Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dimarts, 9 de juny de 2009

Després la tempesta: la calma



Es nota l'època estacional que ara estem. Fa els temps típic de l'època i que els darrers anys havíem oblidat. Pluges curtes però intenses, com les que varem haver el dia abans i que va marcar-nos de nou el circuït. Aquest ha estat el que surt per darrera la residència i des de el torrent de la Betzuca ens fa envoltar els camps d'ordi i que ens permet començar amb les converses que predominen en els nostres entrenaments. La primera vegada que va venir en Miquel de Sabadell se li feia curiós el nostre ritme d'entrenament i ara, a més de ser un habitual, fa venir a bons amics seus com son en Barcia i també Maten, i se li nota que gaudeix un munt, com nosaltres de la seves companyies.
Barcia, que era una persona que tenia vista però amb la que no havia parlat mai, vam poder xerrar força estona. Durant un any ens veiem per què treballava prop de casa, i ara la casualitat ens porta a entrenar plegats. Em va explicar detalls del seu tarannà atlètic que em van agradar molt i dignes de gran admiració.
Doncs bé, com deia, baixem pel cicuït que baixa per dins el bosc després de deixar a l'esquerra la font de l'Argelaguet, per llocs que a l'estiu gaudirem, tot i que aquest dissabte estava ple de tolls d'aigua, que ens feien aturar per no acabar ben xops. de turmell cap avall.
Fem el collet amb un petit canvi que encapçala l'Agustí i que seguim força amics, i ara ja estem apropant-nos al contenidor d'aigua de Cassà i aparcament dels boscos de Can Deu. Fem els coneguts re-agrupaments mossenaires, per enfilar la recta amb un bon canvi de ritme ferm, on veig a la gent que es prova.
Tots plegats fem l'aturada per recuperar forces i veure aigua quan dúiem fets 6'200 quilòmetres de fantàstic entrenament. Aquí es dona via lliure per què la gent torni a discreció cap al camp base, on farem uns bons estiraments amb un sol tènue que ens regala la natura i amb rialles i comentaris donem per tancat l'entrenament.



Primer quilòmetre


Javi Colado en primer terme .Ara ja no porta el can mossenaire.


envoltant els camps


Reagrupaments amb en Miquel


Primeres pujades



vigilants de caure


Vicenç, seguit de ben aprop per en Joan


Joan Carles i Maten


Vicenç arribant al collet


Joaquim segut per en Casi, que ha fet els darrers cinc diumenges 5 maratons


Paco Barcia, el nostre nou mossenaire


Sense perdre la rialla


L'Emilio cordant l'espardenya amb un gran estirament


Carles fent de mossenaire


A la recta de Can Deu


Josep Maria, també nou mossenaire. El seu nick és Maten


Manel Priego estava relaxant-se amb una caminada i l'Anna el saluda. També mossenaire



Tothom li deia coses de la samarreta a en Xavi Miquel


Els estiraments de l'Agustí


En Joan va venir un dissabte per primera vegada allà pel 2006. A l'endemà teniem la Mura-Terrassa http://moliner.iespana.es/MURA_TERRASSA/principal_2006.html a la que va venir, sense pensar-s'ho dues vegades i des de llavors, és dels més habituals.

Ens quedarà un gran record d'una caminada, la Matagalls-Granollers http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2008/11/30/matagalls-granollers-amb-amics que vam fer plegats, i on vaig descobrir un Joan amant de la fotografia.
Aquí uns àlbums http://picasaweb.google.com/jrodamilans

I, a banda de tot això, ha fet enguany, la Matagalls-Montserrat i la marató de Barcelona: i quan vas amb ell sempre trobes un tema interessant del que parlar. Un luxe compartir estones amb en Joan i la Gemma.