Entrenament Grup, Turó Roques Blanques

No va ploure mentre entrenàvem i tot i minvar l'assistència d'amics, va sortir el típic entrenament de dies plujosos, com és pujar fins al Turó de les Roques Blanques. Com és costum pugem fins a Matadepera i a l'avinguda del Mas Sot ens reagrupem. passem per davant l'Ajuntament, fins el carrer de Terrassa, a l'Església sentit a l'esquerra pel carrer Sant Joan, ara carrer Sant Llorenç i a la plaça de Sant Jordi ens fem la fotografia, donat que en Marià podia córrer 28 minuts amunt i 28 minuts avall, per arribar a temps al cotxe per anar a portar els seus fills a fer esport. Mentre fèiem la fotografia, apareix en Jordi Renom, que va tallar tant just que ja havíem marxat. Sortosament amb aquestes paradetes va poder trobar-nos i continuar l'entrenament plegats. D'aquí anem fent per l'avinguda de les arenes, passem la carretera de Terrassa a Talamanca, fins nou re-agrupament just abans de la pujada d'uns dos quilòmetres que ens conduirà fins al capdamunt. En Carles, en Farell i en Massa utilitzen les escales, per arribar dalt. Un cop arribats, fem unes quantes fotografies amb l'alegria de saber que en Javi39, que no ho veia clar, fa el cim.
D'aquí el retorn a bon ritme i fins a la zona de Torre Mossèn Homs on ens esperava l'Esteban Mena amb en Ferran i la Tensi, apunt per anar esmorzar a Can Petit, també amb l'Anna, que està lesionada uns dies. Mentre baixava per la carretera cap a casa amb en J.Farell, vaig veure la Mari Pau direcció a la teca.
Un bon entrenament i millor companyia. Això es tot com a petit recordatori.



En Marià que només tenia 28' amunt i 28' avall, la Dolors que si hagués plogut hagués fet festa i en Javi39 que es va animar, això si amb preocupació de si aguantaria la pujada. Evidentment que si.



Punt de reagrupament, amb en J.Farell. Fa maratons tot sovint. La darrera la de Sant Llorenç




Al pas per l'ajuntament de Matadepera



Plaça Sant Jordi, sense en Jordi



Veiem que ve en Jordi, però no hi ha en Jordi a la Plaça Sant Jordi



Ja tenim en Jordi Renom a la plaça Sant Jordi de Matadepera



Una variant de la fotografia anterior. A on ? a la Plaça Sant Jordi



Els Antonios venien de fer gana per anar menjar "unas porras"



Tota la colla, amb en Vicenç al mig. Recordem que per ell pujar aquí... en fi, li costa



En Carles Salmeron i en Josep Farell havien pujat per les escales, i ara ens venien a buscar amunt i avall


La Dolors s'ho passa pipa; segur que en Lluis ja n'ha explicat una...



Quina foto més maca, i prova de que en Javi ho aconsegueix sempre



Variant de l'anterior



A Torra Mossèn Homs ens esperen, l'Esteban Mena, en Ferran i la Tensi






En Lluis, un mossenaire per excel·lència. D'ençà que es amic dels entrenaments de Torre Mossèn Homs és un dels principals referents. Gairebé sempre ens regala la seva companyia, li agrada anar esmorzar després i no ho sol perdonar,. Això si i va passant de estar una mica desentrenat fa poc més d'un any, a tenir un estat de forma excel·lent. Participa a infinitat d'entrenaments i també fa curses a molt bon nivell. Sentit de l'humor, amb la fina ironia. Coneix els nostres entorns a la perfecció, camins i corriols. Al començament ens va organitzar un entrenament des de Vallvidrera a Rubi, molt interessant. Ens fa molta propaganda al grup i és de la teoria que el mossenaire de la setmana acaba no venint.
No home no, ens veiem els dissabte's que venen !!!!

Entrenament en Grup, 25 Octubre

Aquest mes s'acomiada amb un estiuet d'agradables temperatures i ambient que afavoreix la pràctica esportiva pels nostres entorns. Una gran quantitat d'amics de nou prenen cita puntualment aquest dissabte, amb gent vinguda de tot arreu. No goso de vegades de preguntar noms, per no oblidar-los, però si que me'n adono que tots feu venir amics vostres per compartir una estona plegats. El mateix Yves bé de la ma de l'avi Mena, i la muller de l'orzo i uns amics que, per variar no els hem pogut posar noms, però que esperem que sovintegin els dissabtes i acabem tenint pinzellades de les seves vides esportives.
Fem el circuit del golf, abans però, el bromista de la colla fa un crit "a l'esquerra!!!" i els capdavanters encapçalats per Antoni Blanco es comencen a endisar en un circuit que fem alguna altre setmana, per exemple fa dues per motius per evitar 'empolsinament. No sé, el bromista fa un riure per sota el nas i gaudeix cada setmana i ja és un símbol del grup. Ja sabeu qui és ? Els que van tenir de desfer els passos, també fer gràcia, je ;)
Baixem doncs pel camí del golf, i fem el re agrupament adient els llocs habituals, i en Pau Natatxarecorda la marató que li espera a l'endemà amb les pròpies temences: la marató de muntanya de Sant Llorenç Savall, així com en Javi, gran mesurador del seu ritme i sempre preocupat per no anar més ràpid de ho precís. Certament l'entrenament es fa més interessant quan has detenir en compte cadascú dels amics; aquí rau la clau de l'èxit.
Fem una acceleració a la recta fins a la torre elèctrica, on els membres més electritzants com l'Isaac, Toti, fàcilment posen un ritme de canvi.
Pugem direcció a l'hípica, on fem a part de grans xerrades, algun canvi fins la rotondeta i ens trobem a en Pau i Javi que havien fet una drecereta per no acumular massa quilòmetres que no els passessin factura. Ara anem direcció a les pujades i baixades, als quatre camins i puja amb canvis fins a l'Argelaguet. Fotos varies i cap al final on ens esperava algun petit refrigeri per celebrar una mica que una setmana abans i després de molts anys vaig poder tornar a fer una cent de pista. Es bonic compartir amb vosaltres un sentiment esportiu tan fort com el que tenim molts de nosaltres i espero poder celebrar-ho moltes més vegades: serà bon senyal.







Yves, amic de l'Avi Mena i nou mossenaire. Gran ultrafondista



En Javi amb els llums llargs encesos i en Pau preocupat per la marató de l'endemà


Nova presa

Re-agrupament




Natatxa, la muller de l'orzo













Pascual Vicente és, pels que el coneixem una mica, un gran atleta. Ha fet competicions a molt gran nivell i ha establert marques per molts de nosaltres inimaginables. Quan venia els nadals des de Crevillente, guanyava curses com la del bolet i continua fent estralls quan s'ho proposa. És un gran mossenaire i ens regala la seva companyia molts dissabtes. En poques paraules: un gran atleta