La Mitja de Terrassa ha fet que avuí els mossenaires hem estat poquets. Segur que heu estat prudents i esperem que us hagi anat la mar de bé.
Hem estat poquets els que hem fet un entrenament al circuit clàssic i perquè no ens cansés massa, donat que dúiem a amics que tenien la nostra mitja.
A la sortida hi havia una colla de d'amics que ens han vingut a saludar i anaven a fer la pujada a Montrodon de cara aquest proper diumenge.
Bones converses i de la colla teníem a en Jaume Aragonès que a la mitja faria un gran registre de 1h18 que ha fet fins a Sant Julià d'Altura .
En n Joan Forté que ha vingut fins a Sant Vicenç de Verders la mitja va establir un registre de 1h40' .
Des d'aquí felicitem a tots els amics que també la vàreu fer i ja ens explicareu que tal va anar.
Toni, Jaume, Jose, Toni, Gaby, Jose
Irene, Javi, Joan, Fernando i jo
Avui després d'un temps ha vingut en Fernando que encara està convalecent d'un accident i
La Irene, que amb el seu marit porten corremonts.cat on ara hi tenim creat un grup per si us hi voleu apuntar. Tenim a quatre subscritors mossenaries: Irene, Agustinjr, Alex, Antonio Rubio
També al nostre fòrum els que no esteu apuntats, ho podeu fer per rebre noticies.
http://mossenhoms.netfreehost.com/profile.php?mode=register
En Joan ens retrata a Sant Vicenç de Verders
En Toni s'ens dona a conèixer com a Mossenaire de la setmana i li agraim que ens faci costat al nostre projecte i ara a més: sabem d'on ve i on va.
Gràcies Toni
Em dic Toni amela, de sempre he sigut un apassionat de l'esport, de petit ja corria, m'agradava, també he fet altres esports, basquet, handbol, ciclisme etc.......
Fa cosa de tres anys i prop dels 40 anys, va passar que aquell estiu, lo típic, bon menjar, coca cola, unes claretes, bé lo normalque sol passar, al final de l'estiu havia pujat uns kilets cosa totalment anormal en mi. Això en va fer decidir a tornar a començar a fer esport, també suposo i com diu la meva dona, la anomenada " crisi dels 40".
D'ençà fins ara he anat corrent per " joví" de tant en tant faig alguna cursa per foguejar-me. Sempre he acostumat a sortir sol a córrer, fins que per part de la família vaig saber de vosaltres, i en vaig dir que un dia tenia que venir a corre en els mossenaires aquest dia va arribar fa uns tres mesos, en va agradar molt i ara sempre que puc m'apunto, la veritat es que sou la motivació per aixecar-me el dissabte a les 7 del mati, venir aquí, entrenar i fer la xarrada i a les 9 cap a casa ja de bon humor i començant el dia
carregat d'energia.
Per acabar donar les gràcies al Pep, per la seva iniciativa, que en tota seguretat ens ha aportat el valor d'estimar l' esport en la vessant mes popular, les relacions entre el corredors de compartir una mateixa finalitat, disfrutar per sobre de tot de la natura i de l'amistat de persones que en molts casos nomes es coneixem d'aquest matins, i que fa que durant aquesta hora aconseguirem desconnectar totalment de les càrregues de tota la setmana.
siau.
El Dinosaure d'en Roc Alabern ens obre les portes a Terrassa per la carretera de Sabadell. És un monument curiós i únic, almenys d'aquestes característiques: fet de ferralla i en concret de ferro i xapa de cotxes. Segur que quan els vehicles no siguin com els d'ara per molts serà com l'època dels Dinosaures,
El recorregut ha estat novedós, donat que arribats a l'estació de Rodalies de Torrebonica, ens hem dirigit cap a Torre sana i just al qm. 4,2 ens hem retratat per la posteritat.
Agraeixo a tots que heu fet costat a la iniciativa i la tornarem a repetir, donat que he sentit molt bons comentaris de la iniciativa.
A la tornada, i just a l'encreuament on abans havíem passat, hem convidat a qui volgués fer un xic menys a tornar just pel mateix camí i a qui li vingués degust, anar a perimetrar el camp de golf per completar aproximament els 10 qms.
Hem destacat que l'Alex de nou feia marca personal i ens regalava crònica i ho exposava al nostre fòrum i hem tingut de nou noves amigues i amics que s'estrenaven com a mossenaires, com son la muller de l'Alberto Serrano i una amiga de la parella.
Agraïts i us tornem a esperar el proper dissabte, en una setmana important donat que tindrem una nova edició de la prestigiosa Mitja Marató Ciutat de Terrassa que tindrà lloc a l'endemà del no més prestigiós: l'Entrenament en Grup a Torre Mossèn Homs.
Ara un estudi fotogràfic
Fet l'experiment en Dani, Vicenç i Juli en primer terme
Lluís, Eva, Joaquín, Joan
A en Robert, avui els Sabadellencs han tingut representació amb ell i un amic
En Manuel Expósito, Diego Garcia i Emilio Expósito
El grup anat a buscar el camí del golf
Innegable que el lloc s'ho val. Bonic i encisador
Ara us posem una mica d'explicació que hem trobat del lloc on hem anat per primera vegada;
segons informació obtinguda a:
http://www.xtec.cat/
Roc Alabern, artista Terrassenc 1945-2003
Roc Alabern té un lloc dins de la nostra història de l’art i és segurament l’artista més complert que ha donat Terrassa dins dels moviments de l’art contemporani.
Els orígens pictòrics van ser a la seva Terrassa nadiua als finals dels anys cinquanta, quan recorria els paisatges de l’entorn amb el pintor Floreal Soriguera.
En Roc era un artista inquiet i als anys 80 va viatjar a Nova York , on hi va fer una curta estada. Més endavant als anys 90 va viatjar als Estats Units d’Amèrica a Denver, Colorado, on juntament amb 7 artistes catalans varem fer una exposició en motiu d’un intercanvi cultural. Més tard va anar, en diferents ocasions, a treballar i a passar un temps a New Mèxico. Va exposar en dues galeries a Santa Fe i a Taos.
En els últims deu anys de la seva vida va anar a viure al Baix Empordà, a Fonteta. En Roc se sentia atret per la naturalesa. A la Bisbal d’Empordà va muntar el seu estudi de portes obertes, que li va permetre tenir contacte amb persones de diferents nacionalitats.
L’obra d’en Roc Alabern és al llarg de la seva trajectòria un viatge d’anades als orígens de la modernitat i la contemporaneïtat. Tota la seva obra és un assaig de descodificació de l’art modern i la seva problemàtica i també un debat entre la naturalesa i l’abstracció. L’artista va dedicar tota la seva vida a l’art com a estratègia de lluita intel•lectual i de vivència per descobrir l’essència de l’art i els seus mecanismes creant el seu propi model pictòric.
"L’art a nivell personal representa la possibilitat de llibertat” Roc Alabern, 1983
Dinosaure. Roc Alabern (1986)
