Mossenaires en Acció

Un dissabte més la família de corredors que s'aplega entorn la Masia de Torre Mossèn Homs per anar tots junts a entrenar, fent-se costat i anant de costat i gaudint d'una nova jornada què, encara que similars a molts altres dies, segur que per molts ha estat diferent i s'han viscut moments en què hem gaudit del projecte d'"Entrenaments en Grup". Sempre hi ha alguna anècdota, que solen ser divertides i sobretot al nostre pas es sent la remor de la conversa i per fer-ho profitós, es fan els coneguts progressius, que fan més divertit per tothom la trobada. No són obligats com res del que fem: tan sols el que vol provar-se es posa a als llocs del davant per fer aquestes acceleracions. Entre nosaltres dues persones, noies, i què han volgut no perdes la trobada tot i ser el seu aniversari de naixement i casualment fent els mateixos anys i que des d'aquí tots les hi desitgem molta felicitat amb salut i fent esport, si pot ser formant part de col·lectius com el nostre que vol generar bones vibracions i que donen vida als anys. Ens sap greu què la Montse ha tingut una caiguda cap al final, i que per sort no semblava massa greu, però què si què gens agradable. Si fa tres setmanes era la Maria, dissabte va ser la Montse i abans de vacances en Salvador. Qui serà el proper?, esperem que ningú caigui i almenys no es prengui mal. Caurem i ens aixecarem tantes vegades com calgui, per continuar endavant. Ànims a tots!! Anem fent bones colles i moment familiar on destaquem als nous mossenaires i destacàvem els aniversaris de l'Eva i la Mariona. Però abans engegàvem alhora en punt. A l'esquerra en Maten que fa una setmana manifestava a la xarxa social que aquests entrenaments el motivaven molt especialment. Al seu costat, en Xavi Miquel, Edu, Victor i José Luis La nova mossenaire la Cirstina, a l'esquerra al costat del matrimoni Imma Morales i Miguel. que és la segona vegada que tenim la sort de tenir al costat. Per cert que dissabte tenen la Matagalls-Montserrat. Molta sort i ànims!! i el conjunt de "Mossenaires" tot ben juntet dirigint-se tots plegats a entrenar, sense saber massa cap a on, però per circuits prou coneguts per tots Amb en Ricard al capdavant, que és un entès en la matèria i sap un munt d'esport. El tenim cada setmana fent més gran el projecte. I amb ulleres l'Enrique Nilo, que feia dies que no vèiem, com a la dreta en Miguel: avui el nostre mossenaire més jove i que també feia dies que no venia. Gràcies a tots per tenir-nos presents Al capdavant l'Enrique Nilo, amb les germanes Aguilar i en Miguel a la dreta Passant per una àrea de lleure, on hi han taules i el centre d'interpretació mediambiental. Un bon lloc per reposar Avui l'Andreu feia un entrenament llarg, i va començar abans fent set quilòmetres previs i fent servir l'entrenament com a base de la propera marató que aviat ferà. Molta sort, Andreu i a més al seu darrer dia de vacances. Ignacio amb el seu company inseparable, tancant el grup AL primer progressiu un xic llarg, les primeres posicions pel Carlos, i la saga Muñoz: Juanma i Jordi, vestits de mossenaires I les nostres noies a les primeres posicions i fent els progressius, Sandra i Marta, disposades a anar a cercar al grup La característica del grup: el mossenaire que va i bé I quan hi siguem tots farem el segon progressiu, ara amb un xic de baixada. Primeres posicions, Enrique Nilo, José Pérez i la Montse I les primeres posicions del progressiu, Òscar, Lizandro, Xavi, Juanma i Jordi En Carlos fa un munt d'anys i és dels més antics en el projecte i no falla mai. A més s'apunta als progressius. Gràcies Carlos!! La colla ha fet aquest progressiu en baixada I els mossenaires que van acabar primers, van a buscar als amics que venen un xic més endarrerits, en aquest cas el nostre Casi, que avui i després de quinze dies de no entrenar gaire, avui li costava una mica: però, només una mica. Les primeres posicions en el tercer canvi, ara en pujada Jordi i Gaby, al darrer revolt de pujada Jose arribant dalt en bona forma, arrossegant algun problema de mal d'esquena, però que no es vol perdre la vostra companyia. I la Carme, que tot i entrenar aquests deu quilòmetres el dia abans moltes setmanes, l'endemà vagi on vagi s'enfila al podi. Crec que conte les curses per podis. Enhorabona!!. Al costat de l'Anna i en Joan I una vegada feta la fotografia de família i de manera relaxada, re-emprenem la marxa I ara el quart progressiu en una recta fantàstica del bosc de Can Deu, on de nou provem les nostres forces José Luis amb molt bona forma, també es prova Tots fem la recta plegats i amb ganes En Joan Molina al davant de, i d'esquerra a dreta, Zico, Javi i Maten Inma, Anna, Carme, Andreu i Montse, més relaxats Eva al costat d'en Diego En Xavi Miquel, de mossenaire, que també deia que el es sent motivat gràcies a entrenar amb tots vosaltres, seguit per la saga Martin: Edu i Víctor I la Núria ha baixat a fer costat la nostra cua, per fer més gran aquest entrenament No es coneixien de res, i avui feien anys i per aquelles casualitats de la vida tenen exactament la mateixa edat i unides per l'esport estan juntes i tots desitgem molta felicitat i molts anys amb salut. La Inma a una setmana de fer la Matagalls. Molta sort!! podria ser un estirament i en canvi va ser una caiguda i sortosament, una més i esperem hores d'ara la Montse estigui ja bé per tornar-hi, no pas a caure, sinó a córrer el dissabte vinent al nostre costat. Com dèiem a la nostra crònica fa unes setmanes: Un "Entrenament que cau bé", qui serà el proper: esperem que ningú. La Núria amb un gest molt de bones germanes I mentrestant les noies fan fotografia plegades: una gran colla de noies. Enhorabona!! Finalitzem tots junts i uns estiraments mentre ens acomiadem I com moltes setmana hi ha cel.lebracions dincs la colla i també felicitem les iniciatives i aquests motius de sentir-se amics Fa uns anys, tres i escaig, que l'Alberto va posar a la seva agenda: córrer els dissabtes amb la colla. I a més, al que escriu que sol venir corrent des de casa, el ve a buscar un quilòmetre abans i solen arribar junts a la trobada i fem la nostra xerradeta. És un plaer anar amb ell i una cosa em te preocupat: puja poquíssim a la Mola i a Montserrat. Crec que amb els dits d'una mà i hi hem de posar remei, donat que és una de les joies que tenim els Vallessans i ja quedarem per anar-hi junts ben aviat. Gràcies Alberto per ser part del projecte i per molts anys gràcies a aquest invent ens puguem anar veient. Hola Mossenaires: Me llamo Alberto, tengo medio siglo y soy de un pueblecito de Cuenca. Estoy en el "running" por culpa de la crisis. Hace uno 4 o 5 años de trabajar 12 o 14 horas diarias, pasé a 8. Comencé por las tardes saliendo a andar con mi perra Luna. Poco a poco las salidas fuimos alargándolas un poquito más. Luego un poco de trote. Del trote a correr (mi perra ya me dejó entender que me fuera solo). Las salidas fueron más largas. El fondo físico fié mejorando. El consumo de tabaco disminuyó (todavía no lo he conseguido dejarlo del todo) y así llegué a mi primera carrera (mi sobrino me animó) que fié en Matadepera 10 kilómetros cuando cruce la meta la satisfacción fié enorme. Mi tiempo fié 46'30" y disfrutando de ella. Luego vinieron más carreras y alguna que otra media. Ahora entre semana no puedo salir, pero los fines de semana y festivos es mi afición y si la espalda me lo permite: tengo de salir si o si. Lo de los Mossenaires fié por casualidad- Me enteré de que un antiguo compañero de trabajo salía los sábados en este grupo y un sábado fui a ver si lo veja. Este día no estaba, pero me gustó tanto este grupo de compañeros que ya son unos cuantos años que si no hay nada que me lo impida, a las 8 de la mañana nos vemos allí. Un saludo Pep a ti y a este grupo tan positivo.

Progressa adequadament

Si quan rodem de tant en tant augmentem el ritme, el cos s'hi acostuma i vas adquirint la possibilitat d'anar un xic més de pressa gràcies a aquests canvis. Quan fas un progressiu, surts a poc a poc, augmentes progressivament i acabes a ritme alt: n'hi diem progressiu.
 
 Nosaltres, els que ens volen provar, en fem cada setmana i qui li ve de gust el fa i qui no: la qüestió és divertir-se. Quan arribem a l'encreuament els que hi arribem abans, retornem enrere i torna a començar. Avui el circuit ho permetia i n'hem fet força i ha estat divertit.

   El recorregut, bonic i en molts llocs per camins amplis. Només agrair-vos a tots el vostre suports a aquests entrenaments en grup i fins dissabte que hi torneu a ser tots convidats, sense cap mena de compromís: tants sols les ganes de córrer i entrenar amb persones de fer-se costat. l'Enric Vila i en Bernat Monter són dues persones que gràcies al córrer i després d'un munt d'anys, tenen una gran amistat i junt amb molt altres amics i recolzats per en Luís Maqueda, tot un referent per molts de nosaltres, allà on van encapçalen la majoria de classificacions. Avui abans de sortir volen venir a saludar-nos, cosa que agraïm de tot cor. Just quan el sol comença a fer-se present, el grup mossenaire arrenca a córrer amb la remor de la conversa que tots portem mentre correm En David ja està en plena millora, després d'haver deixat de córrer un temps, se li nota que "progressa adequadament" i de nou el luxe de tenir en Carles López, vestit de mossenaire, que avui ha pogut venir i que és de les persones que més creu amb aquestes trobades i dels més antics de la colla Bella estampa del grup, Jose, la mossenaira que no recordo nom i en Marc, el meu cosí casteller L'Eva, en Guillermo i en Juan Carlos en una bella presa també, en un marc incomparable Juan Estudillo, seguits dels grans amics Carles i Jordi. A en Jordi li demanarem avui de ser el nostre mossenaire d'honor. Hores d'ara encara no ho sabia El primer progressiu puntuable encapçalat per la Maria i en Juanjo. Moments macos i en Juanjo efòric per com li ha anat Tota la colla més relaxada, amb en José Luis de blau El segon progressiu amb les primeres posicions, amb en Jordi, José, David i Maria La colla amb més relax Pedro al capdavant, que avui em deia que porta ja un any i mig, i gairebé no falla mai Joan, i darrere el nostre mossenaire d'avui l'Andreu, davant, què també és un habitual del grup El tercer progressiu amb un xic més de pujada, ja amb molts seguidors I les primeres posicions, on hi ha la primera noia, la Isabel d'esquena, en Carmelo de vermell i l'Òscar de blau. Eppp !! i un que està regant la gespa. Eii ! és en Javi ;) La colla més relaxada, amb el nostre Edu: el mossenaire d'honor de la setmana passada i en Guillermo seguts per en Marc De nou el marc incomparable, amb en Carles, Jordi, Diego i Carles I el progressiu de torre a torre, ha estat en Javi qui la protagonitzada, junt amb en Carmelo que frena més tard. Ricard, José Antonio després del progressiu, xino-xano Enrique Moratalla, que es veu en bona forma Els dos Jordis, que han acabat les seves vacances entrenant força. En Jordi Viñeta, a la esquerra, que a mi em porta a l'alta muntanya i aquesta setmana m'ha ensenyat racons de Montserrat i que la setmana vinent ferà la seva vintena Matagalls-Montserrrat i en Jordi Westermeyer, que ha entrenat prop del mar per camins de Vilanova . A la foto de família hem volgut destacar el camp de golf del Prat per tenir un record dels llocs per on sempre passem En Juanjo i en Jordi, a pocs metres de la Torre de Mossèn Homs, refrescant-se després del bon entrenament Un bon record per mi al costat d'aquestes bones persones  

Podria explicar mil històries d'ençà que conec en Jordi. Quan anàvem a la Casa del Congost de petits, amb poc més de deu anys, quan en Jordi va ser un dels màxims impulsors de la mitja de Terrassa en les primeres edicions, quan va portar el xip al cent de pista per primera vegada i va introduir la prova de cinquanta quilòmetres, quan hem estat a la junta de la U.A. Terrassa i va aportar un dels patrocinadors més importants que ha tingut aquest l'estimat club, quan em fa costat en un altre projecte que presideixo en aquests moments, l'AREC, i sempre fent un munt de coses pel bé de l'esport. M'ha ensenyat a entrenar per Collserola, per circuits que coneix bé. No és amant de protagonismes, però com una formigueta va fent la seva feina com millor sap i va ser la primera persona que m'explicava en què consisteix el golf, del que té un handicap dels més baixos. Vol dir que és un gran jugador, a més de ser un dels màxims responsables de l'equip estatal, crec que n'és seleccionador, enfilant-lo fins als sub-campionat d'Europa. 
Això són de les poques coses que conec i segur que n'hi ha encara de més importants, però ens quedem amb aquesta pinzellada de qui és. I parlant de pinzellada; sé que li agrada la pintura i també és un artista. Gràcies per donar suport l'esport i persones com tu fan que on tenim la sort de qui hi siguis les coses funcionen. Com anècdota m'explicava fa anys que anava corrent de Terrassa a Barcelona sovint, i quan arribava a cal sogre li esperava el seu sofà, per un ben merescut descans.  
Hola a Tots,

  el Pep va demanar-me de fer 4 ratlles. Diu que ja em toca per què fa molts anys que corro i vaig ser dels primers de Mossen Homs.
  
 Fa molts anys que conec al Pep, ja anàvem de petits a colònies, hem fet molts Km junts. No sóc capaç de recordar quan vaig començar a córrer ni quantes curses de tots tipus i distancies he fet, però sí que sé que fa més de 30 anys que corro.
   
A la meva vida sempre ha estat present l'esport, he fet de practicant, directiu, comentarista....etc. Ara estic a la Federació Espanyola de golf i sóc seleccionador sub-16.

  Sempre he cregut que l'esport és la millor eina de formació pels hàbits i valors que genera. Això és el que he intentat transmetre als meus fills. Un juga a Basket al Sant Pere, una està competint als EEUU i l'altre és psicòloga esportiva (@bertafolch). 

  He practicat i practico altres esports, però no he deixat mai de correr. El fet de córrer em fa gaudir i sobretot em fa viure el present. Yo sempre visc al present, crec que fen-ho així deixo un bon passat per aprendre i millorar de cara al futur. Per això no deixo mai de correr, la sensació de viure al present no he trobat cap altre esport que me la doni. 

Quan vinc a mossèn Homs, molt menys del que voldria, a part de gaudir i viure el present, tinc la sensació de la feina ben feta. És per això que vull donar les gràcies al Pep per la seva tasca, per la seva dedicació i per poder presumir de tenir-lo com un bon amic. 

  Gràcies per tot Pep ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡