Sabadell i Terrassa; unida pels "Mossenaires"

Quan arribes a la Masia de Torre Mossèn Homs i en Vicenç ve content i diu; "ei, que han vingut dues persones noves que ens han trobat per internet", sens justificat de nou que fem públiques totes les nostres trobades i la riquesa del nostre grup és aquesta. Estem envoltats de moltes bones persones que ens agrada compartir. De nou gràcies i a continuar amb el projecte.

De fet a l'hora que es te a la gent més reunida, que ve a ser a la meitat de l'entrenament, és un bon moment per fer-nos ressò de temes que ens puguin interessar. Aquesta vegada tenien una noticia molt trista, i és que el nostre estimat mossenaire en Pau Sust, feia una setmana que entrenant per Monserrat i després d'una caiguda, s'havia fet mal tot trencant-se tíbia, peroné i lligaments. Des d'aquí i en nom de tots li desitgem un ràpida recuperació i tornar a comptar amb la seva sempre magnífica companyia. En Miquel ha obert un fil al racó de l'EsKmot Vallesà on rep ajut anímic per aquest difícil moment.

I que dir de la nova vinguda de "mossenaires", la parella que tenim al costat de l'Antonio i de l'amic de'n Jaume. Vol dir que no parem de créixer. Si algun dia ve tothom no se pas com ens ho farem, però ja ens espavilarem.

Sempre destaquem que la nostra trobada és oberta a tothom i que tenim el luxe de tenir molts clubs i associacions de molts llocs, i cal destacar que és un projecte de tots.

Moltes gràcies i a mantenir la flama de la trobada.




Punt per agrupar-nos i on en Joaquim disputava una cursa d'orientació


























És un espectacle veure-us tan contents i que una setmana darrera l'altre aneu venint, tot i que amb aquestes impressionants vistes no és d'estranyar. Per molts anys i moltes gràcies per venir a tots.
















Veure aquest entorn amb gent com vosaltres anima a córrer a qualsevol.





Visca els MOSSENAIRES !!



 Amb en Josep i gràcies a les trobades que havíem fet a l'Avinguda 22 de juliol de Terrassa a les sis del matí ara fa una bona colla d'anys per anar corrent fins el segon pont de Matadepera, vam tenir el primer contacte i gràcies a el món del córrer tinc la sort de poder saber coses d'ell. No se'l sent gaire, de fet és molt discret, però tot i compartir la seva afició per la btt, sempre que pot i son moltes les vegades ens regala la seva companyia.







En Josep ens deia el següent;



Aquí ho tens Pep:

Doncs bé Pep, en primer lloc agrair-te el fet de distingir-me amb el títol de Mossenaire de la setmana ( tot un honor ), dit això, us faig cinc cèntims de la meva vida esportiva.

Va ser pels voltants del anys 1994-95 que vaig tenir la sort d’iniciar-me en això del córrer de la mà d’uns autèntics mestres com són en Josep Boada, Emili Asin, Salvador Trujillo, Josep Mirabet, Cesc Vallès, Vicenç Cabanes, J.L Franco, Josep Purroy, Dolors, ... (segur que m’oblido algú; disculpes). Tots ells tenien la bona costum de sortir a córrer cada mati a les 6; vàrem fer una bona colla durant molt de temps.

Passats el anys, no sabria dir-te què era més dur si els entrenaments que fèiem o la gran matinada. Guardo uns fantàstics records d’aquells temps. Vàrem coincidir també amb tu, Pep, en aquella colla moltes vegades, te’n recordes? d’aquí, que també tingués la gran sort de poder participar des dels seus inicis, a principis del 2000, d’aquesta magnífica proposta esportiva de cada dissabte que, sense tu no seria possible i que avui es diu “mossenaires”.

Ja per acabar, malgrat que des de fa uns anys degut a lesions i per edat (perquè no dir-ho) vaig decidir deixar de córrer en curses oficials. Tot i això tinc fetes 16 mitges maratons i 1 marató (Atenes 2000).

Fins dissabte vinent amics!



Salutacions

I per setmana Santa: també

Les vacances de setmana santa inclouen el dissabte d'entrenament a Mossèn Homs. S'ha notat, després de moltes setmanes de ser molta colla, que els habituals havien aprofitat aquests dies de descans. Per nosaltres el descans significa anar a córrer, estar clar.

La colla s'ha reunit entorn la masia i hem anat tots plegats cap a la font de l'Argelaguet, on aproximadament al quilòmetre dos i mig ens he fet la fotografia de record. Val a dir, que abans aquest indret era punt clàssic de passada i de fotografia i que manté aquest flaire bonic de racó maco.

Llavors hem baixat fins l'encreuament que moltes vegades ens serveix per refer el grup i directament cap a les torres elèctriques, des d'on s'observen bones vistes.

Passem prop d'una tanca metàl·lica on un gossos grossos i perillosos ens fan un munt de lladrucs.

La recta de l'hípica i avall que fa baixada, i pugem pel costat del golf fins la bassa d'aigua, amb el grup bastant compacte.

Aquí l'Oriol es fa càrrec de la màquina i per sort gràcies, donat que per segona vegada amb quinze dies caic de genolls i malmeto les meves malles amb un bon foradet.

Tret de l'anècdota, un bon ambient mossenaire per llocs prou coneguts.


No ens sovintegen les mossenaires, com abans i de vegades sap greu que es puguin sentir soles, com la Isabel, que em deia que va venir per primera vegada per què en Javi Colado li va explicar de l'existència del nostre projecte i, sempre és un luxe comptar amb amics que es fan els dissabtes a les 08:00 a Torre Mossèn Homs com a propi.


Fotografia a la font de l'Argelaguet, en un dia radiant


Els mossenaires més alts al capdavant, amb una Mola amb una imatge impressionant

Avui han vingut en Fernando, Mariano i Maldonado, que altres dies per agendes, no podien venir: molt d'agrair



Una vista de les moltes que ens agraden


Sort que estava a l'altra banda de la tanca. Quantes dents !!


Noteu el que va i ve, amunt i avall i el punt de compactació


L'Oriol Farré es fa càrrec de la càmera en aquest punt abans d'enfilar el camí del golf


En Juan al capdavant, seguit per en Mariano, Pep i Tony i tot el grup

Els amics que tanquen el grup






Diferents moments de marxa en pujada

En Josep Serna, que li agrada tancar el grup, sempre que pot




Una bona esplanada ombrívola







L'Isabel ve sovint i té un gran currículum atlètic i li desitgem molts d'èxits en tot el que es proposi i que vagi venint, com tots vosaltres, per fer de la trobada un bon projecte comú

Deia l'Isabel;


Hola compis compis de entreno, de risas y de charlas.

Soy Isabel Mesa, hace unos 5 años aproximadamente que me inicie en el mundillo del running, y os tengo que confesar que he encontrado el deporte que mejor me hace sentir.

Salgo con mi compañero a entrenar a las 6 y 30 de la mañana entre 2 y 3 dias.

Me apasionan las cursas de montaña, he realizado, entre otras, La Campana en Vacarisas, Copons, Torrelavit, Conserola.
Y las ultimas hechas, la Mitja de Terrassa y la Mont-Rodo (Matadepera).

Cursas que si puedo no falto a la cita, la de Fiesta Major de Terrassa, Corte Inglés Bcn i la Cursa de la Dona , por la buena causa que se hace, contra el cancer de mama, y con ella cada vez hay más mujeres que se adentran al intrepido mundo del correr con estas palabras y sin enrrollarme más, invito a todas las chicas que no quieran entrenar solas que vengan a Mossem Homs que se divertiran un monton.

Isa.