Adrià - el Mossenaire més jove de la història

Adrià, l'excepció que confirma la regla. Tot i la seva joventut, és un esportista increïble. Avui ha estat el nostre protagonista destacat, i ens el fem tots nostre.

Per nosaltres els que som mares i pares, veure com els joves fan esport i sobretot corren: ens omple de joia. Gràcies això es formen en la seva pròpia personalitat, i quan a més no els fa res venir amb tanta gent de totes les edats, més grans que ell, però amb un l'esperit jove, ens fa immensament feliços i ens serveix como al·licient, poder compartir aquesta estona amb ell.


Ha estat una jornada important, prèvia a la cita de molts Mossenaires que tenien la mitja marató de Terrassa a l'endemà.
Tot i així, s'ha proposat baixar fins l'ermita, que és un dels recorreguts més plàcids i fer la fotografia a l'àrea de lleure.
Teníem la incertesa de qui seriem, i al veure que va baixar l'assistència, el recorregut va ser de més de corriols al començament i com sempre molt agradable i simpàtic.
En Rafa Atienza, ens ha tornat a regalar les seves fotografies que pengem totes, per què tots tingueu l'obra que entre tots anem construint. Per sort, sembla que les molèsties físiques que arrossegava aviat seran història.
Volem destacar que sabíem que l'Adrià sortia a fer la mitja marató i la va fer, encara que com que no sabia que no es podia apuntar a darrera hora, la va fer igualment en poc més de dues hores.
Ha estat divertit, pel joc que s'ha fet amb en Pau i els esprints que s'han marcat als darrers moments. Simpatiquíssims !!





Com veieu, les rialles son abundants i encara que no érem la quantitat de Mossenaires d'alguna setmana, si que una bona colla hem fet un molt bon entrenament.












A l'esquerra bé Irene, la nova mossenaire, que avui venia per segona vegada, amb el grup encapçalat per en Miguel i Xavi de Sabadell









Emilio, en Rafel Atienza, que ens ha regalat moltes d'aquestes fotografies, en Jose Expósito, acompanyat del Casi, que va a marató per setmana

En Pau va fer una juguesca a l'Adrià de veure qui guanyava un bon esprint


Anaven ben igualats




Fins que en Pau, s'ha rendit a l'evidència. La jove promesa i mossenaire de la setmana i el més jove que ha vingut mai, a més de moltes vegades, ha fet miques al bo d'en Pau.

Llavors que no diguin que el Pau sap perdre



Però han quedat bons amics, com no podia ser d'una altre manera, coneixent-los a tots dos.


La nostra campiona ha vingut més tard a rodar poca estona, però s'ha quedat per veure'ns


I la sorpresa de veure al disfressat d'en Toti Miquel, que per molèsties a l'esquena s'ha passat a les dues rodes.








L'Adrià no ens deixa de sorprendre. Des de que ha vingut ara ja fa una colla de setmanes, junt amb el seu pare, ve a fer els 10 qms del circuit, sense donar cap símptoma de cansament.
De vegades pregunta quan portem, quan queda i ens pregunta coses sobre les curses, com ara de distàncies considerables. No és gens estrany, donat que a l'endemà sabia que s'estrenava en una mitja marató, i no és un altre que la de Terrassa.
Quan li vaig preguntar, el que em va dir és que l'havia fet en poc més de dues hores i encara li van quedar ganes de fer unes quantes corredisses més.
No em va quedar clar, però sembla que la va fer sense pitral, però la va fer.
Sembla que li agrada molt córrer i sabem del cert que donarà molt que parlar si continua amb aquesta mentalitat esportiva.
En nom de tots els Mossenaires, ens encanta tenir-te i ets un exemple per molts joves que no tenen dins els seus hàbits aquesta mentalitat esportiva, admirable avui dia en un noi de la teva edat, que encara no tens quinze anys.

Molta sort Adrià.

Èxit novament de la trobada Mossenaire

Miguel Piqueras, el millor maratonià Egarenc durant sis anys, ostentant un record local que per l'època i tenint en compte amateurisme en

que es va aconseguir. Pensar que un home, que treballant i entrenant un dia va a Barcelona i amb només l'ajut de la seva forta voluntat i gran carisma aconsegueix fer 2h29 a la dècada dels vuitanta i que en aquells moments era, pels Egarencs, una marca galàctica i la va establir en Miguel Piqueras .



Miguel Piqueras, Antonio Zarco, Antonio Ruiz

I seguint amb els mites; quan a més un dia fa una gran amistat amb el també amic meu, l'Antonio Zarzo, que durant molts anys era per molts de nosaltres un símbol i un altre mite. Una persona que va començar tard a córrer, però que va aconseguir fer amb l'interval de dues setmanes dues marques de 2h31' en Marató. Què a més, va establir en aquell moment una marca en una prova de 100 qms. de 8h38' i que cada setmana millorava les seves marques fins arribar a fer una mitja marató amb 1h11', ja amb més de quaranta anys. Aquest mite, és l'Antonio Zarco i que quan va conèixer a en Miguel Piqueras, havien entrenat junts amb resultats d'aquest nivell. A més han estat, sobretot en Zarco, autèntics pioners en els entrenaments Mossenaires, quan vam començar a introduir circuïts amb canvis de ritme.

I també, l'Antonio Ruiz; el tercer dels amics. També com a veterà ha actuació destacada les seves participacions en proves de diferents distàncies, amb resultats segurament més modestos, però igual d'importants. Ha fet caminades com la Matagalls, maratons i mitges i ara tots tres son amics inseparables que combinen les caminades amb la bicicleta i avui s'ho han fet venir bé per venir-nos a saludar i esperem que puguin tornar a córrer, al nostre costat.

Gràcies per venir als tres.





Hi ha un punt on ja estem acostumats a esperar-nos, i la gent ho sap.

Respecte l'entrenament, ha estat de nou una trobada de gran participació. Passar de la cinquantena d'amics Mossenaires, per ser un entrenament, val a dir que és una meravella.



L’Albert Pérez, ens ha portat una nova Mossenaire, que és la nòia que ens alegrem ens hagi vingut per anar creiexent la família d’amics d’entrenar en grup.





Encara que fotografia està borrosa, veiem el sempre animador de colles, en Manuel Díaz que volia sortir junt amb l’Adrià, que segur que ostenta el record de ser el mossenaire més jove i que més vegades ens acompanya.

Es proposava baixar fins a Sant Vicenç de Verders, amb alguna aturada típica per recompondre el grup i anar tots plegats. Alguna fotografia de record i una Mossenaire nova.



En Lluís Garcia en primer terme, està recuperant-se d’un tema de salut i segueix ben de prop en Pau Sust, home que amant de tot tipus de trobades on predomini la gresca i el bon humor i sobretot i al acabar hi ha esmorzar, al que anomena sessió tècnica



En Lluís, la Tensi i en Pau, han fet una mica menys del circuït, donat que estant en recuperació. Per això la fotografia s'ha fet a un racó de Sant Julià banyats pels primer rajos de sol.

Com a nota negativa, en Massaguer ha patit una caiguda i el nas li ha sagnat amb abundància, però ja a la tarda ens comentava que no havia estat res; "xapa i pintura". Desitgem que es recuperi de l'ensurt.











Una vegada realitzada la volta al costat de l'ermita de Sant Vicenç al punt quilomètric central, i baixant per camins on predomina la baixada, ara tocava enfilar un corriol per anar a l'àrea de lleure i una vegada retratats i amb aquella remor continua de la bona conversa, dirigir-nos a la Masia de Torre Mossèn Homs.





Ja a mig camí, just al quilòmetre cinc, i sense aturar-nos massa, començarem el retorn per un corriol força atractiu.

i com és tradició la fotografia de grup, per deixar testimoni de l’èxit que està tenint darrerament les trobades de tots els dissabtes.

L'Antoni Gallardo va gravar el circuït per si li voleu fer una bona ullada, molt recomenable i atractiu



http://www.endomondo.com/workouts/j6cvDAQ_LX8








Fa un parell d'anys, un Tarragoní que resideix a Terrassa i que ens havia trobat per la xarxa i en concret pels fòrum de corredors.cat, vam veure a un jugador d'escacs que ens explicava el seu caràcter absolutament apassionat en fer curses de tot tipus, fent algun cap de setmana i en dos dies quatre competicions. No és gens estrany que un dissabte faci una cursa i l'endemà una altre de distàncies considerables. S'atreveix en córrer una milla o realitzar una excel·lent resultat amb marxes del tipus Matagalls i ara ens explica una mica el seu punt de vista atlètic, per què el podeu conèixer una mica més.


En Josep Garcia m'ha sorprès per que ens ha enviat absolutament tot; i nosaltres ens ha encantat i hem fet una web per què hi quedi reflectit.

Dèia en Josep:


Hola, bon dia, t'adjunto un excel amb el meu historial de curses, ja faràs 5 centims del que trobis més interessant

Com et comentava dissabte la meva incursió a l'atletisme popular va començar quan a l'estiu del 2008 vaig veure que a Circutor organitzaven una travessa fins a Montserrat, cosa que havia fet 10 anys abans quan treballava a Sony.

Em vaig proposar fer algun entrenillo per posar-me en forma, i consultant al google " la mola " vaig trobar informació sobre la marató de muntanya de Sant Llorenç Savall.
Tot això em va engrescar i vaig decidir fer sortidetes a l'estiu per la zona de l'Urgell on estava de vacances, caminades principalment d' uns 20 Km, 3 o 4 en 15 dies, i tot plegat en tornar de vacances els companys de feina em van engrescar a fer la cursa de festa major de Matadepera.

L'entrenament per aquesta cursa - 3 dies a la cinta, que quan la posava a una velocitat de 9 no podia mantenir el ritme més de 10 minuts. Total dissabte vaig fer la cursa, vaig arribar tard a la sortida per que m'estava cosint el dorsal, portava el xip a la mà, al final vaig acabar amb els mugrons encetats, i content per acabar la cursa, patint això si, en poc més de 1 hora


L'experiència em va engrescar a continuar, vaig anar més sovint al gimnàs per millorar les meves tirades i ritmes a la cinta i inconscient de mi, 2 mesos més tard ja estava fent la mitja de Castellbisbal, sense fer cap sortida d'entreno pel carrer.

Poc més tard a finals de novembre vaig fer una altra mitja, la de Tarragona, la meva ciutat acabant-la sense caminar, tota una experiència. I fins aqui els meus inicis.

Cap a l'octubre de 2008 vaig conèixer la web de Corredors.Cat a través d'un company de feina i mitjançant el seu foro les sortides matinals de dissabte a Mossèn Homs

La veritat que estic encantat de conèixer molta gent sana i gaudir d'aquest esport.


Josep

http://www.mossenhoms.be/josepgarcia


 
http://mossenhoms.netfreehost.com/viewtopic.php?p=11540&mforum=mossenhoms#11540

El primer entrenament de l'Any a Torre Mossèn Homs

Una fotografia que cerquem tradicionalment és la de l’Ajuntament de Matadepera. Llueix un rètol il·luminat que amb els bons desitjos de unes bones festes, que aquests dies son nombroses: des de la nit de Nadal fins el dia de Reis n’hi ha un munt.

Com es pot veure i tenint en compte que era el primer dia de l’any, ha estat un dia amb poca concurrència i hem fet un circuit similar al de la seetmana passada, però en comptes d’endinsar-nos per camps que possiblement estarien enfangats, em discorregut paral·lels a la riera de les Arenes fins el Polígon Industrial de Can Mir, i per la vorera fins a la rotonda de la Carretera de Castellar en poc més de deu quilòmetres.
La peculiaritat és que la segona part és de baixada i fa que esdevé fàcil.


Quan passem per Matadepera encara resta el rètol de la Marató de TV3 que enguany anava dedicada a les malalties medulars. Fins el dia trenta-ú de gener encara es poden fer aportacions per ajudar a subvencionar la seva investigació.


L’Ator, el bíguel mossenaire arriba dels primers a les cantonades. Avui en Carles, que surt d’una lesió al peu, ja sembla que està molt millor, del que ens alegrem


Els germans Expòsito, són habitual a les trobades i avui era un dia que es necessitava tenir-ne ganes, per ser un dia festiu. Com que treballen al seu negoci que obren tots els dissabtes, el Califòrnia Esports, no tenien tanta pressa per marxar per què no tenien d’obrir.


Estem fent un dels circuits que sovintegem al mig de la setmana quan entrenem els Egara-Mossenaires, en direcció Nord


En Pau,descobria per primera vegada la font de Can Roure i s’ha alegrat que aquest circuït l’hem homologat com a “Circuït Mossenaire”


Hem agafat un punt diferent per la fotografia, just a la zona d’aparcament de Can Roure. També venia la Isabel, que a més ens va dir que també havia corregut algun cros aquesta temporada


Hi havia moments que inclús s’ha caminat, just al quilòmetre cinquè del recorregut


Aquesta Masia de Cant Torrella ha estat recentment rehabilitada com a Restaurant; i de debò que fa molt bona pinta. Els entorns els han deixat molt ben cuidats, també.


En José Expòsito, ben envoltat de bones vistes a les nostra estimada Mola


Molts dissabtes, quan estem fent algun estirament, xerrada o el que sigui, el grupet que entrena en Lluís Maqueda s’atura per saludar-nos i parlar una mica amb nosaltres. Avui ens ha omplert de joia que al ser el primer dia de l’any, els components i deixebles de’n Lluís Maqueda han tingut aquesta deferència.


David Guarch, Lluís Maqueda, Carles Gonzàlez, Dani Guerra.
Penso que tots ells són com una pinya i podria dir que porten plegats un munt d’anys. N’hi ha molts més, que formen part d’aquest nucli d’amista, però tenint en compte que era dia ú i força d’hora, te molt de mèrit.
Estem molt contents de comptar amb la vostra amistat i fins sempre.