Llum al final del túnel Mossenaire

Aquesta frase que segur què heu sentit un munt de vegades pot i té moltes interpretacions. De forma directa seria què quan arribem al final ens hi veurem per la claror, però més aviat el sentit ve per què tot aquell que ho passa malament hi ha un moment en el qual s'adona que la cosa començarà a millorar i des d'aquí si hi ha algú amb problemes, de salut, de feina, sentimentals, o del que sigui, li desitgem que de la mateixa manera que la fotografia què enceta el recordatori de l'entrenament d'aquest dia, la llum hi sigui per tots vosaltres.

Bé, després de posar-nos transcendentals, millor parlar del que ha estat un entrenament en la línia de les bones vibracions, on ens hem dirigit a tocar la co-capital vallesana, Sabadell, d'on tenim molts i bons amics mossenaires. La fotografia ben just a la sortida i de nou ens endinsem al bonic bosca de Can Deu, des de Ca n'Oriac.

Com és costum, un bon grapat de progressius per divertir-nos i la xerrameca divertida de tots i l'aprofundiment de les amistats, així com paral·lel a la millora física pel fet d'entrenar tan ben acompanyats.

Si esteu, feu o heu fet vacances, que les gaudiu i ens veiem tots plegats qualsevol dissabte mossenaire per excel·lència.

Ens sap greu que no tenim "mossenaire d'honor", per donar conèixer la sort que tenim d'entrenar amb tots vosaltres, què dels que ens queden, s'estan reservant per més endavant. De totes maneres gràcies per mantenir el projectiu viu.

Llum al final del túnel mossenaire. Molts ànims.

Juanjo saluda a la nova mossenaire, la Laura

l'Olga s'estreny la tecnologia i en Jose ens ve a veure, mentre ens posem a punt de marxa

Ells també es saluden

Alberto, què ha fet progressius i ha estat molt actiu, després de recuperar-se de la lesió

Alberto, José Luis, Isaac, Victor i el nas de l'Òscar

I des d'aquest marc incomparable de la nostra ciutat, arrenca l'entrenament en Pedro, Carlos i Alberto

Diego i Alberto

Víctor i al seu costat de blanc en Marc, què per ell era matinar a les 08:00 i que n'ha vingut ara que està reposant del mig fons que sol practicar

Enrique, davant de tres de les noies: l'Ester, Laura i Olga

I l'Eva, sempre amb la corda tensa del Sherlock

Anna Cos, Pepe, Juan Carlos, Eva, Silvia i Sherlock

El nostre Mossenaire d'Honor de la setmana passada, en Gilberto, Carlos, Karen i Toni, han fet el progressiu llarg en lleugera pujada al final a les primers posicions. Prop venia la Maria

Moment de qualitat amunt i avall dels mossenaires

Laura el dia de la seva estrena,

Ester pensativa i estirant, el segon dia que ve

I arriba la cua, amb els que abans han fet el progressiu que han anat a recollir als amics que van un xic més a poc a poc

I en el progessiu de baixada, de nou en Gilberto ho dóna tot, i prop a estat l'Òscar, de blau, que ha acabat en la segona posició. Com veieu, la Karen i en Carlos repeteixen i ara tenim també a en Montilla

Laura, Juanjo, Alberto i Juan

Marc i Diego, que estan en uns ritmes molt bons enguany

I ja hi som tots En un estiu atípic, on les boires ens fan molt companyia i la calor no és ni de bon troç la que per aquesta època tocaria. Ombres llargues pels primers rajos solars i la Mola tapada

En Pepe entra a Sabadell, seguit per en Marc i Diego

Travassem el paso cebro

Moment familiar i a Sabadell, on hem destacat als nostres nous mossenaires, com és la Laura

L'Alberto ha sortit com un llamp a la recta de Can Deu i prop, molt prop, en Gilberto

I moltes vegades ens trobem un amic de l'Egb, en Marc Garrofé, què diu que de córrer no, però caminar tot el que vulguis

De qui és aquesta ferida?

De la nostra Eva, que amb aquesta comptabilitzem almenys tres caigudes. Però, sana i estalvia.

I avui, tanca l'entrenament en Juan i en Juanjo.

I, per descomptat, una bona remullada a la font de les Canyes amb l'Eva, Gilberto, Karen, Juanjo i jo.

Gràcies per venir, per fer-nos costat i per provocar tanta felicitat entre molts de nosaltres i et tornem a desitjar si està en algun moment dins un túnel, que hi vegis la claror al final. Fins dissabte!!