El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Corrent per Matadepera

Les pluges han fet una treva per deixar als "Mossenaires" córrer sense mullar-nos; tot i això com que els dies precedents havien estat d'unes pluges intenses, el que fem en aquestes ocasions és una ruta que sovintegi llocs amb absència de fang, amb aire net i sa, com hi ha per Matadepera. Amb destí la bonica Font de la Tartana, hem fet una manera d'atansar-nos-hi diferent, coincidint pels carrers que estan igual com s'havia fet l'antiga "Cursa de l'Èpic" dels anys noranta.

Se'ns ha tornat a engrandir el grup amb atletes de molt nivell, com sou tots i cadascú de vosaltres i agraïm un per un que perllongueu amb la vostra presència aquest projecte tan bonic.

Arribats a la font, fem la fotografia de recordatori amb tota la colla, i es veu perfectament que el grup és ric i divers.

Esperem que aviat podrem tornar al camp, però sense desmerèixer gens ni mica el tipus de recorreguts com el d'avui, que ens ha ajudat a passar-nos-ho bé per les converses i companyia que mentre corríem anàvem tenint.


tornem a ésser una bona colla davant la font de la Tartana, rondant els quaranta amigues i amics, que de nou ens hem donat un bany de masses



la Beatriz estava a l'Avinguda i hem pujat plegats.



En Rafael Atienza ens fa molt temps el regal de retratar-nos. Aquí el moment que ens feia la fotografia d'abans


Mentrestant en David i l'Enric esperen a les 08:00 per començar l'entrenament



Moments en que les Mossenaires es congreguen entorn la Masia, en Javi, l'Oriol i l'Àlex.



L'ampli aparcament aviat queda atapeït de tothom que va venint



I engeguem amb en Josep al capdavant pel camí que ens conduïra a Matadepera



Ens apropem al primer reagrupament, amb en José Pérez i en Gabí al capdavant, i el nostres Mossenaires més joves, en Pau:



Teresa en primer terme


Eva Miquel i Gemma


Ramon, Kim, Jose i l'Adrià


La Marga encapçalant el grup


Mariano i la Roser


Diego, seguit per una bona colla


Joan, Andreu, David, Casi i Pau


En Casi i en Pau


En Carles Salmeron, que va amunt i avall buscant Mossenaires



L'Àlex en Pau i el seu pare en Ramon








Aquí estrenem ruta, pel mig del carrer: sense manies


Les amigues de tota la vida, la Gemma i l'Eva


Aquí fem un bon reagrupament per no perdre Mossenaires



El secret: és no parar i si ho veieu anem fent amunt i avall, com la mateixa Mossenaire de la setmana, que s'estrenava: la Lola Espinosa




L'Andreu Arias, avui anava vigilant de no fer massa, per l'endemà córrer a Igualada, on va fer una mitja Marató amb una marca sensacional de 1h37'22", assolint la desena posició de la categoria 5M


En Kim, seguit dels amics de tota la vida; Juli, Martí i Vicenç



Aneu veient com ens esperem: impressionant !! així funciona el projecte.



Un paio amb gorra en baixa forma



En Nil; constant a les nostres trobades i una família única la seva,


La Roser, envoltada del matrimoni que fan la Marga i en Miquel; també habituals de fa molt temps i per molts anys


L'Enric i en Joan. En Joan un atleta que fa molts anys que practica atletisme



Miquel i José



Vicenç i Juli; sembla que en Vicenç ha trobat la manera de superar unes molèsties al genoll i ja pot venir cada setmana. Ens en alegrem.


Juli en bona forma: és un gran fotògraf


Queda algú Àlex ?



i hem arribat a destí



Javi Colado; dels Mossenaires més antics




i ens disposem a fer la fotografia de record






En Valenzuela: sembla que ha arribat sa i estalvi, com si no hagués corregut


Com la Gemma; una veritable muntanyera


Kim i Casi: mirant al terra per no patinar



Aviat hi serem tots


L'Oriol i l'Àlex, han anat amunt i avall



Manel, fantàstic !


La Teresa pensativa: va començar no fa massa a córrer, però allà on va sempre queda de les primeres



En formació i disposats a fotografiar-nos









Vinga tira la foto que em refredo. Aquesta cara és que no hi guipa gaire.



Avui teníem una fotògrafa nova, Marga Moix, i la prova és la fotografia del començament.



I tornem avall



Quins Mossenaires que tenim, oi ? uauuu !


Davant els Mossenaire nous, Lola i mmmm.. ara no recordo, al costat d'en David

En Kim, pels carrers de Matadepera



En Gabi, que després d'un temps d'alguna molèstia muscular, ens ha pogut tornar a fer costat al tradicional entrenament



La Marga, cada dia més en forma i preparant-se pel seu debut en mitja marató



El triatleta Oriol Farré, seguir per l'ultra-atleta Àlex Castells i el maratonià Manel Bernal.




I en Jose Expósito, ens ve a visitar, donat que per un mal d'esquena incordiant, ara no pot córrer. Tant de bo aviat el tornem a tenir al nostre costat



Bé, avui sense que s'ho esperés hem demanat si la nostra nova Mossenaire, a més ens volia donar una idea de qui és, pels que no la coneixem. Li agraïm que hagi fet la seva presentació i com que a més sabem que és una gran atleta, li agraim tots que ens hagi fet els honors i aprofitem per desitjar-li molts èxits i que sempre que pugui: ens regali la seva companyia.








En deia la Lola;


Sóc una Terrassenca de 36 anys que practica l'atletisme desde el maig de 2008. Em vaig iniciar a la Cursa del Corte Inglés, i al veure que m'havia agradat l'experiència, vaig començar a entrenar i a estimar aquest esport que tans bons moments m'ha fet passar. No tan sols practico aquest esport, si no que faig també fitness, natació,spining i btt, i sóc una gran enamorada de la natura.

He participat en diferents competicions: curses de 5k, de10k, mitjes maratons, duatló, aquatló, marxes de btt, però sense dubte em quedo amb l'experiència de la Marató de Barcelona, i la Marató de Muntanya de Sant Llorenç de Savall. Són aquestes curses les que em fan créixer i conèixer la meva resistència fisica i mental.

Per mi ha estat un plaer conèixer a aquest grup, els Mossenaires, gent sana i esportista que em pot aportar molt amb les seves experiències viscudes.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Corrent: Ermita Sant Joan - Matadepera

Una quarantena d'atletes mossenaires s'han posat d'acord per la ruta pels dies plujosos. Tot i que no ho ha fet mentre corríem, si que els camins fangosos feien endevinar que era primordial triar una ruta on el fang no fes estralls a la nostra indumentària. Anar a Can Roure tot travessant els carrers més cèntrics de la bonica Matadepera, amb una primera fotografia a la plaça de Sant Jordi, que servirà per donar-nos un bon record i per deixar reposar a la colla.

De nou i com cada setmana noves sorpreses per part de nous mossenaires. Avui tres nous amics: per una banda una atleta de nivell, com la Sònia, també el fill d'en Vicenç, en Miquel Cabanes i un home que ha vingut per una recomanació, en José. A ells, com a tots, gràcies, per fer possible aquestes trobades tan agradables.

El destí el tenim a la font de Can Roure, per un entorn molt bonic que proporciona, primer les vistes a la nostra estimada Mola i per altre al conjunt tan ben conservat de l'església de Sant Josep.

Personalment, agraeixo a les persones que heu vingut per animar-me en una setmana molt especial i que heu vingut expressament, Merci !!!


La quarantena la rondem moltes setmanes. Avui també ens fem la fotografia de record i destaquem als nous mossenaires



I per continuar amb el turisme atlètic, al nostre pas per la Masia de Can Torella, fem nòvament un bon reagrupament i una vegada tots i som, reprenem la marxa


A la font de Can Roure, fem un reagrupament, per tal de començar la baixada tots plegats, just al quilòmetre cinc.


Les nostres dues campiones: la Mossenaire fantàstica: l'Anna , el dia que s'estrenava la Sònia, que esperem que li hagi agradat la trobada social




I tota la colla, amb la ben cuidada Ermita de Sant Joan



En Pau Sust, el primer mossenaire en travessar el pont de terra de fust, relliscós i que fimbrava al nostre pas
En Josep, i Jordi al capdavant, seguits de prop per l'Enric
Marta, Alberto i tancant el grup en José, que ens explicava que s'havia aturat a la benzinera a preguntar si sabien d'on sortíem a córrer.
Encara que practica ciclisme, avui s'estrenava a córrer amb colla i, ha gaudit de valent i segur que el tindrem sovint. També comentava que passa durs moments per que no te feina fa un any i m'ha sabut greu. Esperem que aquesta crisi, amb esforç, la puguem superar aviat.


Marta avui ha fet un bon esforç i se n'ha sortit, arribant tota riallera. Per diferents xarxes socials sabíem que s'havia cansat: però ha arribat així de contenta: gran Mossenaire !!



Amb l'Antoni, des de que entrenem amb ell t'adones com va consolidant-se com a esportista de gran vàlua, tant preparant-se per reptes per a gent molt resistent, com fent que la colla gaudeixi de les seves aportacions i de la seva saviesa. Ens aporta molta informació al fòrum, pujant moltes rutes, recomanant curses de tot tipus, informant-nos i fent-nos seguiments, quan anem a alguna prova "dura". A més, gaudim d'entrenar amb ell tots els dimarts i dijous, amb els "Ègara-Mossenaires", un colla magnífica. Esperem poder seguir passant-nos-ho bé plegats. Ens ha regalat el següent escrit, per què el conegueu una mica més. Per molts anys !!



 




Ens dèia l'Antoni i li donem les gràcies;


Soc el Toni Rubio i vaig néixer el dia de Reis del 75 a Valladolid. Soc tot un regal…!!!
Des de ben petit he fet esport, futbol, basket, patinatge amb patins i amb skate, al gimnàs (musculació, spinning…) però sempre hi havia un esport comú a totes les èpoques, el ciclisme. La meva vida esportiva a anat al voltant del ciclisme fent proves de mitja i llarga distancia com poden ser Gosol-Berga (75Kms, quan es sortia de Gósol), Selenika (105Kms), Maraton de los Monegros (120Kms), Camino de Santiago des de Viladecavalls (1000Kms en 10dies), etc.

Aquesta afició pel ciclisme no ha desaparegut i encara surto amb la bici i de fet el 13 Novembre faré la Duatló de Viladecavalls però ha aparegut un esport a la meva vida que mai hagués dit que m’agradaria.
Vaig començar a córrer fa 2 anys i mig (Febrer 2009) quan desprès d’un temps sense fer esport tenia la necessitat de tornar a sentir-me actiu però la bici no podia ser perquè per que es necessita “molt temps” per fer un mínim d’esforç, esforç al que es pot arriba en menys temps corrent.

Vaig tenir la sort de conèixer als Mossenaires amb els que vaig començar a fer distancies de 10Kms, tot un esforç en aquells temps però també amb molta ajuda gràcies a “L’Esperit Mossenaire” que ara cada vegada que em trobo be faig ús d’aquest esperit i us diré mes, quan surto amb la bici també tinc el sentiment i els companys amb el que surto amb la bici em diuen que no estic be del cap, “... estás enfermo !!!” però jo em trobo molt millor fent aquest exercici. Això tinc que agrair-l’hi a en Pep i a tots els Mossenaires anònims que un dia em van venir a buscar.

Ara tinc el plaer de fer entrenaments amb una colla de sonats, els Egara-Mossenaires, que entre setmana, (dimarts i dijous a les 19:30 a la porta del Club Egara, animeu-vos !!!, ens ho passem en gran…), ens posem a corre muntanya amunt, muntanya avall i d’aquí han sortit les ganes de fer reptes importants per mi de mitja distancia com poden ser la Trail de BCN (77 Kms 2700m+), Trail d’Andorra (35Km 2500m+), 2 Carros de Foc SkyRunner (60Km 2600m+, sense poder terminar, veurem la 3ª), duatlons de muntanya, etc.

Tinc que donar les gràcies a gent com en Pep, l’Alex Castell i Agustijr, fundadors del grup Egara-Mossenaires i als sonats que formen part d’aquest grup per ajudar-me a identificar aquest “Síndrome d'Estocolm” que genera aquest esport, que et "segresta" però segueixes defensant, o com altres diuen, "... esteu malalts."

Agrair, sobre tot, a la meva dona que sigui tan comprensiva com ho és
i que em doni el seu suport als entrenaments i curses a les que vaig inclús acompanyant-me a algunes, per mi es molt important conciliar la vida familiar i la vida esportiva, Gràcies!!!