Cap al Turó de les Roques Blanques

Els dissabtes tenen un sabor especial i és poder entrenar gairebé sempre ben acompanyat, com ha estat aquest. Tot i ésser festiu, i que es celebressin competicions molt boniques com la cursa pel riu Ripoll i la cursa del Bolet. Es sumava el fet que la pluja era present i que els camins es prometien enfangats.
Com molts sabeu, aquests dies es sol pujar al Turó de les Roques Blanques i jo estava especialment content, donat que s'estrenava la meva dona, la Marisol i per tercera vegada venia el meu fill, l'Oriol.
Sortim en direcció a Matadepera, i anem animant a l'Oriol. Per recuperar-nos i com que l'Ajuntament a la façana el te decorat amb llums de bons desitjos, fem una parada que alhora serveixi per recuperar-se l'Oriol.





Travessem el poble i ens dirigim a culminar el nostre objectiu i penso que es bona ocasió per fer la pujada cronometrada que es va inventar l'Agustí Salvador i que consisteix en anar des de la cadena fins el capdamunt amb el cronòmetre engegat.
Els primers dubtes, però en Jóse diu; si, si, agafem els temps i surto al costat de'n Mirabet que no se'l veia massa convençut però que si vol trenca el cronòmetre. Arribats dalt, prenem temps i els afegim als que ja teníem.
De tornada ens trobem en Ferran Serret que també venia a entrenar en la mateixa direcció.
Molt content de l'entrenament i la pluja ens va donar un parèntesi ben just, donat que arribats al cotxe i just en aquest moment, reprenien els ruixadets.


Els mossenaires passant pel bellmig de Matadepera


Hi ha algun que no coneixi en Mirabet ?



Vam fer la vertical de Can Candi amb els cronos engegats. Moment de l'Arribada de Javi Colado

Jose, que ens va animar a fer el test

En Fran, que va fer molt bé el test

Marisol s'estrenava de mossenaire, i aquí era animada els darrers metres per en Mirabet, Fran, Jose i Javi


Moments de descans

Ara els descens amb les seves zigazagues


Prement l'accelerador a la baixada

En Ferran a punt de fer l'ascens





Marisol és la meva muller i portem vint-i.dos anys casats: tenim tres fills. L'ELisabet, l'Oriol i l'Anna.
Des de que vaig començar a practicar tan activament aquest esport, m'ha fet costat al cent per cent.
El que és més important que també ha trobat en el córrer moments de gaudiment. Li permet, com a mi, a descobrir gent molt bona, indrets fantàstics i durant un temps feiem marxes senderistes i des de que va fer forta amistat amb la Juani, una gran amiga, i també amb la Pili, l'Elvira, Lidia, Montse, ha trobat que un parell de dies a la setmana li permeten estar en forma i de fa tres anys que al circuït egarenc de curses que organitza l'Associació Mitja Marató de Terrassa, fa podi. El 2009, a més, ha estat la primera de la categoria. Li agrada més entrenar amb les amigues, que fer curses, però va fent el circuït i és un motiu més per entrenar. El quilometratge més alt va fer-lo l'any passat a la Matagalls-Granollers de més de quaranta quilòmetres.
Si repassem la història puc dir que no s'ha lesionat mai i que és molt prudent. Fins aquest dissabte no havia vingut a les vuit dels dissabtes per què treballa a aquesta hora, encara que havíem anat altres dies a rodar per aquests indrets.
Podria dir mil coses atlètiques que ha passat, però ens quedem amb aquestes. 


   Registra't al fòrum i pots comentar gratis; és clar

El fred no ens espanta

Fresc intens i grup una mica minvat, respecte altres setmanes, tot i ser una bona colla.
Seguint el tarannà mossenaire d'entrenament compartit en grup i amb la variació que ens permet sortir des de la Masia de Torre Mossèn Homs, l'objectiu era anar fins l'entrada de Sabadell, a Can Oriach i pujar pel bosc de Can Deu, passant prèviament per un lloc nou, tot travessant uns camps on la gent tot passant per un lloc on s'hi ha dibuixat un corriol pel bell-mig d'uns camps de conreu. Els colors de la natura estaven esplèndids, tot i sentir que la temperatura ambient era de força fred a la darrera setmana de la tardor del 2009.
Veiem,amb preocupació com els camps estant sent treballats per màquines que construeixen noves carreteres i gairebé podríem dir que estem fent camins que aviat només seran un bonic record en el nostre pensament.
Quan per un lloc que a tots semblava agradar improvisem la fotografia de grup, sempre amb el fidel testimoniatge del majestuós massís de Sant Llorenç amb la nostra Mola.
El recorregut ha estat de deu quilòmetres i escaig, gairebé com totes les setmanes. Ens congratulem de comptar amb nous amics, com han estat els Pantaurells: Jaume i Glòria. A més la Glòria és la muller de'n Climent, que també és mossenaire com molts de vosaltres.

L'Anna, que cada setmana té un èxit esportiu que celebrar és una de les mossenaires més actives i es diposa a retratar el grup.

Ahlam i Joan







Pau, Ahlam i Paco

Tots ben abrigadets, Josep, Ahlam, Jeroni, Tony

Jaume, un nou mossenaire i també Pantaurell

Qui és ? a !!

Natatxa, Xavi

Josep Mª, Jose i Jose

Glòri, Montse i Jaume


Cantant el Virolai

Amors apassionats: és a dir que estan molt plegats i s'estimen, no ?

Com es diuen ?



Com és habitual tenim la sort de comptar de gent que aporten la mateixa il·lusió en crear bon ambient a dojo, com és el cas del nostre mossenaire de la setmana que de fa temps entrena amb una colla de gent amiga i que surten des del carrer Pitàgores els dimarts, tot i que durant l'any han organitzat trobades des de diferents punts, inclús pujant de nit a la Mola.
Els podeu visitar i si hi esteu interessats tenen el seu propi racó a la xarxa:

http://panterescanaurell.blogspot.com/


El Panteres de Can Aurell (Pantaurells) i en Jordi ens regala el seu currículum esportiu per què el podem conèixer per ell mateix.




En Jordi ens diu:



.
"Bé, vaig començar a córrer fa uns quatre anys, tot i que sempre havia fet algun tipus d'esport. Em vaig aficionar veient com els meus fills entrenaven amb la Unió Atlètica, i com que els havia d'esperar... aprofitava per donar alguna volta. El 2006 vaig fer la cursa Santi Centelles de 5 km, i com que em va agradar l'ambient, la gent, i tot el que envoltava aquest món del córrer, em vaig animar l'any següent a fer la primera mitja marató.

I mai ho hagués dit uns anys abans, però el 2008, per celebrar el meu 42 aniversari, vaig pensar que no podia haver-hi res millor que córrer 42 km, així que vaig fer la primera marató (la de Barcelona). Des de llavors he fet unes quantes mitges, dues maratons, algunes altres curses i alguns triatlons, una disciplina molt divertida i que complementa molt bé el córrer.

Però el més important és que m'he trobat amb gent que comparteix la nostra "malaltia" amb qui ens sentim molt a gust. Som una colla cada cop més gran d'amics i amigues que sortim a córrer per la nit des del barri de Ca n'Aurell, i que ens fem dir Pantaurells. Moments com aquests, o com els que vivim els dissabtes al matí a Mossèn Homs, són els que fan que ens ho passem tan bé, i sempre tinguem ganes de tornar-hi, malgrat el cansament o les lesions.

Els darrers mesos ho he passat malament per problemes crònics amb l'articulació del fèmur i la cadera, però sembla que poc a poc me'n vaig sortint, i encara que no pugui fer grans marques, estic molt il·lusionat per tornar a córrer alguna mitja, espero que la propera sigui la de Terrassa al gener.

I res més: no sóc dels més fidels als Entrenaments de Mossèn Homs, però sí puc dir que sempre que vinc m'ho passo tan bé com el que més! Moltes felicitats a tots i espero de tot cor que mai es perdi aquest punt de trobada tan maco i entranyable que tenim els corredors de la comarca."



Comentaris----
--