El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dijous, 31 d’octubre del 2013

Anem "Sin frenos" sense parar

La tardor estiuenca ens influeix a l’hora de triar els circuits, si bé fa unes setmanes vam anar a un dels que a l’estiu sovintegem, i donat que sembla que encara estem a temperatures fora de les habituals per l’època, què millor que anar a fer el torrent de Gotelles, on sembla que l’entorn ombrívol i ple de remor d’aigua transparent i què travessa un dels llocs més increïbles del nostre entorn. Sabem que és un recorregut un xic exigent, sobretot per la pujada que haurem de fer, després de molt baixar.
Es proposa de fer-se a bon ritme, donat que l’única manera de saber si estem bé, es provar-nos i fer-ho pujant, donem un bon ensurt al nostre sistema cardiovascular i si passem el repte, podem afirmar que estarem preparats de cara a nous reptes. Hem vist que la majoria ha passat i amb nota l’examen i us felicitem.
Per recuperar forces, uns moments per la foto familiar, prèvia a un progressiu i de nou bones vibracions entra els assistents i sempre gent nova, sempre, aconsellats per qui creu en aquests entrenaments compartits.
Molt agraïts i fins a la setmana vinent, que si tot va bé hi tornarem amb un nou entrenament obert a tothom que vulgui córrer amb gent amb ganes de compartir.

Quan arribes cada dissabte a la Masia i veus la quantitat de gent i de vehícles, sembla talment com una festa. I no és una festa?

El Rafael Carrera, sempre que ve, i ho fa sovint, porta algun amic a qui aconsella en les excel·lències dels entrenaments que tots feu possible amb la vostra presència. Aquí el veiem, dels pocs que s’ha aturat a refrescar-se a l’abundosa font de la moreria que sempre raja

I arribats al capdavall, fem espera per reagrupar-nos i sembla que gairebé tothom en te una per explicar

Primer pla de la Mercè Nieto, que la veiem sovint i a més lluu samarreta mossenaire, a més de córrer amb les California Girls

En Pau, que sempre i després de fer grans reptes, no oblida fer-nos els honors i fer costat a la trobada

Com en Juanjo i l’Abert, fidels a la cita. El mossenaire de blau, En Javi Murcia, germà de la Cris, en una foto borrosa, però on s’observa quina quantitat d’amigues i amics ens apleguem setmana rere setmana per gaudir d’una hora de bon entrenament

A la pujada no es sentien massa converses, i llavors de baixar ara ens toca torna a guanyar alçada. Veiem alguna rialla, vol dir que no és tan sacrificat
Res millor després de la pujada que la fotografia de família, on ens queda el record del dia que mai més de la vida es tornarà a repetir en un 26 d’octubre i amb aquesta bona gent

Aquí hi sóc jo, per tenir un record al vostre costat en una fotografia feta pel meu gran amic Jordi Viñeta

I de color fucsia el gran Benavente, que fa quaranta-dos anys que no ha parat de córrer i que aviat ens regalarà el seu currículum esportiu, que tant ens agradarà llegir.

L’Anna Cos, que segur que sense ella els nostres entrenaments no haguessin pujat tant en popularitat, ja que són tan seus com la què més. Al seu costat l’Albert, la Isabel de Castellar, i en Juanjo

Una atleta d’ultres de gran qualitat, que ens fa costat a la trobada i companyia, en Toni Fernàndez.

En Joan Vàzquez ja ens dóna a conèixer a un nou amic, i mossenaire nou

I un xic de progressiu, amb els capdavanters

D’ençà que s’ha apassionat pel running, i tot el que l’envolta, veiem com la Laura Fabra evoluciona i millora dia a dia. Contenta i riallera fent-nos costat

Laura amb una foto amb estil

Fernando, al capdavant, seguit per una bona colla de mossenaires.

Amb les amigues del California Girls, el dia que la Mireia és proclamada Mossenaira d’honor, al costat d’un dels puntals dels nostres entrenaments, a l’esquerra en Fran Frutos i a la dreta en Zico, que sol anar amb moltes d’elles als matins, i que sap un munt de córrer

també vull el meu record.

I com ve sent habitual, el grup femeni és fantàstic, i què millor que guardar aquests registres

Tota la premsa immortalitzant a les noies mossenaires i que cada cop en son més

En Juanjo no perdona i va cada setmana a fer el traguinyol a la font de les canyes, com nosaltres en Jordi Viñeta, en Josep Mirabet i menda lerenda.


No la coneixia personalment i encara que la veig sovint envoltada de les Califonia Girls, em vaig fixar més un dia que vaig tenir-la prop comprant a la botiga i duia la samarreta SIN FRENOS que duia i que em recordava que a Terrassa hi ha gent valenta que engega negocis i botigues esportives, com és el cas de la Mireia. Ens fa molta il·lusió què hagi volgut explicar-nos coses d’ella i li desitgem molta sort, en tot i per la part laboral també: Sin Frenos !!! Aneu a la botiga i la coneixereu i feu gasto, és clar




Estic molt contenta de ser Mossenaira de la setmana!
Sempre m’ha agradat molt fer qualsevol tipus d’esport , però després de la pèrdua del meu avi , una de les persones més importants de la meva vida , vaig començar a sortir a córrer amb la meva parella a la nit. No sabia perquè , però em sentia molt bé i a poc a poc em vaig anar enganxant .
Per falta de temps per la meva feina anterior , vaig haver de deixar els meus entrenaments nocturns .
Fa gairebé dos anys , que vaig tornar a “las andadas” , però a poc a poc , necessitava tornar a recuperar tot el perdut .
Vaig començar a conèixer a gent meravellosa i que li apassionava el mateix que a mi, córrer i perdre el nord! ! .
Em van animar a córrer la meva primera cursa a principis d’any , les 5 milles femenines de Valldoreix …… i ja va ser un no parar .
Per casualitat , un dia parlant amb Jose de Califòrnia Sport , en va animar a unir-me al grup de les Califòrnia Running Girls , jo com un rellotge un dimecres a les 9:20 del matí em presento allà i vaig conèixer a Carme Ballesteros , i en va acabar d’enganxar amb la seva tècnica . Ara sempre que puc , no deixo d’anar a aquests entrenaments per les Martinas que tan bé em fan sentir , i a més entrenant al costat de persones tan grans com Zico , Juan Manuel i aquestes pujades que sempre hi són donant-ho tot . Gràcies a la meva amiga Marta Ruiz , vaig anar aconseguint força i millorant els meus temps , que em serveix també per al segon esport que m’apassiona , patinar en línia.
Per aquest va ser el motiu de deixar el meu anterior treball com a locutora en una sala de bingo, i muntar la meva pròpia botiga , Sin Frenos22 , situada al Passeig 22 de Juliol , a l’altura de la primera entrada al Parc de Vallparadis .
Segurament , molts dels que m’acompanyeu els dissabtes , no em coneixeu igual que jo a vosaltres , ja que fa poquet que m’he unit a aquesta gran família . Doncs encantada d’anar-vos coneixent i espero seguir amb vosaltres moltíssims dissabtes mes .
Molt agraïda a Pep Moliner , per aquesta acollida .
MIREIA DOMENECH .

https://www.facebook.com/pages/Sin-Frenos22/562443687128463?fref=ts

http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif










dijous, 24 d’octubre del 2013

Marta i l’aniversari feliç

Unir amb el fet de córrer, com fem cada dissabte dues grans ciutats, Terrassa i Sabadell i com si res, a ritme d’amistat, què ens permet anar parlant i gaudint del córrer, amb el reportatge al qual ens tenen acostumats a mitja setmana, per rememorar el temps viscut que no es repetirà, però que ens permetrà recordar aquell moment. Cada dissabte és irrepetible i saber que cada dia pots tenir la sort de compartir un bocí de la teva vida amb un desconegut, que qui sap pot ser el teu millor amic al futur, com més d’una vegada hem pogut veure a Can Mossenaire.

Avui ens ballava pel cap que la Marta, que no és persona que li agradi fer soroll, ens fes el regal de donar-se a conèixer a tots, just avui i de forma sorprenent li heu dedicat l’aniversari feliç, ja que era el dia que el calendari ens indica que feia anys i li agraïm encara més i veureu que és una noia plena de vitalitat i bons sentiments. I a més amb en Ricard i en Jerôme fan què tot valgui la pena. Felicitats família.


Amb el fons incomparable de la nostra Masia de Mossèn Homs i avançant amb la Isabel i la Sandra, encetem la jornada atlètica

Passem sovint per aquí i un per l’altre l’entrenament es por assumir per gairebé tothom

La Maite de taronja al costat de la Montse, que s’estrenava com a Mossenaira, i el marit de la Imma què cada vegada està més fort


Ens agrada destacar els primers llocs de quan fem el progressiu i en aquest primer, tots aquests amics han fet amb molta rapidesa i ara esperen a la resta de mossenaires que arribin: Pedro, Gemma, Carlos, Jose Manuel i Cisco

El que més ens agrada és de verd, en Carmelo que tota l’estona fa i desfà el recorregut, mentre arriben la Sandra i la Mariona, un xic borroses; la fotografia està clar

I aquest segon progressiu, ara en baixada amb en David al capdavant


Mossenaires nous, que anirem coneixent.

L’Emilio Expósito i el seu nebot, que per segona setmana repeteix

I darrere, en Cisco i en Totu de Vilassar

En “Totu”, que diu que almenys te vint psedònims i que depenent de l’ambient l’anomene d’una manera o d’una altre, realment es diu Jordi Sust i el que ens meravella que vingui de tan lluny per córrer amb nosaltres. Ens explicava que possiblement professionalment pot venir a espategar prop de casa nostra, i li desitgem el millor en tot.

la Isabel seguida per la Maite

la Maite, avui ens porta una nova mossenaire, la Montse: gràcies !

L’Edu seguit per la Imma

I la Sandra, que fa un parell de setmanes ens va regalar la crònica per ser Mossenaire d’honor

En Joan Molina, que avui va d’incògnit: sempre ens duu la gorra vermella i la indumentària mossenaire, i avui segurament l’ha deixat reposar.

Diego i Carles, dos luxes per nosaltres.

En Quim,tancant el grup

La foto de família on hi som tots, a terres sabadellenques i on destaquem els nous mossenaires i es canta el cumpleanys feliç a la Marta.

tots migrant on trepitgem, per no ensopegar, desfem la foto. Primer terme en Joan Molina i la Imma

Per si hi ha cap dubte, passem per Ripoll, capital de la comarca del Ripollès

En massa travessem carrers i viles

Amb en Casi i en Quim pugem on s’hagi de pujar

I al capdavant la Marta, seguida per l’Òscar

Lluis Garcia, que fa almenys sis anys què no falla gaire, passi el que passi. Al seu costat en Carlos i la Isabel i darrere en Joan Forte i l’Albert Galan

El marit de l’Imma, cada dia va més fort, i sembla passar-ho bé

La Isabel, tota maca, dedicant-nos un somriure i ara cada setmana al nostre costat

l’Òscar, mentre fent un bon estirament

I l’Òscar i l’oportunitat de fer-se amics dels protagonistes d’avui. En Ricard i la Marta

Ricard Moliner, Pep Moliner i la Marta Campos: units per l’esport i per molts anys


Sabent del cert que la Marta no li agrada que parlin massa d’ella i des del primer dia què ho sabem, no volíem perdre l’oportunitat aprofitant que era un dia molt especial per ella i és que l’aniversari sempre et fa recordar què un dia vàrem aparèixer a aquest món i que cada any que fem les persones que ens estimen ens desitgem el millor i ella s’ho mereix.
En Ricard i la Marta lluiten de valent per un negoci que els permeti créixer amb amor i veure al seu fill créixer amb uns pares feliços, encara que els temps siguin difícils. Pels que no ho conegeu són els propietaris de Runparadis i també amb el seu banner, junt amb altres, ens ajuden a fer possible què aquest blog funcioni.
Us desitgem què tot us vagi el millor possible i una mica més i no perdre-us mai la pista. Gràcies!!




Ja sé que és tard, allà fora més enllà de la finestra hi ha una altra vida que pogué comença. Aquí, prop de les 11de la nit estem a la recta final del dia, recuperarem hores de somni i si deu vol, demà tornarem a formar part d una nova cursa, sota l arc de sortida, ens sorprendrà l alarma del mòbil i en pocs minuts serem llestos per emprendre la quilometrada del dia, tant es val si plou, neva o surt el sol, mirarem més enllà i ens concentrarem en allò que toca:subsistir amb la millor de les somrigudes mai pintades.
Mai m he imaginat fent cap crònica de res i avui em trobo a les acaballes del dia, prop de la meta i camí dels desitjats bon somnis, descrivint qui sóc i com he arribat fins aquí.
És veritat, ja és la nit i un altre silenci embolcalla l ambient. No té res a veure amb el que sóc ni d on ve la meva aventura del córrer.
Va ser un estiu profundament calorós i molt més sota el sol de Valverde de Llerena (Badajoz), un dels primers estius que vàrem dedicar a estudiar LA repressió franquista al poble. S’havia de matinar i treballàvem de valent, prop de les 14 era impossible treure el cap de la porta si no fos per anar de tapa en tapa. Vaig aprendre a córrer en un lloc privilegiat, quan el sol queia i la ment creuava dades, el circuit era unaantiga via fèrrea cap a L’Estanque, i puc assegurar que de les poques zones properes amb prop mes de 10metres quadrats d aigua retinguda allà com per art de màgia.
Soc geòloga de vocació,i tècnic veterinari també per vocació.No sé fer res sense passió, així que podeu imaginar que quan corro ho faig per passió; amor per veure la vida a una altra velocitat que la merament imposada.
De la campinya extremenya vaig passar al Parc Sud de Barbera, El Ripoll de Sabadell i vaig acabar sota la batuta del mr. Pep Molins a la JAS on vaig assolir el que es podria dir alguna cosa similar com destacar. Amb aquesta gran família vaig passar grans moments que encara recordo sobretot en veure a Antentes de nou. Vaig passar per la ruta, la pista, el cros…fins que un dia una lesió en va privar de córrer…no contenta vaig tirar-me per la bici, vaig embogir amb la carretera i vaig treure adrenalina fent ciclocros. Quan vaig arribar a Terrassa prop de mesos de paron en córrer em va semblar una ciutat tobogan, puja baixa baixa puja…i en néixer el meu estimadíssim Jerôme vaig perdre un nord conegut per aventurar-me a altres no tan coneguts.
I havia escoltat parlar dels mossenaires, però no va ser fins aquest any que Laura i Nacho em van portar fins aquí.
I sóc aquí, geòloga per vocació que treballa venen allò que va lligat amb el córrer. D’aquí pocs dies farem el 1er aniversari a. RUnparadis, un projecte ple d allò que som i fem.
I Pep, em mataràs per la crònica tan llarga, així que talla per on vulguis.
Gràcies a tots vosaltres per compartir les primeres hores dels dissabtes, no sé com us dieu tots però sé quan falteu, perquè desitjo veure el riu de gent corrent, fent a la nostra passió un lloc.
Que sigueu feliços TOTS i SEMPRE

http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif