Temporada encetada ! i promet.
Tants amics fent-se costat i en constant millora, és un bon senyal.
El circuït, per qui no ho sàpiga, és un d'aquells que al començament del projecte, allà pels noranta, era l'únic. I ho fèiem per si algú venia més tard tingués l'oportunitat de venir a buscar-nos.
Hem fet la fotografia a darrera de l'àrea de lleure de Sant Julià, al quilòmetre 3,7 , donat que amics que han vingut estaven encara recuperant-se de l'aventura de la setmana anterior al Montblanc.
Com a mossenaire nova, la Serafina Blanco, germana del l'Antonio i que com a corredora veterana és molt coneguda i que ens ha regalat la seva companyia per primera vegada. La Laura, la seva filla, ja fa temps que va venint i també hem tingut de nou la companyia d'en Fernando, ja recuperat de l'accident de moto.
Fins dissabte, que tornarem a fer allò que més agrada: entrenar plegats.
Mentre en Rafa i en Paco pugen per la carretera de Castellar, de vegades ens retraten com a part de l'entrenament. També us recordem que si algú li ve degust venir, si està al voltant de les 07:43 al Monument de la Dona Treballadora, farà uns 2,5 quilòmetres extres
Just al monument, que està per damunt del pont que està sobre les vies del tren: en Carles Salmerón
i a més es retroben amb l'Albert Argelaguet i en Agustin Martínez, que solen venir tot corrent
El fotògraf fotografiat: en Paco Utrera, càmera a la ma
el de la gorra un tal Pep
I el trio anterior, patrocinats per "Mercadona"
Els Sabadellencs arriben més aviat que ningú
en Josep hores d'ara no sabia que seria el nostre principal protagonista de la setmana: el Mossenaire !!
En Fernando enmig, amb en Josep i en Martí
Fran i Pep
Miquel i Xavi de Sabadell
Antonio, Jose Antonio i Josep
En Mariano ! , va sol !!!!
En Nil encapçala el grup, seguit per l'Adrià i en Manolo
I les nostres Mossenaires fèmines: l'Eva, Laura i l'Anna
La Serafina avui s'estrenava, al costat de l'Emilio i seguida per la Rosa i Antonio
Xavi Miquel, una setmana després de fer la volta al Montblanc al costat de l'Agistin
Nous reagrupaments, per anar plegats, moments abans de travessar la carretera de Matadepera, un xic perillosa.
L'Antonio en una bonica fotografia de l'entorn de Sant Julià d'Altura
Mentre preparem la fotografia de grup
eiiiiii !!!
Ens fa especial il·lusió aquesta parella; dos germans units per l'estimació al mateix esport, a la natura i al córrer envoltats d'amics: tant la Serafina com l'Antonio se'ls nota que son persones dotades d'una gran fortalesa i ho han anat demostrant al llarg de la vida. El mateix Antonio, poder fer una mica d'esport l'ajuda a viure i pujar la Mola cada setmana li dona aquell punt de qualitat de vida especial, que molts coneixem.
Ens ha agradat molt avui comptar amb ells dos a l'entrenament.
Quan vam començar a creure que era important anar-nos coneixent, no sabíem les sorpreses que ens donaríeu i sempre ens sentim complaguts de llegir paraules com les que en Josep Jiménez ens dedica i a més anem sabent que som com una gran família, que recolzats pel companyerisme, els objectius es fan més fàcils d'assolir.
Desitgem que continuïs progressant i nosaltres estar prop per animar-te.
Deia en Josep:
Hola a tots
El meu nom és Josep Jiménez, tinc 41 anys i des de molt petit sempre m'ha agradat l'esport. La veritat és que mai m'he definit per cap i he provat de tot, això si tant en la vida professional com personal sempre ha estat marcat per un objectiu.
Us explicaré una mica la meva vida amb l'esport. Vaig jugar a bàsquet durant uns anys, després em va donar per sortir amb bicicleta de carretera , mes tard em va donar pel gimnàs i la natació , Quan em vaig cansar del gimnàs i spinnig vaig començar a sortir amb bicicleta tot terreny , amb el company que sortia amb bici ( Jose Antonio ) sempre m'estava dient de sortir a córrer i sincerament no m'agradava o no em veia corrent, des de fa un any i mig vaig començar a córrer i em vaig marca un objectiu que veia molt llunyà, era fer una cursa de 10 km.. I la veritat que em va començar a agradar el de córrer i ja he fet algunes. I ara m'he tornat a marcar altre objectiu, que abans de final d'any o principi i amb l'ajuda de companys i del grup dels mossenaires ho aconseguiré, és de fer el meu primera mitja marató. No em vaig a seguir enrotllant per que em podria estendre molt més però m'agradaria dir com vaig conèixer a GRUP DELS MOSSENAIRES.
Al conèixer els camins que anaven des de Terrassa a Castellar i Sabadell, vaig pensar que era un bon lloc per a anar a entrenar, quan duia uns 3 Dissabtes passant per allà, sempre em trobava amb un grup molt gran de gent corrent, l'hi vaig comentar a un amic i em va dir que era un grup que sortia tots els dissabtes a les 8 del matí. A la pròxima setmana em vaig presentar sense conèixer a ningú i amb la sorpresa, que abans de sortir a córrer ja estava parlant hi havia saludat a gairebé tots com si els conegués de tota la vida i això em va animar molt, quan va arribar en Pep Moliner m'ho van presentar i vam sortir a córrer, vam estar una bona estona parlat i em vaig adonar que era realment un grup de gent molt sana. Des de llavors duc ja uns 9 mesos que no he faltat gairebé mai i quan he pogut he dut a gent perquè ens coneguin i he parlat molt bé; a per cert i en gairebé totes les curses que he fet he dut la samarreta dels MOSSENAIRES
Amb això solament vull agrair-li a en Pep i a tots els companys Mossenaires a seguir mantenint el grup i donar les gràcies per tot.
el "mon és un mocador" Aquesta expressió ens dona una idea de què moltes vegades esdevé petit.
Sempre ens fa gràcia com una senzilla trobada s'ha convertit coneguda per l'entorn i més d'una vegada tenim grates sorpreses quan anem a llocs allunyats i som coneguts els "mossenaires" amb el projecte què entre tots portem. Aquesta setmana destacarem la història de l´Òscar, un jove que d'una forma acurada a mitja setmana fa una consulta de si pot venir a entrenar, allò per no ser que hi hagi cap problema.
Com no podria ser d'una altre manera ens complau que la gent ens consideri i ens encanten aquestes trobades i arribat el dissabte sempre tens alegries de trobar a amics i coneguts, habituals els uns i menys els altres, però saben trobar un moment a l'any per fer-nos companyia i mantenir el caliu desitjat.
Mentre corríem i conscient de qui ve per primera vegada, va una mica perdut i no es trobi a disgust, ens agrada saber un mínim, ja sigui esportiu com de projectes propers al que nosaltres també desenvolupem.
Doncs per aquelles casualitats, l'Oscar és nebot de la tristament desapareguda i gran entrenadora Carmen Gómez Florido, i del gran atleta marxador Víctor Campos. Ambdós eren els entrenadors qui van ser els pioners de les trobades: en Javier Jaques i jo mateix. Si la Carmen no ens hagués posat "deures atlètics comuns" és probable que no els haguéssim fet pels entorn de Torre Mossèn Homs.
També, un cop rebuda la presentació que s'ha fet de si mateix, ens complau la sinceritat que brota del seu escrit i ens agrada que ara ja formi part del nostre entorn. A més, fa poc que l'Óscar ha decidir córrer, tot i ser un magnífic esportista. Li farem seguiment i de ben segur que veurem aviat grans resultats com a corredor.
I ara parlant de l'entrenament, i donat que feia un temperatura del tot diferent a la setmana anterior i més aviat amb força fred per l´època, la ruta a seguir va ser per lloc un xic més assolellats i la fotografia proposa pel mateix Lluís, amb un fons magnífic d'un dia clar de la nostra Mola.
La remor i converses formaven part de l'entrenament i en algun punt conegut s'ha fet canvis de ritme que s'han seguit, això si de forma voluntària i cercant aquell puntet de millora que dona fer-ho, a més en pujades.
El nostre protagonista: l'Oscar Sánchez Campos. Segur que estava molt estranyat de la moguda mossenaire.
L'Antoni avui anava feliç, amb símptomes d'haver passat unes bones i ens explicava que en una cursa que havia realitzat a un poble anomenat "Malcocinado" havia quedat segon
En Mariano, també te símptomes de vacances; com l'Antoni van marxar sense barba i han tornat amb ella
En Martin i en Josep, que ens explicava que portava dos mesos i mig amb molèsties que feliçment aviat seran història
En Javi, sempre troba el moment i de fa molts anys per estar al nostre costat
El de la gorra no sabem a qui buscava, oi ?
Ens endinsem en terres sabadellenques i al bosc tan apreciat de Can Deu, on tantes vegades fem acte de presència
Aquesta recta, ideal pel canvi mossenaire i aquí els que s'ho han pres més plàcidament. Per darrera podeu observar als mossenaires que han fet el canvi i retornen a buscar a l'estimat company
Avui, més amics han vingut a provar la refrescada post-entrenament a la font, com el mateix Jordi Renom, i en Josep que ha aguantat bé l'entrenament
Tenir l'oportunitat de llegir aquest escrit tan sincer, ens fa creure que realment val la pena el projecte que cada dia fem amb més il·lusió, d'entrenament en grup.
Oscar, moltes gràcies i estem convençuts que tot t'anirà bé i si diumenge t'estrenes en una mitja, del cert que veuràs com t'agrada moltes coses del que envolten el món del córrer.
Gràcies per venir i esperem que repeteixis moltes vegades.
Ens dèia l'Oscar el següent, ;
El meu nom es Oscar Sánchez Campos, visc a Terrassa des de naixement, i sempre m'ha agradat fer esport.
Vaig començar fent Karate al Gimnàs Esforç quan tenia uns 12 anys fins als 16.
Mes tard vaig començar a fer futbol al Jabac de Terrassa.
Desprès vaig estar una temporada sense practicar res d'esport, per estudis, sortir de festa amb els amics, les novies ;), fins que em vaig apuntar al gimnàs als 22 anys i vaig començar a fer peses, i alguna que altre classe d'spinning
Encara que durant aquesta època tinc molt bons records, em penedeixo de no haver practicat cap tipus d'esport, en concret atletisme i més encara que els meus tiets, ( la Carmen Gómez i el Victor Campos) entrenaven a les pistes de can Jofresa.
Pero bueno amb aquesta edat, tampoc ets gaire conscient del que fas ni penses gaire en el futur i penses mes en passar-ho be amb els amics, a quina discoteca anirem el cap de setmana, a quina noia et lligaràs, a on anirem de vacances i a qui faré la guitza si guanya el meu equip de futbol.
A vegades també fèiem alguna activitat saludable amb els amics, com jugar al futbol, anar a la mola a passar el dia i inclús acampar tota la nit, anar en bicicleta i sobretot practicar skate board.
A mes des de els 16 anys a més dels estudis estudis, també treballava amb el meu pare per guanyar cales per pagar-me les meves sortides i capricis i també per estalviar.
Sempre he estat agraït al meus pares d'ensenyar-me que qui algo vol, algo li costa
Porto uns 10 anys anant al gimnàs casi diàriament, fent peses i cardio amb el·líptica, cinta i spinning.
He sortit amb la mountain bike els caps de setmana, amb un grup i en vacances jo sol sortia pels camins de la BTT de Girona concretament per Lloret, Tossa i Blanes.
I perquè començar a córrer ara?
Per que fa uns 2 mesos vaig deixar un vici que feia 15 anys vaig agafar i es el tabac.
Em vaig donar compte que fumava molt, un paquet diari, fins que un dia vaig dir, ja no fumo més i fins ara no fumo.
Millor deixar-ho ara que soc jove i per que jo vull que no deixar-ho quan sigui massa tard.
Vaig intentar trobar una motivació per deixar de fumar i va ser començar a córrer per veure quan de temps podia aguantar. Vaig començar amb un quart d'hora, desprès amb mitja hora i ara amb una hora. En aquests 2 mesos he anat pujant la velocitat i la intensitat de l'entrenament.
Cada cop em noto més fort, tinc més resistència i respiro millor.
Llavors he decidit apuntar-me a la mitja marató de Sabadell.
Ja se que es una mica boix començar tant aviat a fer una mitja, però em sento fort, i per mi no es tant important la marca o el temps que trigui a fer-la, si no acabar-la al meu ritme.
Aquesta es la meva motivació.
Vaig trobar per Internet, un grup de Terrassa anomenats mossenaires, nom que ve del lloc on parteixen per sortir a córrer que es Torre Mossèn Homs.
Em vaig posar en contacte amb el Pep Moliner i em va animar a anar el dissabte a les 08:00 del matí.
Avui dia 27/08/2011 ha sigut el meu primer dia amb els mossenaires.
No m'esperava una rebuda tant amable per part dels mossenaires.
La veritat es que ha sigut un dia fantàstic, he trobat a gent molt maca que m'han recolzat i m'han donat moltes forces, ànims i consells per afrontar la mitja marató.
Encara no conec els noms de tots però desitjo que sigui el començament d'una bonica amistat i que pugui conèixer a tots i des d'aquí un envio una forta abraçada.
Sou un grup molt amable i me n'alegro d'haver-vos conegut.
Si encara queda gent maca i amable es troben al grup dels mossenaires. ;)
Salutacions i disculpes per el totxo
La millor època per fer un torrent és ara: doncs cap allà que els mossenaires hem anat. Recorregut agraït i atapeït de vegetació i anar fent bots per no trepitjar el rierol que s'enfilava pel camí.
Refrescada a la font de la moreria i després d'anar tots junts, es proposa una pujada intensa que posarà a prova l'estat en que ens trobem, fent alguna fotografia de record.
Sorpresa de que la colla tot i l'època i l'hora ha estat nombrosa i el recorregut ha estat al voltant dels 10 quilòmetres i escaig.
Molt contents de veure mossenaires nous inclús per l'època, com en Josep i el mateix mossenaire de la setmana, que donat els entrenaments que te durant la temporada, no li era possible regalar-nos la seva companyia.
L'Alberto Lao, que sortosament va sortir il·lès recentment d'un accident de cotxe i que tenia unes ganes immenses de tornar a venir a córrer amb la colla. Les obligacions familiars i la recentment estrenada paternitat, no li permetien tampoc sovintejar la nostre trobada mossenaire.
Contents de que entre-tots el projecte d'"Entrenament en Grup" no s'atura ni per vacances. Fins dissabte !!
Dos nous mosssenaires, en Josep i en Carlos Javier . Amics retornats, com en Toni i l'Alberto i en Carles Díez
fem una mica de volta per encarar camins coneguts i amb força ombres
Joaquin, Jordi i Antonio en primer terme
En Jordi, seguit per en Carles Salmeron i en Jose Manuel Portero ben de prop
Avui podríem dir que era la jornada dels Carles. En contàvem quatre de mossenaires amb el mateix nom
En Joaquin Ortega fent una bona refrescada a la font de la moreria
Gaby també aprofita l'abundosa aigua del lloc
Tan important com córrer és esperar i anar a buscar a qui ve més endarrerit
i en el canvi en pujada, i en segon lloc: en Carles López
tercer en Carles Salmeron
quart l'Alberto Lao
En Manel Bernal, que a més posarem el circuit que ha gravat al seu forerunner . A més tinc que agrair que a l'endemà em va fer gaudir de la seva companyia a un repte que era pujar a Sant Jeroni des de Collbató
http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2011/08/22/sant-jeroni-amb-en-manel-bernal/
L'Antonio Blanco
i el nostre mossenaire de la setmana, Carlos Javier al costat d'un altre figura de l'atletisme: en Diego Garcia
José Manuel Portero, vestit de gala per l'ocasió
Joaquin, seguit per en Jordi
En Josep, mossenaire nou que s'afegia a totes les propostes de canvi de ritme
l'Albert Cardona, va dir que vindria i ens ha fet els honors
En Carles Díez; tenia unes ganes boges de venir avui i al dia abans confessava sentir-se nerviós. De fet, amb alguna molèstia física en vies de superació
En Pedro Molina, seguit per en Lluís que anava buscant aigua
En Gaby, avui l'hem fet patir un xic a la pujada: portava una setmana amb més de quaranta quilòmetres acumulats i està molt il·lusionat
Ens agrada fomentar al grup aquest raconet que tenim ben prop, i és la possibilitat de refrescar-se a la font de les canyes i cada vegada en sou més els que veniu a remullar-vos.
em penso que en Carles venia de des-beure. No se, jeje
Aquí podeu veure que en Manel ha gravat, per saber més detalls
EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA
En Carlos Javier Gonzalez Usero, que per molts de nosaltres és un referent en quan a atleta local, ja que sempre ha estat vinculat a la Unió Atlètica Terrassa activament i sense pràcticament lesions, i que ha practicat diferents modalitats amb gran resultats en el cros, pista, mitja marató, marató i contribuint decididament en fer-se un nom i un respecte per tothom que el coneix. De caràcter afable i molt competitiu sempre que toca, fent esforços per donar el màxim. Tant a les jornades de lliga de l'entitat, on sempre es lluita per portar el nom de l'única entitat a Terrassa que toca totes les modalitats i compte amb escola.
Parlo d'una manera subjectiva, donat que com he dit més d'una vegada segur que em deixo molts mèrits a destacar, però repassant les seves darreres actuacions ens adonem que un atleta que aconsegueix passada la frontera dels quaranta anys fer un deu mil en pista entorn als 33' es veu que parlem d'un atleta competitiu.
Quan ha actuat en mitja marató a baixat de 1h10' i en marató ha estat a Sevilla on va establir la seva millor marca en l'única marató que se li coneix amb un temps de 2h45', com destacava en les grans cròniques que ens va regalar en Javier López ( crònica )
Un atleta metòdic i que ha seguit entrenaments d'en Ricard Pintado, d'en "Mosqui" i com no podia ser d'una altre manera en Luis Maqueda. No se'ns fa gens extrany veure'l preparar-se també sol per cicuits que ell mateix es marca, precisament per l'àrea de Torre Mossèn Homs.
Els que portem molts anys en aquest entorn, l'hem vist créixer i fer-se persona amb l'atletisme i acompanyat de molts amics, però penso que el seu nom va molt lligat a gent de la seva generació, com son en Josep Guimerà, Ramon Senar, Bernat Monter, Javier López, que els uns pels altres han aconseguit ser referents per nosaltres i per futures generacions d'atletes i sempre des del seu amateurisme i que estan plènament actius, assolint primeres posicions allà on participen ara des de la vessant en el seu cas de veterà. Ara també envoltat dels seus fills i muller, que estan immersos en l'esport i li fan costat.
Els Mossenaires et desitgem un munt d'èxits i que segueixis fent el que fas: estimar aquest esport. Gràcies !
