Entrenant en Grup a Torre Mossèn Homs

Com cada dissabte tenim reportatge, en aquesta ocasió en Pep no va poder venir, i no per això el projecte d’entrenament en grup que és de tots, no para.Donem les gràcies a en Rafael Atienza per les fotografies i esperem que hagueu gaudit d’un bon entrenament i força amistat. Fins dissabte !

A Sant Vicenç de Verders, tota la bona colla de MOSSENAIRES




















fins dissabte
I recordeu, si vols ser “Mossenaire de la Setmana” , només cal que ho diguis.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

Mal dia per córrer

Quan vam llegir que la canonada de gas que ha fet estralls en llocs tan coneguts i bonics, i a més ens diuen que no tindrà connexió a enlloc sentim ràbia. Un tub immens i que ha trinxat arbres, llocs idíl·lics i ara no saben ni per què l’utilitzaran. Si algun dissabte el podríem qualificar de “Mal dia per córrer”, seria aquest. Només passar per la Residència d’avis de Torre Mossèn Homs, en Vicenç Cabanes sent una forta molèstia a la cama i decideix no continuar.
A poc de passar pel torrent de la Betzuca, un munt de motos de motocròs, passen pel nostre costat i ens empolsinen i contaminen d’allò més: decidim aturar-nos a fer la fotografia de grup, per deixar passar el núvol de pols, per no anar respirant tot això.
Jo, sento un fort dolor al bessó que m’acompanyarà tot l’entrenament.
Quan arribem al bosc de Can Deu, l’Ignacio Bravo trepitja malament i es fa una
torçada de campionat i te que tornar caminant fins un lloc on llavors la seva parella, que avui s’estrenava a córrer amb nosaltres, te que anar am el cotxe. Quan arribem a la zona de lleure de Sant Julià, veiem que les fonts no tenen aigua i quan volem fer la que pensàvem que seria la foto de grup, aquest està minvat, donat que ja no hi érem tots.
El mossenaire de la setmana passada, en Ferran, porta a un amic, l’Àlex, se s’estrenarà avui i aquesta serà la part positiva, així com el plaer d’haver-nos pogut veure.
Desitgem a tots els lesionats una recuperació ràpida i esperem tenir dies millors.





Comencem amb el sentiment de frustració i bocabadats per com està quedant tot

La muller de l’Alberto i la seva amiga i mare de dos bessons, nen i nena. L’Alberto i en Carlos Serrano

A més costava veure quin camí teníem que agafar.

I ara ens trobem a l’Ignacio, esperant que el vinguin a buscar amb un somriure més de circumstància que de content.

Què se’t curi aviat i tornis a venir tan bon punt vegis que pots fer-ho.

 

 

 

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís