Avui gronxem

Només veient com a exemple cadascuna de les fotografies, afirmem que a Terrassa estem de sort de poder tenir aquests entorns. El record fotogràfic es fa per recordar del que va ser un dissabte qualsevol, on es repeteixen les mateixes circumstàncies i del que es tracta és de compartir. Hem compartit el plaer de córrer ben acompanyat i el que si veureu, una lluminositat que ens anuncia que la primavera és amb nosaltres i els verds i les flors comencen a estar esplendoroses. De fa temps que Maria és un referent per moltes noies i just el dia que ja tenia d'ésser Mossenaire d'honor, aquell dia va ensopegar i li vam dedicar "un entrenament què cau bé". La recuperació va ser llarga, per què no aquell dia, però sí que es va torçar el turmell i ens en feia partícips a les xarxes socials. Avui, finalment, en un dia radiant i la setmana del seu aniversari: tenim aquest fantàstic luxe de tenir el seu testimoni escrit.

La Maria i en David són els dos únics que us miren, a punt de començar a gaudir d'un entrenament que no sabem on ens durà

i des d'aquesta plaça inmmensa, i passant per un lloc ben cuidat davant la Masia de Torre Mossèn Homs: la Capella del Sagrat Cor, de la que en llenguatge clarament telegràfica trobava la següent informació :

Petita construcció del segle XVIII, de planta rectangular, amb absis trapezoïdal i campanar d’espadanya. Forma part de la Torre de Mossèn Homs.

Els germans Gómez, tocant les flors sorgides del no res

Enrique-Nilo i Alberto

Toni, Albert, Natàlia

gent nova en la seva segona vegada entre nosaltres, seguits per Juanjo, Juan i Ruben

David i Sebastian, què gaudeixen i gaudim al seu costat

Guille i Isabel, seguits per en Javi i Imma

Toni, Pedro i Miguel

Soledad, Josep, Manel i LLuís

Josep, mossenaire nou, i Joan i avui amb l'Eva, Diego i Javi

I el progressiu primer, aquí els capdavanters. Gilberto, Toni, Xavi i Fernando

Juanjo i JUan

Juanjo gira aquí, per unes molèsties a la cama

En Hassan avui ens porta un amic nou, què s'estrena

I en Gilberto que havia fet el progressiu en primera posició, ara ha anat amb en Pasqual a la "cua", com mana la tradició

I el segon progressiu, força llarg, amb els germans Gómez, Josep, Pasqual i Gilberto

Soledad, molt contenta i en forma

Juan Manuel al costat de la Maria, que avuí ens regalarà l'oportunitat de ser la nostra "Mossenaire d'honor" si la veieu feliciteu-la per doble motiu: pel seu aniversari de neixement d'ahir

la foto als gronxadors, ja és una tradició i girebé no ens queden columpius per tots. Una colla excepcional, integrada per gent vinguda de molts llocs i als que us agraim que feu gran el projecte.

I tornem cap a casa, Terrassa

I vist des de la cua, gaudint de les bones converses

Ens sentim feliços de què amb aquest invent, gent que no ens coneixíem de res, ara tenim coses en comú i detalls d'amistat

La veiem sovint entre nosaltres i ara en sabrem més coses. El que si sabem que ens agrada entrenar al seu costat i que la veiem en constant millora i fa poc, a la cursa Solidaria que es va fer a Terrasa, deia que millorava en marques, també. Nosaltres el que volem és agrair-li què ens regali la seva companyia tots els dissabtes, tot desitjant-li la millor de les sorts.

Per cert; penso que sempre quedes bé a les fotografies i… avui encara més.

   

Quan el Pep et diu: “com ho tens avui Maria?... fa uns quants dissabtes que t’ho vull demanar però estava esperant que fes un bon dia!”... no t'hi pots negar!! Sobretot, quan ho tenim pendent de fa ja uns quants mesos... aproximadament des de la meva caiguda aparatosa!! Jeje! Per cert, pels que us ho veu perdre, el Pep te un ampli reportatge fotogràfic!!...

Doncs sóc la Maria, de Terrassa, encara que he passat mitja vida fora; i sóc relativament nova en això que es diu “sortir a córrer”.

Per tant, no puc començar com tants dels mossenaires que escriuen en el fantàstic bloc del Pep i que llegeixo cada setmana, explicant la pila d’anys que fa que corro, o totes les curses en les que he participat, o les meves marques personals. No... jo ara fa un parell d’anys que vaig començar, animada pels companys de feina i per intentar deixar el tabac, posar-me en forma... així que em vaig posar al Google i vaig buscar: “¿¿como empezar a correr??”... J

Bufff, que dur que se'm va fer al principi!

Ara, després d’haver vençut els mals hàbits,haver caigut unes quantes vegades més, i amb prou bona forma, segueixo corrent, perquè m’agrada, perquè m’ho passo bé i sobre tot per poder passar aquestes estones amb aquesta gent tan genial i amb els companys que m’acompanyen cada setmana i que m’animen i motiven a seguir!.

Moltes gràcies Pep per fer-me mossenaire d’honor...i si us plau fes-me sortir bé a la foto! J