens dona veterania al grup també.
Fem de nou pinya i ara baixarem a buscar el torrent i de pujada ens posem a punt pel canvi de la hípica de cara amunt, on veiem un munt de mossenaires que el fa. Acabat el canvi, els que volen tornen pel costat de l'hotel de Can Bon Vilar i la resta ens posem a punt pel tercer canvi en baixada, i veiem ara el tiet Agustí i en Víctor fer-lo a un ritme força alt.
Ara pujarem direcció a la bassa del golf, d'aquí pel camí i passant mig del bosquet fins el camí de Torrebonica, que ens porta per pista fins a la Masia de Torre Mossèn Homs.

I aquí vam fer el canvi que ens caracteritza

Només ens resta agrair-vos el vostre ajut i esperar al proper dissabte, que estrenarem la tardor. Moltes gràcies a tots. !

I després d'un bon entrenament toca hidratar-se a la font de les canyes, com tenim costum.

La meravella d'aquestes trobades és que ens proporcionen l'oportunitat de conèixer gent que està l'entorn de l'esport i que per sort podem conèixer tot fent un entrenament plegats. És clar, de vegades no t'esperes que el grup sigui conegut per una família molt coneguda i estimada a tot Terrassa com son els Leiva. Que vingui a entrenar en Rubén, ha estat per nosaltres un luxe i li estem agraïts i per sorpresa d'ell ha estat proclamat mossenaire de la setmana i a més ens ha regalat un escrit on se'ns mostra i ens explica coses molt interessants i que comparteix amb nosaltres.

Moltes gràcies Rubén i ja ho saps: ara ja ets mossenaire. !!

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

Ens deia en Rubén:

Hola Pep, t´envio el meu perfil per a que ho publiquis en la web de mossenaires.
Nascut el 25 de març de 1980 a Terrassa, i molt orgullós de ser egarenc, com a anècdota faré la meva primera marató el 25 de març del proper any.
Sóc tècnic Superior en activitats físiques i esportives i Entrenador Nacional de bàsquet.
Les meva passió des de petit ha sigut l´esport i el Terrassa FC. He practicat diversos esports durant la meva vida, però el que vaig començar més seriosament va ser el bàsquet on vaig començar a l´Escola Delta i més endavant al CN Terrassa i al desaparegut BC Bonaire Terrassa. Durant aquesta època vaig combinar el bàsquet amb les curses populars, on vaig pujar algun cop al podi per categories. Aquí va ser on vaig enganxar a córrer al meu germà, en Jaume Leiva, que feia bàsquet i alhora compartíem curses, en aquests primers anys van ser els únics que vaig poder superar-lo fins que va començar la seva progressió i ha arribat a on és ara, a l´èlit de l´atletisme espanyol. En aquells temps destacaria la segona posició per categoria a la primera edició Mitja Marató de Terrassa on vaig fer 1h 27, tercera posició de categoria en la festa Major de Terrassa i segones posicions de generals absolutes en la cursa de Rellinars i Vacarisses, això era pels anys 99 o 2000. Després per diverses raons vaig deixar de córrer i vaig dedicar-me als estudis i a fer d´entrenador de bàsquet i d´altres coses.
Després de 10 anys vaig decidir a tornar a córrer popularment i surto uns 2 dies a la setmana, però lluny de les anteriors marques.
Si comparem marques vaig fer a la mitja del 2009 1h 49 minuts i la del 2010 1h 34m.
L´objectiu per a aquesta temporada és baixar d´hora i mitja a la Mitja i completar la meva primera Marató.
M´ha agradat molt la rebuda que em vau fer a Mossenaires i us estic molt agraït, sempre que pugui em veureu els dissabtes.
Salut Mossenaires!

La familia mossenaire creix

2011-09-14T14:01:00.000+02:00

Encara que des de fora semblem els de sempre, si repassem la fotografia i l'entrenament us adonareu que hi han amigues i amics diferents cada setmana i que tenim la sort de veure'ns acompanyats per persones, totes molt importants del projecte, que volen compartir aquest entrenament peculiar. Estem molt contents, cal dir-ho, perquè cada setmana feu un raconet i matineu i també dels que veniu per primera vegada. També dels que ens feu el seguiment i ens feu bona proaganda, que en sou: segur.

Avui teníem, per exemple l'Enric. Crec que anava del tot estranyat.
Destaquem en David Garcia, que fa molts dies que tenia ganes de fer-se mossenaire, i hores d'ara tenim el luxe de poder dir que ja ho és. Esperem que tornin sempre que els vagi bé.

Per sort s'han fet un munt de grups a Terrassa que surten per molts llocs i sempre que puc també m'agrada anar-hi, com els "Nenazas Runnig Club" "Pantaurells", que acostumen entrenar amb nodrides colles.

Avui es tractava d'anar per camins ben amples i fer alguns canvis per comprovar com us sentiu en realitat. Fer aquestes proves son interessants de cara tenir un clixé de que tal encetem la llarga temporada. Com deia algun amic, encara no sabia quin dia s'havia tancat la temporada donat que ja és oberta. Diguem que els mossenaires la fem circular: si hi ha dissabte, hi ha entrenament.

Els llocs per on hem passat son força bonics, i clar reflexe son les fotografies i a més passem per lloc prou importants per la salut: l'hospital de Terrassa, que tots alguna vegada visitem.

La tornada després de la hípica al costat de l'hotel de Can Bon Vilar, i a on fa força pujada, es veia la gent queixosa, però segur que hores d'ara s'ha convertit en fortalesa de cara el proper dissabte afrontar un nou entrenament ben acompanyat. Gràcies per venir !

increïble i majestuosa edificació de Torrebonica, amb els germans Salmerón i en Carles, que també a exercit de fotògraf

Avui estava exercint de Mossenaire: en Mirabet, retornant a cercar als que venen un xic més endarrerits i després d'haver fet un dels coneguts canvis de ritme

Després de sel segon canvi i un nou reagrupament

En Josep Jiménez, que va estar el mossenarie de la setmana passada (3/09/11)

Antoni Gallardo, està en linea atlètica ascendent i gaudeix un munt corrent

l'Antonio Blanco

I avui, després de les vacances, retorna en Miquel

Avui la nostra Mossenaira de la setmana. És un luxe tenir una gran atleta com ella que, avui ha estat l´única representant femenina.

En el tercer canvi, el que va fins a la rotonda de la hípica en primer lloc ha estat l'Antoni i segon el nostre nou mossenaire: en David

El tercer l'Antonio i quart en Jordi

I fem el darrer reagrupament, i ara ens espera una important pujada.

l'Eva i en Frankie

I la pujada passa factura i ens fa anar tranquils, per no cansar-nos

els retratiste ara era en Carles López i d'esquerra a dreta en Frankie, Eva, Jordi Viñera i ...

ara em veig , jajaja

de "tal palo tal astilla", d'un pare gran atleta un fill impressionant. Els Portero, una familia exemplar.

En Kim li espera una bona temporada; segur

en Miquel i el nostre mossenaire habitual, que ara em sap greu no recordo el nom: mmm !

En José Pérez , sempre rialler, encara que amb la pujada es veu més seriós

l'Ignasi Freixa i en Carles, que s'han conegut gràcies al les trobades i que son gran atletes

Jordi Viñeta, al meu costat, està ultimant la seva nova participació a la Matagalls-Montserrat, que ha fet en diset ocasions, acabant a més, alguna vegada en onze hores i escaig. Aquí sabem molts que vol dir això.

I en Frankie, en companyia de la mossenaire de la setmana, l'Eva.
EN Frankie és vei de Can Palet, i el vaig reconèixer per fet de que te dos cans blancs fantàstics i que no passen desapercebuts.

Josep i Joan

de dos en dos, s'assegura una bona conversa, que és clau a mossenhoms.be

I l'Enric, que avui s'estrenava i no sabem que tal li ha anat. Si torna, ho sabrem.

En Joaquin Izquierdo, una de les primeres persones que vaig conèixer quan vaig començar en aquest mundet atlètic

Zona d'estiraments

i l'hora del adeus

Anar a la font s'està convertint en un moment important.
Aquí tenim un bon home, en Miguel Hernández, que ens informen que te molt a veure en que la font estigui ben conservada. Sol venir sovint a arreglar tot el que pot i la cuida com si fos seva i li agraïm el fet de que hi hagin persones com ell que desinterassadament ens manté aquests racons tan ben conservats.

L'Eva és la parella d'una de les persones molt estimades per molts de nosaltres, en Javier López, que ens ha fet la promesa de que algun dia el farem mossenaire de la setmana i que tantes aportacions ha fet al nostre fòrum amb el seu racó

L'Eva és una feliç mare, que la coneixem perquè a més ja fa temps que quan pot, ve a entrenar amb nosaltres i avui hem tingut el luxe de que ens expliqués detalls atlètics de la seva vida, i li ho agraim tots els mossenaires.
El diumenge era l'aniverari del seu fill Marc, que ja te nou anys i que segur que està encantat de tenir uns pares tan macos i joves. Enhorabona !!!!!

Diu l'Eva:

Doncs t'explico una mica tot. Vaig començar a córrer fa 4 anys va fer aquest juny. La Laura Cobos, amiga íntima meva de la meva infància em va convèrcer per córrer. Jo tenia el meu nen "Marc" que encara no havia fet els 5 anys i estava amb un moment delicat. Finalment em vaig animar i apuntar a la Unió atlètica de Terrassa.

Allà a les pistes vaig conèixer a Javi López i ara som parella, ja fa més de 3 anys. És una sort haver-nos trobat per aquest camí, i que ens agradi a tots dos. El Marc no fa atletisme, fa bàsquet, però sempre fa les curses populars, i ens acompanya a nosaltres a on anem.
Hi han varies curses que m'agraden especialment: la Sant Silvestre de Gelida de 3 Km i de la que guardo amb especial record per el tracte de l'0rganització i en especial a Josep Gavilan l'organitzador i gran corredor i la cursa de la festa major de Terrassa per còrrer a la meva ciutat : són les meves preferides, i en general totes les que son populars m'agradan perque no tinc la tensió de pista. Per col-laborar amb el club, participo a les jornades de lliga, i encara que la pista no és lo meu, ho faig lo millor que puc, ja que no entreno per fer les proves, nomès 2 setmanes abans. He participat fent 1.500, 800 i 400 m.

Dir-te que entreno amb un grup divers: Laura, Monchi, Frankie, Carlos Juncà, Vicente Barato, Joaquín Ortega, Marcel, Josep Folch, Ahlem, Jose Manuel Portero, Jordi Portero, Miguel Rubio i algú més. Ara estic preparant la Behovia que serà la primera vegada que vagi, a veure que tal. El Javi també vindrà i ens anem amb Marcel i Joaquín que són les persones que ens ho van proposar. M'agrada entrenar acompanyada però també m'agrada molt competir, encara que em poso molt nerviosa sempre. Crec que m'agrada més competir però les carreres que m'agraden i no sempre. A vegades faig curses perque el Javi s'apunta i aprofito per fer-les com entrenament o per aprofitar que anem.
He fet 3 mitges, 2 en Montornès i 1 en Terrassa aquest any.
Les curses de 5 Km són les que m'agraden més i la que em va sortir millor va ser a Poble Nou l'any passat amb una marca de 21:35, aquest any he fet més de 22 minutets.
M'agrada entrenar encara que soc molt mala patidora i em costa patir. M'agrada còrrer a la muntanya però sempre que vagi acompanyada, sempre és fa menys dur. Les pujades no m'agraden molt, ja que em donen dolor a l'esquena i em costen bastant, però es fa lo que es pot. La veritat, ara que puc fer sortides els caps de setmana, m'agrada molt anar els dissabtes amb els mossenaries, ja que agafes un ritme, i sempre pots tirar més si vols o si no et sents bé o falten forçes pots anar més a poc a poc, ja que ens esperem tots. D'altre banda, coneixes a noves persones que t'explicen coses noves i sempre et pots enriquir de tot lo que escoltes i t'envolta. També Pep amb els teus comentaris de les pròximes curses i les informacions que ens dones que a vegades podem no assabentar-nos m'agraden escoltar-los. Jo animaria a tothom i sobretot a qui no ho hagi provat, a vindre amb nosaltres els mossanaires per passar una molt bona estona els dissabtes a les 8 h del matí. Ho recomano, sereu benvinguts!! Una abraçada ben forta. Eva Cantero.

Encentem temporada de córrer

2011-09-06T22:18:00.002+02:00

Temporada encetada ! i promet.

Tants amics fent-se costat i en constant millora, és un bon senyal.

El circuït, per qui no ho sàpiga, és un d'aquells que al començament del projecte, allà pels noranta, era l'únic. I ho fèiem per si algú venia més tard tingués l'oportunitat de venir a buscar-nos.

Hem fet la fotografia a darrera de l'àrea de lleure de Sant Julià, al quilòmetre 3,7 , donat que amics que han vingut estaven encara recuperant-se de l'aventura de la setmana anterior al Montblanc.

Com a mossenaire nova, la Serafina Blanco, germana del l'Antonio i que com a corredora veterana és molt coneguda i que ens ha regalat la seva companyia per primera vegada. La Laura, la seva filla, ja fa temps que va venint i també hem tingut de nou la companyia d'en Fernando, ja recuperat de l'accident de moto.

Fins dissabte, que tornarem a fer allò que més agrada: entrenar plegats.

Mentre en Rafa i en Paco pugen per la carretera de Castellar, de vegades ens retraten com a part de l'entrenament. També us recordem que si algú li ve degust venir, si està al voltant de les 07:43 al Monument de la Dona Treballadora, farà uns 2,5 quilòmetres extres

Just al monument, que està per damunt del pont que està sobre les vies del tren: en Carles Salmerón

i a més es retroben amb l'Albert Argelaguet i en Agustin Martínez, que solen venir tot corrent

El fotògraf fotografiat: en Paco Utrera, càmera a la ma

el de la gorra un tal Pep

I el trio anterior, patrocinats per "Mercadona"

Els Sabadellencs arriben més aviat que ningú

en Josep hores d'ara no sabia que seria el nostre principal protagonista de la setmana: el Mossenaire !!

En Fernando enmig, amb en Josep i en Martí

Fran i Pep

Miquel i Xavi de Sabadell

Antonio, Jose Antonio i Josep

En Mariano ! , va sol !!!!

En Nil encapçala el grup, seguit per l'Adrià i en Manolo

I les nostres Mossenaires fèmines: l'Eva, Laura i l'Anna

La Serafina avui s'estrenava, al costat de l'Emilio i seguida per la Rosa i Antonio

Xavi Miquel, una setmana després de fer la volta al Montblanc al costat de l'Agistin

Nous reagrupaments, per anar plegats, moments abans de travessar la carretera de Matadepera, un xic perillosa.

L'Antonio en una bonica fotografia de l'entorn de Sant Julià d'Altura

Mentre preparem la fotografia de grup

eiiiiii !!!

Ens fa especial il·lusió aquesta parella; dos germans units per l'estimació al mateix esport, a la natura i al córrer envoltats d'amics: tant la Serafina com l'Antonio se'ls nota que son persones dotades d'una gran fortalesa i ho han anat demostrant al llarg de la vida. El mateix Antonio, poder fer una mica d'esport l'ajuda a viure i pujar la Mola cada setmana li dona aquell punt de qualitat de vida especial, que molts coneixem.
Ens ha agradat molt avui comptar amb ells dos a l'entrenament.

Quan vam començar a creure que era important anar-nos coneixent, no sabíem les sorpreses que ens donaríeu i sempre ens sentim complaguts de llegir paraules com les que en Josep Jiménez ens dedica i a més anem sabent que som com una gran família, que recolzats pel companyerisme, els objectius es fan més fàcils d'assolir.
Desitgem que continuïs progressant i nosaltres estar prop per animar-te.

Deia en Josep:

Hola a tots

El meu nom és Josep Jiménez, tinc 41 anys i des de molt petit sempre m'ha agradat l'esport. La veritat és que mai m'he definit per cap i he provat de tot, això si tant en la vida professional com personal sempre ha estat marcat per un objectiu.

Us explicaré una mica la meva vida amb l'esport. Vaig jugar a bàsquet durant uns anys, després em va donar per sortir amb bicicleta de carretera , mes tard em va donar pel gimnàs i la natació , Quan em vaig cansar del gimnàs i spinnig vaig començar a sortir amb bicicleta tot terreny , amb el company que sortia amb bici ( Jose Antonio ) sempre m'estava dient de sortir a córrer i sincerament no m'agradava o no em veia corrent, des de fa un any i mig vaig començar a córrer i em vaig marca un objectiu que veia molt llunyà, era fer una cursa de 10 km.. I la veritat que em va començar a agradar el de córrer i ja he fet algunes. I ara m'he tornat a marcar altre objectiu, que abans de final d'any o principi i amb l'ajuda de companys i del grup dels mossenaires ho aconseguiré, és de fer el meu primera mitja marató. No em vaig a seguir enrotllant per que em podria estendre molt més però m'agradaria dir com vaig conèixer a GRUP DELS MOSSENAIRES.

Al conèixer els camins que anaven des de Terrassa a Castellar i Sabadell, vaig pensar que era un bon lloc per a anar a entrenar, quan duia uns 3 Dissabtes passant per allà, sempre em trobava amb un grup molt gran de gent corrent, l'hi vaig comentar a un amic i em va dir que era un grup que sortia tots els dissabtes a les 8 del matí. A la pròxima setmana em vaig presentar sense conèixer a ningú i amb la sorpresa, que abans de sortir a córrer ja estava parlant hi havia saludat a gairebé tots com si els conegués de tota la vida i això em va animar molt, quan va arribar en Pep Moliner m'ho van presentar i vam sortir a córrer, vam estar una bona estona parlat i em vaig adonar que era realment un grup de gent molt sana. Des de llavors duc ja uns 9 mesos que no he faltat gairebé mai i quan he pogut he dut a gent perquè ens coneguin i he parlat molt bé; a per cert i en gairebé totes les curses que he fet he dut la samarreta dels MOSSENAIRES

Amb això solament vull agrair-li a en Pep i a tots els companys Mossenaires a seguir mantenint el grup i donar les gràcies per tot.

Què petit és el món

2011-08-30T22:01:00.000+02:00

el "mon és un mocador" Aquesta expressió ens dona una idea de què moltes vegades esdevé petit.
Sempre ens fa gràcia com una senzilla trobada s'ha convertit coneguda per l'entorn i més d'una vegada tenim grates sorpreses quan anem a llocs allunyats i som coneguts els "mossenaires" amb el projecte què entre tots portem. Aquesta setmana destacarem la història de l´Òscar, un jove que d'una forma acurada a mitja setmana fa una consulta de si pot venir a entrenar, allò per no ser que hi hagi cap problema.
Com no podria ser d'una altre manera ens complau que la gent ens consideri i ens encanten aquestes trobades i arribat el dissabte sempre tens alegries de trobar a amics i coneguts, habituals els uns i menys els altres, però saben trobar un moment a l'any per fer-nos companyia i mantenir el caliu desitjat.
Mentre corríem i conscient de qui ve per primera vegada, va una mica perdut i no es trobi a disgust, ens agrada saber un mínim, ja sigui esportiu com de projectes propers al que nosaltres també desenvolupem.
Doncs per aquelles casualitats, l'Oscar és nebot de la tristament desapareguda i gran entrenadora Carmen Gómez Florido, i del gran atleta marxador Víctor Campos. Ambdós eren els entrenadors qui van ser els pioners de les trobades: en Javier Jaques i jo mateix. Si la Carmen no ens hagués posat "deures atlètics comuns" és probable que no els haguéssim fet pels entorn de Torre Mossèn Homs.
També, un cop rebuda la presentació que s'ha fet de si mateix, ens complau la sinceritat que brota del seu escrit i ens agrada que ara ja formi part del nostre entorn. A més, fa poc que l'Óscar ha decidir córrer, tot i ser un magnífic esportista. Li farem seguiment i de ben segur que veurem aviat grans resultats com a corredor.

I ara parlant de l'entrenament, i donat que feia un temperatura del tot diferent a la setmana anterior i més aviat amb força fred per l´època, la ruta a seguir va ser per lloc un xic més assolellats i la fotografia proposa pel mateix Lluís, amb un fons magnífic d'un dia clar de la nostra Mola.

La remor i converses formaven part de l'entrenament i en algun punt conegut s'ha fet canvis de ritme que s'han seguit, això si de forma voluntària i cercant aquell puntet de millora que dona fer-ho, a més en pujades.

Avui en Josep, el mossenaire que va es va estrenar la setmana passada, Josep, ens feia adonar que d'una setmana a una altre veia molt genta diferent. Ens omple de joia veure que sempre hi ha qui creu amb aquesta manera de fer amistats, amb l'excusa del córrer i intentant fer-nos costat els uns als altres.

El nostre protagonista: l'Oscar Sánchez Campos. Segur que estava molt estranyat de la moguda mossenaire.

L'Antoni avui anava feliç, amb símptomes d'haver passat unes bones i ens explicava que en una cursa que havia realitzat a un poble anomenat "Malcocinado" havia quedat segon

En Mariano, també te símptomes de vacances; com l'Antoni van marxar sense barba i han tornat amb ella

En Martin i en Josep, que ens explicava que portava dos mesos i mig amb molèsties que feliçment aviat seran història

En Javi, sempre troba el moment i de fa molts anys per estar al nostre costat

El de la gorra no sabem a qui buscava, oi ?

Ens endinsem en terres sabadellenques i al bosc tan apreciat de Can Deu, on tantes vegades fem acte de presència

Aquesta recta, ideal pel canvi mossenaire i aquí els que s'ho han pres més plàcidament. Per darrera podeu observar als mossenaires que han fet el canvi i retornen a buscar a l'estimat company

Avui, més amics han vingut a provar la refrescada post-entrenament a la font, com el mateix Jordi Renom, i en Josep que ha aguantat bé l'entrenament

Tenir l'oportunitat de llegir aquest escrit tan sincer, ens fa creure que realment val la pena el projecte que cada dia fem amb més il·lusió, d'entrenament en grup.
Oscar, moltes gràcies i estem convençuts que tot t'anirà bé i si diumenge t'estrenes en una mitja, del cert que veuràs com t'agrada moltes coses del que envolten el món del córrer.

Gràcies per venir i esperem que repeteixis moltes vegades.

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

Ens dèia l'Oscar el següent, ;

El meu nom es Oscar Sánchez Campos, visc a Terrassa des de naixement, i sempre m'ha agradat fer esport.
Vaig començar fent Karate al Gimnàs Esforç quan tenia uns 12 anys fins als 16.
Mes tard vaig començar a fer futbol al Jabac de Terrassa.
Desprès vaig estar una temporada sense practicar res d'esport, per estudis, sortir de festa amb els amics, les novies ;), fins que em vaig apuntar al gimnàs als 22 anys i vaig començar a fer peses, i alguna que altre classe d'spinning
Encara que durant aquesta època tinc molt bons records, em penedeixo de no haver practicat cap tipus d'esport, en concret atletisme i més encara que els meus tiets, ( la Carmen Gómez i el Victor Campos) entrenaven a les pistes de can Jofresa.
Pero bueno amb aquesta edat, tampoc ets gaire conscient del que fas ni penses gaire en el futur i penses mes en passar-ho be amb els amics, a quina discoteca anirem el cap de setmana, a quina noia et lligaràs, a on anirem de vacances i a qui faré la guitza si guanya el meu equip de futbol.
A vegades també fèiem alguna activitat saludable amb els amics, com jugar al futbol, anar a la mola a passar el dia i inclús acampar tota la nit, anar en bicicleta i sobretot practicar skate board.
A mes des de els 16 anys a més dels estudis estudis, també treballava amb el meu pare per guanyar cales per pagar-me les meves sortides i capricis i també per estalviar.
Sempre he estat agraït al meus pares d'ensenyar-me que qui algo vol, algo li costa

Porto uns 10 anys anant al gimnàs casi diàriament, fent peses i cardio amb el·líptica, cinta i spinning.
He sortit amb la mountain bike els caps de setmana, amb un grup i en vacances jo sol sortia pels camins de la BTT de Girona concretament per Lloret, Tossa i Blanes.

I perquè començar a córrer ara?

Per que fa uns 2 mesos vaig deixar un vici que feia 15 anys vaig agafar i es el tabac.
Em vaig donar compte que fumava molt, un paquet diari, fins que un dia vaig dir, ja no fumo més i fins ara no fumo.
Millor deixar-ho ara que soc jove i per que jo vull que no deixar-ho quan sigui massa tard.

Vaig intentar trobar una motivació per deixar de fumar i va ser començar a córrer per veure quan de temps podia aguantar. Vaig començar amb un quart d'hora, desprès amb mitja hora i ara amb una hora. En aquests 2 mesos he anat pujant la velocitat i la intensitat de l'entrenament.

Cada cop em noto més fort, tinc més resistència i respiro millor.
Llavors he decidit apuntar-me a la mitja marató de Sabadell.
Ja se que es una mica boix començar tant aviat a fer una mitja, però em sento fort, i per mi no es tant important la marca o el temps que trigui a fer-la, si no acabar-la al meu ritme.
Aquesta es la meva motivació.

Vaig trobar per Internet, un grup de Terrassa anomenats mossenaires, nom que ve del lloc on parteixen per sortir a córrer que es Torre Mossèn Homs.
Em vaig posar en contacte amb el Pep Moliner i em va animar a anar el dissabte a les 08:00 del matí.

Avui dia 27/08/2011 ha sigut el meu primer dia amb els mossenaires.
No m'esperava una rebuda tant amable per part dels mossenaires.

La veritat es que ha sigut un dia fantàstic, he trobat a gent molt maca que m'han recolzat i m'han donat moltes forces, ànims i consells per afrontar la mitja marató.
Encara no conec els noms de tots però desitjo que sigui el començament d'una bonica amistat i que pugui conèixer a tots i des d'aquí un envio una forta abraçada.

Sou un grup molt amable i me n'alegro d'haver-vos conegut.
Si encara queda gent maca i amable es troben al grup dels mossenaires. ;)

Salutacions i disculpes per el totxo

Anem a Torrent de Gotelles

2011-08-23T17:20:00.009+02:00

La millor època per fer un torrent és ara: doncs cap allà que els mossenaires hem anat. Recorregut agraït i atapeït de vegetació i anar fent bots per no trepitjar el rierol que s'enfilava pel camí.
Refrescada a la font de la moreria i després d'anar tots junts, es proposa una pujada intensa que posarà a prova l'estat en que ens trobem, fent alguna fotografia de record.
Sorpresa de que la colla tot i l'època i l'hora ha estat nombrosa i el recorregut ha estat al voltant dels 10 quilòmetres i escaig.

Molt contents de veure mossenaires nous inclús per l'època, com en Josep i el mateix mossenaire de la setmana, que donat els entrenaments que te durant la temporada, no li era possible regalar-nos la seva companyia.

L'Alberto Lao, que sortosament va sortir il·lès recentment d'un accident de cotxe i que tenia unes ganes immenses de tornar a venir a córrer amb la colla. Les obligacions familiars i la recentment estrenada paternitat, no li permetien tampoc sovintejar la nostre trobada mossenaire.

Contents de que entre-tots el projecte d'"Entrenament en Grup" no s'atura ni per vacances. Fins dissabte !!

Mancants de presència femenina i amb molts amics per l'època de l'any i l'hora
Dos nous mosssenaires, en Josep i en Carlos Javier . Amics retornats, com en Toni i l'Alberto i en Carles Díez

fem una mica de volta per encarar camins coneguts i amb força ombres

Joaquin, Jordi i Antonio en primer terme

En Jordi, seguit per en Carles Salmeron i en Jose Manuel Portero ben de prop

Avui podríem dir que era la jornada dels Carles. En contàvem quatre de mossenaires amb el mateix nom

En Joaquin Ortega fent una bona refrescada a la font de la moreria

Gaby també aprofita l'abundosa aigua del lloc

Tan important com córrer és esperar i anar a buscar a qui ve més endarrerit

i en el canvi en pujada, i en segon lloc: en Carles López

tercer en Carles Salmeron

quart l'Alberto Lao

En Manel Bernal, que a més posarem el circuit que ha gravat al seu forerunner . A més tinc que agrair que a l'endemà em va fer gaudir de la seva companyia a un repte que era pujar a Sant Jeroni des de Collbató
http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2011/08/22/sant-jeroni-amb-en-manel-bernal/

L'Antonio Blanco

i el nostre mossenaire de la setmana, Carlos Javier al costat d'un altre figura de l'atletisme: en Diego Garcia

José Manuel Portero, vestit de gala per l'ocasió

Joaquin, seguit per en Jordi

En Josep, mossenaire nou que s'afegia a totes les propostes de canvi de ritme

l'Albert Cardona, va dir que vindria i ens ha fet els honors

En Carles Díez; tenia unes ganes boges de venir avui i al dia abans confessava sentir-se nerviós. De fet, amb alguna molèstia física en vies de superació

En Pedro Molina, seguit per en Lluís que anava buscant aigua

En Gaby, avui l'hem fet patir un xic a la pujada: portava una setmana amb més de quaranta quilòmetres acumulats i està molt il·lusionat

Ens agrada fomentar al grup aquest raconet que tenim ben prop, i és la possibilitat de refrescar-se a la font de les canyes i cada vegada en sou més els que veniu a remullar-vos.

em penso que en Carles venia de des-beure. No se, jeje

Aquí podeu veure que en Manel ha gravat, per saber més detalls

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

En Carlos Javier Gonzalez Usero, que per molts de nosaltres és un referent en quan a atleta local, ja que sempre ha estat vinculat a la Unió Atlètica Terrassa activament i sense pràcticament lesions, i que ha practicat diferents modalitats amb gran resultats en el cros, pista, mitja marató, marató i contribuint decididament en fer-se un nom i un respecte per tothom que el coneix. De caràcter afable i molt competitiu sempre que toca, fent esforços per donar el màxim. Tant a les jornades de lliga de l'entitat, on sempre es lluita per portar el nom de l'única entitat a Terrassa que toca totes les modalitats i compte amb escola.
Parlo d'una manera subjectiva, donat que com he dit més d'una vegada segur que em deixo molts mèrits a destacar, però repassant les seves darreres actuacions ens adonem que un atleta que aconsegueix passada la frontera dels quaranta anys fer un deu mil en pista entorn als 33' es veu que parlem d'un atleta competitiu.
Quan ha actuat en mitja marató a baixat de 1h10' i en marató ha estat a Sevilla on va establir la seva millor marca en l'única marató que se li coneix amb un temps de 2h45', com destacava en les grans cròniques que ens va regalar en Javier López ( crònica )
Un atleta metòdic i que ha seguit entrenaments d'en Ricard Pintado, d'en "Mosqui" i com no podia ser d'una altre manera en Luis Maqueda. No se'ns fa gens extrany veure'l preparar-se també sol per cicuits que ell mateix es marca, precisament per l'àrea de Torre Mossèn Homs.
Els que portem molts anys en aquest entorn, l'hem vist créixer i fer-se persona amb l'atletisme i acompanyat de molts amics, però penso que el seu nom va molt lligat a gent de la seva generació, com son en Josep Guimerà, Ramon Senar, Bernat Monter, Javier López, que els uns pels altres han aconseguit ser referents per nosaltres i per futures generacions d'atletes i sempre des del seu amateurisme i que estan plènament actius, assolint primeres posicions allà on participen ara des de la vessant en el seu cas de veterà. Ara també envoltat dels seus fills i muller, que estan immersos en l'esport i li fan costat.
Els Mossenaires et desitgem un munt d'èxits i que segueixis fent el que fas: estimar aquest esport. Gràcies !

Corrent amb mites locals

2011-08-16T10:38:00.002+02:00

Gran colla disposada a entrenar i moltes sorpreses, amb mossenaires nous i de retornats, que ens han fet veure quan important és la trobada que tots enriquiu.
Pensem que cal regenerar motivacions amb bons entrenaments i hem fet un dels circuits més apreciats per tots, que és el que ens porta fins a l'ermita de Sant Vicenç de Verders, per que unim dues grans ciutats com son Sabadell i Terrassa tot corrent amb molt bona companyia.
La fotografia la fem al quilòmetre 3,4 aprofitant el marc incomparable de l'àrea de lleure de Sant Julià d'Altura per la seva cara posterior, que no visitem tant com l'altre.
A l'hora de la fotografia destaquem la presència del germà d'en Jordi, en David Viñeta i l'Esteban Ramírez. Pel nostre coneixement, ens dona gran satisfacció que setmana darrera setmana tinguem l'oportunitat de fer nous mossenaires, que fan encara més important la trobada i el projecte que entre-tots ja es pot dir que esdevé un èxit hores d'ara.
També i gràcies a la insistència de l'amic Manolo, en Josep Salvia després de molt temps, ens fa els honors, tot i que l'hem vist en baixa forma que aviat hi posarà remei.
Ens queda algun nom per saber, i sempre demanen disculpes, donat que tots sou igualment importants i el fet d'oblidar ens sap greu i per això intentem posar noms als rostres, per què entre-tots us aneu coneixent i programant futurs reptes plegats.
És important quan veiem algú que es pot sentir desplaçat per no conèixer gent de la colla, que no es senti sol. Tots tenim part de l'èxit de la trobada.

Tota la colla en un moment de relax, que ens permet una millor coneixença encara més i si fer-nos més grup.

En Manolo ens fa tornar en Josep, que atlèticament ara està en fase de recuperació i que fa molts anys que també creu en el projecte enriquidor d'entrenaments en grup, on acabem fent bones amistats

després del primer reagrupament conegut, fem notar la sort de que tinguem en Vicente Gonzàlez, i el detall que tan ell com la Montse, la seva parella, encenen el crono. Alhora com en Diego Garcia.

Avui, de groc, l'Esteban ha vingut a veure que ens portem entre-mans i fer-se mossenaire, engrescat per un amic mossenaire que avui no hi és però que l'ha fet venir, en Ferran Sered (el Kñera)
De vermell en Diego García, un gran mossenaire i l'Antonio Blanco. Un plantell d'impressió

Avui en José Expósito en primer terme i en forma, seguit d'en Manel i en Vicente que segueix barallant-se amb el crono.

En Gaby i en José, dons bons amics que van començar a venir plegats, engrescats per en Portero

Jose Antonio i Antonio, els cunyats. L'Antonio prudent amb la seva ja molt recuperada lesió muscular

Si en Jordi la setmana passada sortia com a cloenda del reportatge, avui s'ha fixat la meta de fer l'entrenament mossenaire, després de molts mesos, i veureu com s'en ha sortit, com no podia ser d'altre manera. Un molt bon jugador d'escacs que també sap córrer. Va ser dels primers que conec de la meva etapa de jugador d'escacs que es va atrevir a fer una marató, allà pels vuitanta.

Els coneguts descans

i el Miguel Moreno, que al fòrum mossenaire és molt actiu en exposar els seus entrenaments; es mostra actiu en exercir de mossenaire anant a recollir a esperar a tothom i ara ens proposa participar a la Mitja de Sabadell, que podeu veure també al fòrum amb més detalls. A veure si ens hi animem, donat que a més està a la part organitzativa i ens animarà el dia de la prova

En Toni Pedrero, després de patir problemes musculars i ara amb noves plantilles, i animat en tot moment per l'Antonio Blanco, torna a tenir projectes atlètics. No volem oblidar que ens ha ensenyat a molts a córrer i ell mateix gairebé atresora una vintena de maratons totes per sota de tres hores i forces en 2h 36'

En David Viñeta s'estrenava de la ma del seu germà com a nou mossenaire, venint des de Sant Cugat.

Aquí veiem l'Antonio en ple esforç i en Jordi Viñeta exercint de mossenaire a la cerca del més endarrerit

En primer terme en Josep Ant. Folch, que enguany tenim la sort de tornar a tenir els dissabtes, seguit per un dels seus millors amics, en Joaquin

L'Eva Cantero ve cada setmana i fa l'entrenament en facilitat.

En Vicente González, es manté jove i porta corrent des dels vuitanta, i també ensenyant a molta gent a fer-ho

En José Pérez, seriositat i molt en forma.

En Lluís, plenament concentrat en els darrers metres del canvi en pujada, seguit ben de prop per l'Antonio Rivas

En Jordi Martínez, el nostra massatgista fantàstic, que avui ens ha fet els honors, a més autor de logo mossenaire

En Jordi Setó, una mica més cansat pujant que baixant, però se n'ha sortit prou bé en el seu retorn

La Montse, que entrena força i que fruit d'això fa l'entrenament amb totals garanties

La Carme, ha fet un molt bon entrenament i ha acabat amb molt bones sensacions.

Fent els darrers metres, acompanyats per uns grans campions

En Manolo no ha deixat que en Josep es desanimés i han arribat tant en Josep, el Manolo i en Gaby ajudant-se els darrers metres de l'entrenament.

En Jordi, veient la meta prop i l'objectiu aconseguit

Tenim la sort a pocs metres de tenir la font de les canyes que sempre raja i per partida doble, i que val la pena de prendre una bona refrescada per recuperar-se ben aviat.

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

Quan pel grup ens passen personatges com l'Esteban tenim la sensació que estem molt de sort de que poder entrenar amb autèntics mites de l'atletisme. Tan a nivell català com per suposat egarenc, l'Esteban és molt conegut per tenir un nivell excepcional a la muntanya, mitjà o sol desenvolupar-se millor, sobretot per què és el lloc que més estima. Quan el vam conèixer, encara se'l veia aprenent i hores d'ara per ell la muntanya ja no te secrets. Per la seva feina de fruiter, ha de compatibilitzar entrenaments duríssims amb una feina cansada. El sentim a dir que matina moltíssim i te costum de pujar al Turó de les Pedritxes, dies seguits. En ple hivern un dia explicava que tenia les mans tan fredes que no encertava de posar les claus al pany de casa.
L'hem pogut veure també rapidíssim i enfilar-se a podis, i al cros també ho dona tot, se li dona molt bé. Col·labora amb la secció de muntanya de la Unió Atlètica Terrassa, i com a veterà i quan cal posa el seu granet de sorra, ajudant a fer l'atletisme de la nostra ciutat portant el nom amb orgull.
Qualsevol dia, si surts a rodar per aquestes carenes que envolten Terrassa es el podeu trobar entrenant i moltes vegades en solitari, encara que te bons amics amb els que sol compartir experiències.
Agraïm que ens hagi vingut a conèixer com a grup d'entrenament obert a tothom i que li hem sentit que ho ha trobat agradable i que el tindrem la sort de tenir-lo qualsevol altre dia.

Corrent fem passar el fred a l'agost !!

2011-08-09T17:50:00.000+02:00

Primera setmana d'agost i l'esperit Mossenaire segueix enfortit. Sorpresa la quantitat d'amics que ens hem reunit per fer 10 quilòmetres exactes i la presència d'amics que feia molts dies que no veiem i que ens regalen la seva companyia.

La idea era fer un circuit divertit i amb algun canvi, que molts de vosaltres heu seguit. Ja sabeu que aquest invent és per fer més distreta la trobada, però que la filosofia és d'esperar-nos tots als encreuaments i si pot ser anar a la cerca del "germà" que ens ve una mica més endarrerit.

De nou i molt bon ambient i tothom molt participatiu. Gràcies i fins dissabte !!

La fotografia, com a les darreres setmanes, la fem de bon començament i davant l'ermita de Sant Josep, que està just al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs. Gairebé tots somrient, encara no prou cansats de l'entrenament.

EN les conegudes parades, on sempre esperem a aquell que ve per darrera. En aquest cas, en Miguel Moreno, un bon mossenaire sabadellenc, va endavant i endarrere i en tot moment. De fet està molt en forma i prepara la Marató de València a la tardor.

A l'esquerra de blau, avui teníem en Robert, que sempre ens fa costat i amb la samarreta de la Matagalls en Jordi Viñeta, que feia dies que no veiem i que també hi està apuntat a la Matagalls, com en ell és habitual i sempre fent grans marques.

En Rubén, en primer terme, que no veiem des de la Pujada de Coll de Pal a Bagà, que va fer d'animador, reporter, transport i que ens va ajudar un munt.

I la Montse i la Marisol. Avui la Marisol, la dona d'en Pep, a patit un xic, donat que feia dies que no corria 10 qms. Però s'ho ha passat bé, sempre recolzada per la Montse que segueix en forma i forta.

Després d'una primera progressió que molts han fet

La Laura i l'Eva, que per segona setmana consecutiva ens regalen la seva companyia

Josep Antoni Folch, bon amic, que conec des de que vaig començar a córrer i que ens feia de mestre als que als anys noranta ens decidíem per aquesta combinació de família, córrer, camp, muntanya, companyerisme, amistat i un llarg etcètera que comporta el practicar el nostre esport.

En Miquel molt actiu al costat de l'Antoni Gallardo, que el turmell ja li permet grans entrenaments que segueix de forma meticulosa.

Compartim espai amb animals de companyia

El grup compacte i ajudant-nos mútuament

La Montse, en Miquel i la Marisol, tancant la colla mossenaire

Paratges bonics

Emilio no falla mai, i sempre silenciós i actiu, seguit de prop per recent descobert Ramon, un atleta molt fort i jove.

L'Eva, repeteix i en cap moment se l'ha vist cansada, seguida per en Jose Manuel, i en Carles

Jose Antonio i primer terme, vestit de gala com en Carles, Javi i Antonio

Aquí els mossenaires que han anat i tornat, per no deixar sols els que venien darrere.

En Carles, explicatiu, en Javi rialler i la Marisol preocupada per si aguantaria tot l'entrenament.

La Montse no va deixar en cap moment a la Marisol sola.

Marisol, fent la pujada del golf caminant.

Pep tancant el grup

Fotografies amb la Conste pel record; la Montse els dissabtes treballa pels matins i no pot venir tant com voldria, vol dir que aquest record val molt.

Parelleta: Marisol i Pep. El dia abans havíem anat a les 8 del vespre de Monistrol a Monserrat i tornada, i encara lleugerament cansats. Avui, que escric la crònica, cansats per que ahir vam pujar fins el Coll de Verdet al Pedraforca

En Gaby, amb en Casi (que no es veu) en Pedro i en José, que ens saluda.

Moments d'estiraments.

i de comiats fins un altre dia.

Vicente, Casimir, Eva, Laura, Carles, Josep Antoni i Jordi (massatgista, que arriba tard) . Diu que no li agrada matinar. Si el veieu renyeu-lo i que vingui més sovint; és l'autor del dibuix de la samarreta

Jordi Setó, promet venir a entrenar amb nosaltres, encara que fa un munt de temps que no "s'atreveix". No es sent preparat. Hi posarem remei.

Gràcies de nou per la vostra estimada presència i ja ho sabeu: esteu convidats quan vulgueu i esperem veure-us aviat:

Els Mossenaires !!

Pau: un corredor de 6 anys

2011-08-02T09:32:00.000+02:00

No ens preguntarem per què la gent li agrada córrer. No ens preguntarem com sempre som tants i ens ho passem bé compartint aquesta horeta plegats; i com és que molts ens feu l'honor de regalar-nos la vostra companyia. Amb això ja esteu fent la trobada més gran i el projecte coomú d'entrenaments en grup. Tal com el fem nosaltres: és únic o no tenim coneixement d'altre.

Bé, per ser el darrer dissabte del més de juliol és novetat que encara ens apleguem entorn la Masia de la Torre de Mossèn Homs tants amics i avui hem tingut de nou la sort de tenir-ne de nou i esperem que no el haguem decebut i tornin com ja feu molts una vegada i un altre.

Veureu com sempre tenim sorpreses: si la setmana passada la Gemma ens deixava bocabadats amb tot el que ens explicava, aquesta setmana la sorpresa ha estat què en Ramon ens ha portat la tercera de les joies i que ens ha deixat impressionats. Si l'Adrià porta més d'un any venint els dissabtes mossenaires i amb catorze anys, sense no perdre's cap entrenament; fa tres setmanes que en Nil, el germà, ens va donar una sorpresa agradable que amb la seva joventut vingués també a córrer, i encara que patiríem si veiéssim que ell pateix. I ara quedareu de nou bocabadats: avui en Pau López de sis anys ha fet tot l'entrenament de 10 quilòmetres amb una àmplia rialla; ha vingut llavors a la font a refrescar-se i ens ha fet el gran honor de ser el Mossenaire més jove de la història i que ens atrevim a pensar que aquesta gesta serà insuperable.

Els felicitem a tots quatre, el Pare Ramon, l'Adrià, en Nil i en Pau. Quina família més excepcional !!.

Anem a l'entrenament; havíem pensat anar a fer unes rectes i incentivar a la gent a fer uns quants canvis, i avui s'ha aconseguit força i hem vist moltes ganes en quasi tots quatre acceleracions. El primer des de la bassa del golf fins l'asfalt que creiem que es diu camí de Can bon Vilar. Llavors en Ferran Galceran, ens ha motivat per fer el que va fins la hípica. El de la hípica aquest en baixada, l'han fet molts, la pujada em sembla del Mas Canals i aquí s'ha fet la fotografia sorpresa sense esperar a ningú i que ha tornat a sortir divertida.

La pujada pel camí l'han encetat els tres germans i arribats un punt se'ns ha acudit endurir-ho, fent un ritme més elevat i fer una arribada improvisada on hem aplaudit i fotografiat als amics mossenaires conforme anaven arribant. Tot un nou invent per fer més distret aquesta trobada d'amics i per amics.

Moltes gràcies a tots per fer aquest projecte ben viu i ara pengem fotografies que hem fet junt en Rafael Atienza, que ens recolza en el record que tots continuarem tenint ara a casa nostra.

Fem la fotografia al començament per ser-hi tots, instants abans de la sortida i tornem a veure que som una bona colla

En Rafael ens regala aquestes instantànees, de com estirem, flexionem, etc. i en definitiva ens posem a punt per entrenar. Es veu perfectament la concentració ens els exercicis.

a

A les vuit en punt, gairebé hi som tots

Avui ens ha fotografiat un senyor que estava passejant i que ens ha fet aquest favor. Amb el gos no les teniem totes

Com podeu veure a la primera fotografia del reportatge, el bon home l'ha fet molt bé. Si mai la veu: gràcies, i si algú el coneix que li digui que ha estat el nostre primer protagonista !!

En Ferran ajuda a la seva filla en un treball i ens demanarà que responem a una enquesta al final de l'entrenament

Emgeguem amb en Gaby, Agustinjr i l'Antonio, de cara avall pel cami de Can Bon VIlar

En Joan Rodamilans i en Josep Rull, encara poc cansats.

L'Anna Cos i en Ferran Galceran; dos gran atletes que ens fan bona companyia i ens ensenyen

Xavi Miquel, que ve sovint i se'l veu en forma

L'Antoni Gallardo, que te el turmell ja millor
[img][/img]

l'Esther, que ha participat força als canvis de ritme

Travessem el pont i els més joves ja marquen ritme

Fran i Antonio

En Josep Rull, també ha fet els canvis o acceleracions

En Maten, a qui li hem preguntat pel seu germà que fa dies que no ve, i te mal d'esquena i desitgem aviat tenir-lo amb nosaltres ben recuperat

Esther, Antoni i Rafael

Aqui fem pinya per baixar plegats, com a bona filosofia Mossenaire

I ja entrem al cami del golf, amb la Rosa sempre molt contenta

Dos Mossenaire nous, en Franki i en Carles, que ha fet tots els canvis amb molta fermesa i ganes.

Em sembla que es diu Carles, li ho preguntarem i porta una samarreta d'una cursa molt bonica .

Avui s'ha trobat dues bones amistats: la Gemma i l'Eva i se les veia felices de l'oportunitat de tornar-se a retrobar amb l'excusa del nostre peculiar entrenament

Avui ens ha tornat a regalar la seva presència la Laura seguida de prop per en Pedro

Javi, Maten i Tensi

L'Agustinjr, que ens ha anima a entrenar els dimarts i dijous aquí al fòrum i també al facebook

Joan Carles, amb en David, que feia molt temps que no podia venir

Si ho veieu i com en ella es costum, l'Anna fa de Mossenaire i va a cercar els que venen més endarrerits

Aquest primer canvi ens ha sorprès l'acceptació que ha tingut avuí

En tot moment en Pau ha estat molt participatiu i hores d'ara no sabíem que ens faria de Mossenaire de la setmana

En Toni Rubio, en primer terme. Si veiem el fil del fòrum dels Ègara - Mossenaires, es cuiden molt de donar-li vida, com el mateix Alex i com no l'Agustinjr que va apostar per aquests entrenaments que enguany estem a punt d'estrenar com a tercera temporada.
[img][/img]

en aquest tercer canvi, ja que el segon ha anat pel cami de Can Bon Vilar, veieu amb quina empenta ens ho prenem

I com s'ajuden els germans, en Pau i l'Adrià

Veieu com hi ha mossenaires que apliquen a la perfecció el anar a buscar els mossenaires que venen per darrera

LA FOTO SORPRESA !!
els amics s'hi van incorporant mica en mica i molts en queden fora. Sap greu

En Nil, fantàstic !! tancant el grup en Pau amb el pare

En Pau !!!!

Animant a la nostra nova joia.

I les altres dues joies

i al capdavant, no podia ser d'una altre manera

I el grup comença la pujada

Avui hem encetat i pujat a ritme i fotografiat conforme anava arribant la gent. En segon lloc, en Ferran ;)

en tercer, l'Antoni, seguit de prop del mossenaire nou, en Carles

L'Agustinjr Salvador, que ajuda a molta gent a entrenar

L'Antonio Blanco, un crack

Joaquin, el cantautor. També practicant i organizador de curses d'orientació alhora que secretari de la U.A. Terrassa

En Fran a pujat fort també

Uiii ! no recordo el nom, és en... la tercera setmana que ens fa costat. A més orgullós de portar la samarreta mossenaire que avui estrenava.

Mossenaire nou en Franki
[img][/img]

Toni Rubio, un ultrafondista de les muntanyes i gran Ègara-Mossenaire

En Josep Rull, alcaldable i persona molt important en el mon polític i amant de l'esport i sobretot de córrer.

Joan Carles Arévalo i David Espinar, dos bons amics.

Xavi Miquel, fantàstic

Javi Colado i Joan Rodaminals, seguit a tota pastilla per l'Eva que els atrapa

La Laura, una gran atleta i neboda de l'Antonio Blanco

Rafael Atienza, el nostre fotògraf que ens fa costat en els reportatges i que està afinant la seva bona forma física

En Nil ha fet un esprint, per arribar com un campió

Com també ha fet en Pau

I el seu pare més cofoi que ningú de tenir aquest grans petits esportistes. al costat d'en Pedro Molina

José Segura, que l'any passat va quedar tercer de la categoria de veterans al circuit de curses de Terrassa

La Gemma Franco, mossenaire d'excepció que la setmana passada ens va explicar coses molt interessants i que riu dels aplaudiments rebuts
[img][/img]

La Tensi i la Rosa, tancant el grup

I aquí riuen pel públic que teniem

Públic i tot aplaudint. A mi la de rosa em va piropejar... pa a l'ull !!!

Una vegada omplenades les respostes pel treball de la filla d'en Ferran, tan contents

Un moment nou, és la remullada que alguns fem a la font de les canyes i que cada cop hi anem més amics

I l'Eva s'ha volgut retratatar amb les nostres joies més joves de tots els temps, per animar al seu fill també a fer esport. Ho aconseguirà ?

És un moment esperat, refrescar-se a la font. Recomenable per tots.

Avui de nou un dia per marcar com a fet remarcable: el dia que un gran atleta de sis anys feia tot l'entrenament Mossenaire.
Estem molt contents de saber que hi han tres germans de les vostres edats que us agrada el mateix que a nosaltres, gràcies a en Ramon que els ha introduit en aquest mon lúdic esportiu

Enhorabona als quatre i avui especialment a en Pau.

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

En Ramon ens ha enviat el següent per que els coneixem una mica més i li ho agraim de tot cor.

Hola Pep,

El Pau és el meu fill més petit, te 6 anys. Només fa un any i mig que corro, abans feia senderisme i me’ls emportava, és per això que potser tenen una bona resistència. De ben petits ja pujaven amb molta alegria per les muntanyes d’arreu.

Vaig començar amb els Mossenaires ja fa un any més o menys i amb el fill gran, l’Adrià gairebé no hem fallat mai. El Nil va començar a dir que també volia venir, i ja porta 5 setmanes venint. El Pau també fa temps que m’ho demanava i he decidit portar-lo. En cas de que no aguantés, tornar tranquil·lament caminant. Però m’he quedat sorprès de la resistència que ha tingut.

Després dels 10Km del Mossenaires, el mateix dia a la tarda teníem una cursa a Rellinars. El Pau va quedar quart, tot i l’entreno del matí, adjunto foto de la sortida. També a la Sant Silvestre de Ribes de Fresser va quedar el primer. En general si vaig a curses me’ls emporto per motivar-los. Crec que l’esport és saludable, especialment per a nens tant moguts com els meus.

Una abraçada a tots els Mossenaires pel seu recolzament en tot moment a l’entrenament.

Bones vacances!

Ramon i Pau

Ens ha fet arrivar la fotografia de la cursa que va fer a la tarda del mateix dia:

Gent de qualitat: "Mossenaires"

2011-07-26T16:01:00.000+02:00

Hem tornat a tenir una temperatura ideal per entrenar pel camp, que s'ha escalfat per la bona companyia que ens fem els uns als altres. Una bona colla de gent que es disposa a entrenar plegats i fent-nos costat.

Com una petita família i que a força de trobar-se cada setmana s'acaba coneixent i que s'amplia mica en mica i es fa notar a l'hora de la fotografia. Fa molts anys només fèiem la fotografia de grup; llavors en fèiem tres o quatre per veure a les persones en acció i endur-nos el record cap a casa i ara a més recordem camins, paisatges, itineraris amb vosaltres inclosos. Si no ens ho passéssim bé, ben cert que el projecte d'entrenaments en grup es fondria, i encara que molts en sou habituals i ens regaleu la vostra companyia. Ens trobem què o bé per lesió, canvis a la vida o de costums, ja no poden venir i als qui des d'aquí desitgem el millor alhora que els saludem. De tots hem après coses i us recordem.

Amb aquesta prèvia, anem a descriure en que ha consistit l'entrenament: amb uns nou i escaig quilòmetres i corriolejant pels camps d'civada, arribem per la banda dreta a la font de l'Argelaguet i molt de passada baixarem fins el encreuament que tots coneixeu i on farem la variant de pujar cap a la dreta i per primera vegada.

Es nota que hi ha ganes de córrer, per què anem força ràpids i ens anem dirigint a la recta de l'hípica on en espera el primer canvi de ritme que alguns esperem. Recordeu que els canvis proporcionen un xic de millora en el nostre córrer, i que és important introduir-los en els vostres entrenaments. L'encapçala l'Adrià i anem fins a les portes del golf del Prat, al costat de l'hípica on avui farem la fotografia de grup de record. Encara que us assemblin totes iguals, no hi ha ni una de les mils que portem que ho sigui i de nou destaquem alguna cara nova, algun mossenaire nou.

Avui i en baixada, farem el segon canvi que enceta l'Adrià de nou i ens portarà aquest interessant ritme. La novetat és que hem fet una fotografia ràpida de les que la gent s'incorporava mica en mica i es veu com de la primera a la darrera i n'hi ha quatre, s'amplia i fa gràcia la cara que hi poseu.

Ara anirem cap l'estació de tren de Torrebonica, que encara que ara no va, havia funcionat i encara resta en peu.

Un nou canvi en pujada, amb el tiet Agustí i el nebot Joan Carles i per finalitzar l'eterna recta fins a Torre Mossèn Homs.

En Manolo, animador compulsiu, d'aquelles persones que sempre tenen alguna cosa divertida per dir i que no pot venir cada setmana. Segueix de ben prop a l'Adrià, que va dir que la setmana passada no va poder venir per què estava de convivències: ho diem per què junt amb el seu pare no falla mai, i ara també el seu germà mitjà en Nil

En Toni i en Fran, vestits de gala per l'ocasió

En Manel, que està molt actiu des de que va començar a córrer i amb el flamant equip Vacarisses Corre i corredors.cat , que compatibilitza

L'Antoni Gallardo i en Manel. També habituals. L'Antoni amb cura per què te el turmell delicat, però que entrena un munt. En Manel, també fidel al projecte d'entrenament en grup

La Irene, de Matadepera, seguida de prop per la nostre flamant Mossenaire de la setmana

Diu la teoria que: "el bon Mossenaire retorna a cercar el que ve més endarrerit", però també és bonic fer una bona xerrada mentre ens reagrupem. Sense aquests moments, el grup es des-membreria

Re-iniciem amb en Casi de blanc i l'Emilio de taronja

I qui ens tanca el grup; la gran Tensi una atleta de campionat

Avui estrenàvem aquesta pujada per primera vegada amb uns bonics raigs de sol

I com no podia ser d'una altre manera: moments per esperar-nos

Alguna pujadeta per enfortir, les cames i el cor

A aquesta recta es proposava un bon canvi, que mès d'un hem seguit.

I ara el moment estelar de tot entrenament "MOSSENAIRE" : la foto característica del moment i ara per obre d'en Carles López que fa fotografies, es veu la preparació.

I ara la comprovació i nova posada en marxa

Ara l'engegada i la proposta d'un nou canvi tot baixant, que de nou a començat i molt fort el nostre Adrià

Al fons de co-capital del Vallès Occidental: Sabadell . Tenim molts mossenaires il·lustres a la població veïna

El tiet Agustí Martínez, de groc amb gorra, va tenir un petit ensurt a la cursa de Terrassa, patint una lipotímia i ens ha tranquilitzat quan ens ha dit que les proves mèdiques posteriors va confirmar que va ser un fet puntual, de la qual cosa ens fa feliços.

Avui ens ha regalat la seva presència un gran Mossenaire muntanyenc, en Ferran Sered "EL Kñera"

L'Ignasi, a l'esquerra, avui havia deixat la bicicleta amb la que havia fet vint quilòmetres, per venir a entrenar amb els mossenaires i tot seguit tornar a agafat la bici, i cap a Rellinars. Per la xarxa social estem seguit l'evolució de l'Ignasi, i és d'impresió.

De vert, l'Andreu Aries, que ja és un habitual les darreres setmanes amb l'Albert de corremonts.cat

L'Albert de corremonts.cat , totalment apassionat en tot el que es proposa. La seva pàgina web amb els entrenaments amb gent molt forta i tot tipus d'informació relacionada amb el nostre món esportiu. Us l'acosellem de totes, totes.

La seva muller, la Irene, seguida de prop per una bona colla d'amics, i la sempre present muntanya de Sant Llorenç tant nostre amb La Mola al dalt de tot

I avui "La foto dinàmica" neix avui i es farà on menys us espereu: i veureu com la fent s'hi va afegint.

Sense paraules

I aquí ja s'ha desfet la foto: innovació que comença avui.
Veidm la "frustació" de qui no ha arribat a temps: és que aquest Pep te unes coses !!! sap greu

Aquí un nou canvi

En Pep Salmerón, cada dia millor, des del primer dia que va retornar i li va costar, ara ja se'l veu que va bé

M'he tingut de mirar tres vegades al Manel, i ens està dient que te fred: en ple juliol fa una fresqueta no gens d'aquesta època estival

En Joan Carles ultimant la prepació pels reptes de muntanya de l'agost

La Montse ens ha promès que ens farà ben aviat de "Mossenaire de la setmana", estem ansiosos per llegir el seu currículum atlètic.

L'Ignasi, avui també ha estat una llarga jornada atlètica

En Lluis Garcia; Ara ha deixat de preocupar-se, però tem que el projecte no "progressi adequadament". Tenir-lo és una garantia de que si.

Mossenaire que no li tinc el nom encara, sap greu i espero que repeteixi un munt de vegades.

La Mossenaire de la setmana , que en aquests moments encara no sabíem que ens regalaria poder-la conèixer tots una mica més.

Josep Casasola; concentrat i passant just pel pont de l'estació de tres Torrebonica.

Sempre que ve una persona nova, deu pensar que estem sonats amb tanta fotografia i donar tanta rellevància a aquest entrenament, però el temps demostra que val la pena.

I avui no hem parlat del Nil, però ara si que afirmem que estem molt contents de que una gran persona com ell li agradi venir amb nosaltres i tenim moltes ganes de veure'l créixer feliç i fent esport amb aquesta familia tan impressionant que te.

La Tensi: "no m'esperis, ves, ves"... aquesta frase, us sona ? avui m'ha dit l'edat i diu que està molt orgullosa de dir-la a tothom i que es troba la mar de bé i feliç; no la diem per què una vegada algú em va dir que les dones no els hi agradava: La Tensi us la dirà i és un referent per moltes nòies que es vulguin dedicar a córrer com a hobbie.

Què seria un bon entrenament mossenaire, sense una bona conversa com la que tenen l'Antoni i en Manel

jo, Ferran i Carles, en els darrers metres de l'entrenament. Destacar que en Carles va tota l'estona amunt i avall, fent "d'autèntic Mossenaire"

Les fotografies que tenen un data, son fetes pel nostre Mossenaire Carles López

I els nostres Mossenaires més joves: en Nil i l'Adrià, fent una bona refrescada a la "Font de les Canyes"

Quan se'ns va ocórrer fer el "Mossenaire de la setmana", no vam pensar en que seria un dels apartats que més agraden. Córrer al costat d'una persona, t'apropa una mica a conèixer-la Si vas entrenant-hi sovint, vas coneixent més elements que d'aquella persona i amb el fil conductor que és córrer. Sense aquest fet, molts de nosaltres no sabríem ni que existim.

Quan apareix per primera vegada una persona a entrenar en grup, t'il·lusiona quan veus que repeteix una vega i un altre i en el cas de la Gemma va molt lligat de les seves amigues: Roser, Marta i Marga , que a més quan veus a una la relaciones amb les altres tres i només pel fet d'haver-les conegut, aquest projecte ja val la pena.

Per acabar-ho d'arrodonir; quan llegeixes el que ha fet la Gemma et quedes bocabadat de que existeixin persones com ella i per no influenciar amb la vostra lectura, llegiu i jutgeu amb qui tenim la sort d'entrenar.

Gràcies a tots per fer més gran aquesta trobada i no podeu saber suficient ho contents que estem.

LA MOSSENAIRE DE LA SETMANA

deia la Gemma;

Hola sóc la Gemma Franco, m´han proposat ser la mossenaire de la setmana i em fa molta “ilu”, la veritat. Ja fa un any que vaig amb vosaltres i va sent hora que em presenti, no? Començaré dient que sóc una enamorada de la natura. Des de joveneta que estic fent muntanya. Sóc escaladora, alpinista i amb el tema de córrer, em vaig aficionar després de tenir al Jan, el meu fill de 7 anys, al qui estic introduint des de ben petitó a aquest món muntanyenc.

Us explicaré algunes de les sortides que he fet… he estat pels Alps, fent el Montblanc du Tacul (4.248m), la Dent del Gegant (4013m), Gran Paraiso (4.061m), Mont Rosa (4.638m), La Grívola (4.100m), pel Marroc al Toubkal (4.167m) etc…. també per la Península, Catalunya tots els Pirineus i per l’illa de Còrsega. Algunes clàssiques com el Cavall Bernat de Montserrat, l´Aeri de Montserrat, per Sant Llorenç…i molta esportiva per la Serra de Prades, Sant Llorenç, Camarasa, Montserrat, Alps, Vilanova, etc…..Com podeu veure, no he parat de pujar muntanyes, d´escalar….i d´envoltar-me d´una natura molt salvatge per aquests indrets ¡!!

Vull destacar algunes escalades, sobretot a l´Himalaya, fent el treking del Baltoro, pujant al campament base del K2 i arribant a uns 6.700 mts d´altitud!! amb unes vistes al K2 (8.611m), Gasherbrums (8.068m)…..que t´impactava moltíssim, com si tinguessis una façana pintada de muntanyes tan aclaparadores.
També he estat pel Perú, per la Cordillera Blanca, fent un trekkin i pujant diverses muntanyes, d´altituds de 6.000mts com a altres…..un món fantàstic, on hi han un munt de muntanyes que no te les pots acabar, i que quan les tens aprop els hi has de tenir molt i molt de respecte.

Com veieu, la meva vida esportiva es transforma en muntanyes….a part, he estat fent marxes clàssiques com la Matagalls-Montserrat, Rupit – Taradell , i moltes d´altres. A part de tot això, he fet algun ral.li de muntanya per la vall fosca, en parella amb una bona amiga, i vem poder fer podi de fèmines, quedant les segones!!
Al ser mare, moltes coses et canvien a la vida i sobretot les prioritats, per tant, vaig començar a córrer una mica més en serio, fent curses (sobretot de muntanya), i alguna mitja marató, com la de Terrassa, Granollers, Montornès del Vallès, i una forta de munya de 26 km Alpens, acabant-les totes, que per mi era lo principal.

Sóc del Centre Excursionista de Terrassa, i fa dos anys que porto al secció infantil Coneixermón, on fem excursions familiars pels nens, per introduir-los al món de la muntanya, tot jugant i distraient-los suficient per no cansar-los i que s´ho passin bé.

Gràcies a un bon amic, vaig venir un dia a provar les sortides dels Mossenaires i em va encantar, aquest bon clima que hi ha, aquest acompanyament que feu, que et fa sentir tant a gust que només penses en tornar-hi. Gràcies als mossenaires , he pogut conèixer unes amigues meves les RUNINGS, que fins i tot tenim una samarreta amb aquest nom, tot motivant-nos unes amb les altres per sortir a córrer i poder “estar a l´alçada”.D´aquesta forma estem portant a altres amics a poder compartir una bona estona corrent els dissabtes.

M’ha agradat molt de coneix-us. Moltes gràcies per ser la mossenaire d´aquesta setmana Pep ¡!!!

Que no es perdi aquest bon rotllo de la gent corrent ¡!! Sobretot la filosofia del BON MOSSENAIRE ¡!

2011-07-19T11:49:00.006+02:00

Avui es feia més que evident que tenim molts amics mossenaires. Els que recordem anys anteriors, sabem que per aquest època molts estem de vacances i d'altres reposem de córrer, que també és interessant.

Es proposava baixar fins a Castellarnau en un circuït on la primera part es fa tot baixant per llocs amples i que han permès fer un parell de canvis que els que han volgut han fet, com sempre diem. Els canvis proporcionen aquell puntet de velocitat que de tant en tant ens agrada comprovar que tenim.

Arribats a l'àrea de Castellarnau comprovem que la font no raja, cosa que abans ens anava bé, però que sort que no fa massa calor.

Quaranta cinc mossenaires és un número elevat i s'agraeix que tingueu aquesta voluntat d'entrenar plegats: recordeu que no esperéssim als que van un xic més a poc a poc l'entrenament en grup es convertiria en individual, i és per això que us agraïm el gest de recolzar el projecte que tots portem entre-mans. Sempre diem que als encreuaments és interessant, els que aneu més ràpids, d'anar a buscar enrere per fer més esplèndid aquest entrenament.

Bé, tenim gairebé dues-centes fotografies que fa notar que us ho passeu molt bé i donat que aquest és l'objectiu, ens complau d'allò més.

Fotografia representativa dels amics que volem entrenar plegats en aquest entorn esplèndid

n'hi ha que anem des de casa i pugem com en Carles Salmeron, retratat per en Paco Utrera

L'Antoni, Jaume, jo i l'Oriol des de Can Palet

I a l'arribada ens fem una xerradeta amb els amics i amigues

La Roser arriba amb la moto, com una moto

hi som tots, si... som-hi !!

en Javi Colado fa la fotografia per que surti el de la gorra amb el gran Miquel Moreno de Sabadell, que fa uns entrenaments que posa al fòrum per que tothom tingui oportunitat d'aprendre d'ell.

Avui a en Nil l'he vist a patir una mica a l'entrenament; però és un crack

l'Antoni, amb la samarreta de I Run With Leiva s'està recuperant d'una lesió al turmell.

en primer terme amb la samarreta mossenaire, el que serà el nostre mossenaire de la setmana: l'Albert Pérez

Mossenaire nou: que ve aconsellat per la Gemma.

Tan important com córrer és esperar als amics i amigues que venen mes endarrere
No aconseguim erò no defallim en l'intent: mica en mica.

Paco Utrera: el dia abans vam estar a Guadalhorce veient actuacions i espectacles de centres esportius i en Paco és una de les persones més importants en el dinamisme del barri i la seva gent. A més un gran tri-atleta

l'Antonio i l'Emilo encapçalant el grup

+
+
+

l'Andreu Aries, ve sovint i està sempre molt fort

Joaquin Izquierdo, seguit de prop per en Vicente González: dos "vells amics"

En Gaby mira el seu ritme, i és que hem aprofitat per fer una important canvi de ritme.

l'Ignasi Freixa, ha fet el segon canvi també i a més l'ha mesurat amb el seu gps . Se'l veu fort i a punt per gran gestes que te pendents ben aviat.

Com veieu l'Oriol i en Jaume exerceixen de mossenaires i retornen: fantàstic .
El senyal de perill d'animals solts, no em feu cas: em sembla que a part de nosaltres no n'hi han a aquestes hores.

En Gaby, rialler i gaudint de l'entrenament

I seguint a en Diego Garcia: tot un campió de tots els temps

I avui i després de fer quasi quatre-cents quilòmetres les darreres setmanes, el Lluís Garcia que sempre en te una per explicar

La Montse i en José Antonio: fixeu-vos que engega i atura el crono . Vol dir que es guarden les dades reals del que es corre

Al nostre pas per la Mancomunitat Terrassa-Sabadell amb el munt d'amics que entrenem plegats

I l'arribada als gronxadors, on abans podíem veure i ara passem gairebé de llarg, just al quilòmetre 5

Aplaudint a en Nil, que avui li ha costat un xic

I el Carles i en Rafel han fet un conjunt de fotografies per re-gaudir de l'entrenament i posar les dents llargues a tot aquell que no ha pogut venir i que convidem qualsevol dissabte

l'Antoni i l'Oriol, que gràcies a la xarxes socials sabem exactament com entrenen, on i a quin ritme i confirmem que estan magníficament bé

Paco Utrera i Joaquin Izquierdo, seguit per en Marti Roxa i el mossenaire de la setmana, l'Albert Pérez

Joaquin, tot seriós i concentrat. També ha fet els canvis i torna a estar fort.

En Manel, gairebé no falla mai i amb el senyal de la victòria ens demostra que és un mossenaire fantàstic

tinc que aprendrem els noms dels mossenaires: sap greu. Però estem contents de que siguem una família tan gran

i al mig l'Enric Mateu, que ja ens porta a amics

A la mateixa hora i sovint ens creuem amb coneguts de Sabadell com son aquestes dues persones. Em sembla que no son mossenaires.

Amb ulleres i pel mig, en Pascual que va venir una vegada a entrenar amb nosaltres quan ens va visitar la Maria José Pueyo i que ens envia informacions per email, seguint a una Roser molt concentrada avui

Tancant el grup amb els Lluïsos, i en primer terme el júnior que avui anava justet, donat que havia dormit quatre hores tan sols

En Lluís li ha anat la mar de bé el "Camino de Santiago" i se'l veu en molt bona forma. El de la gorra; que corra.

L'Andreu amb una samarreta de finisher i que fa maratons per tot arreu amb molt bon ritme

La creme de la creme: tres megacracks: Jaume, Diego i l'Oriol

L'Antoni, que entrena per la ciutat en un recorregut que te totalment mesurat i que repeteix una vegada i un altre a un ritme que fa treu el sanglot, seguit per la Irene i en Martí

En Pascual i el seu company: no venien amb la colla però hem pogut gaudir de la seva companyia

no recordo el nom: espero saber-lo ben aviat.

Magnífic fotògraf: en Rafa

Gaby

En sembla que es diu Jose: però si no ho arreglo. Això si, després d'un temps amb poblemes d'otitis (oida) pot tornar a entrenar. Pels que no heu tingut: és molt dolorós. !!

Observeu que el Nil està patint.

El mossenaire més gran de la jornada i el més jove. seixanta-quatre anys d'en Casi pels nou d'en Nil

Cap aquí, cap allà: m'encanten aquest dubtes . Tenim oportunitat d'anar plegats. En Ramon, de groc, desconfia de quin camí seguir.

ç
Fantàstic fotografia

Avui hem comprovat que la Gemma està en una forma formidable, amb cap símptoma de cansament en cap moment i anant endavant i endarrere i amb molt bones sensacions. Enhorabona Gemma i gràcies per portar-nos a un nou mossenaire.

Ja sabem el cami, anem-hi. Observeu que al mig hi ha un cor.

Tot seguint a l'Ignasi i veieu com la Gemma va i ve

Espera, anima. Fantàstic

El de la gorra no pot: mica en mica: fa poc que corre

Amb el mossenaire de la setmana

Ignasi i Ramón

Interessant l'estirament d'en Fran, per terra

les nostres joies: Casi i Nil

i ara posarem a punt amb la muller de l'Albert, Irene, que és una muntanyenca que on va trepitja podi, com fa poc ens explicava.

i el noidelabarba, que ara s'ha tingut d'apartar de córrer per un problemes físics que esperem aviat solventi

Es volia retratar amb els amics, per endur-se'n cap a casa un bon record del dia en que hem tingut la sort de torna'l a veure.

I a uns doscents metres tenim aquesta font que ens ajuda a que el dia sigui rodó: la "font de les canyes"

Com sempre dic, darrera d'una imatge hi ha una gran persona amb moltes coses per explicar, i l'oportunitat del "MOSSENAIRE DE LA SETMANA" ens fa conèixer-vos un xic més. La veritat és que tots sou sorprenents i ara ho podreu veure també amb l'Albert, amb qui tinc la sort d'entrenar també entre-setmana i veure quina fortalesa física li ha donat el seu esforç constant i l'estimació a tot el que envolta a la muntanya i la natura. A més amb el seu recentment estrenat portal, on hi encabeix informacions que a molts de nosaltres ens ajuden a aprendre molt i que des del nostre modes racó agraim;

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

Ens deia l'Albert:

Em dic Albert Pérez Monfort. Alguns, però, em coneixem per Corremonts. Després explicaré perquè. Fa molts anys que em dedico a això de sortir a córrer per estar en forma. La meva principal passió és el món de la muntanya, mitjà on m'he bellugat des de que era ben petit. Recordo bé la meva primera travessa pel Pirineu, la qual es pot classificar com a important, donada la seva distància i nivell de dificultat. Aleshores només tenia catorze anys. Després d'aquesta en van venir moltes altres.

A l'inici de córrer em dedicava a les curses d'asfalt, però la muntanya seguia essent el meu mitjà i on em sentia realment còmode. A aquella època gairebé ningú corria per la muntanya, només s'hi anava a caminar. A l'edat de 23 anys se'm va acudir que havia de fer una marató i durant aquella temporada vaig fer moltes mitges i altres curses. Així, l'any olímpic vaig fer, amb un temps més que discret, la meva primera i última marató, la marató de Barcelona. Tot i que no em vaig cansar massa i m'ho vaig passar força bé, després d'aquella marató, no sé exactament perquè, vaig deixar de córrer. Va ser com haver aconseguit una fita i deixar-me d'interessar el tema de l'atletisme. A partir d'aquell moment l'alpinisme, l'esquí de muntanya, esport pel qual tinc una veritable passió, i la BTT van ser els meus esports. De tant en tant feia alguna que altra cursa, però sempre de muntanya i de forma irregular.

Per diferents raons durant un període llarg de temps vaig reduir considerablement la pràctica de l'esport i a guanyar quilos. Fa aproximadament un any, descontent d'aquest nou estat, vaig començar a tornar a córrer de forma més o menys regular i això va provocar la meva primera aparició a la Torre Mossèn Homs, aquest setembre passat. L'Anna Cos me n'havia parlat feia molts anys, però mai m'havia decidit a anar-hi. Aquell dissabte de començament de setembre allà estava, avergonyit perquè pensava que no coneixeria a ningú i en baixa forma, però amb la moral ben alta. El cas va ser que no només coneixia a diverses persones del grup, sinó que a més, em vaig sentir ben acollit per altra gent amb qui mai havia parlat. Fantàstic, acabo de trobar una gent amb qui sortir a córrer i que porta un ritme que em va bé. A més m'esperen!

Més o menys a aquesta època un conegut em va demanar ajuda en un projecte de portal d'Internet d'esquí de muntanya. Vaig trobar la proposta engrescadora i vaig acceptar col·laborar. El projecte no va funcionar. Em va suposar una despesa de temps enorme, però va despertar en mi una passió que havia estat amagada en algun lloc del meu subconscient. A més, per mitjà del portal, vaig entrar en contacte amb gent fantàstica del món de l'esquí de muntanya i l'skyrunning. Amb els millors del món que, per sort nostra, són catalans. Amb tots aquests ingredients em vaig posar a treballar, amb el recolzament i ajuda incondicional de la Irene, la meva dona que també és Mossenaire, en un portal d'Internet de muntanya, corremonts.cat. El vam estrenar l'1 de maig d'enguany i en aquest temps ha crescut considerablement. Us convido a tots a participar-hi i fer-vos-el vostre. En aquest portal hi tenim una secció anomenada “Entrenem amb...”. És la secció més divertida i interessant de totes. Es tracta de sortir de tant en tant a entrenar amb referents de la muntanya a casa nostra i fer un article de com ha anat l'entrenament. De moment he entrenat amb la campiona del món d'esquí de muntanya, la Mireia Miró, que també està sent imparable en les curses d'estiu, el gran Just Sociats, el Marc Pinsach, la Gemma Arró i el Genís Zapater. Tots ells gent molt preparada i increïblement forta que, a més, tot i la diferència d'edat, m'estan ensenyant un munt de coses. Són fantàstics! Això em motiva i fa que surti a córrer per muntanya més que mai. Noto que en poc temps he millorat considerablement la meva forma física i ara torno a fer curses. Ara, fins i tot m'estic plantejant fer una marató de muntanya i també un Ultra Trail.

El circuït més fresc

2011-07-12T10:32:00.002+02:00

Estàvem desitjant que les pluges de fa unes setmanes i la calor característica del més de juliol ens convidés a fer aquest circuit tan increïble que tenim a tocar de casa.

Per fer-ho teníem que mentalitzar a aquells mossenaires que temen cansar-se molt, i esperem que els hi hagi quedat un bon regust d'aquest circuït que a molts ens te meravellats. Aquesta combinació de frescor, aigua, fonts, ombres, frondositat i el corriol durador i que ens fa gaudir del córrer amb tan bona companyia.

Primer es tractava en fer uns cinc quilòmetres aproximats, que seran els que ens duen per llocs prou bonics dels boscos de Can Deu.

Llavors el descens pel camí de la font dels capellans i passar per la antiga presa datada de l'any 1895

"Transcorre de nord-oest a sud-est i és format pels torrents de Ribatallada, Capellans, Gotelles i de Guinard, passant a ser el de més riquesa hidrològica del terme municipal de Sabadell. El seu relleu és abrupte, amb talussos de fort pendent i vegetació molt frondosa. A tocar del curs d’aigua podem observar una comunitat de ribera força desenvolupada amb càrex, cua de cavall, canyís, avellaners, oms i pollancres que, en enfilar-se al talús, permet una transició a l’alzinar amb pi blanc. És un espai d’interès mediambiental per la funció connectora que desenvolupa així com per l’elevada biodiversitat. Cal destacar la presència de l’única comunitat d’alzines sureres del terme."

Dic ho qual passem a parlar purament de l'entrenament.

Avui dediquem l'entrenament a una persona que un dia va posar-se la meta de fer 24 hores corrent i ho va aconseguir.

A la Tensi Urrero

N'hi ha que puguem corrent i aproximadament a tres-quarts de vuit al Monument de la Dona Treballadora passem. Avui teníem un doble sorpresa: en Josep Mirabet i en Vicenç Cabanes. En Josep feia dies que no podia venir i en Vicenç arrossega una lesió. Convidem als que voleu fer "volum" a afegir-se en aquest punt. Agafareu un fons increïble.

En Josep sempre en te alguna de bona per explicar: això si, algun acudit dels que en deien "verds" o "picants" porta al cap, i aviat el deixa anar.

I en Rafel s'atura al semàfor i fa aquesta fotografia novedosa

Sempre tens el dubte si serem pocs, si serem molts. Observeu les fotografies i no sempre som el mateixos, però si una bona colla. De groc en Joan Carles Arévalo, que porta una motxilla amb més de quatre quilets per preparar Carros de Foc, que farà ben aviat.

I en Josep Mirabet, agafat sense que se'n adoni per en Rafel. Al vespre tenia feina amb la seva empresa de "so" . Tant et posa una antena com et posa música, com t'explica un acudit, com et fa perdre per la muntanya. Si el veieu no us en refieu dels seus ulls blaus i em sembla que va dir que te cinquanta-vuit anys i no hi ha qui el segueixi.

Tenim deu segons per l'automàtic- Un dos, tres, quatre...

Fem la fotografia de tota la colla al començament i tenim molts amics que feia dies que no venien i sempre ens posa cofois de veure'ls de nou amb ganes de compartir un bon entrenament i poder petar la xerrada mentre correm. Eii ! que per això sempre s'ha d'estar en forma.

Mirabet júnior, avui no li hem sentit massa la veu, però si que se'l veu fort, com el pare .

l'Antonio, amb el seu Garmin seguit de prop per l'Ignasi i en Ramon que s'estrena com a mossenaire nou.

La foto d'abans fa aquesta d'ara

La Núria ja és habitual Mossenaire i cada dia més forta i acabant cada cop millor.

Vicente Torres i Fernando, encarant com tots el torrent de la Betzuca

l'Ignasi aviat farà triatló i va començar a córrer fa uns nou mesos. Molt metòdic i farem el seguiment de la seva trajectòria.

En Josep Rull, ens omple de satisfacció tenir-lo com un Mossenaire més, entrenant per què li agrada molt córrer. Jo que el conec sempre el veig implicat amb molts temes i encara te temps per córrer. Li agrada trepitjar ciutat i també el camp que envolta aquestes grans ciutats- Seguit pel Mossenaire nou: Ramon Domenech

En Víctor, que ve molt degust a aquests entrenaments i ens fa bona propaganda. És un gran atleta, com tots, i tot i la seva joventut ens va explicar quan va ésser Mossenaire de la setmana, que ja havia baixat de tres hores en marató, que els que som maratonians sabem el que significa.

En Casasola, que fa dies que no corria, però que sempre que pot no deixa de fer-nos els honors.

La nostra Mossenaire de la setmana, que sempre ens diu "Aneu, aneu, que ja m'ho conec", "No m'espereu"

Juaquin Izquierdo, és dels que conec des de que vaig començar a córrer i hem entrenat plegats en moltes èpoques, començant amb els "Fondistes de Terrassa" allà pels nouranta

Els germans Molina, que fa molts anys que no fallen a les trobades. En

No es refieu de la cara de bonàs d'en Casi: és un fora de sèrie i costa moltíssim de seguir a les marxes i continua amb el seu propòsit d'arribar a les cent maratons ben aviat.

I una de les nostres recents joies: en Nil, que per segona setmana ve sense queixar-se en cap moment. La seva capacitat en fer aquesta distància, amb aquest irradiant aspecte de joventut, ens te meravellats.

I l'Adrià, que va venint cada setmana i des de Viladecavalls, amb el seu pare: seguit de tots els amics mossenaires

En Josep Rull per davant la font de Capellans, i molt preocupat per què feia dies que no entrenava com avií i en Josep Casasola refrescant-se en una de les quatre fonts per les que passarem, concretament a la de Capellans

I ara enfilem el Torrent de Gotelles, del que abans us hem explicat coses

En Josep Rull, al fer dies que no rodava pel camp, confessava que havia quedat "fet pols" però havia trobat l'entrenament "brutal"

En Kim Mampel, no falla mai i se'l veu engrescat aquesta temporada, seguit per en Joan Carles, que va carregat amb la motxilla

Què serien els mossenaires si no ens poséssim al dia del que fan els amics, mentre entrenem.

En Rafael, junt amb en Carles, ens ha anat fent fotografies també, per dur-nos de nou un inesborrable record

I també amb moment de perill, quan travessem la carretera de Matadepera. Son moment que hem d'anar amb molta atenció

Rafael Atienza, fotògraf

I sempre és important fer estiraments, abans, mentre i després de córrer, per evitar futures lesions

Pep, Josep Rull i Ignasi Freixa, ara ja celebrant haver acabat l'entrenament

Agraïm a tots la vostra companyia i als fotògrafs, en Rafael i en Carles. Bona feina !!!

Vaig conèixer primer al seu marit, en Fernando, amb una de les conegudes voltetes a la Mola, que ens vam inventar fa una bona colla d'anys, més endavant els he anat coneixent per la desapareguda 10de1000.cat i després a corredors.cat, una associació de corredors. En Fernando, Ferran (FeRun) és molt acurat amb els seus entrenaments i molt competitiu. I te, com molts de nosaltres, la sort que la seva parella, Tensi, també li agrada aquest mon del córrer i l'entén.

La Tensi coneixem per la seva prudència, parlar discret i sempre concentrada en les seves passes i dient "No m'espereu !! " com dient que li sap greu fer anar més lents a la colla. Però, la filosofia Mossenaire no ens ho permet i tenir-la és un luxe.
El que ens te gratament sorpresos va ser la seva voluntat en realitzar 24 hores corrent i hem cercat el que en el seu moment va publicar així com la seva marca. Llavors ens ha enviat un escrit per què els Mossenaires i tothom la podeu conèixer una mica més.

Per molts anys, Tensi.

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

Deiia la Tensi:

"Sóc la Tensi i ja fa un temps que de tant en tant m’apropo a Mossèn Homs a passar una estona molt agradable amb tots vosaltres, alguns coneguts d’abans i molts d’altres que he anat coneixent en els darrers anys.
El que més m’agrada de MH és l’esperit que té d’acolliment a tots els corredors independentment del nivell que tinguin. Tots hi tenim cabuda, fins i tot corredores lentes com jo. M’agrada que s’esperi a tothom i que de tant en tant, els més ràpids vagin a buscar als més lents. Així, d’aquesta manera podem entrenar junts tot tipus de corredors: experts, makinorris, novells, gent més gran i gent més jove.
Jo no porto molt de temps corrent. Poc més de tres anys, tot i que fa més de 20 anys vaig participar en alguna cursa, però no ha estat fins ara que no he començat a entrenar i participar en curses de forma més regular. Com ja he dit abans, no sóc una corredora ràpida. Més aviat tot el contrari però crec que he guanyat molta resistència. De totes les curses que he fet, de la que em sento més orgullosa és de les “24 hores de corredors.cat” en les que faig aconseguir fer més de 100 kms donant voltes a la pista de Can Dragó de Barcelona i també d’haver completat la meva primera marató a Nova York a la tardor del 2010, la meca de qualsevol maratonià. A part d’això, he fet unes quantes curses de 10 km i també mitges maratons, entre les que destacaria la Mitja Marató de Berlín al 2009. Aquesta tardor m’agradari
a fer la meva segona marató a València. A veure si començo ja a entrenar!!!"

Gràcies i fins la propera!!

Tensi

NIL: "Mossenaire més jove de la història"

2011-07-05T17:54:00.000+02:00

Nil "Mossenaire de la Setmana" un atleta de nou anys !!!

En Nil, germà de l'Adrià i fill d'en Ramon.

És la primera vegada que tenim un mossenaire tan jovenet, que faci tot l'entrenament sense caminar gens ni mica, de gairebé deu quilòmetres i se l'ha vist implicat en tot el que fèiem; els canvis per millorar, i concentrat en tot moment. Satisfacció és el que li notàvem.

Per acabar-ho d'arrodonir ens confessava que a la tarda tenia pensat fer la cursa de Festa Major de Terrassa. Ja estem molt contents amb l'Adrià que amb catorze anys ve cada setmana i ara el seu germà. l'Adrià fa molt temps que ostenta el rècord com a més jove i constant i ara tenim també al seu germà. Crèiem que en Nil li costaria d'arribar a la Masia de Mossèn Homs i en canvi ha fet l'entrenament com qualsevol Mossenaire expert.

No volem animar-lo massa, a l'Adrià i en Nil, donat que està en època de creixement i volem que estiguin saludables, però ens ha sorprès la capacitat que tenen tan el pare com els fills. Enhorabona família i és un orgull poder entrenar amb tots tres. De part de tots els mossenaires: moltes gràcies i enhorabona !!

Al cap d'una estona, quan es publicava la fotografia al facebook, ell mateix comentava el fet que sabia l'excepcionalitat que havia protagonitzat.

Dia memorable: veure en Nil entrenant és un plaer i un luxe.

En Nil i l'Adrià: dos fenomenals atletes i Mossenaires

Entrenament relaxat. a punt de reagrupar-nos, amb en Joaquin Ortega David i Carles al capdavant, seguint els nostres cracks més joves

Passem per la font de l'Argelaguet, amb en José Antonio en forma, seguit d'en Jose i l'Antonio. Aquesta font li he sentit diferents noms populars: la "fuente la Culebra" i també, ara més sento "la Fuente el Jabalí". A mi em va costar dir-li Argelaguet.

Els que s'han près el canvi en pujada i molt seriosament han estat en Carles Díaz, el nostre mestre, i l'Adrià que han estat els primers. Seguit de prop per en Nil, tercer.

L'Antonio també està provant-se, seguits pel tiet i nebot: Jose i Manel

i aquí l'Emilio; un mossenaire dels més habituals i un luxe.

i en Xavi Vilanova, que fa anys que tenim la sort de veure per ca l'Homs. Algun dia des de casa seva, a Sant Quirze, fa un entrenament en grup que sol posar a corredors.cat , on van cap a la Serra de Galliners. Procurarem anar-hi algun dia. A veure si ho anuncia amb temps.

Tota una colla, amb en Casi, en Ferran i Ramon, seguit per l'Andrés Fernàndez que te unes molèsties a un tendó del turmell-

i per sort ens visita en José Antonio Arévalo, al costat d'en Carles Salmerón. En Carles te que cuidar-se el genoll, però tot i les molèsties córrer d'impressió

La Teresa Farriol, que aquesta setmana tot baixant de la Mola amb el seu fill, en Bernat, va ensopegar i anava amb un bon blau. És de les millors atletes veteranes Catalanes del moment i sempre ens regala la seva companyia

En Manel, que va amb cura de no prendre mal, donat que te alguna molèstia. A la tarda ens regalava un excepcional reportatge fotogràfic de la cursa de festa major, que podeu veure al seu facebook, als que tingueu la sort de tenir-lo d'amistat.

En David fa poc més d'una any que corre, i aquí va al costat de la Tensi, i estàvem parlant de les memorables vint-i-quatre hores que va fer la Tensi, i amb més de cent-quilòmetres. En David s'està enganxant bé a córrer.

I la Marta Rosell al costat d'en Torres, caminant un xic, per recuperar-se de la pujada

Un xic d'aigua per refrescar a la zona de lleure de Sant Julià d'Altura

Aquí una fotografia per un lloc on ens marca amb color blanc i vermell del GR.
Marta Rosell i David Lao, matrimoni cofoi. En Carles Salmeron, gran atleta i senderista. En Torres, que ostenta una participació a la Marató de Nova York i en Pep, que corre a les baixades.

Aquí un autèntic "Mossenaire", que és aquell que va i bé tot esperant el que ve un xic per poc a poc. Val a dir que ens venia a buscar a nosaltres i a la seva muller. És que és tot un senyor

I l'Emilio, amb els grans protagonistes mossenaires, als qual ha obsequiat amb uns bones bosses de patates

Una bona colla d'amics d'entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs, davant l'ermita, per que tinguem un bon record del dia que hem entrenat plegats amb ganes de passar-nos-ho bé tot petant la xerrada, amb algun canvi i mil plans per fer, que es consoliden tot corrent i de vegades fent un esmorzar un vegada s'ha entrenat.

Si un dia va venir la seva tieta, Isabel i el tiet Joan, al poc venia en Ramon i el seu fill Adrià, i ara en Nil: "El mossenaire més jove de la història". Quan ha aparegut de dins del cotxe no ens ho podriem creure i mentre entrenàvem amb ell vèiem la seva capacitat. El dia que ens envii com és que son tan forts la família López, desvetllarem el secret. El que si son unes excel·lents persones. El pare no li fa por cap distància i el els fill no podien ser de cap altre manera.

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

Entrenant en Grup tot corrent

2011-06-28T18:38:00.000+02:00

El llarg pont no frena les expectatives de trobar a algú que vulgui entrenar en grup; la mostra que vam fer una bona colla

Instants previs a la sortida

Primers punts on fem possible que la gent entreni plegada: sempre dic "El bon mossenaire és aquell que va a buscar el que ve més en darrera" Aquí radica l'èxit de la trobada

Aquest punt és típic i on la gent no sap on anirem; un misteri

Avui teníem la sorpresa d'un mossenaire de luxe: en Vicente Barato, que sempre que pot ve a entrenar amb nosaltres, però que per una cosa o altre feia dies que no podia. Un luxe !

El noi tot de negre i amb ampolleta és en Jorge: deia que "no li agrada córrer" i això hi hem de posar remei tots els "Mossenaires" i és un repte que s'ho passi bé i repeteixi.

L'Ignasi Freixa, és un futura promesa del mon dels tri-atletes i repeteix i es consolida com a Mossenaire i ens fa propaganda, com molts de vosaltres, amb els seus amics.

I que dir d'en Martin Molina: fixe-vos quin aspecte d'estar en forma que te.

En Fran, en Rafael (fotògraf) i en Jorge

Fa gracia el que fa en Rafael, que us retrata mentre poso a punt la fotografia de tots, on si no no surto amb vosaltres i que em fa especial il·lusió, donat que cada dia és irrepetible. Avui dos "Mossenaires Nous", en Jorge i l'amic de l'Aragonès. En José Carlos i en Vicente, que no podien venir i avui si: en definitiva. Un dia únic, amb mil històries.

Avui he conegut una mica en Gaby, animat per un amic comú; en J.M.Portero

En Cesc, aviat farà una marató de muntanya

En Jorge, crec que ha patit força. Esperem que s'animi de nou a entrenar, que segur que de cara el tenis, que tan li agrada, li va bé: i qui sap: alguna cursa ;)

I l'Ilde, amb el seu bon humor i bon fer.

En Pedro i José Carlos: un luxe !

I una nova modalitat "Mossenaire" un bon traguet i refrescada a tocar de la Masia de Torre Mossèn Homs, a la font de les Canyes. L'Aigua fresquíssima i recomanable, una vegada acabat l'entrenament

I de tornada el nostres "Mossenaires Motoristes", vestits per l'ocasió.

En definitiva, una nova excusa per trobar-nos amb amics per fer un entrenament després de la revetlla de Sant Joan, per cremar les calories.

Gràcies per venir !!