Anem com motos, corrent

Amb l'entrenament que vam fer ens posem com a "motos", i la nostra "Mossenàire d'honor" comparteix aquest moment. De fet sembla que la gent està molt forta, ja que el circuit era exigent i a més el vam escollir pensant no enfangar-nos massa i fent un dels que d'altres vegades havíem fet, però a la inversa.  

Sorprèn que tanta gent s'aplegui en torn la masia per fer aquesta trobada, que forma part d'un projecte que ens agrada. Veiem moltes persones que van a buscar "la cua" i ens agrada i ho destaquem, i en els progressius fem la nostra pròpia classificació i podis constants. Tot forma part d'aquesta aurèola en la que ens belluguem de passar una bona estona plegats.  

Hem anat a Matadepera, que és on ni ens molesten massa els cotxes i tampoc els molestem massa, encara que avui anàvem ocupant tota la via i als encreuaments algú podia pensar que formàvem part d'una cursa i s'aturaven al nostre pas, i és que fem goig tots plegats.

 Gràcies a tots per ajudar a fer el projecte de nou memorable. La Sandra al costat d'aquest esportista motoritzat I des de la nostra masia favorita, comencem l'entrenament Ben bé sembla una cursa, però ens anem fent costat Al mig la Cristina al costat de l'Ignacio Després del reagrupament, continuem la nostra marxa I els carrers van plens de "Mossenaires" Anem de cap cap un destí incert, capficats pensant on farem cap. La Gemma la veiem sense genolleres, vol dir que anem recuperant-nos I el jugador de golf dins la gàvia, passejant el carretó Rètol fet de puny i lletra, com abans al segle passat. Hi ha gent que s'estima els entorns, faran cas? En Jordi, en nostre mossenaire de Vilassar I en aquest progressiu els capdavanters han estat: Isabel, Jose Luis, Hassan i Emilio, que se l'ha pres seriosament i que era de pujada I tenim als nostres il·lustres veterans, en Pedro i en Josep Maria i en Ricard Moliner, de Runparadis, què ja és un habitual. Veieu a l'esquerra la nostra "MOssenaire, Sandra, de color taronja, com va a buscar als companys. I a la dreta també la Sandra, què no falla mai L'Alberto i en Joan, seguit per l'Eva i en José Luis. Atenció al detall; mentre arriba la Cristina, els mossenaires més solidaris retornen a la cerca del més endarrerit ... que està com una moto: bé, amb dues motos I els que fan de mossenaires, tornen a arribar al reagrupament, després d'anar amunt i avall: Carmelo, Alberto, Albert i José Luis A punt de deixar el camí per tornar a entrar a la urbanització I en el darrer progressiu, força exigent, el can ha estat el primer, al costat dels nou mossenaire blau cel, Ferran i Joan Indicacions dels forns de la zona El moment més familiar, en el que a la font de la Tartana fem el que ja sabeu i és: saludar als nous i avui als clàssics, que ja en sou una bona colla Eeeep !! aquest va sobre rodes. I com que ara tot era baixada, s'ha apretat de valent, en Xavi de mossenaire al costat de les nostres noies Lluis, que és una persona que se li nota que us té com a família, atlètica, i fa un munt d'anys que fa de mossenaire. Sempre explica acudits, algun de molt dolent que no reprodueixo; (el de la panxa) La Laura Fabra, està cada dia més engrescada i enguany arribarà a fer la mitja marató aviat. I quan tornàvem cap a casa, ens hem aturat a la casa de mobles d'un mossenaire que ens estimem molt: en Wester, el biòleg mùsic, compositor, interpret i que regenta al costat del seu pare el seu negoci i on podeu trobar tot tipus de mobles, a la carretera de Castellar Una noia molt què endevinem molt forta i que no coneixem gaire, encara que sabem que és germana d'una habitual mossenaire, La Isa i que mentre corríem vèiem com anava amunt i avall i què semblava passar-s'ho bé. Ha volgut destacar "I Run With Leiva", què és amb qui entrena. agraïm que ens hagi volgut fer els honors i queda proclamada "Mossenàira d'honor", moltes gràcies i per molts anys!!  
No sé per on començar, això de què el Pep aquest dissabte passat em digués que seria Mossenària d’Honor he de dir que se’m fa molt gran.  

Començaré presentant-me;  

Sòc la Sandra, tinc 28 anys i l’afició de córrer he de dir que no és una cosa des de ben petita, és cert que sempre m’ha agradat el córrer, a l’escola era de les poques que els hi agradava quan s’havia de fer una prova de velocitat, eren pocs els companys de classe que els hi agradava quan ens portaven a les pistes de Can Jofresa.  
Fent un gran pas en el temps, la meva gran afició al córrer farà uns 8 anys, quan em vaig topar amb la gran persona, tant personal com professional i a la qual considero un amic i admiro tant, el gran estimat, Jaume Leiva. Per mi compartir uns mesos d’entrenament amb ell em va marcar molt, em sento molt afortunada de poder dir que ha estat el meu entrenador. 
Dedicar-se professionalment a l’atletisme, ser una atleta d’elit, és MOLT dur, per no és un esport que es reconegui tot l’esforç que hi al darrere, una pena la veritat. Aixecar-me d’hora per sortir a córrer o per anar a les curses he de dir que em costa, m’agrada molt dormir, jijiji, però després és molt gratificant, sobretot quan acabes una cursa i veus que no tens límit, que en algun moment penses que no pots, però quan arribes a la meta, penso: 
“ Oh! Ho he aconseguit, he arribat” el saber que no he abandonat, no m’he rendit, perquè el córrer és molt psicològic, però lo millor és no pensar i deixar-se emportar, no pensar en els quilòmetres que queden per fer sinó en els que ja has fet i no mirar enrere, i sempre tenir en ment un SI, és dur de vegades i sobretot al principi posar-se, però a mida que vas entrenant i surts a córrer t’acaba enganxant, per mi i perdoneu l’expressió, és como una droga, a mida que surto a córrer vull més, estic “enganxadísimaaaaaaaaaaaaaaa”!!! 
Quan més necessito sortir és quan tinc aquells dies durs, destrés, un mal dia a la feina i necessito sortir per alliberar toxines. 
Per mi córrer es transportar-me a un altre món, la meva ment s’allunya de tot lo negatiu, després d’una sessió de running sóc una nova Sandra, he passat per la deixalleria de reciclatge, jejejeje ☺ En aquest “mundillo” del córrer, englobant, les curses populars, les mitges maratons, les maratons i triatlons, t’adonés que hi ha gent de tots els gustos i colors però un gran percentatge és gent molt maca i sana, i grans professionals, com Jaume Leiva, l’Anna Cos, Just Sociats, terrassencs amb els qual he pogut compartir una sessió i ha estat un gran plaer. Mai oblidaré el dia 17 de març d’aquest any, acompanyar a la meva estimada germana, la Isa, a la marató de Barcelona, córrer un tros amb ella i acompanyar-la en els seu entrenaments i poder veure que es una dona “corage” que no hi ha obstacle que se li resisteixi, que és persistent i continua en els seus entrenaments, tot i ser mare, muller i una gran germana, ella objectiu que es proposa ho aconsegueix, perquè si, és una lluitadora i la va acabar, és una Super campiona, he aprés molt d’ella i encara hem queda molt aprendre, sóc la seva deixebla. Ara tenim un nou repte, la marató de muntanya de Sant Llorenç Savall per ella i per mi la mitja, quins nervis!!!! Ho aconseguirem, podem!!! Per concloure, ja que estaria hores i hores escrivint de què sento al córrer, és un esport en el qual pots sortir sola amb o sense música, amb companyia, amb gent desconeguda com és el cas de les curses o bé en aquesta gran família que s’ha format cada dissabte a les 08:00 hores en Mossen Homs, així que no us oblideu que aquest dissabte tenim una nova trobada! No deixeu de venir, tot i que un dia no estigueu molt motivats o hageu vist que en la primera o segona trobada no heu rendit el que esperàveu, s’ha de seguir venint, i continuar entrenant!  
Gràcies, moltes gràcies per deixar-me formar part d’aquesta gran família, ja que havent gent com tu, Pep, és possible formar cada dissabte el gran equip que formen amb aquest supers entrenaments, per cert aquest dissabte quin bon entreno! Torno a dir, gràcies, sense tu no seria possible.
 

Sempre és un dia especial

No és un dia qualsevol: és un dia que prop d'una vuitantena de persones entrenen plegades, que corren de costat i es fan costat; és un dia especial i s'entén. Tots gaudiu de la companyia i enceteu un cap de setmana gaudint d'aquella conversa que vau deixar a mitges la setmana passada, de l'amic que veieu un dia per setmana, de respirar aires nets amb paisatges verds, camins sorrosos, amb olor de terra mullada i de plantes, del cel blau i sobretot amb l'excusa que creieu que fent esport es fa salut; i n'estem segurs. El més saludable és fer-ho d'aquesta manera, amb un multitudinari acompanyament i amb un dels pocs projectes què heu aconseguit amb la vostra presència i aportació que sigui únic i cada setmana sou vosaltres mateixos que a les persones estimades en destaqueu les virtuts i estem segurs que durant la setmana poc o molt hi pensem què algú nou ens acompanyarà i tenim l'esperança que aquesta persona nova, ens faci més gran el projecte. Una bona excusa per conèixer un munt de gent, de bona gent que sense aquest invent ni tan sols sabríem que existeixen. Sou molt importants i ho sabem i omplim un full de les pàgines de les nostres vides plegats.  

Gràcies a tots. .

.

Recordem trobades multitudinàries i avui és una d'aquestes, amb molta gent nova. Sigueu tots benvinguts i vingueu sempre que us vingui degust sense cap mena de compromís. I ens endinsem al torrent de la Betzuca, per un bosc proper a la residència de gent gran de Mossèn Homs després de passar per la cruïlla on ens reagrupem amb en David i la Isabel al capdavant En Carles Salmeron i en Marc, què un dia ens va convidar a casa seva a la "Jardineria el Roure" José Luis Coca i a la seva esquera l'Òscar I gaudint, com la setmana passada, d'en Josep Maria Antentes, amb gorra, que la setmana passada ens va regalar un bonic escrit. Al davant en Carlos i de blanc en Lizandro I de mica en mica anem deixant l'àrea del centre d'interpretació mediambiental de Can Bon Vilar I noves mossenaires i reconeixem a l'esquerra l'Ana Chamorro, de tota la saga de corredors d'una família on corre tothom enfilem el camí del golf Jordi Folch i Carles Pérez llocs molt nostres i on ens hi trobem bé detall "MOssenaire" : les anades i tornades de la gent que ens fa costat, com la Sandra i l'Óscar En Sergio Expósito ha fet el progressiu en primera posició, després de fer la recta a tota marxa i en segona posició en Marc Miquel, que sempre li agrada provar-se Fem tan bulto, que els vianants estranyats baixen de la vorera per deixar-nos passar En primer terme en Jordi Davi, a qui demanarem el dia que s'estrenava de Mossenaire, si ens feia els honors de ser el mossenaire d'honor Espectacular paisatge, amb els que fan el segon progressiu a les posicions capdavanteres La Carme hores d'ara, sabem que ha patit un accident a l'ull, mentre treballava i que va tenir d'anar a urgències. Esperem i desitgem una ràpida recuperació des d'aquí En Jordi Davi gaudint d'un entrenament diferent, seguit per la Sandra En aquest progressiu han estat les posicions capdavanteres per dues fèmines, de mossenaire la Maria José Merino, i la Isabel de Castellar, vestida de California Girl amb en Marc Miquel I més amigues que s'estrenen, del multitudinari grup d'entrenament de les California Girls El nostre mossenaire d'honor fent el progressiu de pujada El Mosseniare de verd que va al costat de Lizandro, s'estrenava avui a la trobada L'Antoni Amela i en Joan Forte, també fent la pujada En Robert què viu a Sabadell i és de Castellar, sempre que pot s'apropa a entrenar des de fa molts anys destaquem a les nostres noies Mossenaires i els hi demanem que es posin dempreus destaquem als mossenaires nous i demanem que també es posin drets per diferenciar-los de la resta d'amigues i amics i tormem cap al camp base, per llocs prou bonics per incitar a córrer En Marc Roura, dels Mossenaires més antics de la colla, en bona forma. Daniel, amb el 89, s'estrenava de la mà de l'Ignàcio, ja que es coneixen donat que tenen exemplars canins impressionants i d'aquí que es van conèixer. Fantàstic fotografia Encara que el rècord ha estat aprop, en Juanjo ha retratat a totes les noies. Hem quedat amb disset i el rècord el tenim a divuit. Per poc, encara què segur que el farem un dia d'aquests. Gràcies noies! Un dia vaig rebre un missatge què em preguntava entre setmana a quina hora entrenava. Li vaig dir que els dimarts i dijous quedava amb una bona colla, els Egaramossenaires i sense dubtar-ho un dia es va presentar. Sempre li dic que em recorda un familiar meu, el cosi Albert de la meva dona, i a més és un gran bon jan i con si res fa proeses esportives de les quals pocs se n'ensurtirien amb tantes garanties com fa ell. Si el seguiu una mica, veureu que li encanten les proves dures i que aprofita qualsevol moment per pujar muntanyes i fer llargues marxes. Molt contents de gaudir de la teva amistat i aprendre del teu bon tarannà. Gràcies!  
Avui , desprès de 1 any anant amb els egaramossenaires,i estar a Terrassa m'he decidit anar a veure l'ambient de mossenhoms,fantàstic ,bon ambient i sorpresa!!! En pep em fa mossenaire d'honor,quina il·lusió . 

Sobre el córrer i la muntanya , començo en serio a gaudir d'aquest deport ara fa 8 anys quant decideixo deixar de fumar 2 paquets diaris , havent passat un pneumotòrax i una tbc pulmonar, la decisió mes sabia de la meva vida . Un cosi em diu de fer una marató de muntanya ,i apa cap a Berga ,i aquí ja va ser un no parar . No recordo com vaig anar a parar amb els egara ,però ja es una necessitat,una setmana sense anar i falta algo. 

I ara al mossenhoms ja sempre q estigui per aquí no m'ho perdre,em va encantar ,i de casualitat em trobo amb un familiar (Joan) ,això es el q te aquest esport...moltes gràcies Pep alma mater !!!! De debò.... 

Salut i muntanya 

JORDI DAVI