El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dimecres, 14 de setembre del 2011

La familia mossenaire creix

Encara que des de fora semblem els de sempre, si repassem la fotografia i l'entrenament us adonareu que hi han amigues i amics diferents cada setmana i que tenim la sort de veure'ns acompanyats per persones, totes molt importants del projecte, que volen compartir aquest entrenament peculiar. Estem molt contents, cal dir-ho, perquè cada setmana feu un raconet i matineu i també dels que veniu per primera vegada. També dels que ens feu el seguiment i ens feu bona proaganda, que en sou: segur.

Avui teníem, per exemple l'Enric. Crec que anava del tot estranyat.
Destaquem en David Garcia, que fa molts dies que tenia ganes de fer-se mossenaire, i hores d'ara tenim el luxe de poder dir que ja ho és. Esperem que tornin sempre que els vagi bé.

Per sort s'han fet un munt de grups a Terrassa que surten per molts llocs i sempre que puc també m'agrada anar-hi, com els "Nenazas Runnig Club" "Pantaurells", que acostumen entrenar amb nodrides colles.

Avui es tractava d'anar per camins ben amples i fer alguns canvis per comprovar com us sentiu en realitat. Fer aquestes proves son interessants de cara tenir un clixé de que tal encetem la llarga temporada. Com deia algun amic, encara no sabia quin dia s'havia tancat la temporada donat que ja és oberta. Diguem que els mossenaires la fem circular: si hi ha dissabte, hi ha entrenament.

Els llocs per on hem passat son força bonics, i clar reflexe son les fotografies i a més passem per lloc prou importants per la salut: l'hospital de Terrassa, que tots alguna vegada visitem.

La tornada després de la hípica al costat de l'hotel de Can Bon Vilar, i a on fa força pujada, es veia la gent queixosa, però segur que hores d'ara s'ha convertit en fortalesa de cara el proper dissabte afrontar un nou entrenament ben acompanyat. Gràcies per venir !


increïble i majestuosa edificació de Torrebonica, amb els germans Salmerón i en Carles, que també a exercit de fotògraf

Avui estava exercint de Mossenaire: en Mirabet, retornant a cercar als que venen un xic més endarrerits i després d'haver fet un dels coneguts canvis de ritme







Després de sel segon canvi i un nou reagrupament

En Josep Jiménez, que va estar el mossenarie de la setmana passada (3/09/11)




Antoni Gallardo, està en linea atlètica ascendent i gaudeix un munt corrent



l'Antonio Blanco

I avui, després de les vacances, retorna en Miquel

Avui la nostra Mossenaira de la setmana. És un luxe tenir una gran atleta com ella que, avui ha estat l´única representant femenina.

En el tercer canvi, el que va fins a la rotonda de la hípica en primer lloc ha estat l'Antoni i segon el nostre nou mossenaire: en David

El tercer l'Antonio i quart en Jordi

I fem el darrer reagrupament, i ara ens espera una important pujada.

l'Eva i en Frankie

I la pujada passa factura i ens fa anar tranquils, per no cansar-nos

els retratiste ara era en Carles López i d'esquerra a dreta en Frankie, Eva, Jordi Viñera i ...


ara em veig , jajaja

de "tal palo tal astilla", d'un pare gran atleta un fill impressionant. Els Portero, una familia exemplar.

En Kim li espera una bona temporada; segur

en Miquel i el nostre mossenaire habitual, que ara em sap greu no recordo el nom: mmm !

En José Pérez , sempre rialler, encara que amb la pujada es veu més seriós



l'Ignasi Freixa i en Carles, que s'han conegut gràcies al les trobades i que son gran atletes

Jordi Viñeta, al meu costat, està ultimant la seva nova participació a la Matagalls-Montserrat, que ha fet en diset ocasions, acabant a més, alguna vegada en onze hores i escaig. Aquí sabem molts que vol dir això.

I en Frankie, en companyia de la mossenaire de la setmana, l'Eva.
EN Frankie és vei de Can Palet, i el vaig reconèixer per fet de que te dos cans blancs fantàstics i que no passen desapercebuts.

Josep i Joan


de dos en dos, s'assegura una bona conversa, que és clau a mossenhoms.be






I l'Enric, que avui s'estrenava i no sabem que tal li ha anat. Si torna, ho sabrem.

En Joaquin Izquierdo, una de les primeres persones que vaig conèixer quan vaig començar en aquest mundet atlètic


Zona d'estiraments



i l'hora del adeus

Anar a la font s'està convertint en un moment important.
Aquí tenim un bon home, en Miguel Hernández, que ens informen que te molt a veure en que la font estigui ben conservada. Sol venir sovint a arreglar tot el que pot i la cuida com si fos seva i li agraïm el fet de que hi hagin persones com ell que desinterassadament ens manté aquests racons tan ben conservats.





L'Eva és la parella d'una de les persones molt estimades per molts de nosaltres, en Javier López, que ens ha fet la promesa de que algun dia el farem mossenaire de la setmana i que tantes aportacions ha fet al nostre fòrum amb el seu racó

L'Eva és una feliç mare, que la coneixem perquè a més ja fa temps que quan pot, ve a entrenar amb nosaltres i avui hem tingut el luxe de que ens expliqués detalls atlètics de la seva vida, i li ho agraim tots els mossenaires.
El diumenge era l'aniverari del seu fill Marc, que ja te nou anys i que segur que està encantat de tenir uns pares tan macos i joves. Enhorabona !!!!!





Diu l'Eva:


Doncs t'explico una mica tot. Vaig començar a córrer fa 4 anys va fer aquest juny. La Laura Cobos, amiga íntima meva de la meva infància em va convèrcer per córrer. Jo tenia el meu nen "Marc" que encara no havia fet els 5 anys i estava amb un moment delicat. Finalment em vaig animar i apuntar a la Unió atlètica de Terrassa.

Allà a les pistes vaig conèixer a Javi López i ara som parella, ja fa més de 3 anys. És una sort haver-nos trobat per aquest camí, i que ens agradi a tots dos. El Marc no fa atletisme, fa bàsquet, però sempre fa les curses populars, i ens acompanya a nosaltres a on anem.
Hi han varies curses que m'agraden especialment: la Sant Silvestre de Gelida de 3 Km i de la que guardo amb especial record per el tracte de l'0rganització i en especial a Josep Gavilan l'organitzador i gran corredor i la cursa de la festa major de Terrassa per còrrer a la meva ciutat : són les meves preferides, i en general totes les que son populars m'agradan perque no tinc la tensió de pista. Per col-laborar amb el club, participo a les jornades de lliga, i encara que la pista no és lo meu, ho faig lo millor que puc, ja que no entreno per fer les proves, nomès 2 setmanes abans. He participat fent 1.500, 800 i 400 m.

Dir-te que entreno amb un grup divers: Laura, Monchi, Frankie, Carlos Juncà, Vicente Barato, Joaquín Ortega, Marcel, Josep Folch, Ahlem, Jose Manuel Portero, Jordi Portero, Miguel Rubio i algú més. Ara estic preparant la Behovia que serà la primera vegada que vagi, a veure que tal. El Javi també vindrà i ens anem amb Marcel i Joaquín que són les persones que ens ho van proposar. M'agrada entrenar acompanyada però també m'agrada molt competir, encara que em poso molt nerviosa sempre. Crec que m'agrada més competir però les carreres que m'agraden i no sempre. A vegades faig curses perque el Javi s'apunta i aprofito per fer-les com entrenament o per aprofitar que anem.
He fet 3 mitges, 2 en Montornès i 1 en Terrassa aquest any.
Les curses de 5 Km són les que m'agraden més i la que em va sortir millor va ser a Poble Nou l'any passat amb una marca de 21:35, aquest any he fet més de 22 minutets.
M'agrada entrenar encara que soc molt mala patidora i em costa patir. M'agrada còrrer a la muntanya però sempre que vagi acompanyada, sempre és fa menys dur. Les pujades no m'agraden molt, ja que em donen dolor a l'esquena i em costen bastant, però es fa lo que es pot. La veritat, ara que puc fer sortides els caps de setmana, m'agrada molt anar els dissabtes amb els mossenaries, ja que agafes un ritme, i sempre pots tirar més si vols o si no et sents bé o falten forçes pots anar més a poc a poc, ja que ens esperem tots. D'altre banda, coneixes a noves persones que t'explicen coses noves i sempre et pots enriquir de tot lo que escoltes i t'envolta. També Pep amb els teus comentaris de les pròximes curses i les informacions que ens dones que a vegades podem no assabentar-nos m'agraden escoltar-los. Jo animaria a tothom i sobretot a qui no ho hagi provat, a vindre amb nosaltres els mossanaires per passar una molt bona estona els dissabtes a les 8 h del matí. Ho recomano, sereu benvinguts!! Una abraçada ben forta. Eva Cantero.

dimarts, 6 de setembre del 2011

Encentem temporada de córrer

Temporada encetada ! i promet.

Tants amics fent-se costat i en constant millora, és un bon senyal.

El circuït, per qui no ho sàpiga, és un d'aquells que al començament del projecte, allà pels noranta, era l'únic. I ho fèiem per si algú venia més tard tingués l'oportunitat de venir a buscar-nos.

Hem fet la fotografia a darrera de l'àrea de lleure de Sant Julià, al quilòmetre 3,7 , donat que amics que han vingut estaven encara recuperant-se de l'aventura de la setmana anterior al Montblanc.

Com a mossenaire nova, la Serafina Blanco, germana del l'Antonio i que com a corredora veterana és molt coneguda i que ens ha regalat la seva companyia per primera vegada. La Laura, la seva filla, ja fa temps que va venint i també hem tingut de nou la companyia d'en Fernando, ja recuperat de l'accident de moto.

Fins dissabte, que tornarem a fer allò que més agrada: entrenar plegats.

Mentre en Rafa i en Paco pugen per la carretera de Castellar, de vegades ens retraten com a part de l'entrenament. També us recordem que si algú li ve degust venir, si està al voltant de les 07:43 al Monument de la Dona Treballadora, farà uns 2,5 quilòmetres extres


Just al monument, que està per damunt del pont que està sobre les vies del tren: en Carles Salmerón

i a més es retroben amb l'Albert Argelaguet i en Agustin Martínez, que solen venir tot corrent

El fotògraf fotografiat: en Paco Utrera, càmera a la ma

el de la gorra un tal Pep

I el trio anterior, patrocinats per "Mercadona"

Els Sabadellencs arriben més aviat que ningú




en Josep hores d'ara no sabia que seria el nostre principal protagonista de la setmana: el Mossenaire !!


En Fernando enmig, amb en Josep i en Martí

Fran i Pep

Miquel i Xavi de Sabadell

Antonio, Jose Antonio i Josep

En Mariano ! , va sol !!!!

En Nil encapçala el grup, seguit per l'Adrià i en Manolo


I les nostres Mossenaires fèmines: l'Eva, Laura i l'Anna



La Serafina avui s'estrenava, al costat de l'Emilio i seguida per la Rosa i Antonio

Xavi Miquel, una setmana després de fer la volta al Montblanc al costat de l'Agistin


Nous reagrupaments, per anar plegats, moments abans de travessar la carretera de Matadepera, un xic perillosa.

L'Antonio en una bonica fotografia de l'entorn de Sant Julià d'Altura

Mentre preparem la fotografia de grup

eiiiiii !!!

































Ens fa especial il·lusió aquesta parella; dos germans units per l'estimació al mateix esport, a la natura i al córrer envoltats d'amics: tant la Serafina com l'Antonio se'ls nota que son persones dotades d'una gran fortalesa i ho han anat demostrant al llarg de la vida. El mateix Antonio, poder fer una mica d'esport l'ajuda a viure i pujar la Mola cada setmana li dona aquell punt de qualitat de vida especial, que molts coneixem.
Ens ha agradat molt avui comptar amb ells dos a l'entrenament.


Quan vam començar a creure que era important anar-nos coneixent, no sabíem les sorpreses que ens donaríeu i sempre ens sentim complaguts de llegir paraules com les que en Josep Jiménez ens dedica i a més anem sabent que som com una gran família, que recolzats pel companyerisme, els objectius es fan més fàcils d'assolir.
Desitgem que continuïs progressant i nosaltres estar prop per animar-te.







Deia en Josep:


Hola a tots

El meu nom és Josep Jiménez, tinc 41 anys i des de molt petit sempre m'ha agradat l'esport. La veritat és que mai m'he definit per cap i he provat de tot, això si tant en la vida professional com personal sempre ha estat marcat per un objectiu.

Us explicaré una mica la meva vida amb l'esport. Vaig jugar a bàsquet durant uns anys, després em va donar per sortir amb bicicleta de carretera , mes tard em va donar pel gimnàs i la natació , Quan em vaig cansar del gimnàs i spinnig vaig començar a sortir amb bicicleta tot terreny , amb el company que sortia amb bici ( Jose Antonio ) sempre m'estava dient de sortir a córrer i sincerament no m'agradava o no em veia corrent, des de fa un any i mig vaig començar a córrer i em vaig marca un objectiu que veia molt llunyà, era fer una cursa de 10 km.. I la veritat que em va començar a agradar el de córrer i ja he fet algunes. I ara m'he tornat a marcar altre objectiu, que abans de final d'any o principi i amb l'ajuda de companys i del grup dels mossenaires ho aconseguiré, és de fer el meu primera mitja marató. No em vaig a seguir enrotllant per que em podria estendre molt més però m'agradaria dir com vaig conèixer a GRUP DELS MOSSENAIRES.

Al conèixer els camins que anaven des de Terrassa a Castellar i Sabadell, vaig pensar que era un bon lloc per a anar a entrenar, quan duia uns 3 Dissabtes passant per allà, sempre em trobava amb un grup molt gran de gent corrent, l'hi vaig comentar a un amic i em va dir que era un grup que sortia tots els dissabtes a les 8 del matí. A la pròxima setmana em vaig presentar sense conèixer a ningú i amb la sorpresa, que abans de sortir a córrer ja estava parlant hi havia saludat a gairebé tots com si els conegués de tota la vida i això em va animar molt, quan va arribar en Pep Moliner m'ho van presentar i vam sortir a córrer, vam estar una bona estona parlat i em vaig adonar que era realment un grup de gent molt sana. Des de llavors duc ja uns 9 mesos que no he faltat gairebé mai i quan he pogut he dut a gent perquè ens coneguin i he parlat molt bé; a per cert i en gairebé totes les curses que he fet he dut la samarreta dels MOSSENAIRES

Amb això solament vull agrair-li a en Pep i a tots els companys Mossenaires a seguir mantenint el grup i donar les gràcies per tot.