Entrenament relaxant

Teníem incertesa de saber com influiria l'efecte mitja marató de Terrassa i els 5 qm. Memorial Santi Centelles al nostre retrobament habitual. Què dir de tots: sou impressionants. Veniu passi el que passi.

Hem derivat rumb el circuït més factible per deixar-nos energies per l'endemà, que és anar fins a Sant Vicenç de Verders. No s'han fet massa canvis, cosa que es nota i torno a insistir en la filosofia de no parar als encreuaments. Em deia un bon amic, que això de parar cada vegada de vegades no va massa bé i jo insisteixo que es pot portar ritme alt i als punts que tots coneixem anem sobre les nostres passes al final de grup i així fem costat a aquell que porta diferent velocitat.

Un nou mossenaire, l'Agustin, que venia de la ma de'n Juan Carlos. Sentia com li explicava en Juan Carlos, les virtuts dels grup i m'ha emocionat.


Avui hem baixat per on solem pujar. Una alternativa maca


Concentrats amb bones converses engegades


Parella d'amics, fent plans esportius: segur


Un bon grupet. L'Anna aquests dies ho està passant malament amb la fascitis plantar.


On estarien mirant i rient ?


Avui el grup de caminants, els he pogut retratar. Se m'ha escapat la germana de l'Anna i també en Mosqui. Ja ho arreglarem en properes jornades.
La Mari Pau, fidel als retrobaments.



Jordi Viñeta em deia que fa aproximadament un any que ve. De fet va ser l'Albert Ureta que el va informar de la nostra existència i sovinteja les trobades. És una persona que sempre ajuda a tothom i que té la virtut d'encomanar el seu bon humor. Li encanten les curses de muntanya i sobretot la Matagalls la fa cada d'any. Enguany vaig fer força quilòmetres amb ells dos i l'Antoni.
També m'ha dut a fer el meu primer tres mil d'alta muntanya. És un paràs: té família feliçment nombrosa.

Plovent cap a la Font de la Tartana

Sentia abans de treure el nas pel cancell de casa, com les gotes d'aigua del cel topaven a les persiana de casa i pensava, que n'estem de sonats: però que bé ens quedem després.

Bé 2 a 3, mentre escric el Barça ha marcat a Osasuna, que bo que és en Messi. Ara el de Terrassa, en Xavi, fa poc havia empatat. Deuen ser els aires de la Mola. Perdoneu.

Vaig pujant Carretera de Castellar amunt tot sol, com sempre de fa temps i de lluny vaig veient cotxes prop de la masia de Mossèn Homs. D'un temps ençà, àdhuc plovent bé gent. Son gent amb la mateixa dèria que la meva, però que bé que ens ho passem.

Donat que el fangueig tenia ser d'impressió i el Turó el visitem molt sovint, crec que era adient anar on tant li agrada a en Salvador Trujillo: a la font de la Tartana. Va per tu, que volem recuperat ben aviat. En Vicenç ens ha conduit pels carrers de Matadepera en direcció a la font, i hem fet algun canvi, per farcir una trobada de gent amb ganes de córrer: no s'explicaria, donat que els temps era ben humit.

Corrent ve en Rafa, que torna a estar en forma i després d'una temporada que no podia per una cosa o per un altre, torna a estar força animat. Després baixaríem tots dos fins a casa, amb la parada com la setmana passada a la tenda de fruita de'n David.

Ha hagut el grup de caminadors, Mari Pau, Teresa i Lluis, també, i m'he despistat i no he retratat.

La Natatxa i en Xavi, que des de Sant Quirze sovintegen terres mossenaires, com el mateix Xavi Miquel i Javi Laporta,. Vol dir que un munt de Sant Quirtzencs, en Massaguer de la Garriga: també té mèrit, en Jaume, Josep i el seu amic (que no recordo el nom), i en Pau que avui ha anat sensa la seva mitja taronja. En David, que té un córrer fàcil, Fernando, que fa un munt de canvis, amb els que ens divertim i en Carles Salmerón: amb una forma treballada de molts anys fent senderisme. L'Albert, que surt d'unes molèsties i que de cara a la primavera atacarà la muntanya. En Carles López, que és molt constant a la trobada i jo que m'hi fixo, m'adono que cada cop li costa menys córrer. Sempre recordaré en plena adolescència d'ell l'enorme qualitat i domini dels ritmes a les curses que anava; recordo especialment a Bagà un any, i com es desenvolupava corrent el cros. I la sempre destacada presència de'n Rul, que és l'autèntic dominador de tot tipus de proves, en especial les de muntanya.




Javi Laporta i Pau Sust: felicitat plena


En Carles López: en forma

En primer terme l'amic de'n Josep i en Josep



Bé i parlant del circuït, amb predomini d'asfalt, tot per el poble i urbanització de Matadepera. També vam respirar aires netíssims i oxigenats per la natura del parc de Sant Llorenç. A més, encara que plogués, va ser molt agradable tot plegat.




Natatxa

Anem coneixent l'esperit esportiu de la Natatxa, la muller d'en Xavi Vilanova i sorpren les ganes que s'adivinen i el que està quallant en el món atlètic. Recordo paraules que dèia a Calella dels sentiments envers el "sacrifi" que fem tots els que correm i el que li agrada. Els seus fills, maquíssim i t'adones que quan parles tens els ulls clavats i escolten tot el que diem. Endavant Natatxa, que t'esperen moltes alegries atlètiques.