Feia dies que no anàvem a l'Hospital. Avui, aquest ha estat el camí. Es baixa quasi sense parar fins passar pels bonics entorns de Torrebonica i tindrem la primera pujada. Prèviament a l'antiga estació de tren, que ara resta tancada, es fa un punt on ens aglutinem. Alguns retorne a cercar amics que venen, altres fan repòs, i els més xerrem. Tot molt bonic.
Fem una xic de baixada fins un torrent, que n'hi ha molts i ens enfilem fins uns camins on hi veiem camps amb una antiga masia, que s'aguanta per un fil.
Hi ha unes oliveres que franquegen el camí. Un espantaocells que no se a qui espanta, donat que algú la malmès. El pagès, te una gama d'invents per foragitar les aus com; discos, cd's, plàstics. En definitiva elements que provoquin temor i no se li cruspeixin les olives.
Vistes senyorials de Torrebonica
Després de la pujada anem plans
Jaume i un nou mossenaire, dels amics Pantaurells
Després de la següent pujada, amb en Jaume, en Casasola i en Robert que ja és de nou un habitual.
Josep Mª i Jordi, anaven vestits de conjunt
Lloc on ens tornem a fer una pinya, amb la masia que no es veu massa sòlida, però si entorn maco
Aquí fèiem un segon canvi, amb en Joan Carles seguit per en Martí
David sempre rialler, seguit pels germans Expósito, amics mossenaires i gerents de Califòrnia Sport
Amb més mossenaires. Cada setmana ens venen nous amics, de la ma de'n Barto i també de'n Garreta. Ja aprendrem els noms, s'hi tornen. Tant de bo.
Fotografia antiga 
En Lluís sempre que pot lluu un bon humor. Avui encara més, donat que venia el seu fill. S'ha d'anar al en compte que de vegades ens fa broma i has d'esperar cinc segons per veure si se l'hi escap la rialla per sota el nas.
I ara uns quants tornem a casa tot corrent. El tiet Agustí, Joan Carles, Javi i Carles. També en Rafa, que no es veu a la fotografia.
Dues mossenaires que han vingut un parell de vegades i que ens hem trobat tot passejant prop de Can Motlló.
En Joan ve sempre que pot i és sovint. Discret i sempre encantat amb tot el que fem i amb ganes de fer grup. S'està estrenant en moltes proves i se'l veu feliç de córrer. Ell mateix ens fa el seu currículum atlètic per que tots el coneguem una mica més, donat que cadascú de vosaltres sou persones importantíssimes: tots.
Deia en Joan;
Hola, em dic Joan, tinc 54 anys. Soc de Terrassa i tot just ara fa un any que vaig conèixer aquest grup d’entrenament de mossenaires.
Com a novell de l’atletisme, porto dos anys corrent, i a les meves primeres sessions venia amb el dubte de si podria seguir al grup, de si donaria la talla,...Bé, doncs està sent una experiència estupenda i gaudeixo moltíssim, tant per l’ambient, pels consells rebuts com pels molts racons que he anat descobrint. És tot un luxe.
Vull donar un agraïment molt especial a la seva “alma mater” Pep per la seva entrega i il·lusió.
He estat participant en carreres de 10 Km. així com en diverses mitges maratons acompanyat pels meus fills. Fa un any vaig participar a la Behobia-Sant Sebastián i aquest passat setembre vaig debutar a la meva primera marató a Berlín (gràcies a Casi, Miguel, Ferran,...per tots els seus bons consells i plans d’entrenament).
M’il·lusiona moltíssim seguir entrenant a MH amb tots vosaltres i espero que aquest punt únic de trobada no es perdi.
Una abraçada molt gran i fins el proper dissabte.
Joan
 | |
Si. Avui se'ns han omplert les espardenyes de fang i esteu tots disculpats a casa; quan arribeu em doneu la culpa a mi, que us porto pel mal camí i almenys la bronca quan embruteu la catifa del cotxe, la de l'entrada del vostre rebedor o qui sap el que haureu embrutat.
L'objectiu era baixar fins a un punt d'un torrent que esta sec sempre que no plou i aquests dies poc o molt tenim l'ambient remullat. Mira que busco la fotografia amb algú fent una bona cabriola, però no s'ha produït.
Quan acabi la col·lecció dels mossenaires de la setmana en tinc una altre de cap. Ja en parlarem, que de moment tenim mossenaires per dies.
El circuït té l'avantatge que a la tornada tenim de cara muntanyes que ens inspiren i ens produeixen ganes de córrer.
Quan passem prop de l'hípica, no deixo d'admirar un dels animals que més m'agraden: el cavall
És magnífic la quantitat d'amics vinguts d'arreu.
La fotografia la fem al lloc on es fa el recull d'aigua per regar el camp de golf.
Laporta ens visita, tot vestit de carbassa, molt més prim i amb un amic, encara que ha anat a fer un entrenament més llarg pel seu compte. Ens ha agradat molt veure-us, encara que la fotografia no ha quedat bé. Haureu de tornar per repetir-la. Sap greu
La colla, disposada a fer un entrenament ben distès
I encara ens esperem aturats. De fet, gràcies a aquestes aturades el grup és tan bonic.
I no ha caigut ningú i avui, en primer terme i de gris en Robert, que feia molts dies que no podia venir i ara ja torna a estar recuperat.
Robert, en primer terme, seguit per la Joi, l'Albert i en José.
semblava fàcil però no les teníem totes
Najoua, Javi i Vicenç, amb molta traça
Cert risc, però res. Cap caiguda. Ho haurem de repetir.
La pega és que el tronc cada cop és més relliscós. Però tots son expertes en el tema
Potser ara....
Camp acabats de llaurar i olor a terra mullada, mmmmm m!!!
Rectes precioses !!
Estils magnífics.
I els mossenaires més incansables, en Miquel, l'Antonio i el tiet Agustí: amunt i avall, sense descuidar-se de ningú.
Quina colla !!!! quines vistes !!!!
Aquesta, a diferència de l'altre hi soc jo i a l'altre en Rafa. Tots contents.
De fa molt temps que ens venen amics corredors.cat, i en Ferran que vaig conèixer fa temps a un entrenament a la Mola, ve sovint per terres mossenaires junt amb la seva muller, la Tensi. És un atleta molt metòdic i li agrada entrenar fort, per obtenir marques importants allà on participa. És competitiu i inconformista, i li agrada entrenar.
Com fem darrerament, prefereixo que la gent s'autodefineixi, donat que segurament em deixo coses o us pot agradar més expressar allò que penseu.
En aquest cas en Ferran ens deia el següent:
"Hola, em dic Ferran. Sóc de Sabadell, tinc 47 anys i diria que des de que tenia 7 o 8 que corro. No he estat mai un corredor de nivell, la meva constitució és un handicap, però a força d’entrenar he pogut arribar a assolir unes marques força decents. Tinc 2h53’53” en marató, 1h21’30” en mitja i 37’37” en els deu mil. Des de fa poc que m’estic afeccionant a les curses de muntanya i d’ultratrail que reconec són força més divertides que les d’asfalt però també reconec que encara sóc una mica esclau del cronòmetre.
Fa uns quants anys que sóc un habitual de Mossèn Homs, tot i que de forma intermitent en funció de si estic preparant alguna marató de forma especial. M’encanta la filosofia que es traspua en aquestes sessions: córrer per córrer tot gaudint dels magnífics paisatges que tenim als rodals i de la companyia d’altres corredors.
El que més m’agrada de MH és que tothom pot córrer: un crack de l’asfalt o de la muntanya amb una persona novell que porta poc temps corrent. Tothom s’espera i es recula en busca dels més lents. Així que espero gaudir de Mossèn Homs i de tots vosaltres durant molt de temps."
|
|
Sempre hi ha dies que costa anar agrupats si els de davant no paren als encreuaments i avui un més, però s'ha fet el que s'ha pogut i segur que heu gaudit i tornareu.
La proposta era baixar fins a Sabadell i fer-nos una fotografia al mig d'una plaça. Com que els mossenaires és una colla que gairebé tots els dissabtes som de les dues capitals que tan ens estimem, no ? Bé, no cal que responguis.
Sortim pel lateral de la Masia de Torre Mossèn Homs, per que no hi hagi cap perill amb els cotxes que ara sovintegen força per la zona, i anem per un camí que abans era ple d'arbres i ara esclarit, s'imagina que per sanejar la zona.
Quan arribem a un dels recorreguts coneguts de fa poc, n'hi ha que creuen que s'enfangaran i si, hi havia moltes possibilitats; però no el camí era força ferm i de fang el just, menys-mal.
Entre el carrer de les Palmeres i l'Avinguda de Can Deu de Sabadell, ens fem la fotografia. És un lloc que s'està transformant, donat que hi haurà un nus de comunicació viari que apunta a que l'humanita urbanitzarà, restant zones naturals o de conreu i com no, on els corredors ens inspirem per gaudir de l'esport.
El frec a frec que amb els Sabadellencs que hem fet forta amistat, ens fa en moltes converses fer comparatives per fer la punyeta al nostre "adversari", i tot i en broma, la sang no arriba mai al riu.
Era un moment adequat pel primer repòs i ara ens endinsem al bonic bosc de Can Deu, que esperem que es mantingui molts anys, fins a Sant Julià d'Altura. Els que volíem fer la Mitja Marató de Terrassa, anàvem prudents de no desgastar massa de cara l'endemà. Un grup que no volia fer tanta estona, amb la Tensi en Ferra, l'Anna, havien anat a fer menys recorregut.
La fotografia de record i la sensació de que les amistats s'arrelen gràcies a aquestes trobades.
Sempre ens fa molta il·lusió, i a mi moltíssim, que hi hagi gent que "ens vingui a provar", i si de tant en tant ens regaleu la vostra vinguda: felicitat extrema !!
Moments d'entrenament verbal. Vicenç: sempre igual de bé
Josep Serna, passa de puntetes i sempre discret, i ja fa un munt d'anys que compartim bonics entrenaments
La Dolors s'està retrobant amb el córrer i està molt animada. Ànims !!
Arribem als nostre camp base, la majestuosa Masia. Un símbols estimat per nosaltres de fa molts anys i lloc un neixen moltes coses.
Pedro, quina en porta de cap avui ?
Doncs ve, per què, al igual que molts, es respira bon ambient sempre, sempre. I una persona amb un gran cor.
Després d'estar amb nosaltres, s'anava a Sant Quirze a la serra de Galliners, on hi ha unes pujades extremes a fer-les com a entrenament pels futurs reptes, que en son molts.
Que un atleta amb una capacitat propera a l'elit trii la companyia, com en Jaume Folguera, diu molt d'ell. Amb en Miquel, ens fan més impressionant la trobada.
Segur que serveix de quelcom. Simpàtic estirament. Bé, no se que estiren, jeje
Home rondinaire i sempre amb comentaris que no deixen indiferent, però s'endevina un gran cor i no tan sols pel tamany, en Josep Massaguer
Mossen Homs, alguna cosa més que córrer. Fomentar les relacions interpersonals. De mostra, un botó
En Casi, que no l'atura ningú: ni els meus xiulets; és la fotografia de record, donat que no sabem on havia anat.
Bé, com que costa de situar el poble per on vam passar, us poso una imatge per situar-vos, està a un extrem de la carretera de Matadepera. No em ve el nom ara mateix...
Fa força setmanes que ve a córrer una persona que animada per la Gemma ha trobat un lloc on s'ho passa bé. Va fent, sempre rient i aguanta molt bé tots els circuïts. Com que no la conec gaire li demano si em vol passar el currículum i mitjançant les xarxes socials ens localitzem i ens fa arribar el seu currículum esportiu que ens fa molta il·lusió.
Parla un Català fluït, i també ens ha escrit el següent:
diu;
Sóc del Marroc ( la meva ciutat es diu Tanger, està al nord )i m’agrada fer esport, quan anava al ESO m’apuntava a equips : primer em vaig apuntar-me al equip de basquet, i desprès vaig començar a corre 100 metres, i poc a poc vaig anant a entrenar a corre el 5 km i el 10 km, vaig fer algunes curses, allà al meu país.
També jugava a Hand bol força bé amb un equip d’allà de la meva ciutat...
De tots els esports el que més m’agrada es el futbol.
Ara m’entreno amb els mossenaires, em va presentar al grup una ex companya de treball.
Vaig cada dissabte de 8h a 9h del matí, i ho passo molt bé passant en mig dels paisatges i amb la companyia de la gent que corre, i el que més m’agrada és que mai arribes l’últim sempre et venen a buscar i corren al teu ritme.
NB: No sé si això el que vols, si necessites més informació avisa'm
Najoua Mesbahi
|
|
