El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dilluns, 1 de març del 2010

Cada setmana és especial a Mossèn Homs

Hem fet el que sabem: correm amb qui volem i es ho passem bé. Il·lustrem amb fotografies i anem augmentant amb amics que ens tenen present. Avui ens ha conduit en Ferran Galceran, un corredor molt autocrític que està passant per un moments de lluita amb les lesions que no el deixen gaudir com ell sap. Si més no, ens alegrem que tot i no trobar-se prou bé, a més avui, ens ha fet un retoc dels circuïts clàssics molt interessant, tot fent la parada tècnica i fotografia a l'ermita de Sant Vicenç de Verders.
Com que jo també de vegades vaig en grups on no conec a tothom, i ens venia l'Idelfonso, hem destacat la seva estrena al grup, tot recordant que és dels pocs Egarencs que ha fet el temut i única prova al calendari dels cent quilòmetres en pista. Aquesta setmana, se'm va passar, dir a tothom que un mossenaire habitual com és en David Torres, havia estat pare: una gran notícia i al que felicitem de tot cor.



David se li cau la baba davant aquesta joia: l'Elsa


El recorregut ens ha dut fins al bosca de Can deu, per llocs prou coneguts i amb les esperades típiques hem fet un entrenament molt interessant, amb una climatologia perfecte i un bon ambient incomparable.
Un agraiment i dissabte us tornem a esperar i si fa dies que no vens, espabila que et trobem a faltar.



Una recta agradable iel noidelabarba amb el seu pas decidit.


Seguits de prop per l'Eugeni i en Vicenç


En Lluis junior, després d'un parèntesi, torna a tenir bones sensacions. Ànims i aviat estaràs a tope.



En Jaume en primer terme, seguit per tot el grup


Aquest és un lloc bonic, Aquells arbres són com una illa enmig dels camps. En Marc, que ja és dels mossenaires més antics.

L'Agustin pare i en Carles; dos grans atletes

Fotografia en grup de record, amb molta gent estimada.


Carles Salmeron i Jordi Garreta; aquesta setmana tenen tots dos la marató de Barcelona i ja tenen els deures fets.


Ferran Galceran ens ha fet algun retoc i ens ha conduit el grup. Li desitgem que aviat torni a poder entrenar com a ell li agrada



En Marc Roure, el nostre mossenaire de "Minyons", no li agrada sortir a les fotografies: encara gaudeixo més de retrata'l. Per ell tot l'any màniga curta.

Els germans Arévalo, amb l'entrenyable Antonio Blanco




Un matí de dissabte, la Joi, que no coneixiem, estava tota preocupada al costat de Mossèn Homs pensativa d'on s'havia posat. Com que se que a tothom les primeres vegades els costa trobar amb qui anar, intento explicar com funciona el tema i no tan sols s'hi adapta, si no que ve sovint i no tan sols a entrenar, si no que fa curses locals i va perdent la por a les distàncies. És més, aquesta setmana celebrava haver realitzat la seva primera mitja marató de la vida. El seu temps 2h03': perfecte !!
Li desitgem tota mena d'èxits i li agraïm que ens ha enviat el seu currículum esportiu, que ens ha agradat molt.






La Joi deia:

Hola a tots i a totes:
Sóc la Joi Casajuana. Vaig començar a córrer ara fa uns tres anys per culpa del meu fill petit, el Joel, de tretze anys, a qui li agrada molt participar a curses populars i sobretot al circuit de curses de Terrassa. Cada vegada que l’acompanyava veia l’ambient, i tot i que mai m’havia plantejat de córrer, em va començar a fer gràcia. Em vaig estrenar a la cursa de Matadepera i des de llavors he anat participant a gairebé totes les de Terrassa i a altres poblacions . Fa una setmana em vaig atrevir a fer la mitja de Gavà i penso que repetiré l’experiència, això sí, amb una mica més d’entrenament, que és el que em manca. M’agrada fer moltes coses, com per exemple ballar danses d’arreu del món i aprendre a tocar el violí quan ningú em sent, i això fa que moltes vegades no disposi de temps. Intento sortir a córrer un parell de cops per setmana però no sempre ho aconsegueixo.
Ara fa uns mesos vaig conéixer els mossenaires. Algú me n’havia parlat i un dia em vaig atrevir a anar-hi sense conèixer a ningú. Em vaig presentar preguntant si era aquí on es trobava la gent que volia córrer i immediatament em vaig sentir acollida i gens extranya. Penso que és fantàstic que existeixi aquest grup i que per a molts anys!!



  Respondre al tema

dilluns, 22 de febrer del 2010

Impressionant Carles López

Al mirar per la finestra no t'ho creies. Un dia esplèndid, ni rastre dels nuvols, res de pluja,
el cel net, net de veritat i que preveia un matí maco maco.
Els mossenaires van arribant com formiguetes de mica en mica i es que es notava que el calendari de
curses apreta i els corredors s'han de preparar bè. Decidit el cami a seguir i que no ens voliem
enfangar, tot un classic desprès de les pluges, comencem el trajecte direcció l'hospital.Els camins
estan fenomenals gairebè sense bassals i anem fent via. L'Antonio ha sigut un acompanyant fidel a
l unica xicota de la colla d'avui, la Najoua. Els mès forts van i venen i ès que dòna gust veure la
gent tan forta. El "Casi" tenia una molèstia que no el deixava anar tan bè com sempre i s'el veia
patir una mica. Ja pujant del golf ens hem trobat un grupet de corredors, un d'ells el "Guime",
anaven de baixada i a mig camí. El sol ens ha acompanyat durant tota l'estona i aixo es reflectia
en el bon ambient hi ha hagut en tot moment.


i les fotos
http://picasaweb.google.es/carleslh/MossenHoms20_02_2010?authkey=Gv1sRgCJKJ4Jb3qJjxxAE#













































































































Tot aquest reportatge ha estat obra d'en Carles López



Respondre al tema