Josep Maria Antentas; "Mossenaire d'honor"

Un dia ens van dir que això de córrer era atletisme. També ens van dir què qui practica l'atletisme, és un atleta. Nosaltres, els "mossenaires" entenem l'atletisme com una excusa per conèixer a persones amb les mateixes afinitats i una molt concreta: compartint ritmes, tant els que som més lents com els que són més rapids i d'això en diem "entrenaments en grup". 

Hi ha una institució que té la tasca de fer que l'atletisme rutlli i es coordini bé, i no tan sols és córrer: són escoles d'atletisme per joves, marxa, pista coberta, clubs, lligues, cros, ruta, i un munt de competicions on hi és present. És la Federació Catalana d'atletisme i: ara ve el més bo: ha vingut a entrenar amb nosaltres el vicepresident, que a més és una persona molt estimada per tothom pel que ha fet i representa per a molts de nosaltres, i és en Josep Maria Antentas. 

Alhora més familiar, la foto de família, on descobríem que a més havien vingut més "mossenaires nous", tenir la sort de per primera vegada una visita tan important, i ho hem volgut destacar; a més sabent que estava al capdavant de la primera marató que es va fer al nostre país i a l'estat, també qui va donar a conèixer l'enginy del xip, pel control de les competicions, i que a més com a persona engrescadora, i el podem veure moltes setmanes darrere del micro animant esdeveniments esportius, com poden ser curses. Sabem que ha fet molts mèrits al llarg de la seva dilatada dedicació a l'esport i tenir-lo entre nosaltres i ha estat un honor: gràcies Josep Maria i confiem a veure't sovint quan vulguis bona companyia.

 Fins aviat Què li deu passar pel pensament dels que aneu amunt i avall al nostre convidat especial? La generositat dels que espereu i aneu a la cerca dels companys és digne de destacar. Abans des del nostre camp base, la "Masia de Torre Mossèn HomS", arrenca un nou entrenament diferent En David, Encarni, Juan i Miguel, agafant velocitat de mica en mica En Fernando ajustant-se el mocador Mossenaire nous al capdavant Toni Pedrero a l'esquerra, José Exposito, Josep Maria Antentas i al capdavant en Gaby Ricard Moliner i en Oscar, seguits de mosenaire en Juanma L'Emilio Expósito al capdavant En Guillermo a punt de girar, com ha fet en Victor E.Martínez En primer terme la Gemma, que va fer cinquena a la Matagalls.Montserrat i l'Albert al seu costat, que també va acabar molt bé aquest repte tan impressionant En Miquel, que va sempre amunt i avall Víctor també va fer la Matagalls i lluu la samarreta acabada de guanyar La Maria José Merino, en un estat de forma ens constant millora i què condueix a les tardes el grup de noies "California Girls Training" Javier Colado i Enrique Nilo, seguit per un mossenaire nou: un dels germans Berenguer I qui ha assolit la primera posició del progressiu proposat? en Miguel. El mossenaire més jove què tenim Josep Maria, Quim i Jose, a punt d'arribar al punt de reagrupament després del progressiu I al segon progressiu, en una bona recta, Carlos i Sergio l'Imma què va fer la Matagalls, també, amb el seu germà en Sebas, que ara venen cada setmana. Enhorabona!! Al seu costat la nostra mossenaire d'honor de la setmana passada, la Montse Aguilar La Sandra també participativa als canvis i en constant millora, després d'ésser mare fa poc. i els que han anat a buscar a la noia que venia un xic més a poc a poc, amb en Quim Gallen de "Pantaurell" En Quim i la mossenaire nova En Sebas, de blanc, va fer la Matagalls en poc més de dotze hores, però les darreres pujades van ésser un calvari- Nuria, Juan, Imma i Montse Albert, Núria, Sandra, Marta, Wester i Ricard Estudillo de blau, Pasqual de vermell i el noi de taronja que encara no tenim el seu nom I els que van per davant del progressiu de torre a torre Les primeres posicions, després del canvi en pujada Mossenaire Nou, després de fer el bosc tan maco En Josep Maria Antentas, esperant també a la colla Miguel, en xic en baixa forma Carlos, Sergio i Beni Juanjo, va bé!! Mossenaires nous ! Westermeyer i José Luis Joaquim Gallen "Pantaurell" Albert i Imma Sergio i Fernando Genma i Berenguer Maria José Toni Pedrero i Sandra Miguel amb cara d'esforç Mossenaire nou, germà Berenguer Miguel Moreno de Sabadell Guillermo, eufòric Albert i Cristina, i els mossenaires que van amunt i avall, Oscar i Victor En Miguel i el noi de taronja, que fa tres dies que el podeu trobar portant el taxi per Terrassa Gaby ben concentrat Ens fa il.lusió tenir un bon record del vicepresident de la FCA I el moment culminant: la foto de la familia Mossenaire Per nosaltres ha estat important la teva presència en aquest projecte d'entrenaments en grup i de part de tots, que tens casa teva: bé com a mínim l'era de la Masia per petar la xerrada tots els dissabtes i córrer, que és el que sabem se t'ha donat i se't dóna bé. Gràcies i et desitgem el millor.  
Poc em pensava aquell 12 de març de 1978, i amb mi segurament els pocs més de 150 corredors – incloent-hi, tres dones- quan a Palafrugell ens vàrem disposar a les 10 h. del matí a córrer la “I Marathon de Catalunya”, que la cursa a peu “oberta a tothom, sense diferència de sexe, d’edat o de creença religiosa.....” tal i com regia el primer article d’aquella marató, ideada pel osonenc i retornat provisionalment per motius professionals dels Estats Units, Ramon Oliu , arribaria amb el temps a quallar tant en la nostra societat.  

Avui dissabte 21 de setembre del 2013 a les 8 h. del matí n’he tingut una prova més, a “Mossèn Homs” en el trencall de la carretera que porta de Castellar del Vallès o Sabadell a Terrassa, una vegada passat l’encreuament de Matadepera.

 Una setantena de corredors – 66 segons ha comptat en José Expósito- de totes les edats i imagino de diverses professions- si algú o alguna té la sort d'encara tenir feina- ens hem aplegat per fer el ritual d’una hora de pràctica de la cursa a peu, que el llarg dels meu quasi 50 anys d’atletisme- vaig començar el 1964- he conegut també amb el nom de “footing”, “jogging” i ara “ “running”,

 Una gran iniciativa liderada per en Pep Moliner, fa una colla d’anys .La coneixia d’oïdes i no hauria d’haver esperat tants dissabtes de la meva vida per afegir-me al grup.  

Quan en cotxe tornava cap a casa, set o vuit kilòmetres distant, em venien a la memòria els comentaris d’alguns dels components del grup,referint-se a les passades curses de “La Mercè” o de la Matagalls –Montserrat, eren més o menys les mateixes que en temps passats fèiem els de la meva edat, quan, també, ens entrenàvem en grup. Després de temps de fer-ho quasi sempre sol, quasi ja no ho recordava. A vegades és bo deixar per un temps, allò de la “soledat del corredor de fons”.  

Gràcies Pep i a tot el grup per la rebuda que m’heu fet – sincerament no l’esperava- i com deia Humphrey Bogart a “Casablanca” que sigui el començament d’una llarga amistat  

Josep Maria Antentas.

Les històries de córrer

Sí. Sembla com si no poden passar tantes coses per parlar cada setmana d'un senzill entrenament d'una hora i, en canvi la història interminable i continuem escrivint pàgines de la vida. Segurament neixen vincles inimaginables gràcies a trobades com aquestes i de similars. Intuïm qui vindrà sovint i qui només ve a treure el nas: però tots som benvinguts i tots importants. Acomiadem de mica en mica algun circuit que l'hivern no farem, com ara el del Torrent de Gotelles, que avui hem pogut gaudir de baixada. Ha estat interessant veure com la gent ha fet la pujada fins a Sant Julià d'Altura, i puc dir de forma objectiva, ja que hi érem, que la gent està agafant molt nivell i que molt dígnament arriben al capdamunt la majoria amb àmplia rialla i mirada concentrada. Podríem arribar empipats i els ulls sortint de les seves òrbites i en canvi s'accepta molt bé que de vegades el circuit és més dur de l'habitual. Us volem felicitar, perquè realment totes i tots esteu forts i ferms.

Gran ambient de nou i quatre mossenaires nous, que volem que es consolidin i vagin retornant tantes vegades com vulgueu, com tots feu, per fer-vos ben vostre el projecte. Gràcies Recordeu la setmana passada a la Montse? doncs avui, feliçment és la nostra protagonista i ens senyala un lloc molt important per ella on hi té dipositat molt amor. I una estona abans, fèiem les primeres baixadetes tota la colla, amb els primer rajos solars Una bona colla i aquí us presentem un nou mossenaire: en Jep Moltes amigues que ja venen sovint i consoliden més aquesta modalitat d'entrenar pel camp. Fa molt de goig veure aquestes fileres d'amigues i amics. I després d'una baixada pel torrent, que més d'un ens recorda els rierols del Montseny. Moment de repòs per molts i la Isabel, de blau cel, que es disposa a exercir de mossenaire i tornarà a buscar als que venen un xic més a poc a poc. La sorpresa de tornar a tenir de nou a l'Òscar, què segur que també ens trobava a faltar. A punt de deixar el torrent. I sembla que en Wester i l'Edu, s'han telefonat per saber quina samarreta tocava i quin color es portarà enguany: el verd En Ricard molt participatiu en el progressiu de pujada, acaba en els llocs capdavanters Diego ens mostra el braç amb una esgarrinxada que s'acabava de fer, seguit per la Carme, Manolo i Ruben l'Òscar, què segur que ha fet cua En Jep, que és amic de la meva cosina Sandra, va dir que vindria: i va venir. Mercès, Jep. Et veiem molt rialler: t'haurem de posar algun circuit més dur L'Eva també contenta i amb el dit de "m'agrada", encara que li vaig sentir a dir que tenia alguna inflamació al turmell. Però com que és fissio: segur que s'ho arregla Javi Colado, també content I en Pasqual Vicente, que torna a estar bé, seguit per la mossenaire que segur que em direu com es diu?. També contenta Uaaa !! i en Guillermo exercint de mossenaire: amunt i avall. Impressionant! Zico, Jose i Manel. I també contents estareu en mi que les pujades us senten prou bé. El què és segur que per fer-ne, s'ha d'estar en forma i ho heu demostrat. Enhorabona!! Foto de família i de nou una família que no para de créixer. Gràcies a tots!! desfent la foto I cap al bosc de Can Deu, que ens queden deures: almenys un progressiu; oi? I la bona colla que s'ha provat avui. Progressiu molt participat En primer terme en Ricard i la Sandra. Ens atrevim a dir que han vingut xino-xano i passant-s'ho d'allè més bé en Toni, Joan i Albert En Zico portava tinto de verano, sin alcohol: mmmm !! bo, bo

Avui li hem demanat que la Montse ens fes el regal d'explicar-nos coses per què la coneixeu i mentre anàvem plegats me n'ha explicat que m'han colpit i també a la vessant esportiva d'admirar per tots nosaltres. És una gran maratoniana i s'ha envoltat de gent que estima molt i que entre tots es fan molt costat en tot el que la vida ens ofereix. T'ho agraïm i et desitgem el millor. Bon dia és dissabte i arribo de córrer amb el grup mossenaires, estic davant de la pantalla per fer l’escrit que haig d’enviar al Pep Moliner i que llegireu tots vosaltres els mossenaires, espero no avorrir-vos ¡! He de dir que em trobo molt bé amb tots vosaltres, crec que sou bona gent, dirigits per en Pep que ens fascina i ens deixa la seva il·lusionant empremta en cada entrenament, per tal que tinguis ganes de tornar-hi la setmana vinent.    Jo vaig començar a córrer ara fa uns 5 anys i va ser per alliberar la tristesa i el dolor que sentia per la pèrdua del meu gran amor, el que em va acompanyar en la vida durant molts i molts anys. Ell em va impregnar de la seva filosofia de viure la vida senzilla, gaudint de cada minut i de tot allò que ens ofereix la natura, el sol, el mar, la muntanya. Les primeres petites curses van començar un estiu estant de vacances amb la família i va ser el meu gendre qui em va iniciar en aquesta afició, anant afegint reptes de mica en mica. Aquest escrit m’ha fet repassar el meu historial de curses oficials des del 2010 fins ara.  He fet vàries curses de 5 km, 10 curses de 10 km, 10 mitges maratons i 4 maratons. Considero però, que el meu gran repte va ser fer, al maig del 2011, la Trailwalker de Intermón Oxfan amb el lema: “100km 36 hores i una causa, recaptar diners per fer arribar l’aigua a un poble d’Etiòpia “. L'equip es va anomenar PFM i era un petit homenatge al meu marit Pep Farre Martínez. Aconseguir finalitzar la cursa en 28 hores, el meu gran repte, estic convençuda que va ser gràcies al seu record, a més de la cohesió i el treball en equip del grup de persones i amics molt estimats que l’integràvem, malgrat les inclemències del temps, la pluja, els grans desnivells, el cansament .... Per cert, en un dels entrenaments vaig gaudir de la companya de l’Anna Cos, quan encara no sabia que era mossenaire. Durant aquests anys he fet que part de la família s’animin també a córrer, com és el cas de la meva germana Núria, a la que ja coneixeu i que aquest any ha fet la seva primera mitja Marató. Bé ja us he explicat moltes coses, seguirem fent camí, i corrent a la vidaaaa   Gràcies a tot el grup de Mossenaires i al Pep Moliner en especial.   Montse Aguilar Espinosa ¡