Entrenament en Grup a Torre Mossèn Homs

Sona el despertador, o gairebé no: la son s'esvaeix cada dia a la mateixa hora. En Nuck, el yorshire dels nens, ja remena la cua com cada dia per donar una volta pels carrers de casa. Ens posem apunt per anar al forn amb la Marisol tot dient; on tinc la samarreta mossenera ? . Miro si la càmera té prou piles i anem, jo vestit per córrer, la Marisol i en Nuck cap al forn prop de casa. L'ajudo a obrir i a colocar quatre coses i quan sonen les senyals horaries a icatfm, enfilem les pesades portes de ferro. En Nuck enlaire les orelles, li col·loco la corretja per que no es perdi i sortim tots dos corrent de nou cap a casa. Allà s'hi queda sense perdre de vista el rellotge i arreplego la càmera i surto carrer Colom amunt en direcció a l'Avinguda de Jaquard i carretera Castellar amunt. Ja sé que darrerament no ve ningú al monument de la dona i vaig pujant pensant que es pot fer que que la companyia s'ho passi bé, sense molestar gaire. Sempre penso, "qualsevol dia això s'acabarà", com tot. Però, quan giro el darrer revolt per veure l'aparcament, les siluetes de gent que peta la xerrada i que em mira, em fant tremolar les cames de content. Bé, bons dies, miro el rellotge per veure que he complert em puntualitat i saludo tan com puc i em greu de no continuar converses que gairebé en cadascú tenim engegades. A partir d'aquí la història d'aquest dissabte: El circuït imaginat previ, és el que hem fet un munt de vegades i que és força equilibrar de pujades, baixades i algun canvi per distreure el personal, com el dels quatre camins, la pujada al parquing de Can Deu i la recta tan maca, on es veu que en Ferran ve amb ganes a una setman de la seva marató per sota de les tres hores que amb tanta cura ha anat preparant i que amb l'Andrés i en Julio han aconseguit l'objectiu desitjat. Per segona setmana seguida els mossenaries ens regalen amb la seva presència: la setmana passada els triomfadors de Madeira: La Teresa, Pau, Marta, Josep, Lluis, Joaquin, Mari Pau (... em deixo algú ?), encara que el mal temps va afectar amb la culminació final. Aquest dissabte va ser el torn del maratonians de Berlin: Ferran, Andrés, junt la Tensi, que a més ens van obsequiar amb un gratificant pica pica, amb cacaolats, pastes, sucs (tot molt bé) i pel que tots us estem molt agraïts, tant als uns com els altres, de tenir a aquest racó de la setmana com un lloc per celebrar els vostres èxits. Ja ens esteu mal acostumant. Només amb la vostra presència en considerem ben pagats. Bé res mes que dir que va ser una entrenament en la linea de sempre, amb la novetat de que ha tornat el mossenaire Javier Aguado, aquesta vegada entrenant també al seu gos de cara el canicros al que participarà ben aviat. Vam rebre la visita magnífica d'en Carles Roca, amb el seu gos també i remarcable la nova vessant mossenaire de caminades d'1h que capitaneja la Mari Pau, que cada vegada és més concorreguda. Avui amb en Pau parlavem de intenar algun dia fer venir als nostres fills amb una nova aportació d'enriquiment mossenaire Bona colla posant-se apunt per entrenar plegats Jordi Viñeta i l'Albert Ureta. Bons amics. A mí m'han portat per primera vegada a l'alta muntanya Els admiradors de la bonica moto de'n Josep, amb la que va fer una gran volta a Espanya. En Joan també li agrada i sol anar-hi damunt d'un bon cavall de ferro Si una setmana abans en Pau feia 100 qms. a Madeira, avui era en Ferran el que tenia coses a dir. Una marató a Berlin s'ho val Amb en Toti, que feia dies que per molèsties no ens venia a veure Engeguem les màquines Els Jose's seguits per en Carles En Joan comença a dirigir l'orquestra A la dreta els quatre Xavi's, els dos de l'esquerra fundadors de l'Es-k-mot vallesà. A l'esquerra, amb samarreta mossenaire, en Carles i per darrera en Lluis i seguits ben d'aprop per la Montse Per un camí molt maco, tots agrupadets Un nou mossenaire caní Seguit d'aprop de'n Javi Colado Lluis i Joaquin, cara avall Vicente Gonzàlez, que em va donar bons consells minuts abans d'estrenarme en marató l'any 93. Ha estat campio de Catalunya de veterans diferents vegades Les Montse's, molt en forma i en Josep Farell, que l'endemà tenia marató de muntanya i ens regala la seva presència Una pujada anar fent el maratonià al mig, primer terme de'n Jordi Viñeta i pel costat en Josep Massaguer que a la tarda marxava al Nepal a fer algun 6000 Jordi Renom en primer terme, tot gaudint l'Albert Ureta, que està reposant per afrontar nous reptes Una bonica espera En Carles Roca, ens visita amb el seu esplendorós gos Bonica samarreta, Carles Un regals dels maratonians berlinesos En Robert bé a cel·lebrar i esperem que aviat el veiem amb nosaltres corrent. Ah, son de Sabadell !! Enhorabona campions !!!!

En Marià: aquella persona amable, tranquil·la amb aquest bon tarannà i que dona una sensació de molt de seny i tan responsable. Em sorprèn que moltes vegades els seus reptes son impressionants i quan li ho pregunto: "no, no he entrenat". Fa Matagalls, maratons, mitges i entrena per plaer. Això si: una gran persona !.