Córrer i gaudir

Sempre és una festa els dissabtes a Torre Mossèn Homs. No sabem on ens portaran. Tampoc amb qui conviurem aquesta estona. i darrerament la incertesa de si ens mullarem. De fet avui la fotografia familiar de recordatori ha estat feta aixoplugant la càmera a una petita finestreta de la capelleta de Sant Josep, per què no es mullés i pensant que l'entrenament podríem acabar tots passats per aigua. I vet a qui, tu, que ens ha fet un dia cinc estrelles. Atmosfera neta, absència de vent i moments de sol radiants. Tota la gama de colors verds al camp. SI que els camins ens han enfangat l'instrumental de córrer. però amb les bones vibracions del moment, ni tan sols li hem donat cap importància, La proposta ha consistit en anar al gronxadors de Castellarnau, prop de mossos. passant al costat del Consell Comarcal i la zona de la Mancomunitat. Un parell de canvis en progressió, seguits per força colla i per provar-nos un xic, i un munt de conversa a l'ambient. Sempre nous mossenaires, que ens honoren amb les ganes de provar el projecte d'entrenament en grup. De pujada, la colla de despistats es passava l'encreuament i atorga la possibilitat de que els darrers passen a les primeres posicions, i tot queda en anècdota. En conclusió; la notícia és que ens queda la sensació d'haver gaudit un munt de nou i esperant al proper dissabte a les 08:00, on de nou farem el que sabem fer: córrer amb bona companyia i gaudir. La fotografia familiar prèvia, per allò de si ens mullaríem. Bones vibracions Però abans de fer la fotogafia familiar, hem demanat a aquesta estaquirot que provés l'entorn, per assegurar el tret. Au nen !, quin ridi !. Ara molt millor, amb la bona colla que feu i en un entorn únic i la sort de tenir una zona privilegiada, que de moment el "Quart Cinturó" ens deixarà gaudir un temps més. Què Joan, anem ? Després del primer progressiu, on en Víctor pot provar-se, com en Casi i en Juanjo que està experimentant una millora i ja s'apunta als progressius. Des d'aquí la nostra felicitació. I anem arribant al nostra reagrupament amb en Fran i en Casi al capdavant I veiem a en Lluis que moltes vegades ens diu ho bé que es sent formant part de projecte, i al seu costat seguit de prop l'Alberto, que hores d'ara treballa fora i de tant en tant bé a casa a estar amb la seva família i com no podia ser d'una altre manera, ha volgut estar al vostre costat. Què em dieu de l'estil d'en Manel Expósito, creuant la riera, amb un domini absolut de l'equilibri i amb un pas de ballet, segur i contundent Enriquim l'esperit per llocs increïbles a tocar de casa La natura hi posa el paissatge, nosaltres hi posem la bona gent Si jo fos un ocell no se si aquest espantall em feria efecte o tindria un atac de riure. Se li ha de reconèixer imaginació. Però a veure, el casc és obligatori o reglamentari ? La Mossenaire Núria Aguilar avui llueix amb goig el seu vestit a la moda. Clar que si. Avui una atleta que en el seu moment no hi havia qui l'atrapés, la noia de blau: muller d'en Jordi Fabra i cunyada de l'Ignàcio. Darrerament ha estat mare d'un vailet, que es diu Oriol, i no havia pogut entrenar com a ella li agrada. Avui s'esetrenava de mossenaire. Al seu costat i rialler en Ricard Moliner, que ha estat en tot els progressius. I a la font dels gronxadors, en Lluís i la Sílvia Picada d'ulls d'en Ricard: si mai necessiteu un bon massatge, o voleu un bon consell no dubteu, ell us el farà. L'Alberto, a l'esquerra, ens diu que ve d'un lloc on la temperatura que te que suportar és de 50º . Al seu costat en Fran, mirant-s'ho en Nicolàs Serra, amb el que hem pogut xerrar una estona Enrique Nilo, Joan i Alberto abandonant els gronxadors Les nostres noies, amb la Cris al capdavant I què passa quan ens passem l'encreuament ? doncs que hem de tornar cap endarrere, com en aquest moment En el darrer reagrupament, on ens saluda la Sílvia En Manel, avui expert en passar rieres, al costat de la Núria. Mirant de no patinar. Aquestes travesses un dia eren les que veien passar pel seu damunt trens i tramvies i ara veuen a mossenaires. Doncs ara que ho revius, te'n adones que ha estat una bona manera d'encetar el cap de setmana que tot ha anat bé, com de fet ja fa temps sabem. 

 Un dia, d'una manera discreta i amb la seva millor amiga i tota una colla d'amistats del terme municipal de Vacarisses, la Maria José provava aquest projecte d'entrenaments en grup. També el seu marit, en Sergio Expósito, que no era corredor habitual, alguna vegada havia vingut. Però aquell dia venien convençuts de que trobarien aquest caliu que tots sabeu donar. Hores d'ara te mil i un projectes al cap, i un dels importants és córrer, esport que practica amb gent que aprecia de moltes maneres. Va començar fa poc, però ara ja competeix, millora marques arreu on va i està especialment il·lusionada amb una idea i projecte d'entrenaments femenins que gira entorn de casa seva, California Sports, i s'ha agafat amb ganes de que sigui un èxit i ho fa comptant amb aquella gent amb la que s'hi troba bé i amb la que hi confia i hi posa tota l'empenta i des d'aquí tots li desitgem aquella sort que es mereix, que és tota. M'ha tocat ser Mossenaire aquesta setmana, i jo, ENCANTADA!! Realment si retrocedeixo a només 3 anys enrere, mai hagués pensat que practicar aquest esport em pogués aportar tantes coses bones. Fa uns 3 anys no practicava cap esport, de tant en tant m'apuntava a algun gimnàs, però deixava d'anar al poc temps. Vaig començar a córrer gràcies al meu marit Sergio i el Jose de California Sport, ell em va fer veure que no hi ha edat per començar i em va transmetre l` il·lusió que te per aquest esport. De fet, vaig començar a córrer sola per Vacarisses, i durant 1 any i mig, sortia dos cops per setmana, i veia com poc a poc guanyava resistència i la meva forma física va canviar espectacularment. Mai havia tingut aquesta constància en res, però el cos ja m'ho demanava ...i em vaig tornar corre-dependent!! ... J en aquestes sortides vaig conèixer a Mari, Julio , Cecilia i Beni de Vacarisses i des de ja fa any i mig som inseparables. Amb ells vaig aconseguir fer els meus primers 10 km, després els meus 23 km..., i amb ells he compartit els moments on he aconseguit sentir-me orgullosa de mi mateixa i dels meus companys de carrera, que ara són també la meva família. Aquest esport no fa distincions d'edats, de "titulitis", d`oficis, de res.. entre els que el compartim, i si t'obres una mica et brinda l'oportunitat de conèixer gent meravellosa mentre trotes per camins, parcs, carreteres... i només per la gent que he conegut gràcies a ell, n'estaré sempre molt agraïda. Quan surto a córrer envoltada de mossenaires cada dissabte, plogui o nevi... ho faig feliç per què em sento que formo part d'un grup molt especial.. Gràcies a tots per fer això possible !!! MªJosé Merino -------

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís :)

Pep i l'aniversari sonat: els 50

Avui la persona que està darrera aquestes lletres, posades darrera l'una de l'altre, no sap pas com fer un crònica curta, per què hauria de fer mil agraïments i no pas fer-ne un de petit i escarit i genèric d'aquells tan suats de "gràcies a tots".

Com que no us vull avorrir a la tropa i, segur que ho faria, ho resumiré dient me'n adono que del projecte d'"entrenament en grup" molts creieu encara molt més que jo o tant com jo, i segur que sou absolutament molt més responsables que passin els anys i la família creix i s'estima. La família "mossenaire" te molta gent que vetlla per què l'invent, que hores d'ara segurament és únic al món mundial, te a persones com l'Anna Cos Morera i tants amics que la tenen com amiga, germana, muller, mare, filla i d'una família que traspua bondat, i que saben que te un cor molt gros, com la de qualsevol atleta que fa anys que es passegi per l'atletisme de fons, com ella fa. No en se detalls, però segur que us ha anat dient que avui a qui escriu se li tenia de fer una sorpresa, i de us podeu imaginar que me la que m'heu donat. Bé, ara ja puc dir que vaig tenir un un bon ensurt i que us renyaria, per què no soc ni molt menys mereixedor de tal honor. És més, tenia a gairebé tothom avisat que no volia ni regals ni sorpreses, que soc molt tímid i aquestes coses em fan posar vermell, quasi tant com la gorra que tinc costum de portar des de que tinc us de raó "atlètica".

Agraïments forts i grossos a tots i cadascú de vosaltres, tant els que heu vingut com els que hi volíeu estar, com els que heu aconseguit fer que gràcies a aquest invent la vida és més interessant i divertida. Una cosa tant senzilla com és quedar per córrer plegats tots els dissabtes és per mi, hi ho dic carregat de sinceritat, totalment vital.

Les persones tots sabem identificar les amb les que ens hi trobem bé i es per això que entre tots vosaltres he trobat aquest caldo de cultiu on han nascut i neixen històries de tot tipus, i la majoria bones històries i tot gràcies a aquest invent amb el que hores d'ara ja no sabria passar i és el de poder-vos veure molts dissabtes. Bé; no és que em faci especial il·lusió fer cinquanta-anys. si fos a triar, preferiria vint, però he tingut una vida amb molts moments feliços i el del dissabte en va ser un: però no m'ho torneu a fer que aquest projecte no es cosa meva: jo tan sols faig fotos i escric un diari atlètic i no te cap més mèrit. Que amb salut tots continueu les vostres vides amb molts projectes i que si pot ser la majoria s'acompleixin i que amb l'excusa de córrer puguem continuar mantenint aquesta relació. Mooooltes Graciesssssss !!! Avui el cel amenaçava pluja i la idea era fer la fotografia al començament, per si la cosa es complicava: i, clar que es va complicar: jo no sabia res del que m'esperava La llarga fila de persones que trien entrenar en grup Després del primer progressiu ve el segon re-agrupament, per continuar tots plegats pel tercer progressiu Mª José al capdavant del segon progressiu Beni i Carlos, aprofitant el ritme i la bona conversa i després de deixar l'àrea de lleure de Sant Julià d'Altura, anem a la recta on podrem fer una nova prova d'alt ritme i ara toca anar amunt i avall recuperant-nos i re-agrupant-nos de vermell, en Joan que es va estrenar fa poc com a mossenaire i en Carles Junca, ens porta al seu bon amic i avui ja mossenaire nou, que esperem repeteixi: crec recordar que Xavi. Quan porti un any entre nosaltres... segur que si En Lluis posant-se bé el casc En Miquel, Joan i Manolín: I un bon record amb la Marta, que s'estrena en entrenaments de 10 quilòmetres, i fa poc va fer la seva primera cursa pels carrers de Terrassa a la Cursa de California Sports. Aquí encara no tenia ni idea del que m'esperava, tot i que Manolin m'ha pres la càmera gent aplaudint i músca dins del cotxe d'ent Toni del Moral En Toni amb la música del per molts anys a tope genoflexió fins a terra per tothom que m'ha dedicat aquest dia inoblidable l'era de Torre Mossèn Homs, gairebé se'ns queda petita per tanta barreja de sentiments. un pastís excepcional. Un corredor omplert de xocolata, boníssim amb dues espelmes amb un 5 i un 0 , al capdamunt una gorra comestible de color vermell. Impressionant, original i emotiu I un corredor amb gorra vermella: guauuuu !! i tan ben acompanyat d'aromes d'amistat La meva beguda favorita: cava, amb amics Prop de l'Anna, veritable protagonista i promotora d'amistats, entrenaments i sobretot, estada darrera d'aquest aniversari, junt amb la seva família i tots els que li heu seguit el joc. Només tinc que paraules d'agraïment per vosaltres, si prometeu que no ho fareu més. el metge, en Julio José Navaz, que a part de ser una persona excepcional, ha portat moltes vegades a un ritme precís per millorar marques a competicions. Molt agraït que hagis vingut, com tots, està clar.

Eva Cantero ens regala les seves fotografies

Crec que aquest dia es suma a aquells que son més importants de les notres vides i sobretot: per què no en soc mereixedor de tantes atencions. Tal com us vaig dir: sou la meva família.

Abans de sortir l'Anna ens ha comentat que ha vingut un familiar seu, un cosí, d'Alacant i que a més està aquí i ha ve a córrer. A l'hora de la fotografia de família de família ho destaquem i no trigo ni cinc minuts a demanar-li si vol ser el "mossenaire d'hornor" al que sense dubtar-ho, diu que si. Diríem que serà el nostre "Mossenaire Alacantí" . Ja veureu que com d'interessant és el que ens dirà.

Soy Marcel de Alicante y tengo familia de Terrassa . Me alegra un montón haberos conocido y haber pasado una mañana fantástica corriendo por las montañas de Terrassa a vuestro lado . Soy aficionado y practicante de deporte desde "toda la vida" , y siempre me ha gustado salir a correr , y dentro de las posibilidades , hacerlo en contacto con la naturaleza , en Alicante tengo la playa y montaña, pero correr por estas montañas tan verdes , con tanta gente , y con ese espíritu tan deportivo y social tiene un sabor especial. Actualmente estoy estudiado INEF, y desde esa perspectiva , me parece una idea fantástica y super enriquecedora salir a correr en grupo , independientemente de la edad , estado de forma , federado o no en algún club etc.. y poder hacerlo de manera conjunta y con un ambiente tan lúdico , es lo que denominamos en nuestra jerga "deporte para todos" , está teniendo una gran aceptación en la sociedad y pienso que va ir a más , espero poder tener mas "escusas" como comuniones y bautizos para volver a correr y disfrutar de un precioso sábado con tan buena compañía y tan fantástico lugar. Animo a todo el mundo que pruebe con esta manera de disfrutar del fin de semana . Un saludo con mucho cariño de un "mossenaire " de Alicante.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís :)