El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

divendres, 23 de gener del 2009

Un dia de fort vent - Entrenant



Dia ventós i la idea era cercar llocs on el vent no fos molest, complicat quan es va pel camp.

Bona colla, i van anar en direcció al Torrent de Gotelles de baixada, amb parada a la font i nou recorregut de pujada seriosa fins a Sant Julià, amb poques parades pel vent.


La Maribel quan portaven 1qm. i escaig



La colla al darrera amb l'Emilio amb la gorra groga. Destaquem en Jordi Martínez que feia una bona colla de dies que no venia. Portava un gorro de llana que segur que en un dia amb tant de vent no feia gens de nosa


La Rosa Cos empentada pel vent


La Rosa, a punt d'arribar al re-agrupament. Al cap d'uns moments quedaria amb la Teresa a fer un recorregut diferent.


José Antonio veient el naixement del dia, molt bonic


Després de veure a la font, en Lluís a punt de dir-ne alguna.


L'Albert sorprès amb la boca ben plena d'aigua


Un dels re-agrupaments, aprofitant també per fer estiraments, com en Carles


Estrenant nou recorregut i travessant el rierol. En José en ple salt.



Paco acabant a la recta magnífica, després de la forta pujada.


En Juli, al nou recorregut



Maribel, tot i el vent a aquesta zona no en feia tant


Vicenç i en Jordi


Marc i José Antonio


Lluis, pràcticament no toca el terra


En Jaume, ben abrigadet


Juan Carlos seguit de prop de la Dolors.


A la zona de la font de l'Argelaguet, estava ben resguardada del fort vent que va bufar i que no es recordava de feia molts anys. Es recordarà aquest dia per la quantitat de vent de tot arreu i el mal que aquest havia fet. La part més negativa, la mort de quatre nanos a un pavelló de Sant Boi que els va caure al damunt.







En Jordi, pensatiu. No anava fi, després de costipats i no haver pogut entrenar com volia.


Hi han mirades que parlen per si soles


EL nostre mossenaire caní. Algun dia portaré en Nuck


La Tresa; va quedar borrosa la fotografia. Va anar amb la Rosa




En Rafa ja fa temps que sempre que pot ve a entrenar. Durant la setmana si vol córrer te que matinar, i després d'haver estat una temporada sense poder venir per alguna molèstia, ara torna a estar il·lusionat i en bona forma. Avui venia des de Can Palet II corrent, pujant tota la carretera de Castellar i després del recorregut, junt amb en Paco, un bon amic a tornat corrent cap a casa.

dissabte, 17 de gener del 2009

Entrenament relaxant



Teníem incertesa de saber com influiria l'efecte mitja marató de Terrassa i els 5 qm. Memorial Santi Centelles al nostre retrobament habitual. Què dir de tots: sou impressionants. Veniu passi el que passi.

Hem derivat rumb el circuït més factible per deixar-nos energies per l'endemà, que és anar fins a Sant Vicenç de Verders. No s'han fet massa canvis, cosa que es nota i torno a insistir en la filosofia de no parar als encreuaments. Em deia un bon amic, que això de parar cada vegada de vegades no va massa bé i jo insisteixo que es pot portar ritme alt i als punts que tots coneixem anem sobre les nostres passes al final de grup i així fem costat a aquell que porta diferent velocitat.

Un nou mossenaire, l'Agustin, que venia de la ma de'n Juan Carlos. Sentia com li explicava en Juan Carlos, les virtuts dels grup i m'ha emocionat.


Avui hem baixat per on solem pujar. Una alternativa maca


Concentrats amb bones converses engegades


Parella d'amics, fent plans esportius: segur


Un bon grupet. L'Anna aquests dies ho està passant malament amb la fascitis plantar.


On estarien mirant i rient ?


Avui el grup de caminants, els he pogut retratar. Se m'ha escapat la germana de l'Anna i també en Mosqui. Ja ho arreglarem en properes jornades.
La Mari Pau, fidel als retrobaments.



Jordi Viñeta em deia que fa aproximadament un any que ve. De fet va ser l'Albert Ureta que el va informar de la nostra existència i sovinteja les trobades. És una persona que sempre ajuda a tothom i que té la virtut d'encomanar el seu bon humor. Li encanten les curses de muntanya i sobretot la Matagalls la fa cada d'any. Enguany vaig fer força quilòmetres amb ells dos i l'Antoni.
També m'ha dut a fer el meu primer tres mil d'alta muntanya. És un paràs: té família feliçment nombrosa.