La cabra d'en Tomàs

Va haver-hi un temps on pels carrers de Terrassa corrien cotxes com el d'en Tomàs. Eren dels que més n'abundaven. Furgonetes que distribuïen mercaderies, eren les que més recordem i de color blau, encara que les més modernes eren beige. La seva sonorositat caracterísitca formava part del dia a dia de les persones. A casa en tenien un de 2 cavalls o cabra i anàvem a tot arreu i tenim força anècdotes. Ens ha agradat veure com el Tomàs conserva el seu cotxe, la seva cabra. Una veritable joia i que què diu que ara no li va massa alhora. Segur que hi troba una solució i el veurem en algun d'aquests famosos rallies.

Si en un principi volíem buscar llocs ombrats, hem fet un canvi de circuit, aprofitant que el sol s'amagava i sobretot pensant en fer un traguinyol, almenys a mig camí. Castellarnau te un lloc on hi ha taules per anar a berenar i portar jugar als gronxadors als nens, però com a nens grans, nosaltres també ens agrada atansar-nos-hi

Tomàs Sanchiz no li va com voldria, va dir: però te el cotxe com nou i és un manetes fent de mecànic I a l'hora que tots sabeu: arrenca el famós entrenament amb en Carlos al davant, seguit de mossenaire per l'Emilio i en Pedro L'Emilio Expósito en primer terme

d'esquerra a dreta: en José Luis, Juan Carlos, Ignacio, Lluis i Antonio En Casimir i prop la Rosa Trapé S'estrenava la Teresa al costat de la Silvia Franquet, Eva Cantero i en Juan Romero i seguits per l'Antonio Carlos Serrano, un dels Brother Egaramossenaires, seguit de prop de mossenaire per en Juanjo I avui el "capi" de "Las Nenazas", Sebastian, al mig de la fotografia i a l'esquerra en Juanjo Travessem el torrent de la Betzuca amb en Juanjo, seguit pels dos nous mossenaires i prop la Maria, que ha fet tots el progressius que hem proposat l'Andreu, mirant el rellotge, i que prepara una marató a la tardor. Crec recordar a Estocolm.

moments de recomposició de grup I en un segon progressiu els capdavanters. Toni del Moral i Ricard Moliner, cada vegada més amics gràcies a aquests invents. En Toni Amela, engega i atura per saber exacte el temps que està corrent Jose Antonio s'estrenava avui i al costat d'en Toni Burgos, que aparca per uns dies la bicicleta i torna de nou, després de què la darrera vegada que va venir havia nevat. Al capdavant la Cristina Murcia que aquests dies ha passat molts nervis per una operació delicada a la seva filla i a la que des d'aquí tots els mossenaires li donem un fort petó La Lucia, filla de la Cris, pocs dies després de ser operada En Ricard exercint de Mossenaire, amunt i avall Abans de la fotografia i al qm. 5, una bona refrescada, com està fent l'Eva moment familiar als gronxadors A l'esquerra Mossenaire nou: mestre de pintura. Una nova incorporació´, ben acompanyat per en Pedro, pels carrers de Castellarnau, amb alguns dubtes sobre el recorregut Uns quants hem fet un bon progressiu de pujada_ de cara Igancio i Toni i d'esquena la Maria darrer reagrupament, amb la Rosa, Sebas i David en primer terme I avui el nostre Mossenaire d'honor, que s'estrenava, s'ha deixat portar per en Casi, que em sembla que els ha fet passar pel mig de camps segats, amb ell i la Teresa, que també s'estrena-va Un bon regal que en Juanjo fa a en Pep: un plànol fantàstic de Sant Llorenç i l'Obac moltes gràcies i segur que em farà molt profit i per cert: felicitats pel teu excelent estat de forma física que estàs treballant de valent La Cabra no vol engegar-se ? magnífic vehicle. i toca acomiadar-se

Fa un bona colla d'anys a Terrassa no s'hi veia massa gent corrent i jo ja em vaig fixar amb en Josep. En el meu cas em vaig fer soci del Club Atletisme Terrassa a l'any 78 i més o menys els nostres mestres eren persones, com ell, que les vèiem córrer: quan realment el recordo és quan vaig decidir de ser Fondista, i recordo en Josep arribant d'una marató duríssima que acabava a Terrassa: la de l'ACAF (Associació Catalana d'atletisme de fons) Durant molts i mots anys l'he vist entrenant, per tot arreu: sobretot pel parc de Vallparadís i avui per primera vegada s'ha volgut estrenar a un entrenament Mossenaire i li hem demanat si ens feia els honors i és proclamat "Mossenaire d'honor" i ens dona encara més prestigi al títol que li teníem reservat. També, els que heu vist més d'una vegada a "El Corredor Popular" de Victor Martin Gros, el recordereu la manera divertida com ens explica les coses.

La meva experiència en el món de l'Atletisme la defineixo amb dues etapes, la primera fins als 30 anys i després de 2 anys sabàtics abans dels 30 i 5 anys després del 30 total 7 anys sabàtics ja no he parat de córrer fins al dia d’avui…….i que segueixi per molts anys.

La primera etapa va estar vinculada amb grups d’atletisme i la meva especialitat eren els 400 i 800 mts., també alguns 1.500 i 5000 mts. En aquells temps no hi havien mitges maratons però si fèiem 1 hora o 20 km. En pistes. Quant a marques : Any 1957 amb 15 anys vaig debutar amb “bambes” a la JEAN BOUIN debutants. I baix quedar 3er. Classificat : 2.000 mts. Temps 5’58”. A la “mili” vaig participar en els Campionats d’Espanya Militars. Abans del 30 anys havia aconseguit amb 400 mts. 50’5”. 800mts. 1’52’10”. 3000mts. 8’29”. 5000 mts. 14’55” i 10.000 mts. 31’10”. Després dels 35 anys. 5000 mts. 16’15”. 10.000 mts. 33’10”. ½ marató 1 h.14’47”. Marató 2h 41’00” Però de tot això el que més estimo és la gran quantitat d’amics que he aconseguit, tots vinculats al món del RUNING. Y la quantitat de gent que entre tots hàgim aconseguit que aquesta afició vagi a mes cada dia , que això al meu entendre fa que les persones siguem millors ja que el esport ens forma de moltes maneres tan mentalment com físicament ,és una opinió, per acabar una satisfacció immensa 1ª mitja marathon pel fet d'acabar i especialment la marathon ,no es pot definir en paraules, i una anècdota córrer un 10000 en gairebé mig metre de neu. Actualment intento motivar , i aportar la meva experiència , a gent aficionada aquest esport. Pep no se si és aquesta la idea del que volies. Tu mateix si vols afagir algo o treure ... o el mateix explicar-ho d' altra manera..Pep poso marques pequè moltes vegades em demanen, quins temps feia de jove i de vetera més jove ,ok • Josep

Olga a Terrassa per amor

Si feu comparatives amb altres anys, els entrenaments en grup son tot un èxit. Molts sou els que veniu i repetiu una vegada i un altre i segur que hi trobeu el que molts de nosaltres: distracció i bon ambient.

Com que notem forta calor, aquest dissabte cerquem l’ombre i el circuït on sovinteja la remor de l’aigua i la trobem al torrent de Gotelles, on més d’un ho re-descobria per primera vegada i se’n meravellava. Una refrescada de clatells i l’ascensió a nivell de la carretera de Matadapera i fins al camp base, la masia que ens dona el nom del lloc de la trobada: la Torre de Mossèn Homs.

Us esperem el proper dissabte per continuar en el projecte mutu i comú.

per si hi havia algun mossenaire que no vulgués baixar al torrent, fem una fotografia de familia en un lloc diferent i ens fem ressó dels nou mossenaires, que en teníem

Els germans Expósito, en primer terme, obren l’entrenament

I una bona colla d’amics vestits de mossenaires, amb la Isabel al capdavant, seguit per en David i i l’Antoni

Vestits de mossenaires, i d’esquerra a dreta, en Guillermo, Antoni, David i Joan just al moment de sortir, amb la sempre present muntanya de Sant Llorenç

I els Pantaurells que estrenen indumentària i que al grup del facebook em Quim convocava a la trobada i venia acompanyat per l’Olga, a la que demarem que ens faci els honors i ens sigui la nostra mossenaira d’honor

en Joaquim i l’Olga, seguits pel pare de la Clàudia i en Salvador, que més tard ensopegaria amb una arrel i acabaria lesionat. Esperem hores d’ara estigui recuperat



En Diego de vermell al costat d’en Carlos i avui tenim la sorpresa d’un amic amb el que feia molts anys que no entrenàvem i de color verd, el mestre d’escola en Sebastian Morales, que aprofita per anar amb en Joaquin Izquierdo, que quan fa dies que no ve, s’ho fa venir bé per no perdre el contacte

I tancant el grup i d’esquera a dreta, en Xavi Miquel, Joaquim Ortega, Lluís Garcia, Marc Miquel i l’Anna Cos.

I en Jordi Portero aprofita la trobada per anar ensenyant a la seva gossa a córrer i poder-la apuntar aviat a un cursa de Canicross.

L’Òscar és el més actiu en tots el progressius, de vermell, i l’ha seguit l’Antoni Amela

En José Manuel Portero, lluint vestimenta oficial i a punt de girar per anar a buscar Mossenaires

En Guillermo, també molt actiu als progressius.

I en David, que feia molts dies que no teníem la sort de tenir i que avui a retornat i se’l veu feliç

Aquest camí el compartim sovint amb altres esportistes

Esplèndida, riallera i feliç. Ara no recordem el seu nom. mmm !

I hem fet aquesta recta amb un progressiu important, per llavors esperar-nos, amb l’Emilio al capdavant

De vermell i nova mossenaire la germana d’en Sebas, que de fer ens confesava le seu germà que l’ha fet retornar a tenir il·lusió pel correr, després de molt de temps. Al seu costa l’Isa


Emilio Expósito, en primer terme,

En Joan Molina, després d’haver-se refrescat a la font de la Moreria

I els que tanquem el grup, amb en Mirabet i el nou mossenaire, i ens ve a recollir l’Anna Cos, tot un referent

Avui tota la colla s’ha volgut fer una fotografia de record amb l’Olga, la nostra mossenaire d’honor.

i en Josep Mirabet ens explica un xic, per que servien aquestes peces de pedre que de vegades trobem pels camins. Solien marcar el final d’una proietat i comenáment d’un altre i amb sigles que segurament amb les inicials del nom dels propietaris
A Terrassa hi ha colles molt boniques, on a banda de trobar-hi l’oportunitat de conèixer bona gent, es pot millorar i aprendre a practicar l’esport de córrer. Els Pantaurells n’és una que, a més, ja porta força anys i fa una bona tasca d’aplegar gent que alhora fa trobades per anar a curses, entrenaments, dinars i trobades socials i que any rere any creix i d’on molts de nosaltres coneixem a les persones que moltes d’elles sovintegen i formen part del projecte “mossenaire” llegíem que en Joaquim Gallen, que n’és dels que més podem tenir la sort entre nosaltres, convocava al grup a venir i de la seva mà coneixíem per primera vegada a l’Olga i ens ha enviat un escrit molt sincer i que ens ha agradat molt i de la què ens emocionen les seves paraules. Et desitgem molta sort i gràcies per venir i t’esperem sempre que puguis.

Hola Pep,

M´he posat a escriure i he escrit el que m’ha sortit del cor. No sé si m’hauré passat… així que si-us-plau, fes-me de crític sincer, que encara som a temps de canviar-ho.
A part del que explico al text, dir-te que sóc una dona madrilenya de 42 anys, que va venir a viure a Terrassa des dels EUA a l’octubre de 2004 per amor. Que aquí he tingut a les dues meves filles i que aqui sóc feliç.
Una abraçada,
La meva historia de com vaig començar a córrer és molt bonica. O almenys, així m’ho sembla a mi, i per això m’agrada explicar-la.
Tot va començar al desembre de 2011, quan un dia que estava a casa sentint-me molt i molt trista, vaig mirar al tió i li vaig fer una proposta: si em cagava unes sabatilles per córrer, jo faria el que havia de fer per deixar de plorar. I així ho vam fer. Després de les vacances de Nadal vaig començar a córrer, de mica en mica, perquè portava uns deu anys sense fer res d’esport. Primer vaig córrer amb el meu cunyat, després amb un amic, i després sola. I mentre corria sola, es va cuinar al meu cap dur a terme un canvi de vida radical.
La meva primera cursa va ser Bombers de Barcelona 2012. Vaig anar sola, amb el cor trencat en pedaços petits, nerviosa i sense saber si seria capaç d’acabar-la. Anava en tren cap a l’Arc del Triomf quan ho vaig fer: vaig treure’m l’aliança i vaig dir-me que aquell dia seria el primer de la resta de la meva vida.
I dit i fet. Vaig aconseguir acabar per sota de l’hora. Vaig creuar la meta plorant com una nena petita, però aquelles eren llàgrimes de felicitat. Des d’aquell moment, excepte per alguna lesió o altra, no he parat de córrer. He corregut allà per on he anat, a prop de casa i també lluny, molt lluny. En el camí m’he deixat moltes coses: un home que no em sabia estimar, una feina que em separava de les meves filles, una pila de kilos i una gran pena.



Ha estat un any molt dur en el que m’he hagut de superar a mi mateixa. Un any en què he tornat a córrer Bombers de Barcelona 2013, rebaixant dels 56:48 de 2012 a 49:20; un any en què he conegut gent meravellosa que m’ha ajudat a recuperar el somriure. I entre aquesta gent, sense cap dubte, esteu vosaltres, els Mossenaires. I és que encara em dura la sorpresa per la fantàstica acollida!

V