La Moreria, font

La Moreria, font Una font que sempre raja amb molta aigua i que hi convida a refrescar-se el clatell i per què no els llavis i veure-hi. Repassant al blog m'ha sorgit un dia de fa quatre anys i pocs d'aquella època, un altre èpca amb gent què encara hi som, encara que la majoria dels que hi surten venen algun dia o altre.

Un record per la Teresa, que sempre ens acompanya un dia que hi vam anar; font de la Moreria 2010 ; on veiem l'Anna Cos, en Javi Colado, Fran Frutos i en Carles Salmeron què hi eren aquell dia de juliol de 2010

És un recorregut què fem sovint quan arriba l'estiu, per aquell regust de Montseny i llocs frescos. rierols, ombres i tot un reguitzell de detalls que converteixen el Torrent de Gotelles en un lloc proper i increïble per molts urbanites que el tenen a tocar.

Avui ens aturem més a la font de la Moreria, per endur-nos un record cap a casa del nostre pas i la sensació que us agrada aquest recorregut, encara que la penyora està, quan des de baix hem de fer la pujada forta que compensarem amb un descans a l'hora de la fotografia de família, just a l'àrea de lleure on les cares de satisfacció i algú una mica més cansat del conte.

Gràcies per acceptar l'invent i contents de tenir-te un dels luxes d'aquest grup, els "Mossenaires", és poder xerrar amb amics què estan al mateix sector, com Runparadis, California Sports, Esports Kñera, tots representats avui aquí, com clubs d'arreu, C.N.Terrassa, U.A, Terrassa, Arec Terrassa, Corredors Fons Viladecavalls, Pantaurells, Egaramossenaires, I Run Leiva, Sin Frenos 22, Slop Runners, i sobretot: persones que busquen en l'esport, la natura i la gent qualitat de vida. Gràcies a tots per fer-ho possible i per molts anys puguem anar junts. Avui tenim de vermell a la nostra Mossenaira d'honor, la Quima, al costat de la Sandra i mossenaire amb nom per aprendre. Luque saludant, i avui tenim, al seu costat en Toni, que feia un munt de temps que no el teníem per incompatibilitat horària. Anna, Casi i José Miguel Mica en mica, tothom troba el lloc ideal i la xerrada a compartir Ricard Moliner i Òscar Ortiz Maria, David, José Luis, Juan Manuel Diego, Mossenaire no recordo, Javi, Xavi, Jose Anna, Carmelo, Sebas, Toni Marc, Xavi (fill i pare) , Joan,Toni Centre d'estudi medioambiental, i àrea de lleure, amb reagrupament ben informats; Plans de Ca n'Arnella, Ca n'Argelaguet i casa nostra. Un bell exemplar d'au rapinyàire.Hem demanat permís i una bonica foto Un noi a punt de fer volar al seu ocellàs. Ens impressionna tant les aus com el vestit mimètic dels seus portadors.. Increïble i gràcies per deixar-vos retratar Bon entorn i la Sandra i la Quima Ara, amagadet i sense gairebé adonar-se'n, molts de vosaltres sortireu amb el fons de la font de la Moreria Josep Sandra Quima Mossenaire per aprendre'm, sap greu, Pep Robert Raúl Mossenaire nou Mossenaire nou José i mmm no recordo Mossenaire nou, bé. Havia vingut fa molt de temps una vegada La seva muller, què esperem aneu repetint Miguel Jose Toni i Carmelo Mossenaire nou Joaquin Montilla Anna Javi Maria Oscar Ricard Pere Miguel Josep Maria Josep Maria i Diego Diego Carles José Luis David Xavi Marc Juan Manuel Juan Manuel i Juan Juan i Cisco Cisco Carles Carlos i Lizandro Carlos i Lizandro Sebastián Sebastian i Fran Fran Toni i Joan I ara si, un bon reagrupament Mossenaire, com manen els canons Ara venen una bona zona d'equilibris, del rierol que desemboca al Ripoll I que seria una tronada com la nostra sense la segura fotografia de família. Gràcies a tots per ser-hi, tant els presentes com els que no heu pogut venir,però què també hi sou Endinsar-nos pel bosc de Can Deu, a punt de fer el conegut progressiu. I aquí el més ràpids del progressiu, que es disposen anar la buscar "La Cua" Orgull de Cua Mossenaire. Amb les dues futures trailwalker i en Toni, La Quima, la Sandra i en Joan I ara el de la gorra

La Quima, es mereix, com molts de vosaltres, el nostre reconeixement i quan la llegireu veureu que és una gran dona, que tot i el que ha patit, té molt mèrit el que fa i vol fer, per dir que també falten pocs dies per què faci 100 quilòmetres per una bona causa. Això si; li desitgem que no caigui i si cau almenys, com avui, que no es faci mal. Un luxe que ens dediquis el teu escrit i per molts anys i ànims!! Hola el meu nom es Quima i això de ser Mossenaire d'honor comporta molta pressió per què no saps que explicar jaja uffff .

Quan Pep fa la proposta diem ....ostres em fa vergonya , que si no vaig maquillada i no estaré guapa a la foto; que ara que escric; , etc, etc, però en el fons ens morim de ganes .

Jo estic que no paro de dir i em faig pesada dient que sóc l'honorifica de la setmana jaja.

Podria resumir el temps que porto corrents (que és molt), en lesions adquirides: una vèrtebra aixafada en una ethernal: una luxació en una caiguda a Can Candi , un menisc desgastat i un cartílag de genoll que va marxar per no torna. És més, el dia que em va fer la proposta Pep, vaig caure , crec que de l'emoció no vaig veure una pedra de dimensions desproporcionades amb la que vaig tenir el plaer de conèixer cara a cara jaja una vegada estava tirada al terra clar jaja hòstia quin mal.

Però mentre el cos i les meves articulacions aguantin seguiré corrent perquè per mi és la manera de relaxar la ment de l'estres i conèixer gent molt, molt maca. Gràcies Pep Moliner per fer possible que passem una estona tan bona amb un grup tan agradable. Sempre recomanaré a la gent que vagi a fer un entreno tan collonut .

Una abraçada a tots .