Un DINOSAURE entre els Mossenaires

El Dinosaure d'en Roc Alabern ens obre les portes a Terrassa per la carretera de Sabadell. És un monument curiós i únic, almenys d'aquestes característiques: fet de ferralla i en concret de ferro i xapa de cotxes. Segur que quan els vehicles no siguin com els d'ara per molts serà com l'època dels Dinosaures,

El recorregut ha estat novedós, donat que arribats a l'estació de Rodalies de Torrebonica, ens hem dirigit cap a Torre sana i just al qm. 4,2 ens hem retratat per la posteritat.

Agraeixo a tots que heu fet costat a la iniciativa i la tornarem a repetir, donat que he sentit molt bons comentaris de la iniciativa.

A la tornada, i just a l'encreuament on abans havíem passat, hem convidat a qui volgués fer un xic menys a tornar just pel mateix camí i a qui li vingués degust, anar a perimetrar el camp de golf per completar aproximament els 10 qms.

Hem destacat que l'Alex de nou feia marca personal i ens regalava crònica i ho exposava al nostre fòrum i hem tingut de nou noves amigues i amics que s'estrenaven com a mossenaires, com son la muller de l'Alberto Serrano i una amiga de la parella.

Agraïts i us tornem a esperar el proper dissabte, en una setmana important donat que tindrem una nova edició de la prestigiosa Mitja Marató Ciutat de Terrassa que tindrà lloc a l'endemà del no més prestigiós: l'Entrenament en Grup a Torre Mossèn Homs.

 

Moment en el que tots ens construïm el nostre record, únic moment !


Ara un estudi fotogràfic












Fet l'experiment en Dani, Vicenç i Juli en primer terme


Lluís, Eva, Joaquín, Joan







A en Robert, avui els Sabadellencs han tingut representació amb ell i un amic


En Manuel Expósito, Diego Garcia i Emilio Expósito






El grup anat a buscar el camí del golf



Innegable que el lloc s'ho val. Bonic i encisador



Ara us posem una mica d'explicació que hem trobat del lloc on hem anat per primera vegada;

segons informació obtinguda a:

http://www.xtec.cat/



Roc Alabern, artista Terrassenc 1945-2003



Roc Alabern té un lloc dins de la nostra història de l’art i és segurament l’artista més complert que ha donat Terrassa dins dels moviments de l’art contemporani.

Els orígens pictòrics van ser a la seva Terrassa nadiua als finals dels anys cinquanta, quan recorria els paisatges de l’entorn amb el pintor Floreal Soriguera.

En Roc era un artista inquiet i als anys 80 va viatjar a Nova York , on hi va fer una curta estada. Més endavant als anys 90 va viatjar als Estats Units d’Amèrica a Denver, Colorado, on juntament amb 7 artistes catalans varem fer una exposició en motiu d’un intercanvi cultural. Més tard va anar, en diferents ocasions, a treballar i a passar un temps a New Mèxico. Va exposar en dues galeries a Santa Fe i a Taos.

En els últims deu anys de la seva vida va anar a viure al Baix Empordà, a Fonteta. En Roc se sentia atret per la naturalesa. A la Bisbal d’Empordà va muntar el seu estudi de portes obertes, que li va permetre tenir contacte amb persones de diferents nacionalitats.



L’obra d’en Roc Alabern és al llarg de la seva trajectòria un viatge d’anades als orígens de la modernitat i la contemporaneïtat. Tota la seva obra és un assaig de descodificació de l’art modern i la seva problemàtica i també un debat entre la naturalesa i l’abstracció. L’artista va dedicar tota la seva vida a l’art com a estratègia de lluita intel•lectual i de vivència per descobrir l’essència de l’art i els seus mecanismes creant el seu propi model pictòric.

"L’art a nivell personal representa la possibilitat de llibertat” Roc Alabern, 1983




Dinosaure. Roc Alabern (1986)

Matinar per córrer

Matinar un dissabte per entrenar pels entorns de Torre Mossèn Homs, sempre te una compensació i aquesta és el plaer de fer-ho al costat de molt bona gent, com de nou ha tornat a ésser.

La cultura atlètica d'esperar als encreuaments, es va imposant i ens fa que les colles cada cop son més nombroses a molts grups que es van formant arreu. L'únic, és saber que s'és capaç de córrer i fer-ho una hora, que ens porta a acumular deu quilòmetres.

Avui, tot i anar per llocs prou coneguts per tots nosaltres, hem fet un circuit a l'inrevés de sempre i te el seu atractiu. Uns quants canvis juganers, reagrupaments i la fotografia a un lloc que sempre ens satisfà, com és al costat de la Font de l'Argelaguet.

Gràcies per fer-nos costat, i us hi esperem tot l'any.


 

Fotografiats tota la colla a la font de l'Argelaguet. Una fotografia similar a unes altres, però sempre amb gent diferent


Curiosa fotografia on tots estem mirant en sentits diferents, i és que mentre ens reagrupem no parem.


A aquesta recta prou coneguda dels boscos de Can Deu, s'ha fet un progressiu


Amb el mossenaire nou, de verd i en David i en Toni, passem per l'ampli pàrquing dels boscos, on veiem els tubs


Al capdavant el segon mossenaire nou, i és que avui hem tingut quatre persones que no havien vingut fins avui a entrenar plegats.


Toni a l'esquerra, Ferran i Pedro . En Pedro te posat al cap fer una cursa de 100 quilòmetres.


l'Anna Cos, seguida de prop per en Pau i en Casi

I els mossenaires nous, les noies de l'esquerra, junt amb en Barto i l'Anna . Ens han promès tornar


La Marta, que venia aconsellada per en Barto, encara no te per costum córrer, però avui era el seu primer dia i com veieu ho indica 


 Els que fa temps que correm, fa molts anys i que ens coneixem tots, sabem els uns dels altres. Qui no coneix a la Carme Ballesteros. Per nosaltres ha marcat la historia de l'atletisme local, Sovintejant tota mena de guardons i de fa molts anys allà on va, els títols son de gran prestigi, com campionats Catalans en totes les distàncies atlètiques i modalitats: maratons, mitges i deu mils son les proves en les que més l'he vist, però als campionats locals fa molts temps que és de les primeres. Fa anys que quan no te entrenaments especialitzats, ve a córrer de Mossenaira i ens recordava que va ésser de les primeres. Segur que te anècdotes per omplir un llibre i li demanavem que ella mateixa ens donés alguna referència seva i li ho agraim i estem contents de veure com pensa en nosaltres i ve com ara aquest dissabte. Enhorabona, Carme i molt agraits.




 

ens deia la Carme;


Em dic Carme Ballesteros, avui ha estat un dia molt agradable per mi,ja que soc una de les primeres mossenaires i feia molts dies que no anava a entrenar amb ells per motius d'horaris. Avui he anat a mossèn Homs i m'ho he passat d'allò més bé. No soc de gaires paraules així que intentaré explicar breument el meu currículum.Vaig començar a córrer fa 17 anys per equivocació i he arribat a fer coses i marques que mai m'hagués imaginat que les feria, com baixar de les 3h en marató en tres ocasions,1h 21' en mitja i 36'50" en 10k.Jo escoltava que la gent s'obsessionava molt amb el mur de les 3h, ho intentaven i no havia manera i a dia d'avui encara no ho han assolit. Jo haig de dir que he tingut bons companys al costat com el Quico Querol, el Zico, el Vicente Muñoz, el Pep Moliner, entre d'altres que m'han aconsellat i m'han sapigut portar molt bé sense arribar al punt de que el repte de les 3h fos una obsessió i això és una de les coses més importants . . . Anar fent sense esbombar-ho gaire, i al final . . ."Patapam", ho fas; jo crec que s'ha de ser prudent i no posar-te una pressió afegida que no et cal ja que corres més tranquil i és quan surten els resultats dels entrenaments i la constància. Ara segueixo corrent però he baixat una mica el llistó, ja sabeu, l'edat no perdona.
Només us haig de dir a tots els i les mossenaires que no fa gaire que correu, que continueu fent-ho, cadascú al seu nivell i mai deixeu de ser fidels a aquest art que s'anomena "córrer".