Després d'aquesta prèvia, sabent que tothom és considerat igual: un valor per nosaltres, sigui qui sigui la professió, o el context social on es bellugui, però amb l'excepció que hi ha persones que són mediàtiques i conegudes, i que tenen un reconeixement per part de la societat i son molt coneguts per molt de nosaltres. Aquest dissabte era el cas;
Per casualitats de la vida i per què coincidim sovint en ocasió de competicions, o proximitat veïnal, afinitat, i reconeixements mutus. També per ser organitzador de curses i per estar obert i es fa estimar: en Xavi Bonastre.
Com dèiem a la convocatòria, una bona ocasió per tenir-lo prop. Fent-s'ho venir ve, ens regala la possibilitat de venir el dissabte 4 de setembre i aprofitem per fer una crida mitjançant les eines en que comptem, principalment el portal i fòrum que es manté viu gràcies a vosaltres.
L'agraïment per que heu vingut molts a acompanyat a en Xavi, ensenyant les virtuts dels nostres circuits. De fet l'hem dut amb un dels circuits més variats: camins amples i asfaltat al començament, camins forestals, corriols, pujades i baixades, llocs ombrívols i també assolellats. El pas per llocs propers a les dues grans àrees metropolitanes força importants de Catalunya, com son Sabadell i Terrassa, passant per boscos ben cuidats con son els de Can Deu, àrea de lleure de Sant Julià d'Altura, fonts com la de Capellans, la del Suro, la de la Moreria i Gotelles. Torrents magníficament regats per aigues netes i cristal·lines, on les olors a herba fresca, amb remor dels saltants de les aigües. I per acabar una bona sessió fotogràfica amb un fons tan irreemplaçable per tots nosaltres com és les vistes a la muntanya de Sant Llorenç amb la Mola al capdamunt, creant un document gràfic que combini al nostre invitat junt als amics, per deixar un record inesborrable per zones que el progrés aviat seran història, per la pròxima construcció del Quart Cinturó, que esdevindrà necessari per continuar amb el progrés de ciutats com Granollers, Sabadell, Terrassa i les zones industrials que necessiten d'aquest nexe que tan mal ens farà al corredors i amants de la naturalesa, però tan necessari per l'economia d'un territori amb ganes de no quedar-se enrere en el progrés. Patim molt els que estimem la zona on entrenem i que sabem que te els dies comptats, Només mirem al cel, buscant a no se qui, demanant que facin les coses bé i ens deixin continuar gaudint d'aquest entorn, que aviat compatirem amb el progrés. Els Mossenaires fem una crida per què es facin les coses amb seny i no perdem aquest patrimoni que ens ha donat la naturalesa.
Cada setmana tenim amics nous i sap greu no poder agrair personalment un per un la vostra presència, però un detall. En Ferran de sedentaris.cat va venir de Barcelona, tal com havia promès i el nostre projecte comú d'"Entrenaments en GRUP a Torre Mossèn Homs" s'escampa d'una manera imparable i cada dia son més els amics que esdevenen Mossenaires.
Les poblacions que van estar representades un munt; la Garriga, Vacarisses, Santpedor, Viladecavalls, Sant Quirze, Castellar, Barcelona, Sabadell , Terrassa... i qui sap si alguna més.
Com sabeu, la condició de Mossenaire s'adquireix només venint una sola vegada a les 08:00 de qualsevol dissabte de l'any o com el nostre Mossenaire en Josep Rof, que ens segueix des de casa tot lluitant amb una malaltia com és l'ELA. I el Mossenaire autèntic és aquell que comparteix i espera. Vol dir, que en som molts i més que en serem
Qui és en Xavi Bonastre ?
Ell mateix ens farà un resum concís del que ha ha fet atlèticament, que és ho que has ha donat l'oportunitat de tenir-lo prop. Persona cordial, que sempre presenta un somrís i amb un to agradable, gaudeix d'estimació que la gent li manifesta.
En nom de tots el Mossenaires, Xavi Bonastre, el nostre agraïment i sempre que puguis vine a entrenar amb nosaltres; estarem encantats de poder gaudir de nou de la teva companyia, de sentir-te i t'ensenyarem altres circuits.
Moltes gràcies a tots per venir i fins dissabte que com més serem més riurem.
A continuació les fotografies en petit i que si vols, et pots baixar des de l'àlbum i de nou el nostre agraïment en Rafel Atienza, que encara que no es sentia en forma, la crida li va fer efecte i va venir a fer el seu reportatge. Gràcies Rafel !!
Els dos àlbums:
http://picasaweb.google.es/112896859719658645309/MH100904#
http://picasaweb.google.com/TorreMossenHoms/XaviBonastreAmbElsMOSSENAIRES#
    | |
  En Xavi Bonastre, li demanàvem, abusant de la seva confiança, com fem amb molts dels nostres Mossenaires de la Setmana, que ens posi el seu currículum tal i com ell vulgui donar-se a conèixer, i mireu quina meravella !!! Vaig nèixer a Barcelona el 12 de març del 1961. De petit, com molts nens, volia ser futbolista. A l’escola, però, em vaig decantar per l’handbol i el voleibol. Vaig jugar fins els 14 anys a l’handbol i fins els 18 al voleibol. Vaig jugar un campionat d’Espanya jovenil de voleibol. Però no tenia futur per falta d’alçada. Vaig ser àrbitre de voleibol fins els 23 anys. Després vaig jugar a tenis, però només de cap de semana. Un dia vaig descubrir, amb 36 anys, que estava augmentant perillosament de pes. Estava en 80 kilos. Amb la meva estatura d’1m 72cm allò no podia ser. Aleshores vaig decidir correr perquè havia sentit que aprimava. Era l‘agost del 1997. Vaig debutar a la cursa de la Mercè d’aquell any. I com quan acabes una cursa et donen paperets pera les pròximes, vaig anar empalmant una cursa darrera de l’altre, fins que em vaig lesionar ja que corria amb sabatilles de tenis. Després d’una llarga recuperació –mai no vaig dubtar durant la recuperació que ja era un corredor-- vaig seguir corrent, com no ! I fins ara. El meu curriculum esportiu té algunes particularitats. La més destacada, potser, és que MAI no he guanyat cap cursa. Ni tan sols la primera edició de la cursa de Can Mir. Erem 16 corredors, l’organitzava jo i… vaig quedar segon !!! De tota manera estic molt orgullós de diverses coses que he fet. Potser la que més, les dues proves de 100 quilòmetres en pista que vaig completar a Terrassa amb un millor registre de 8h 57m 13s. Vaig ser elogiat per il.lustres “cracks” d’això del correr com el Domingo Catalán o el Benito Ojeda, entre d’altres. També estic molt orgullós de les 3 maratons sub 3h que he completat (una a Barcelona, una a València i una a Donosti) La meva millor marca, 2h 58m 5s. (Barcelona, 2001) Tenia 40 anys quan la vaig fer. L’última vegada que vaig baixar de 3h (Donosti, 2004) tenia 43 anys! Un altre motiu d’orgull. La resta de curses que he fet --fins el 5 de setembre del 2010, 367—no són més que petites grans aventures cada una d’elles. La majoria m’han permès conèixer gent d’allò més sana, que sempre m’aporten coses noves. Les meves millor marques són aquestes:  | |
Si voleu registrar-vos al fòrum per fer el vostre comentari, és gratuït i sense compromís.
