El recorregut avui ha estat variat i hem passejat per la urbanització de Castellarnau, on hi tenim en el punt mitjà de l'entrenament a una àrea de lleure que els que teniu xics hi podeu anar a berenar i fer-los gronxar en uns divertits aparells de fusta. S'han fet alguns progressius característics i si us mireu detingudament les fotografies, veureu què, els que acaben al capdavant, no paren i retornen a fer costat a aquells que van una mica més endarrerits, i que forma part de l'entrenament. Aquesta és una de les característiques del "bon mossenaire"
Sempre diem que a partir d'aproximadament la meitat es dona via lliure perquè el retorn fins al camp base, la masia que ens dóna el nom, sigui a gust de vosaltres: qui vulgui anar a tota pastilla fa un grup i retorna, i qui no se l'espera, això si. Agraïm els que feu costat al projecte i ens teniu presents, tant en el vostre seguiment com quan veniu a fer aquest tradicional entrenament: per cert, ahir vam tenir una entrevista amb el diari "La Torre del Palau" que es farà ressò del nostre invent. Estarem expectants.
Per els nostres habituals circuits trobem aquestes fites que ens marquen la frontera de Terrassa i Sabadell. Segur que te la seva història i segur que us suggereix moltes coses
Engega el grup cap a un circuit que en aquest moment tots desconeixen, però segur què donarà bones vibracions per anar al costat d'amigues i amics fent una bona xerrada i un gran entrenament
Però abans fem moments de preparació, com en Ricard Moliner, mentre parla amb la Maria Ruiz, que estira un xic i la Marta es disposa a endreçar el pèl per poder córrer, en presència de l'Òscar i de tots
i a la sortida, on veiem en Juan Estudillo amb el gest característic de qui engega el crono.
Juanma estrena la seva indumentària al costat d'en Zico: vells amics de l'època Bonaire
I els que avui tanquen el grup, amb la Maria José Merino amb la samarreta taronja que ella mateixa va dissenyar i després d'unes bones vacances amb la seva família i a punt per una nova temporada amb les "California Girls Trainnig" on totes le noies que vulguin entrenen plegades i a on tenen grans atletes com la mateixa Carme Ballesteros, que aconsella i ensenya com entrenar.
Mirant de reüll de Ruben Leiva, amb tot el grup i tancant en Joaquin Izquierdo
Travessem el torrent de Betzuca
I arribem al primer reagrupament, amb la Maria José seguida per l'Eva i la Carme
una presa dins del grup, amb en Ricard i l'Òscar
I en el primer progressiu en baixada prou llarg, aquí tenim els capdavanters, que a més fan el gir de cent-vuitanta grau i retornen
Joaquin Ortega també s'ha provat al progressiu.
detall de qualitat, amunt i avall
La Maria amb el embenatge, què,si recordeu, va protagonitzar la caiguda de la setmana passada, ja tota riallera al costat d'en Ricard i la Marta i observats pel Mossenaire d'honor d'aquesta setmana, l'Edu
I l'Albert i en Joan quan entrem a la urbanització de Castellarnau
On l'Edu es refresca, en Joaquín també ho farà
Passant per mossos, i veient les indicacions del rètol
clica imatge grup
a la fotografia de família, per tenir un bon record amb qui hem tingut la sort d'entrenar avui
I, després de la fotografia i ben reposats, un progressiu en pujada amb els capdavanters. En primer posició en Jordi Muñoz, allà dalt de tot seguit per en Carmelo, que els fa tots, en Sergio i un mossenaire recent que encara no tenim memoritzat nom i en Diego
I en un lloc molt bonic, moment de tenir un record d'aquest dia amb en Juan Manuel Muñoz, Carme Ballesteros, Carmelo i Zico
Guillermo amb el senyal d'aprovació del dit: s'ho està passant bé
I amb la fotografia de l'Edu, on també podem observar que el transport públic ens pot portar des d'aquí i on ara ens anirem acomiadant de les nostres amistats
La Maria avui més contenta que la setmana passada i no porta el embenatge al colze, amb en José Antonio i el mossenaire nou.
I uns quant amics anem a refrescar-nos a la font de les canyes, que raja fresca i abundosa.
El passat dissabte vaig veure que l'Edu pujava corrent des de casa seva i vaig tenir l'oportunitat de poder-hi xerrar una mica. Vaig saber que juga a tenis habitualment amb el seu fill Víctor que fa uns quants anys que escampa per tot arreu les virtuts del grup i porta, segurament, a una de les persones més importants de la seva vida: al pare. Segur que ha tingut molt a veure en què l'esport sigui un eix primordial a la vida dels dos i és un luxe comptar amb la saga Martín. Per molts anys
Hola Pep,
Em fa molta il·lusió i estic molt content de córrer els dissabtes amb aquesta colla. Porto tot aquest any entrenant i posant-me en forma, feia molts anys que no corria tant.
Sempre he estat fent varies activitats esportives però fa mesos vaig decidir sortir a córrer gairebé cada dia i prendre'm-ho com un repte de superació personal i de sacrifici. Vaig començar sortint sol animat pel meu fill Víctor Martín i més endavant he continuat entrenant amb ell fins que em va presentar a tots vosaltres, una colla fantàstica i molt maca.
Estic molt content i orgullós de poder entrenar amb vosaltres
He fet 3 curses i el meu objectiu és seguir corrents totes les que pugui i fer una mitja ben aviat
Una abraçada molt forta per a tothom
Eduardo Martin Cobos
|
||||||||||
Entrades
.jpg)
.jpg)
