El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dilluns, 4 de gener del 2010

El Gener ens porta a córrer de nou

Encetem els dissabtes de l'any 2010 fent l'entrenament d'un dels circuïts més antics, que ens porta fins a Can Oriach, a les portes de Sabadell, tot travessant els Boscos de Can Deu. Sempre és un plaer compartir aquesta estona amb tanta gent que els agrada el mateix que nosaltres.
La idea era, arribats a aquest punt, que està aproximadament al quilòmetre cinc i escaig i lloc més baix del nostre entrenament, pujar fins el punt on desenvolupava l'històric Cros de Sant Sebastià que actualment es fa al Parc de Catalunya de Sabadell.
És un circuït molt bonic, encara que amb tanta colla costar d'anar plegats, donat que hi ha molts encreuaments i molts ritmes. Tot i així aconseguim anar fins a aquest punt.
Només sortir un home embolcallat amb roba fins les celles i dalt de la bicicleta ens anava seguint, aquest bon home es va oferir per fer la fotografia de grup; en Mariano ! un mossenaire bon amic de'n Casi.





Fotografies de record del primer dissabte

Després de gairebé un any tenim la gran sort de tornar a veure en Cisco, que com sabeu va portar tan el vestir als mossenaires amb una bonica samarreta. En Cisco sigui a on sigui sempre ens fa costat i encara que no havia pogut venir fins aquest dissabte, ens porta al cor.
La Dolors també portava força temps sense poder córrer i avui ha fet tot el circuït.
Avui tots els mossenaires havien repetit i el bon ambient caracterísitc de la trobada ha estat el de sempre.
Després de la fotografia: via lliure per qui tingués pressa per marxar.
A partir d'aquí el grup es dona via lliure a tot el grup, uns quants vetllem per què ningú es perdi, i ho dic per què no penseu que ens oblidem dels que porten un ritme més lent.











Boniques vistes de la sortida






Anna, Casi, 6q i en Mirabet



Quina colla més maca


Albert i Tiet Agusti

La Rosa i en Jordi.










El grup de darrera



Antoni Jurado, Ramirez i un amic
Ens vam creuar i son coneguts. Esperem que algun dia ens vinguin a fer companyia


La Tensi una gran ultrafondista.


Ferran, amb un calendari de no se on...





Després d'un bon entrenament, un interessant estirament





Bons moments per riure !

 

En Jordi Mangot, ha estat vinculat amb temes culturals i d'esport tota la vida i li vam demanar que fes de mossenaire de la setmana. La seva biografia atlètica ompliria varies estanteries, com era habitual veure al Gimnàs Can Palet, que regentava i on impartia classe. Hi havia un munt de trofeigs que havia aconseguit a la seva joventut i es podien veure al carrer Maresme, lloc des d'on tenia sortida una de les curses més antigues de la ciutat i que sempre ha tingut a en Jordi al capdavant per mantenir-la com una de les més prestigioses. Ha ajudat a molta gent a que el córrer fos l'afició preferida, com jo mateix, i sempre en duu una de cap per inventar-se un tema esportiu o cultural.
Una mica de memòria, a part de la cursa de Can Palet, l'homenatge a la Carmen Gómez Florido, els cent quilòmetres de pista, curses de resistència pel barri, i va estar ajudant en gairebé tots els esdeveniments atlètics de molts barris. Quan corria o feia a gran nivell. Hores d'ara segueix corrent, i a més va fer la circular d'Ègara, que son uns camins que envolten la nostra ciutat i està referenciat en un llibre.
Segur que té innumerables proves realitzades i va ser el pioner com a Egarenc en córrer els cent quilòmetres i sovintejava les proves de marató que li servien d'entrenament. També em va dir que estava en la formació del primer equip femení del món que es va formar de hockey sobre patins, junt el seu germà Eudald Mangot.
Segur que molts dels que llegim correm gràcies a persones com ell, que quan era un esport poc conegut, ens ho van portar i van introduir com element esportiu a les nostres ciutats: l'aletisme al carrer.



Comentaris

Respondre al tema

dilluns, 28 de desembre del 2009

Cap al Turó de les Roques Blanques

Els dissabtes tenen un sabor especial i és poder entrenar gairebé sempre ben acompanyat, com ha estat aquest. Tot i ésser festiu, i que es celebressin competicions molt boniques com la cursa pel riu Ripoll i la cursa del Bolet. Es sumava el fet que la pluja era present i que els camins es prometien enfangats.
Com molts sabeu, aquests dies es sol pujar al Turó de les Roques Blanques i jo estava especialment content, donat que s'estrenava la meva dona, la Marisol i per tercera vegada venia el meu fill, l'Oriol.
Sortim en direcció a Matadepera, i anem animant a l'Oriol. Per recuperar-nos i com que l'Ajuntament a la façana el te decorat amb llums de bons desitjos, fem una parada que alhora serveixi per recuperar-se l'Oriol.





Travessem el poble i ens dirigim a culminar el nostre objectiu i penso que es bona ocasió per fer la pujada cronometrada que es va inventar l'Agustí Salvador i que consisteix en anar des de la cadena fins el capdamunt amb el cronòmetre engegat.
Els primers dubtes, però en Jóse diu; si, si, agafem els temps i surto al costat de'n Mirabet que no se'l veia massa convençut però que si vol trenca el cronòmetre. Arribats dalt, prenem temps i els afegim als que ja teníem.
De tornada ens trobem en Ferran Serret que també venia a entrenar en la mateixa direcció.
Molt content de l'entrenament i la pluja ens va donar un parèntesi ben just, donat que arribats al cotxe i just en aquest moment, reprenien els ruixadets.


Els mossenaires passant pel bellmig de Matadepera


Hi ha algun que no coneixi en Mirabet ?



Vam fer la vertical de Can Candi amb els cronos engegats. Moment de l'Arribada de Javi Colado

Jose, que ens va animar a fer el test

En Fran, que va fer molt bé el test

Marisol s'estrenava de mossenaire, i aquí era animada els darrers metres per en Mirabet, Fran, Jose i Javi


Moments de descans

Ara els descens amb les seves zigazagues


Prement l'accelerador a la baixada

En Ferran a punt de fer l'ascens






Marisol és la meva muller i portem vint-i.dos anys casats: tenim tres fills. L'ELisabet, l'Oriol i l'Anna.
Des de que vaig començar a practicar tan activament aquest esport, m'ha fet costat al cent per cent.
El que és més important que també ha trobat en el córrer moments de gaudiment. Li permet, com a mi, a descobrir gent molt bona, indrets fantàstics i durant un temps feiem marxes senderistes i des de que va fer forta amistat amb la Juani, una gran amiga, i també amb la Pili, l'Elvira, Lidia, Montse, ha trobat que un parell de dies a la setmana li permeten estar en forma i de fa tres anys que al circuït egarenc de curses que organitza l'Associació Mitja Marató de Terrassa, fa podi. El 2009, a més, ha estat la primera de la categoria. Li agrada més entrenar amb les amigues, que fer curses, però va fent el circuït i és un motiu més per entrenar. El quilometratge més alt va fer-lo l'any passat a la Matagalls-Granollers de més de quaranta quilòmetres.
Si repassem la història puc dir que no s'ha lesionat mai i que és molt prudent. Fins aquest dissabte no havia vingut a les vuit dels dissabtes per què treballa a aquesta hora, encara que havíem anat altres dies a rodar per aquests indrets.
Podria dir mil coses atlètiques que ha passat, però ens quedem amb aquestes.
 


   Registra't al fòrum i pots comentar gratis; és clar

Respondre al tema