Tal com havíem previst; un dia especial. Què uns amics et regalin unes samarretes, tan boniques és un molt bon detall del qual volem donar les gràcies públicament als amics "Mossenaires" del California Sports, tan habituals entre nosaltres i que a més volen deixar empremta al grup i que han tingut aquest gest per la colla que dissabte va tenir la sort de venir a entrenar i dur-se'n aquest record.
La família Expósito va arribar ben d'hora, amb els seus fills amb la seva la seva jove, per poder repartir el regal. Llavors i com de costum, la part d'entrenament que va consistir en fer el circuït que arriba fins l'ermita de Sant Vicenç i ens fa molta gràcia que sempre som una colla tan multitudinària, i si repassem veureu com cada setmana som gent diferents, i una gent ben maca.
El que ens agrada saber que el que ve, ho fa degust. Sobretot es veu amb la gent repetiu una vegada i un altre i ens omple de joia i ens agrada. Us donem les gràcies, donat que no és fàcil llevar-se tan aviat per venir i ho feu de lluny, com en Lluís que ho fa des de Santpedor. Avui s'ha retratat per tots vosaltres, pare i fill, que es veu que s'estimen un munt. A més, amb la mateixa posició i diria que s'assemblen, no ho sé que en penseu.
La fresqueta es comença a fer present, però amb tan de caliu gairebé no ens fixem que la ja va fent fred. La darrera aturada del grup per fer un traguinyol a l'àrea de Sant Julià d'Altura i cap al camp base, la nostra estimadad Masia de Torre Mossèn Homs.
De nou podem dir que som gent vinguda de tot arreu i que quedem tan contents i animats que sabem que ens tornarem a veure.
A l'hora de la fotografia hem destacat als mossenaires nous, com son l'Antonio que a més s'ha donat d'alta al fòrum i ens ha explicat una bonica història d'una placa que va posar al pic del l'àliga. També que teníem dos mossenaires de catorze anys. En fi, un luxe d'entrenament.
Idelfonso, el primer en estrenar i dels més matiners
Va ser un dia en el que van venir a filmar-nos per un proper programa que està preparant en Víctor amb la seva parella. Els vam respondre un conjunt de preguntes claus per un esportista com som nosaltres. Esperem que surti un bon programa i serveixi per enaltir les virtuds de fer esport i en concret córrer, tot gaudint de la natura i de la bona gent que setmana rera setmana tenim la sort de tenir prop.
El que em va sorprende que el regal que li va fer la seva parella: la Marató de Paris. Un regal molt interessant. També hi ha la possibilitat que vingui a entrenar amb nosaltres, tant entre-setmana des de l'Ègara, com els dissabtes a Torre Mossèn Homs. Un plaer haver-vos conegut i esperem tornar a veure'ns aviat. Us seguirem les evolucions atlètiques
Durant la setmana vam destacar i enviar als que esteu registrats al fòrum i altres amics l'anunci del regal del California Sports amb aquest rètol.
http://www.mossenhoms.be/16octubre2010/
En Pedro va venir un dia, ja va cap a quatre anys, i és un atleta veterà dels més bons que hem conegut. L'he vist córrer a un gran ritme, com recordo la cursa de Sant Climent i també a les curses del calendari local, ha estat en les primeres posicions. Ens ha fet un currículum, que li agraïm i segur que per modèstia no ens explica que és un gran atleta.
En Pedro ens deia;
Hola Pep
Soy el Pedro Molina ,comencé a correr porque a mi me gusta el deporte en general
y jugaba al tenis y me hice daño en un brazo y fué cuando decidí empezar a practicar
el atletismo era al final del 1988 empecé a ir a la pista del area olimpica ,conocí nuevos
amigos entre ellos Vicente, Latorre Pedrero al Jim cuando era juvenil y a muchos más.
Mi primera cursa fué en la fiesta Mayor de Terrassa en 1988 ,después hice la mitja maratón
de Vilanova y al siguiente año corrí mi primera maratón en Barcelona y hasta ahora.
Vilanova 1 hora 30m 47s
Barcelona 3 horas 9m 8s
Pep supongo que habrá bastante con esto porque con tantos años corriendo
no se puede poner todo.
Muchos Saludos.
Pedro
Moltes gràcies i espero molts anys d'èxits i que vagis compartint amb els teus amics mossenaires aquest bon fer. Fins sempre.
Sempre és un plaer sentir-se tan ben acompanyat. Ni més ni menys que quaranta-tres persones s'han disposat a entrenar plegades partint des de la bonica Masia de Torre Mossèn Homs.
Tots estem expectants de saber al costat de qui entrenarem; doncs bé. La colla es manté amb ganes de compartir, aquesta vegada un circuit, que hem fet en diverses ocasions, amb lleugeres variacions. Sortint per la cara sud de la Masia i dirigint-nos fer l'àrea medi ambiental, fem unes giragonses, voregem diferents camps immensos i la bonica perspectiva a la nostra esquerra de La Mola, fins ben bé la font de l'Argelaguet on sembla que es vulgui fer una parada i fonda. Però, aviat recobrant l'alè, continuem el descens fins els quatre camins, on ens espera el típic canvi, i un segon fins el diposit d'en Cassa i fem pinya a l'aparcament del Bosc de Can Deu, per fer de nou una petita acceleració a la recta principal. Llavors, cap a la fotografia que es fa a l'àrea de lleure de Sant Julià d'Altura, on fem el típic. Donar a conèixer als nous mossenaires, que sempre n'hi han. Avui un xicot, vingut amb el seu pare des de Viladecavalls i algun amic més. Insisteixo que costa recordar els noms, i acabarem apuntant-los en un paper.
També i després de dos anys, un vell amic: en Guillermo.
En definitiva, un bon grapat d'amics fent allò que tan ens agrada: xerrar tot corrent.
Només cal repassar d'ençà que va venir per primera vegada, en Manel s'ha convertit en un amic habitual de les trobades Mossenaires. S'estrena en moltes distàncies, per ser el seu primer any i vessa felicitat i il·lusió per tot l'entorn esportiu que va descobrint mica en mica.
Li demanàvem el seu currículum esportiu i ens el regala sense descuidar prous detalls per observar la constant evolució positiva.
Et desitgem que continuï's gaudint d'aquest mon esportiu, i s'hi pot ser compartir amb tu els teus èxits.
Deia en Manel;
Hola Pep,
Tal i com hem acordat, passo a recordar-te el meu breu currículum esportiu i una prèvia del que em va animar a començar a córrer.
Ara fa vora un any vaig començar a córrer, perque: - volia menjar sense por a engreixar-me; - volia tornar a tenir activitat física continuada i trobar-me bé; - i sobretot volia córrer, des de feia més de 25 anys la mitja marató del meu poble: Sant Cugat. (Tot i que des de fà 6 anys visc a Vacarisses)
Amb el temps, m'he anat enganxant a això de córrer, i me n'he adonat, que continuo corrent per sentir que sóc viu, per gaudir més de tots els moments, i per a relativitzar les dificultats de tot el que envolta la meva vida: feina, salut i familia: en definitiva, córrer m'ha ajudat a ser feliç, per que ara gaudeixo més de tots els moments de la meva vida.
P.D.: Per cert, tot i què em vaig lesionar una setmana abans, vaig aconseguir acabar la mitja del meu poble!!! Ja sóc un Santcugatenc aVacarissat mitjmaratonià !!
Encara què el que més m'agrada és compartir aquesta meva nova passió, amb gent com vosaltres, mossenaires!!.
Manel Bernal
Els entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs, no para de créixer amb simpatitzants que venen a provar d'entrenar plegats, i avui un nou amic des de Viladecavalls, que ens explicava com havien malmès les obres del quart cinturó al poble, en camins bonics, ara tallats
.
També ve el germà de Carlos Salmerón i sap greu que sempre ens deixem algú, però que tenim confiança de que amb el temps siguin habituals al grup
El circuit de 10,2 qm., baixant primer pel clàssic però sense arribar a l'ermita. Just abans d'entrar fem la fotografia de recordatori al qm. 4,8.
Com a nota negativa, la Dolors ha ensopegat i ha aterrat i ha quedat masegada, tornant abans d'hora amb la Rosa.
També, ens hem topat amb un fura que semblava malalta i molt domesticada, donat que no li fèiem gens de por.
Aturada per veure a la font de la Moreria i el darrer exigent tram que s'ha fet molt agradable. Un entorn que recorda el Montseny.
Es veiem el proper dissabte. Recorda marcar al calendari:
dissabte a les 08:00 a Torre Mossèn Homs
al capdavant un mossenaire nou i en Joan, que fa dies que és habitual tenir la seva companyia
De fa una bona colla d'anys, un pare i un fill entrenen plegats i s'avenen un munt. Son en José Manuel i en Jordi Portero. És una imatge que agrada, veure aquesta compenetració.
En Jordi no parla gaire, però penso que de vegades és per què tots quan hem estat joves ens ha costat obrir-nos a parlar. Tinc molt bons records, i un especialment: quan vaig poder acompanyar a la seva primera mitja marató, com en Jordi explicarà.
Estem molt contents de que gràcies al córrer podem compartir aquestes estones amb en Jordi. Et desitgem tota la sort possible.
En Jordi ens ha regalat el seu currículum atlètic, tot i que per la seva modèstia no explica que moltes vegades ha obtingut reconeixements a les competicions, com bastant podis i més d'un trufeig. Enhorabona !!
Deia en Jordi;
Hola, sóc el Jordi Portero i corro més o menys des del’s 11 anys. Al principi vaig començar a córrer a les pistes de Can Jofresa, a l’escola d’atletisme, i al cap d’uns anys vaig preferir deixar-ho i córrer pel meu compte. Ara, normalment corro un parell de dies a la setmana amb el meu pare per Vallparadís i també anem de tant en tant ``a fer una mica de gespa’’ a Can Jofresa.
Algun dissabte al matí també ens escapem a Mossèn Homs, on ens trobem molt a gust amb tota la bona colla mossenaire i correm una estona per la muntanya, que ens agrada molt.
I ara, alguna de les curses que he fet:
• La meva primera Mitja Marató la vaig córrer amb 16 anys a Gavà, al 2008. La vaig córrer de la mà d’en Pep Moliner, que va tenir el gran detall d’acompanyar-me durant tot el recorregut, en vaig aprendre molt i li estic molt agraït.
• Mitja de Terrassa 2009 en 1:33h.
• Cursa de Poble Nou 2010 de 5000m en 19’14’’.
•Cursa Bonaire 2010 de 6500m en 26’54’’.
• Poble Nou 2010, 5000m en 19’14’’.
• Cursa de la Campana de Vacarisses 2010 en 01:14:28h.
Fins aviat!!
