Mal dia per córrer

Quan vam llegir que la canonada de gas que ha fet estralls en llocs tan coneguts i bonics, i a més ens diuen que no tindrà connexió a enlloc sentim ràbia. Un tub immens i que ha trinxat arbres, llocs idíl·lics i ara no saben ni per què l’utilitzaran. Si algun dissabte el podríem qualificar de “Mal dia per córrer”, seria aquest. Només passar per la Residència d’avis de Torre Mossèn Homs, en Vicenç Cabanes sent una forta molèstia a la cama i decideix no continuar.
A poc de passar pel torrent de la Betzuca, un munt de motos de motocròs, passen pel nostre costat i ens empolsinen i contaminen d’allò més: decidim aturar-nos a fer la fotografia de grup, per deixar passar el núvol de pols, per no anar respirant tot això.
Jo, sento un fort dolor al bessó que m’acompanyarà tot l’entrenament.
Quan arribem al bosc de Can Deu, l’Ignacio Bravo trepitja malament i es fa una
torçada de campionat i te que tornar caminant fins un lloc on llavors la seva parella, que avui s’estrenava a córrer amb nosaltres, te que anar am el cotxe. Quan arribem a la zona de lleure de Sant Julià, veiem que les fonts no tenen aigua i quan volem fer la que pensàvem que seria la foto de grup, aquest està minvat, donat que ja no hi érem tots.
El mossenaire de la setmana passada, en Ferran, porta a un amic, l’Àlex, se s’estrenarà avui i aquesta serà la part positiva, així com el plaer d’haver-nos pogut veure.
Desitgem a tots els lesionats una recuperació ràpida i esperem tenir dies millors.





Comencem amb el sentiment de frustració i bocabadats per com està quedant tot

La muller de l’Alberto i la seva amiga i mare de dos bessons, nen i nena. L’Alberto i en Carlos Serrano

A més costava veure quin camí teníem que agafar.

I ara ens trobem a l’Ignacio, esperant que el vinguin a buscar amb un somriure més de circumstància que de content.

Què se’t curi aviat i tornis a venir tan bon punt vegis que pots fer-ho.

 

 

 

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

Cap dissabte és igual, corrent !

El projecte d'entrenaments en grup val la pena per la quantitat d'amics que tenim l'oportunitat de conèixer, per la bona estona que passem, per l'oportunitat de oxigenar-nos pels voltants de les nostres grans ciutats i per que correm.
Avui el nostre protagonista ha estat una persona que a partir d'ara en sabem més coses i que de ja fa temps forma part del projecte: en Ferran Ventura


En Ferran, avui ens fa els honors

Com gairebé cada setmana que ve, en Rafael Atienza fa el seu propi reportatge que també ens regala i ara signarem, per què sapiguem qui fa què i que sempre agraïm tots plegats allargar la història compartint imatges que ens faran recordar la jornada altètico-festiva i tan ben acompanyats


Com puja en Carles


L'Oriol i jo arribant a la darrera rotonda





Abandonem el "camp base", la Masia de Torre Mossèn Homs











Què seria un entrenament en grup, si no trobéssim el moment de reagrupar-nos, i aquest lloc és típic i a més ens permetrà preparar-nos per fer un primer canvi




Acabat el canvi, al capdavall de la recta, és moment d'anar endarrere, com bé fa en Joaquin Ortega


I si ho veieu l'Oriol Farré, que ha fet un munt de canvis al primer lloc, ha anat també a fer "colla"

Ara enfilarem en direcció a l'entrada del Golf del Prat i la hípica, amb algun canvi previ








Un nou reagrupament i aquest canvi li dediquem sempre que podem a en Casimir Martin, al que molts admirem- Sortirà com una bala i tots al darrera.


Em Kim, també exerceix d'autèntic "Mossenaire": el que sempre espera



Hem fet un nou canvi, de cara avall i ja en portem quatre

I ara ve el moment del record: "La Foto"











 

 

Hem fet un cinquè canvi, que de nou: Oriol Farré com a punta de llança seguit per en David Martin cada vegada, mentre esperem a tots els "Mossenaires"


I ara, després del sisè canvi, aquest ha estat en Carles López qui ha arribat al davant de l'Oriol, que al pobre el portem estressat


L'Eva arriba al punt de reagrupant-se, sempre riallera, on també l'esperem junt amb en Joan


Avui uns quants hem allargat l'entrenament una estona més. La primera part en Miquel i en Pedro que preparen, l'un la marató de Barcelona i l'altre la trailwalker i la segona part: la Teresa, l'Anna i jo hem carenejat i ens han vingut a sortir més de trenta quilòmetres, sumant la "Mossenejada" i uns segona part fantàstica.
Va ésser idea de totes dues, que volen agafar molt fons pel repte de fer cent quilòmetres



Farem un traguet davant l'Ajuntament de Matadepera


i a la Masia de Can Torrella, en Miquel i en Pedro tornaran endarrere. En Pedro, havia vingut des de Sant Quirze i en Miquel està agafant una forma fantàstica

Anar entrenar amb lo milloret de cada poble, tant de Sabadell com de Terrassa. Per una banda la Teresa i per l'altre l'Anna. No hi ha competició que no s'enfilin al podi.



L'Anna i jo, a la mateixa font del Janot


Què poc s'imaginava la Teresa que a Terrassa teníem indrets tan bonics com el pantà de Can Bogunyà, molt més conegut pel Llac Petit





Agreixo a aquest parell d'amigues que em deixessin compartir aquest entrenament, que em va anar de meravella, a més de que jo necessitava una mica de tralla, que fa dies que no feia entrenament llarg. Per cert, m'han quedat ganes de repetir-lo; t'hi apuntes ?

Bé, la part interessant, és conèixer amb les persones que anem anant plegades els dissabtes i on neixen amistats i coneixences d'allò més interessants. Avui li demanàvem a en Ferran, que ens fes els honors i li agraïm que ens regali aquest escrit que ens ajuda a creure que val molt la pena la trobada que cada dissabte tots protagonitzem. Gràcies Ferran.



 

Deia en Ferran;


Hola mossenaires,
El meu nom és Ferran Ventura i ja fa uns 6 anys que em vaig aficionar al món del running.
Inicialment vaig començar a correr coincidint amb el deixar de fumar. I la veritat és que em va anar molt bé!!!. Durant els principis només em vaig limitar a rodar i sense adonar-me’n ja estava preparant la meva primera cursa de 10 Km, la de la Mercè. Seguidament va venir la primera mitja marató i fa dos anys, com a fita màxima, vaig finalitzar la Marató de Barcelona, la meva primera i última.
Durant aquests anys he disfrutat molt corrent però he vist de la importància de plantejar-se nous reptes per a mantenir l’afició.
Ara ja fa un any que alguns dissabtes pel matí comparteixo el meu temps i hobby amb una colla de gent que es fan dir mossenaires i amb qui estic descobrint alguns valors que crec són molt importants: natura, companyerisme, felicitat, solidaritat, alegria, respecte, ......
Fins el proper dissabte.

--

-

Vols que faci de dissenyador per tu ? 

escriu-me sense compromís