Récord femení mossenaire

Dir que encetem récord mossenaire, i és un orgull per tots nosaltres. Per primera vegada s'assoleix el compartir plegats amb dotze fèmines un entrenament i això fa que el grup sigui realment el que es vol. Un lloc on compartir una hora d'entrenament amb gent que els agrada el mateix que nosaltres: entrenar gaudint de la natura, d'una bona conversa i envoltat de bons amics. En aquest cas calia destacar-ho. Cadascú busca el seu ritme i tots ens ajudem els uns els altres i no ens descuidem de ningú. Doncs bé, dit això hem baixat fins a l'estació antiga de trens de Torre Bonica i tot seguit hem seguit baixant fins quedar per sota de l'edifici immens i bonic de la Torre Bonica amb la vista al davant de l'Hospital de Terrassa. Un primer canvi en pujada. La fotografia l'hem fet en aquest entorn tant pictòric, i tot seguir un canvi llarg. Re-agrupament i tercer canvi fins la torre elèctrica. Aquí per la vorera fins el canvi de rasant on farem el quart canvi fins l'hípica a l'espera de la pujada forteta que ens espera fins el capdamunt de la pujada. Ara aquest circuït esdevé un xic perillós per que hi ha més transit i si no amplien la vorera haurem de fer un pensament i començar a descarta'l, abans no patim algun accident. És trist, per què és molt bonic, però la seguretat és el primer. Darreres pujades i mica en mica fins a l'arribada, on es nota bon ambient i la sensació de que la gent s'ho ha passat bé. Crec haver recontat tres mossenaires nous, que esperem que repeteixin. Per exemple en Valentí bé de la ma de la Rosa, que ens va fer propaganda, com la majoria de vosaltres que trobeu algú que us diu les excel·lències d'un grup que el que vol és compartir una estoneta sense maldecaps. Manel Murillo, Carles i Rafa; just al començar a córrer Lluís júnior trepitjant-me'n els talons Dues bones amigues, Juani i Montse Rosa i Valentí seguits de prop pel mossenaire que no recordo el nom, Josep i Antoni Després de la pujada encara anem contents No recordo ara els noms, el noi de la barba s'estrenava avui i sembla que se li fa estrany que estigui fent tanta fotografia Esbufegant després de la pujada Marta i Pili. Fina i Marta Gemma, Albert i Vicenç, seguits de prop de Juani i Montse Marc i Mirabet, a l'entorn de Torrebonica Valentí ,en la seva estrena mossenaire. Mari Pau, Marta, Marta, Teresa, Fina, Gemma Rosa, Dolors, Maribel, Pili, Montse, Juani Entorn bonic Un dia de récord de noies mossenaires Javi imposant un fort ritme, seguit per en Lluís i en Carles: clàssics mossenaires Juani i Montse, seguide de prop per en José del California Sports Aquí venia la forta pujada, en entorn bonic però ara amb més trànsit de vehicles En Martin, ens coneixem des de l'època que fèiem el test de Cooper a les pistes de Can Jofresa ja fa més de tres anys per les pistes, i amb qui hem compartir moltes estones plegats. Ha fet diverses maratons, tan a l'Escala, a la marató d'Empúries com a Barcelona i entrena amb molta regularitat i se'l pot trobar tant en curses curtes de barri, com les que es fan cada any per Terrassa, com en grans distàncies com moltes mitges que fa durant tot l'any. Sempre se'l veu satisfet i corre, juntament amb la seva dona la Mari Carmen, que té un bon nivell i assoleix èxits allà on van.

Perduts al bosc

Perduts, si perduts. Ens han esborrat un circuït molt bonic, tot i que ens hem refet alguna cosa ha sortit. Sort de la bona predisposició de tots plegats. El mateix optimista Mirabet deia, que si, que si: anàvem bé. Dúiem al capdavant en Vicenç, que tenia al cap el que avui volíem fer i vet aquí que no ens hem fet un embolic. Total; una anècdota més. Estan fent tasques de tala al bosc i troncs d'un tamany immens estaven barrant el pas. Bé tret d'això, el dia era llampant i fantàstic per la pràctica esportiva i els amics, nombrosos i el que sempre us dic: sempre hi ha gent diferent, com per exemple en Xavier Caros que havia vingut expressament des de Barcelona. La Gemma que està treballant la seva lesió, com la Montse que feia dies que no venia.
Un luxe tenir a en Vicente, proclamat recent campió de Marató de Catalunya de la categoria dels seixanta anys. I quins seixanta anys: sembla un xaval i a més té que suportar un mal a l'esquena que fa una bona colla d'anys li fa companyia.
Un molt bonic entrenament que va consistir en baixar fins els quatre camins i ara si, anar fins a la benzinera de Sabadell on ens fem la típica fotografia amb la nostra estimada muntanya sempre present, per donar més lluentor l'entorn. Travessem el bosc de Can Deu fins a la zona de lleure on ens hidratem com moltes vegades i gaudim sempre de bones xerrades.

Abandonem la zona asfaltada, i al capdavant tenim la Rosa i la Gemma

Molts riallers i amb ganes de passar una bona estona. En Joan al darrera, ja és un habitual.

Com riem tots, però venir d'anar perduts pel bosc. Quatre arbres i encara en perdem. Però ens ho passem bé. Aquí hi havia una bona pujada. L'Agustí de color taronja, una gran atleta.

En Xavi Caros de reporter, i el grup anava a ritme caminant

Vicenç i Gemma a punt del re-agrupament

Antonio en primer terme, i la Montse que feia dies que no venia, però que va entrenant

Tota una bona colla passant per Sabadell.

Ara entrarem al bosc de Can Deu

En José Antonio refrescant-se de valent, sota l'atenta mirada del Sr. Metge

En Xavi i el Pere, travenssant la carretera local

I el tancament de grup, amb molt bones sensacions atlètiques tots tres

He oblidat, com moltes altres coses, retratat en Massaguer i l'Esteve, que han vingut des de la Garriga a veure'ns i als que ens alegrat molt poder saludar, tot i com dic no he fet fotografia. Sap greu.

Publicat: Dt Mar 17, 2009 2:47 pm Assumpte:
La Rosa Cos, va començar venint i corrent poca estona. Avui ha fet tots deu quilòmetres, pràcticament sense caminar i no va perdre la rialla de qui s'ho passa bé. No tenim massa dades de la seva vessant esportiva, però li bé d'origen i de família que l'esport forma part del seu entorn, des de els germans, pares i ens complau que gràcies a aquestes trobades tenim l'oportunitat de compartir aquesta estona amb ella tots plegats.

Entrenament pel Torrent de Gotelles

Hem tingut un d'aquells dies de pre-primavera que fa que córrer pel camp un plaer il·limitat, veure com va sorgint el sol i va il·luminant allò que ens envolta, que la foscor mantenia a l'ombre i que ara ens dona en tot el seu esplendor.

Avui el grup s'ha desfet força aviat i sap greu si algú no ha gaudit; a la font del Torrent de Gotelles no hi ha hagut rea-agrupament. Quan hem arribat els del darrera una bona part ja havia marxat. Nosaltres hem fet un recorregut d'uns deu quilòmetres.

Parlant una mica del circuit, s'ha fet una barreja d'altres, sortint en direcció a la font d'Argelaguet per llocs molt acollidors de camins amples, pujant cap la olivera bonica, per Sant Julià sense parades i baixant cap el Torrent, darrer re agrupament total, i pujar al costat del rierol. Parada per fer un traguinyol a la font i amunt, aquí s'ha desfet el grup i a diferents rimes. Allà, com que portàvem 6 qm., hem anat cap a l'esquerra i fins la zona nova on hi ha el centre medi Ambiental, com àrea de lleure amb taules i agradable. Pugem pel camí asfaltat, amb l'anècdota de que un conductor d'un cotxe ens ha renyat . Quin dia !, per esborrar.

Després i per completar la durada de l'entrenament, hem donat a conèixer el recorregut fins la font de l'Espardenyera, que a l'estiu ens anirà prou bé.

Bé, un estrany regust i el que he dit, sap greu que de vegades no surt bé l'invent.





Nataxa, Mari Pau, Lluis, Jordi, Javi, Lluis i Xavi


En Murillo, tot un campió d'elit mundial dels 100 quilòmetres amb el seu fantàstic amic


Aquí es pot veure el dia tant bonic i a la gent contenta.


En Joan, nou mossenaire que només fa set mesos que corre.


Els germans Expòsito, de California Sports, que també sovintegen els entrenaments
darrera en Casi i una bona colla


En primer terme en Josep



Avui ens visitava un nou mossenaire, en Ramon Senar, un gran atleta amb unes excel·lents marques, tant en pista com en cros. Ara està tastant les grans distàncies i també li va prou bé. El seu etern amic en Guime, que va de vermell. Ramon tot i ser egarenc, des de que es va casar viu i entrena a Sant Celoni. A la dreta un dels mossenaire més fidels: Carles López, discret i gran atleta. Tinc molts records d'ell,


David Elcacho, Manolo Priego i en Fran Frutos. David i Manolo avui s'estrenaven com a nous mossenaires


Vicenç Sant, maratonià i gran corredor. Gaudeix un munt a les maratons


Situats esperant la Nataxa i en Mirabet que venien corrent


Encara faltava algú. En Lluis junior, que surt a la portada


En Lluis, cada dia més en forma




Quan fa anys que corres vas coneixent a gent que gaudeix del mateix. Entre ells, i és el que m'agrada poder compartir una estona amb amics del Club Natació Terrassa com son en Manolo Priego i en David Elcacho, que tenen un gran nivell maratonià i que aprofiten, com molts de nosaltres, aquest esport que descobrir noves maratons. Si un any van anar a Venècia, enguany s'estan preparant per la marató de París, fent entrenaments llargs i avui era un dia, i van decidir venir a batejar-se com a mossenaires. Els hi desitgem molts èxits i que vinguin sovint.

Un nuc de circuïts

Avui havia pensat que podria agradar simultaniejar diferents circuits, aprofitant els llocs bonics d'aquests . N'hi ha que estan millor, però una alternativa era aquesta: sortir pel costat de la masia, per evitar allò d'anar pel mig del carrer, on ara una vegada asfaltat hi ha molt més trànsit. Després baixar en direcció al torrent de la Betzuca, una miqueta accidentat pel arbre que encara entorpeix passar pel camí. Anar per corriols i buscar un magnífic camp, on en re-agrupem i anem mica en mica a enfilar el camí de baixada que ens duu a l'encreaument dels quatre camins, amb el primer canvi de pujada que fem, fins al pla, on tots junts tornem a baixar, ja entrant al terme municipal de Sabadell. Aquí una forta pujada ens porta fins el dipòsit d'aigua de Cassà i a l'aparcament ampli del bosc de Can Deu, anem a buscar la recta on farem el segon canvi, i diria un tercer que fem amb en Pasqual Vicente, que avui venia després d'haver fer un podi al campionat Català de Cros en la seva vessant de veterà. Tornava a fer-nos costal en Manel Murillo, que havia animat venir la Mari Pau.
La fotografia la fem a l'àrea de lleure de Sant Julià, on es diu que el grup aquí acaba la seva forma compacte, donat que a la pujada tothom tingui plena llibertat en retornar al punt de sortida el més aviat possible o a gust del consumidor.
Bon entrenament i de nou, nous mossenaires de la ma d'en Lluis. Sembla, a més en Victor ha enviat el track que penjaré. És una assignatura que tinc pendent, d'anar penjant els recorreguts que fem per tenir encara més informació.



Dos nous amics mossenaires: si no poso bé els noms em renyeu: Victor i Antoni


Primer terme la Marta, en millor forma que la setmana passada. Desp´res l'Anna (nova mossenaire), la Pili, la Juani


Teresa, Toti i Mirabet, els darrers feia dies que no els veiem, seguits per tota la colla amb en Joan Carles, David








Aquí el track que m'ha passat el nou mossenaire Victor.





En Marc Roure ens coneixem des de que vaig conèixer la meva dona, donat que les nostres dones son cosines i podem dir que al mateix temps ens vam conèixer. Hem compartit molt moments familiars i ara tinc la sort de que molts dissabtes amb l'excusa de l'entrenament, podem xerrar una estona.
Bé, de fet aquesta és la part familiar, l'altre és que, i com dic moltes vegades, va ser un dels fundadors de Minyons de Terrassa, va ser cap de colla en la primera etapa gloriosa i durant força anys. En els àpats que periòdicament tenim, parlàvem de les nostres aficions i vet aquí que un dia va venir a rodar amb nosaltres i ara d'això en fa una bon grapat d'anys. Recordo la seva primera cursa, que va ser a Cardedeu, que ja va córrer a ritme de 4:30, sense tenir-ne massa experiència. Llavors ja ha fet la mitja marató de Terrassa en diverses ocasions, una vegada amb en Roger, un dels seus fills, i a més ja és un habitual de la "Pujada a la Mola", a més continua molt actiu amb minyons i practica altres esports, com el futbol, l'esquí i segur que moltíssimes coses que em deixo. Això si: és una gran persona amb les idees clares i que inspira confiança. Fantàstic que ja sigui dels mossenaires més antics.