Perduts al bosc

Perduts, si perduts. Ens han esborrat un circuït molt bonic, tot i que ens hem refet alguna cosa ha sortit. Sort de la bona predisposició de tots plegats. El mateix optimista Mirabet deia, que si, que si: anàvem bé. Dúiem al capdavant en Vicenç, que tenia al cap el que avui volíem fer i vet aquí que no ens hem fet un embolic. Total; una anècdota més. Estan fent tasques de tala al bosc i troncs d'un tamany immens estaven barrant el pas. Bé tret d'això, el dia era llampant i fantàstic per la pràctica esportiva i els amics, nombrosos i el que sempre us dic: sempre hi ha gent diferent, com per exemple en Xavier Caros que havia vingut expressament des de Barcelona. La Gemma que està treballant la seva lesió, com la Montse que feia dies que no venia.
Un luxe tenir a en Vicente, proclamat recent campió de Marató de Catalunya de la categoria dels seixanta anys. I quins seixanta anys: sembla un xaval i a més té que suportar un mal a l'esquena que fa una bona colla d'anys li fa companyia.
Un molt bonic entrenament que va consistir en baixar fins els quatre camins i ara si, anar fins a la benzinera de Sabadell on ens fem la típica fotografia amb la nostra estimada muntanya sempre present, per donar més lluentor l'entorn. Travessem el bosc de Can Deu fins a la zona de lleure on ens hidratem com moltes vegades i gaudim sempre de bones xerrades.

Abandonem la zona asfaltada, i al capdavant tenim la Rosa i la Gemma

Molts riallers i amb ganes de passar una bona estona. En Joan al darrera, ja és un habitual.

Com riem tots, però venir d'anar perduts pel bosc. Quatre arbres i encara en perdem. Però ens ho passem bé. Aquí hi havia una bona pujada. L'Agustí de color taronja, una gran atleta.

En Xavi Caros de reporter, i el grup anava a ritme caminant

Vicenç i Gemma a punt del re-agrupament

Antonio en primer terme, i la Montse que feia dies que no venia, però que va entrenant

Tota una bona colla passant per Sabadell.

Ara entrarem al bosc de Can Deu

En José Antonio refrescant-se de valent, sota l'atenta mirada del Sr. Metge

En Xavi i el Pere, travenssant la carretera local

I el tancament de grup, amb molt bones sensacions atlètiques tots tres

He oblidat, com moltes altres coses, retratat en Massaguer i l'Esteve, que han vingut des de la Garriga a veure'ns i als que ens alegrat molt poder saludar, tot i com dic no he fet fotografia. Sap greu.

Publicat: Dt Mar 17, 2009 2:47 pm Assumpte:
La Rosa Cos, va començar venint i corrent poca estona. Avui ha fet tots deu quilòmetres, pràcticament sense caminar i no va perdre la rialla de qui s'ho passa bé. No tenim massa dades de la seva vessant esportiva, però li bé d'origen i de família que l'esport forma part del seu entorn, des de els germans, pares i ens complau que gràcies a aquestes trobades tenim l'oportunitat de compartir aquesta estona amb ella tots plegats.

Entrenament pel Torrent de Gotelles

Hem tingut un d'aquells dies de pre-primavera que fa que córrer pel camp un plaer il·limitat, veure com va sorgint el sol i va il·luminant allò que ens envolta, que la foscor mantenia a l'ombre i que ara ens dona en tot el seu esplendor.

Avui el grup s'ha desfet força aviat i sap greu si algú no ha gaudit; a la font del Torrent de Gotelles no hi ha hagut rea-agrupament. Quan hem arribat els del darrera una bona part ja havia marxat. Nosaltres hem fet un recorregut d'uns deu quilòmetres.

Parlant una mica del circuit, s'ha fet una barreja d'altres, sortint en direcció a la font d'Argelaguet per llocs molt acollidors de camins amples, pujant cap la olivera bonica, per Sant Julià sense parades i baixant cap el Torrent, darrer re agrupament total, i pujar al costat del rierol. Parada per fer un traguinyol a la font i amunt, aquí s'ha desfet el grup i a diferents rimes. Allà, com que portàvem 6 qm., hem anat cap a l'esquerra i fins la zona nova on hi ha el centre medi Ambiental, com àrea de lleure amb taules i agradable. Pugem pel camí asfaltat, amb l'anècdota de que un conductor d'un cotxe ens ha renyat . Quin dia !, per esborrar.

Després i per completar la durada de l'entrenament, hem donat a conèixer el recorregut fins la font de l'Espardenyera, que a l'estiu ens anirà prou bé.

Bé, un estrany regust i el que he dit, sap greu que de vegades no surt bé l'invent.





Nataxa, Mari Pau, Lluis, Jordi, Javi, Lluis i Xavi


En Murillo, tot un campió d'elit mundial dels 100 quilòmetres amb el seu fantàstic amic


Aquí es pot veure el dia tant bonic i a la gent contenta.


En Joan, nou mossenaire que només fa set mesos que corre.


Els germans Expòsito, de California Sports, que també sovintegen els entrenaments
darrera en Casi i una bona colla


En primer terme en Josep



Avui ens visitava un nou mossenaire, en Ramon Senar, un gran atleta amb unes excel·lents marques, tant en pista com en cros. Ara està tastant les grans distàncies i també li va prou bé. El seu etern amic en Guime, que va de vermell. Ramon tot i ser egarenc, des de que es va casar viu i entrena a Sant Celoni. A la dreta un dels mossenaire més fidels: Carles López, discret i gran atleta. Tinc molts records d'ell,


David Elcacho, Manolo Priego i en Fran Frutos. David i Manolo avui s'estrenaven com a nous mossenaires


Vicenç Sant, maratonià i gran corredor. Gaudeix un munt a les maratons


Situats esperant la Nataxa i en Mirabet que venien corrent


Encara faltava algú. En Lluis junior, que surt a la portada


En Lluis, cada dia més en forma




Quan fa anys que corres vas coneixent a gent que gaudeix del mateix. Entre ells, i és el que m'agrada poder compartir una estona amb amics del Club Natació Terrassa com son en Manolo Priego i en David Elcacho, que tenen un gran nivell maratonià i que aprofiten, com molts de nosaltres, aquest esport que descobrir noves maratons. Si un any van anar a Venècia, enguany s'estan preparant per la marató de París, fent entrenaments llargs i avui era un dia, i van decidir venir a batejar-se com a mossenaires. Els hi desitgem molts èxits i que vinguin sovint.