Com a motos

Les motos es passegen pels camins i avui ens hi hem creuat i aprofitem per dir que si: quan per la vostra força de voluntat practiqueu i entreneu esport, us poden dir que esteu com "motos" i ho confirmem, donat que he assolit els deu quilòmetres mossenaires amb una facilitat inusitada. Vol dir que fruit del vostre esforç podeu afrontar aquests i d'altres reptes. Això si: el dissabte vinent us esperem de nou. Fins dissabte.

Hem fet un recorregut prou bonic, que ens deixa observar que bonic és el nostre entorn. Enguany ha plogut força, i l'herba va alta i les flors són ben lluminoses. Hem baixat pel corriol que tant ens agrada i hem travessat la carretera per anar al bosc de Can Deu on ens fem l'habitual fotografia familiar i felicitem als nous mossenaires, als que fa anys que ens feu costat, despleguem la bandera i proclamen al Mossenaire d'honor, que sempre ens explicarà qui és al final d'aquestes línies per saber la sort amb qui podem entrenar i conèixer una mica més les heroïnes i herois que esteu fets.

Enhorabona de la bona!!!

Com a motos es posen els mossenaires entrenant per aquests racons Vallesans

I Manolo Medina ens fa els honors i es deixa nominar com a Mossenaire d'Honor. Un luxe!!

I davant un amic seu de tota la vida, en Miguel.

I en Roberto Ferrero és el nostre bandera

I veiem Mossenaire Nova: directament de València la Lali

I amb en Josep Maria Antentas inicia l'entrenament al capdavant

I amb en Sergio Segundo que va ser Mossenaire d'Honor la setmana passada i que el tenim en nosaltres cada dissabte

i en Marc Simó que fa justament avui un any que va ser proclamat Mossenaire d'Honor

I en Manolo Medina al costat del Jose Segura

Mossenaire Nova, Mossenairer Nou

"Sóc la dona del Martí", ens diu: l'Anna creiem que es diu. Gràcies per tornar

Feia dies que no esl veiem la Gemma i en David. Eiiii !!!!

I els que han quedat primers al progressiu: David, David, Gemma

Deplegament per part d'en Roberto

Bandera girada

Ara si i subjectada pels Mossenaires Nous que ara el coneixerem

La Lali que només ha vingut quinze dies des d'un poble de València i ens ha vingut a conèixer. T'esperem aviat!!

Crec que es diu David. EL dia vinent li preguntem. Benvingut, també!!!

un aniversari

Marc Simó : ja fa un any!!!

Sempre és un moment irrepetible i en el qual veiem quina riquesa humana té el grup. Totes i tots vosaltres que feu possible aquest projecte, que tot i modest, ens reuneix una setmana i una altra i vingudes i vinguts de tot arreu. Gràcies per fer possible aquest projecte.

I molts dissabtes no pot venir, però des de fa molt de temps és un gran mossenaire i avui ens fa moltíssima il.lusió que sigui proclamat Mossenaire d'Honor en Manolo Medina. Enhorabona!!!

És un moment bonic, quan aplaudim als nostres amics. Tots sou uns herois i aviat llegireu el seu escrit que ho confirma

Enhorabona !!!! Manolo ja ho ets!!!!

Fixeu-vos: sempre s'us veu gaudir

Amics des de l'infantesa. Miguel, Sebas, Manolo, Inma

https://www.strava.com/activities/952547969

Sempre que pot vens i ens fa il.lusió que has acceptat ser "Mossenaire d'Honor". A més si no vens és per causa justificada: ocupat amb la família, que els acompanyes tots els dissabtes. A més, sort que els del barri de vegades et veiem portant-nos les cartes a casa. Llegint el teu escrit: encara t'admirem més. Enhorabona pels teus grans èxits i te'n desitgem molts més. Gràcies i enhorabona!!!

Mi nombre es Manuel, aunque todos mis amigos me llaman Manolo. Nací hace 55 años en un pueblo de Sevilla que se llama El Saucejo y con poco más de un año de vida me trajeron a vivir a Sabadell donde estuve viviendo veinticinco años hasta que me casé con una terrasense con la cual estoy casado y somos padres de una hija y de un hijo.

Pronto llevaré viviendo en Terrassa treinta años con lo cual ya me siento mas terrasense o egarense que otra cosa.

En primer lugar quiero agradecer el nombramiento de mossenaire de honor, pues para mí el mayor honor es poder compartir esta afición y este tiempo con todos vosotros.

Mis inicios en este mundillo del running de una forma continua empezó en el fatídico año del atentado de la maratón de Boston, ósea en el 2013. Fue al venir de las vacaciones con bastantes kilos de más cuando mi hijo Sergi me dijo que año tras año iba acumulando peso y estaba llegando a unas proporciones un poco preocupantes. Y efectivamente así era porque ya me iba pareciendo a Homer Simpson. Así es que me propuso en aquel mes de Septiembre coger unos pantaloncetes y unas zapatillas y salir a correr una vuelta por los alrededores.

Los escasos veinte minutos que duró aquel tortuoso trote no los olvidaré jamás porque en las subiditas que tiene nuestra querida ciudad me quedé sin aliento. Pero me propuse que esto lo tenía que mejorar e instaurar como un habito saludable y salía dos veces en semana a hacer esos veinte minutos que lógicamente se iban alargando poco a poco a media hora, cuarenta minutos etcl

Como resultado de estos tres años y pico que llevo corriendo me fue muy grato en primer lugar acabar mi primera cursa de 10 kilometros, a continuación mi primera mitja de Terrassa y el ultimo reto conseguido ha sido la maratón de Barcelona en Marzo de este año 2017. Estoy muy contento con la practica del running por todo lo que aporta a mi salud y por lo fácil que es su practica ya que empiezas a realizarla nada mas salir de casa y en el horario que mejor se adapte a nuestra agenda. Pero que os voy a explicar yo a vosotros que la mayoría soys veteranos del running con muchísima más experiencia que yo en este tema.

Espero seguir disfrutando con vuestra compañía y vuestra amistad y que juntos podamos seguir por estos magnificos parajes trotando , hablando, sudando y riendo por muchos años.

Salud y kilómetros!

 

vols el teu banner?

width="100%"