El boom d’entrenaments en grup

Si ara vivim el boom de córrer, almenys pel que coneixem en els seus darrers temps; al nostre raconet del món també s'hi havia de notar. Sembla com si per nosaltres anar a córrer amb gent sigui el més normal i si us fixeu quan passeu uns dissabtes sense poder venir, el dia que ho feu, sempre hi veieu algú nou. Hi ha qui es consolida i ho agafa com un bon costum; i també qui ve quan les circumstàncies els ho permeten. Hi ha per qui prova, i no torna. 

 Fem xarxa social de la de tocar: som prop els uns dels altres i notem que millorem el nostre estat de forma física, i això pot ser degut al fet que entrenant de costat, ni ens adonem la constant millora. 

 La teoria ens diu què per què funcioni, i ja que hem vingut a córrer, sembla que el retorn a la cua és necessari, i si el fem, no tan sols es fa més amè, sinó que sempre anem fent pinya. Els encreuaments són un bon lloc per fer aquests reagrupaments necessaris, almenys fins ben passat la meitat de l'entrenament.  

Aquest dissabte ens ha costat trobar mossenaire. Sembla com si la timidesa o el "què diran" ens fa respecte i no penseu que sou menys importants, pel fet no tenir massa bagatge. Al contrari; tots sou igual d'importants i aquest projecte, com tot a la vida, té caducitat i com què ser "Mossenaire d'honor" només se'n fa un a la setmana, us agraïm molt el gest de voler-ho ser. I si no, tampoc passa res. Us apreciem igual: només faltaria. Per això volem ser distingits per entrenaments sense compromís. 

 Gràcies a tothom i per molts anys. Quan engeguem la nostra marxa, els mossenaires no saben ben bé on aniran, encara que per terreny conegut: això si. En Montilla i en Sebas riallers i a les primeres posicions En un dels reagrupaments típics i què no sona a tòpic En Marc, del http://www.elroure.net davant el grup, seguits per Juan i Fernando Xavi Gp, va fer marca personal a la mitja de Terrassa amb un temps de 1h27' al seu debut Pedro seguir per qui serà el nostre flamant Mossenaire d'honor Yllera ens porta a un amic, en Moisès Juan Romero, en primer terme I la recompensa de què queda constància els capdavanters en el progressiu en baixada: Josep, Lizandro, Fernando, Xavi i Montilla Detall de qualitat la quantitat d'amics que retornen a buscar a la colla. Moment estelar: la foto de familia Mossenaire Hem destacat els nous mossenaires i què dissabte vinent vindrà un grup de noies i muntaran la seva paradeta amb menjars a 1 euro per tal de recaptar diners per la OxFam Trailwalker http://goo.gl/IL6hPN avuí ens hem endut una gran alegria: tornar a veure entre nosaltres en Miguel Piqueras, i ens ha donat molt bona sensació. A veure si pots venir sovint, com abans l'Enric Mateu Encara no ens hem après el nom. Josep, Fernando i Pedro Xaiv i Antonio David Montilla i vestit de mossenaire, Juan Manuel Maria Albert, Jordi i Carme Casi i Juanjo Inma Morales Juan Romero Diego Garcia i Sebastian Morales Isabel Alcalde i la seva amiga Laura i Runi Carmelo Luque Javi i Marc Natàlia i Albert     Fa una bona colla d'anys entrenava per les pistes i vaig començar a conèixer a en Jordi, que des d'aquells temps, sempre en més o menys intensitat, l'he vist a fer esport. És dels atletes pioners de la nostra època i continua il·lusionat amb el fet de córrer i ha encomanat aquest plaer als seus fills, i gairebé diria que tothom a casa corre i fa esport. Estem molt contents de tenir aquest luxe de què avui dia i aquesta setmana que ha estat el seu aniversari de naixement ens hagi volgut dedicar l'escrit què ara esteu a punt de llegir. Moltes gràcies, Jordi i per molts anys  
Hola amigos!! 

  Me ha tocado ser el protagonista de la semana del grupo de Mossen Homs, un grupo al cual me gusta formar parte todos los sábados a las 08:00 de la mano de Pep Moliner 

  Mi nombre es Jordi Fabra Aroca y hoy día 05 de febrero cumplo 62 años. 

  Soy del barrio de Sants y resido en Terrassa desde el año 1966 

  Un vídeo del corredor de 400 mts vallas, Edwin Moses, me impresionó tanto que decidí empezar a correr. En principio salía solo por un camino que iba de mi barrio a Santa Margarita. Al poco tiempo, se unió a mi un compañero de trabajo, Josep Mirabet. Los dos compartimos horas, kilómetros y sufrimientos. Decidimos apuntarnos al club Atletismo Terrassa para correr como primera carrera el maratón Catalunya 80. De la mano del Sr.Planas, entrenador del CAT debuté en el maratón que, tras una pájara en el km 30 acabé con un tiempo de 3h20’. Tras la carrera debute en mayo del mismo año y sin ningún entrenamiento específico en carrera de 3000 mts obstáculos. El debut fué en la liga Catalana, en las pistas del Nástic de Tarragona quedando penúltimo con un tiempo de 11’30”, si no recuerdo mal, compartiendo equipo con Lluis Mangot. Con el CAT corrí 2 ligas, cros y algún medio maratón (Sant Cugat, L´espirall, 400mts lisos(57”) y hasta relevos 4x100, para hacer el punto en liga con compañeros tan importantes como David Meler o Jordi Martin. 

  En el año 1981, tras quedar 1º de la general en la cursa Atlética de Terrassa y por desavenencias con el Club, fiché por el Club Atletismo Egara con el que corrí 2 ligas. Más siempre en el “3000 obstáculos”. En este club tuve el honor de ser entrenado por una mujer totalmente dedicada al Atletismo, Carmen Gomez Florido, ya fallecida tras una larga enfermedad. En este Club corrí y compartí entrenamientos con Luis Maqueda, Salmerón, Roldán y otros muchos. 

  En el año 1982 tras dos ligas y un campeonato del Valles, bajé de 10min en el “3000 obstáculos” (no recuerdo exactamente el tiempo) deje el atletismo activo. 

  En el año 1997, tras un lapsus de 16 años, corrí el medio maratón de Granollers, teniendo como liebre a mi hijo Jordi. Reanudé la competición con un tiempo de 1h 25min. 

  Mi vida deportiva siempre ha sido muy anárquica, con muchos obstáculos. Nunca he seguido un línea recta en los entrenamientos, pero para mí es un placer correr; sobre todo salir de madrugada callejear por Terrassa y ver como amanece. 

  Como corredor mi mejor palmarés es haber conocido y compartido entrenamientos con un montón de corredores de Terrassa que sería largo enumerar pero como padre, el mejor palmarés es dejar como herencia a dos corredores honrados y tenaces, Laura y Jordi Fabra y espero que la saga continúe. 

  Gracias Pep por darme la oportunidad de poder compartir con vosotros parte de mi vida deportiva.

 

Mossenaires a la font de Ca n’Argelaguet

Sovint ens agrada passar per aquest racó acollidor i on la zona ombrívola, plena de fulla caduca, amb un joc de llums naturals i què convida al repòs. En temps de calor, ens podem refrescar el clatell, si bé a voltes ens hi amorrem a refrescar els llavis. Beure de les fonts té un risc, encara què més d'un ho fem. 

 Però no li treu la seva història i data de fa temps. Segons sabem forma part dels entorns de la Masia què li dóna el nom, de l'any 1612 i què abans hi passàvem, quan el camí era obert. Si ho recordeu, a la carretera de Sabadell a Matadepera, s'hi pot veure una jardineria. L'entrenament ha estat, com sempre interessant. S'hi troben amigues i amics, què busquen la companyia, la conversa i sovint la rialla. En dies curts, on encara és una mica fosc, hem anat fins el l'aparcament dels boscos de can deu i hem fet algun petit progressiu, tot pensant, algú, que l'endemà teníem la mitja marató de Terrassa. Només agraïr la vostra predisposició a enriquir aquest projecte, esperant que també gaudiu un munt, com ho fem nosaltres. En primer terme en Pedro, què ens fa costat des de fa molt de temps i podem gaudir de la seva companyia. Passant al costat de la bonica font de Ca n'Argelaguet I abans i ben abrigats sortim amb la Marta, l'Oscar i en José Luis, que tot i córrer i fer grans marques a l'endemà, en el què s'estrenaven a la Mitja de Terrassa, no s'ha volgut perdre la trobada. En aquest moment encara no sabíem que la nostra Mossenaire d'honor i protagonista serà la Meritxell Castañé, i al costat de l'Imma Juanjo, l'endemà gaudirà de la seva primera mitja també, amb una gran actuació I al capdavant, avui en Juan Chamorro, què per qui no el conegui és el que es cuida d'organitzar la bonica cursa de Poble Nou, amb l'associació de veïns "la Sosi" Jose, Javi, Marta, Ignacio, Runi amb els ulls clucs, la Marta que ha fet el progressiu en pujada en la primera posició i ara exercirà de mossenaire: anant endarrere a buscar a amics. Antonio i de verd intens en David Berenguer En Pere a l'esquerra i: eiii !! que em dic Antonio, que la setmana passada dubtàvem I davant, noves generacions i el futur de l'atletisme mossenaire. De vermell en José Antonio i en José Enric Magaña, ja forma part del projecte d'entrenament en grup a Torre Mossèn Homs Tenim en David, que lamentablement aquesta setmana ha perdut a la seva mare i a qui des d'aquí tots li volem donar ànims i oferir el nostre condol. Casi i Javi i tanquem el grup am la Marta, l'Albert, Natàlia, i en Ricard Escampada de Mossenaires i retorn al reagrupament I com és tradició a la recta principal del bosc, un bon progressiu per provar-nos un xic Vosaltres creieu que amb tants porters marcarem un gol? Foto de família d'un dia únic: el d'avui ara un xic de prop, per guardar un record Esteu tots molt bé i per molts ants ! I toca la darrera part de l'entrenament, la que ens portarà en tres quilòmetres i mig a la Masia de Torre Mossèn Homs, on tindrem el nostre camp base. I la colla que vol fer costat a la què serà avui la nostra "Mossenaire d'Honor" : la Meritxell Quan dues generacions, de pares i fills, poden compartir gràcies a l'esport uns moments que segur que amb els anys recordareu: Adrian, Pedro, Antonio junior i Antonio pare.   Tenim la sort de conèixer avui una mica més la Meritxell, que ens explicarà coses d'ella. A mi m'ha agradat, mentre tractava de convèncer-la, que em deia que avui havia anat a dormir de matinada i volia venir i ho ha fet, per ho bé que s'ho passa amb la vostra companyia. Vol dir que són entrenaments que enganxen. Gràcies i molt contents de tenir-te i el millor per tu ara i sempre. Bé aquesta setmana m’ha tocat a mi ser la Mossenaire d’Honor, tot i que m’he resistit durant molt de temps , tard o d’hora havia d’arribar. 

Sempre he practicat esport, però això del running no m’atreia massa. Sempre deia “ això de córrer és de covards” “ jo no estic feta per córrer” I no podia entendre la filosofia d’aquest esport.

Vaig començar fa tot just un any i mig. La meva primera cursa va ser la cursa de la dona a Barcelona. Després em vaig anar engrescant i vaig participar en diverses cures de 5 i 10 quilòmetres, fins que va arribar el meu gran repte: la Mitja Marató de Formentera.

La veritat és que m’agrada aquest esport, és sacrificat però la recompensa ho val. El running no només em fa sentir bé , sinó que també és un hàbit saludable que em fa superar els obstacles que la vida et presenta Vaig començar a gaudir de la companyia dels mossenaires fa tres mesos i la veritat, d’ençà que he començat a venir a aquestes sortides, m’he enganxat i procuro no fallar mai a aquesta cita setmanal. Tant se val si he dormit poc, si estic cansada, si no estic en bon estat d’ànims… Venir aquí em reconforta i puc gaudir de la companyia de molt bona gent, gent sana, de llocs i gustos diversos, però amb una afició en comú: el running. 

Meritxell Castañé