El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dissabte, 9 de maig del 2009

Amics per tot arreu



Després de dies plens de pluges que han humitejat tots els circuïts, se'n fa un de molt bonic i una mica diferent d'altres vegades i que m'ha agradat molt. És a dir, sortim pel costat del camp dels coloms, darrera de la residència de gent gran de Mossèn Homs, i baixem per aquest camí tan i tan bonic que ens porta al torrent de la Betzuca. Pugem i passat el primer quilòmetre veiem els primers camps molt verds que prometen una bona temporada per la collita. Fem un primer re-agrupament al cap de munt del puig, i baixem paral·lels a la carretera de Matadepera-Sabadell, com tantes i tantes vegades, aquest cop sense travessar-la i fent una baixada molt interessant, i tot in una gran toll que sortegem fàcilment, fins l'encreuament. Deixem la font de l'Argelaguet a la dreta i pugem fins l'olivera bonica, la masia i ara si anem a l'altre banda sense aturada, baixarem a l'ermita de Sant Vicenç amb una fotografia inèdita, per damunt d'aquesta. Aquí donem informació de que a la botiga Califòrnia Sports han obert inscripcions gratuïtes in-situ per la aconsellable cursa del Poble Nou, que ells organitzen i que sol tenir com a mestre i director l'internacional al gran maratonià Bartolomé Serrano, que des de fa anys ostenta la millor marca egarenca en la distància. La baixada l'hem fet per on tenim el costum de pujar i de tornada anem pel corriol. De nou la novetat de baixar al torrent de Gotelles, lloc amb molta frescor i que ens condueix tot passant per la font de la Moreria i pujada final on ens encreuem amb un gran grup de ciclistes de muntanya que ens fa aturar per compartir l'estret camí. Ara ens trobem el grup de nou re-agrupat a punt de travessar de nou la carretera i cap al camp base.




De sortida predonimen les rialles i les ganes d'entrenar plegats amb gent vinguda de tot arreu. En Toti de blau, José de groc en primer terme. De taronja i llimona dos bons amics; Rafa i Paco.


Un nou mossenaire de verd i en Ferran, que no fa pas massa va patir un accident motociclístic on es va fracturar la clavícula. Cel·lebrem la recuperació i agraïm que després de cinc mesos, torni a regalar-nos la seva presència.


Baixem al costat d'en Josep Serna, que feia dies que no venia, donat que també simultaneja amb la btt


Miquel, que tot i que molts dissabtes ens trobem entrenant per aquestes terres, ara el veiem a l'apartat dels Entrenaments de l'Agustinjr per Berga els caps de setmana. A l'endemà tenia una cursa de muntanya a aquesta localitat i que podeu llegir a l'apartat del nostre mossenaire muntanyenc.
Deia al começament que no estava acostumat a entrenar tan lent i m'ha agrada al final, un cop hem acabat que tornaria, que l'hi havia agradat molt el projecte que tenim d'entrenaments en grup.



Com veieu ha estat divertit el circuït, que estrenàvem


La mirada d'en Xavi Miquel, reveladora. Per on passaré ?


Punt de tornar a refer el gran grup


Nou mossenaire: David. Venia aconsellat per en Mosqui, que li havia dit que existíem. De fons l'olivera bonica que tant li agrada al 6q, que ara està retirat per lesió important.


Pedro, sempre constant i discret, una persona que s'apropa a les curses fortes i se'n surt



Paco i Josep, feia dies que no podíem gaudir de la seva companyia i que gràcies a les trobades no perdem contacte.
Paco està sempre pensant en ajudar als nens de l'Esplai de Guadalorce i li bull el cap per trobar mecanismes esportius que els serveixin per la seva bona educació, àdhuc física.


Xavi Miquel, que li agada culminar els entrenaments amb un bon esmorçar. Tradicionalment així ho fa. Té una fortalesa física impresionant i dilluns tenia un entrenament per la muntanya de Sant Llorenç per encarar proves dures.



Vicenç, metge del Centre mèdic Sant Martí i l'Eugeni, el fruiter d'Ullastrell. Una bona combinació per estar bé.


On mirava en Xavi Miquel



Aquesta el fotògraf soc jo


Miquel, nou mossenaire


Pel Lluís avui era un dia important. A partir d'ara no tindrem la sort de tenir-lo com cada setmana per motius laborals




Al costat de la font de la Moreria en ple torrent, Toti, Jordi i Lluís



Per mi avui era un dia trist. Després de quasi dos anys al costat d'en Lluís, que ha estat un gran fidel mossenaire i que gràcies a ell els nostres entraments han estat especials, pel seu caràcter organitzatiu, ha portat als seus fills, també, i que sempre té un acudit per fer que la gent rigui i tingui un bon regust de la trobada.
Només tinc paraules d'agraïment, donat que és una de les persones que creu en el projecte de la trobada i que he tingut la sort de poder compartir almenys una estoneta cada dissabte. Sé que molts de vosaltres gaudiu amb ell als esmorzars a posteriori, encara més, i deixa una forat difícil d'omplir. Esperem que de tant en tant faci com altres mossenaires llunyans que ens ven a veure, com en Ramon Corrales, Josep i Marta, en Xeix, Luigi, Xavi Papell, i tants i tants que pensen amb nosaltres i algun cop a l'any ven i ens regalen la seva companyia, i de de molt lluny, com en Massaguer, l'Esteve, l'Yves, la Marta Oliveró, i un llarg etcètera.
Lluís fins aviat. Volem que tot et vagi bé.




Joaquin Ortega, ja ni recordo la primera vegada que va venir a Mossèn Homs. Potser ja hi era, donat que fa molts anys i segur que gràcies a ell això també és i ha estat un èxit. Li agrada parlar de córrer i ve a desconectar. Diria que ve a conectar amb l'inter-relació social que comporta, a part, entrenar plegats.
Bé, a part de la meva visió, que no és important, i aprofitant aquest apartat que tracte de que tothom coneixi a tohom i poder saber tan com ens diem com algun esquitg del nostre tarannà, en Joaquín és un músic i canta-autor i intèrpret, que s'acompanya d'una guitarra i de tant en tan ens regala actuacions, tant en escenaris com en reunions.
També ha fet maratons, mitges i curses que sol repetir, per que li agraden, amb el seu bon amic en J.At.Folch, que tantes batalles han passat plegats.
Ara, és el principal impulsor de les curses d'orientació, i sovinteja aquestes proves amb el seu propi calendari. Ha fet i està fent aportacions per aproximar aquestes proves a tots nosaltres, al capdavant de diferents organitzacions amb aquesta finalitat.

dissabte, 2 de maig del 2009

Munt de Colors bonics


Setmana pletòrica de colors i d'amics d'entrenar plegats pels entorns d'aquesta bonica masia. Al veure aquest cel tan blau ens les prometíem amb molta gent, com ve caracteritzant la trobada ja clàssica entre nosaltres tots els dissabtes de l'any.
Com he dit abans, l'atmosfera neta i la claredat molt agradable per contemplar els camps amb els colors verds tan intensos amb tan bones companyies.
La preocupació radicava en trobar un circuit equilibrat i que a més fos bonic i va ser el que vam innovar fa unes setmanes, el que ens durà baixant pel circuït del costat del golf fins la torre elèctrica. Avui no he pogut animar el canvi per unes molèsties que arrossego, però molts amics l'han fet, com és tradició. En Vicenç ha recordat perfectament per on passaven els camins i s'ha arribat a la font de Castellarnau. Tot seguit hem trepitjat un xic d'asfalt, passant per davant dels antic instituts Arrahona i Egara, ara seu dels mossos d'esquadra. Pujadeta per darrera la mancomunitat i prop (crec) del consell comarcal i aquí la part divertida. Un fangueig de debò on he rigut per dins i per fora. Ara adjuntaré fotografies il·lustratives. A partir d'ara na fent i tornada per l'estació antiga de renfe de Torrebonica.
El grup ha estat divers: de sortida un dels dos grups ha anat a fer una mica més suau, creiem i nosaltres el que he esmentat.
Agraïment a tots vosaltres per mantenir la flama de la trobada i fins aviat.


En Manel ara sempre ens porta el seu petit amic, moltes vegades enfilat


Després de molts dies, ens torna en Josep, una mica en baixa forma. Esperem l'evolució positiva.


El canvi de les torres, que he vist en aquesta ocasió des de la rereguarda


El com ens esperem els mossenaires. Això ens fa especials: aquesta generositat amb els amics.


A punt de situar-nos


També fem una mica d'asfalt i en pujada


Natatxa, molt convençuda i forta, seguida de prop de'n Manel i el seu petit amic


Aquí només ho veu clar en Joan Carles que agafa la directe. En José Carlos i en Carlos, giren cua


Identifiqueu aquest trasero i espardenyes pesades ?


Un toll de res, agafat pel costat


Un home que coneix tan de món i sempre ens regala la seva presència des de la Garriga, també buscant el camí eixut


Quina meravella


Josep ja més animat de cara amunt


Yves, vingut des de la Garriga. Un amic mossenaire que té un currículum atlètic d'allò més bonic. Per exemple l'ultratrail del Montblanc, de 180 quilòmetres que enguany tornarà a repetir al costat de'n Massaguer



El Bisbalenc de la Garriga, Massaguer, i el Sant Quirzenc en Xavi Vilanova



Teresa, Manel, Pep, Andrés, Josep Massaguer, Xavi Vilanova i Natatxa, Josep Salvia i Yves


L'Agustí parlant a contrallum


Joan Carles, parlant a contrallum


En Dani, parlant a contrallum


Aquí es barregen amics dels dos grups, caminadors i corredors, amb la masia de Mossèn Homs amb la magnífica presència de gent vinguda de tot arreu.
Teresa, Josep, Mari Pau, Xavi Papell, Dolors, Esteve, Natatxa, Josep, Yves
Andrés, Joaquín, Anna Cos, Xavi, Pau, Xavi Miquel


Un altre sense cable


Aquí el fotògraf és l'Yves i jo l'afegit, escoltant el sempre bon jan de'n Xavi Miquel


En Jordi Mangot és el pioner de moltes coses. Persona que ha fet molt per l'atletisme popular de Terrassa. Va portar el cent de pista a Can Jofresa i vet a qui que casualment tenim en Manel Murillo, que ha estat quatre vegades campió d'Espanya, així com subcampió europeu i ha participat amb diferent sort en un total de quaranta-tres competicions de cent quilòmetres i moltes altres maratons. Tots dos, autèntic mites del nostre esport ultra-fondista.


Xavi Vilanova, va venir per sort per coneixements de fòrums com el de corredors.cat i és un autèntic apassionat d'aquest esport. FA tot tipus de proves, des de caminades junt amb la seva muller, com curses d'ultrafons i maratons. Bé expressament des de Sant Quirze on moltes dies fa una convocatòria per qui vulgui per pujar la serra de Galliners, que té la sort de tenir al costat de la seva localitat. És una sort poder compartir estones amb ell.