El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dimarts, 6 de setembre del 2011

Encentem temporada de córrer

Temporada encetada ! i promet.

Tants amics fent-se costat i en constant millora, és un bon senyal.

El circuït, per qui no ho sàpiga, és un d'aquells que al començament del projecte, allà pels noranta, era l'únic. I ho fèiem per si algú venia més tard tingués l'oportunitat de venir a buscar-nos.

Hem fet la fotografia a darrera de l'àrea de lleure de Sant Julià, al quilòmetre 3,7 , donat que amics que han vingut estaven encara recuperant-se de l'aventura de la setmana anterior al Montblanc.

Com a mossenaire nova, la Serafina Blanco, germana del l'Antonio i que com a corredora veterana és molt coneguda i que ens ha regalat la seva companyia per primera vegada. La Laura, la seva filla, ja fa temps que va venint i també hem tingut de nou la companyia d'en Fernando, ja recuperat de l'accident de moto.

Fins dissabte, que tornarem a fer allò que més agrada: entrenar plegats.

Mentre en Rafa i en Paco pugen per la carretera de Castellar, de vegades ens retraten com a part de l'entrenament. També us recordem que si algú li ve degust venir, si està al voltant de les 07:43 al Monument de la Dona Treballadora, farà uns 2,5 quilòmetres extres


Just al monument, que està per damunt del pont que està sobre les vies del tren: en Carles Salmerón

i a més es retroben amb l'Albert Argelaguet i en Agustin Martínez, que solen venir tot corrent

El fotògraf fotografiat: en Paco Utrera, càmera a la ma

el de la gorra un tal Pep

I el trio anterior, patrocinats per "Mercadona"

Els Sabadellencs arriben més aviat que ningú




en Josep hores d'ara no sabia que seria el nostre principal protagonista de la setmana: el Mossenaire !!


En Fernando enmig, amb en Josep i en Martí

Fran i Pep

Miquel i Xavi de Sabadell

Antonio, Jose Antonio i Josep

En Mariano ! , va sol !!!!

En Nil encapçala el grup, seguit per l'Adrià i en Manolo


I les nostres Mossenaires fèmines: l'Eva, Laura i l'Anna



La Serafina avui s'estrenava, al costat de l'Emilio i seguida per la Rosa i Antonio

Xavi Miquel, una setmana després de fer la volta al Montblanc al costat de l'Agistin


Nous reagrupaments, per anar plegats, moments abans de travessar la carretera de Matadepera, un xic perillosa.

L'Antonio en una bonica fotografia de l'entorn de Sant Julià d'Altura

Mentre preparem la fotografia de grup

eiiiiii !!!

































Ens fa especial il·lusió aquesta parella; dos germans units per l'estimació al mateix esport, a la natura i al córrer envoltats d'amics: tant la Serafina com l'Antonio se'ls nota que son persones dotades d'una gran fortalesa i ho han anat demostrant al llarg de la vida. El mateix Antonio, poder fer una mica d'esport l'ajuda a viure i pujar la Mola cada setmana li dona aquell punt de qualitat de vida especial, que molts coneixem.
Ens ha agradat molt avui comptar amb ells dos a l'entrenament.


Quan vam començar a creure que era important anar-nos coneixent, no sabíem les sorpreses que ens donaríeu i sempre ens sentim complaguts de llegir paraules com les que en Josep Jiménez ens dedica i a més anem sabent que som com una gran família, que recolzats pel companyerisme, els objectius es fan més fàcils d'assolir.
Desitgem que continuïs progressant i nosaltres estar prop per animar-te.







Deia en Josep:


Hola a tots

El meu nom és Josep Jiménez, tinc 41 anys i des de molt petit sempre m'ha agradat l'esport. La veritat és que mai m'he definit per cap i he provat de tot, això si tant en la vida professional com personal sempre ha estat marcat per un objectiu.

Us explicaré una mica la meva vida amb l'esport. Vaig jugar a bàsquet durant uns anys, després em va donar per sortir amb bicicleta de carretera , mes tard em va donar pel gimnàs i la natació , Quan em vaig cansar del gimnàs i spinnig vaig començar a sortir amb bicicleta tot terreny , amb el company que sortia amb bici ( Jose Antonio ) sempre m'estava dient de sortir a córrer i sincerament no m'agradava o no em veia corrent, des de fa un any i mig vaig començar a córrer i em vaig marca un objectiu que veia molt llunyà, era fer una cursa de 10 km.. I la veritat que em va començar a agradar el de córrer i ja he fet algunes. I ara m'he tornat a marcar altre objectiu, que abans de final d'any o principi i amb l'ajuda de companys i del grup dels mossenaires ho aconseguiré, és de fer el meu primera mitja marató. No em vaig a seguir enrotllant per que em podria estendre molt més però m'agradaria dir com vaig conèixer a GRUP DELS MOSSENAIRES.

Al conèixer els camins que anaven des de Terrassa a Castellar i Sabadell, vaig pensar que era un bon lloc per a anar a entrenar, quan duia uns 3 Dissabtes passant per allà, sempre em trobava amb un grup molt gran de gent corrent, l'hi vaig comentar a un amic i em va dir que era un grup que sortia tots els dissabtes a les 8 del matí. A la pròxima setmana em vaig presentar sense conèixer a ningú i amb la sorpresa, que abans de sortir a córrer ja estava parlant hi havia saludat a gairebé tots com si els conegués de tota la vida i això em va animar molt, quan va arribar en Pep Moliner m'ho van presentar i vam sortir a córrer, vam estar una bona estona parlat i em vaig adonar que era realment un grup de gent molt sana. Des de llavors duc ja uns 9 mesos que no he faltat gairebé mai i quan he pogut he dut a gent perquè ens coneguin i he parlat molt bé; a per cert i en gairebé totes les curses que he fet he dut la samarreta dels MOSSENAIRES

Amb això solament vull agrair-li a en Pep i a tots els companys Mossenaires a seguir mantenint el grup i donar les gràcies per tot.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Què petit és el món

el "mon és un mocador" Aquesta expressió ens dona una idea de què moltes vegades esdevé petit.
Sempre ens fa gràcia com una senzilla trobada s'ha convertit coneguda per l'entorn i més d'una vegada tenim grates sorpreses quan anem a llocs allunyats i som coneguts els "mossenaires" amb el projecte què entre tots portem. Aquesta setmana destacarem la història de l´Òscar, un jove que d'una forma acurada a mitja setmana fa una consulta de si pot venir a entrenar, allò per no ser que hi hagi cap problema.
Com no podria ser d'una altre manera ens complau que la gent ens consideri i ens encanten aquestes trobades i arribat el dissabte sempre tens alegries de trobar a amics i coneguts, habituals els uns i menys els altres, però saben trobar un moment a l'any per fer-nos companyia i mantenir el caliu desitjat.
Mentre corríem i conscient de qui ve per primera vegada, va una mica perdut i no es trobi a disgust, ens agrada saber un mínim, ja sigui esportiu com de projectes propers al que nosaltres també desenvolupem.
Doncs per aquelles casualitats, l'Oscar és nebot de la tristament desapareguda i gran entrenadora Carmen Gómez Florido, i del gran atleta marxador Víctor Campos. Ambdós eren els entrenadors qui van ser els pioners de les trobades: en Javier Jaques i jo mateix. Si la Carmen no ens hagués posat "deures atlètics comuns" és probable que no els haguéssim fet pels entorn de Torre Mossèn Homs.
També, un cop rebuda la presentació que s'ha fet de si mateix, ens complau la sinceritat que brota del seu escrit i ens agrada que ara ja formi part del nostre entorn. A més, fa poc que l'Óscar ha decidir córrer, tot i ser un magnífic esportista. Li farem seguiment i de ben segur que veurem aviat grans resultats com a corredor.

I ara parlant de l'entrenament, i donat que feia un temperatura del tot diferent a la setmana anterior i més aviat amb força fred per l´època, la ruta a seguir va ser per lloc un xic més assolellats i la fotografia proposa pel mateix Lluís, amb un fons magnífic d'un dia clar de la nostra Mola.

La remor i converses formaven part de l'entrenament i en algun punt conegut s'ha fet canvis de ritme que s'han seguit, això si de forma voluntària i cercant aquell puntet de millora que dona fer-ho, a més en pujades.

Avui en Josep, el mossenaire que va es va estrenar la setmana passada, Josep, ens feia adonar que d'una setmana a una altre veia molt genta diferent. Ens omple de joia veure que sempre hi ha qui creu amb aquesta manera de fer amistats, amb l'excusa del córrer i intentant fer-nos costat els uns als altres.


El nostre protagonista: l'Oscar Sánchez Campos. Segur que estava molt estranyat de la moguda mossenaire.



L'Antoni avui anava feliç, amb símptomes d'haver passat unes bones i ens explicava que en una cursa que havia realitzat a un poble anomenat "Malcocinado" havia quedat segon

En Mariano, també te símptomes de vacances; com l'Antoni van marxar sense barba i han tornat amb ella


En Martin i en Josep, que ens explicava que portava dos mesos i mig amb molèsties que feliçment aviat seran història


En Javi, sempre troba el moment i de fa molts anys per estar al nostre costat


El de la gorra no sabem a qui buscava, oi ?


Ens endinsem en terres sabadellenques i al bosc tan apreciat de Can Deu, on tantes vegades fem acte de presència


Aquesta recta, ideal pel canvi mossenaire i aquí els que s'ho han pres més plàcidament. Per darrera podeu observar als mossenaires que han fet el canvi i retornen a buscar a l'estimat company



Avui, més amics han vingut a provar la refrescada post-entrenament a la font, com el mateix Jordi Renom, i en Josep que ha aguantat bé l'entrenament


Tenir l'oportunitat de llegir aquest escrit tan sincer, ens fa creure que realment val la pena el projecte que cada dia fem amb més il·lusió, d'entrenament en grup.
Oscar, moltes gràcies i estem convençuts que tot t'anirà bé i si diumenge t'estrenes en una mitja, del cert que veuràs com t'agrada moltes coses del que envolten el món del córrer.

Gràcies per venir i esperem que repeteixis moltes vegades.




Ens dèia l'Oscar el següent, ;


El meu nom es Oscar Sánchez Campos, visc a Terrassa des de naixement, i sempre m'ha agradat fer esport.
Vaig començar fent Karate al Gimnàs Esforç quan tenia uns 12 anys fins als 16.
Mes tard vaig començar a fer futbol al Jabac de Terrassa.
Desprès vaig estar una temporada sense practicar res d'esport, per estudis, sortir de festa amb els amics, les novies ;), fins que em vaig apuntar al gimnàs als 22 anys i vaig començar a fer peses, i alguna que altre classe d'spinning
Encara que durant aquesta època tinc molt bons records, em penedeixo de no haver practicat cap tipus d'esport, en concret atletisme i més encara que els meus tiets, ( la Carmen Gómez i el Victor Campos) entrenaven a les pistes de can Jofresa.
Pero bueno amb aquesta edat, tampoc ets gaire conscient del que fas ni penses gaire en el futur i penses mes en passar-ho be amb els amics, a quina discoteca anirem el cap de setmana, a quina noia et lligaràs, a on anirem de vacances i a qui faré la guitza si guanya el meu equip de futbol.
A vegades també fèiem alguna activitat saludable amb els amics, com jugar al futbol, anar a la mola a passar el dia i inclús acampar tota la nit, anar en bicicleta i sobretot practicar skate board.
A mes des de els 16 anys a més dels estudis estudis, també treballava amb el meu pare per guanyar cales per pagar-me les meves sortides i capricis i també per estalviar.
Sempre he estat agraït al meus pares d'ensenyar-me que qui algo vol, algo li costa

Porto uns 10 anys anant al gimnàs casi diàriament, fent peses i cardio amb el·líptica, cinta i spinning.
He sortit amb la mountain bike els caps de setmana, amb un grup i en vacances jo sol sortia pels camins de la BTT de Girona concretament per Lloret, Tossa i Blanes.

I perquè començar a córrer ara?

Per que fa uns 2 mesos vaig deixar un vici que feia 15 anys vaig agafar i es el tabac.
Em vaig donar compte que fumava molt, un paquet diari, fins que un dia vaig dir, ja no fumo més i fins ara no fumo.
Millor deixar-ho ara que soc jove i per que jo vull que no deixar-ho quan sigui massa tard.

Vaig intentar trobar una motivació per deixar de fumar i va ser començar a córrer per veure quan de temps podia aguantar. Vaig començar amb un quart d'hora, desprès amb mitja hora i ara amb una hora. En aquests 2 mesos he anat pujant la velocitat i la intensitat de l'entrenament.

Cada cop em noto més fort, tinc més resistència i respiro millor.
Llavors he decidit apuntar-me a la mitja marató de Sabadell.
Ja se que es una mica boix començar tant aviat a fer una mitja, però em sento fort, i per mi no es tant important la marca o el temps que trigui a fer-la, si no acabar-la al meu ritme.
Aquesta es la meva motivació.

Vaig trobar per Internet, un grup de Terrassa anomenats mossenaires, nom que ve del lloc on parteixen per sortir a córrer que es Torre Mossèn Homs.
Em vaig posar en contacte amb el Pep Moliner i em va animar a anar el dissabte a les 08:00 del matí.

Avui dia 27/08/2011 ha sigut el meu primer dia amb els mossenaires.
No m'esperava una rebuda tant amable per part dels mossenaires.

La veritat es que ha sigut un dia fantàstic, he trobat a gent molt maca que m'han recolzat i m'han donat moltes forces, ànims i consells per afrontar la mitja marató.
Encara no conec els noms de tots però desitjo que sigui el començament d'una bonica amistat i que pugui conèixer a tots i des d'aquí un envio una forta abraçada.

Sou un grup molt amable i me n'alegro d'haver-vos conegut.
Si encara queda gent maca i amable es troben al grup dels mossenaires. ;)

Salutacions i disculpes per el totxo