Brollem atletes

La família mossenaire cada setmana te triomfadors Aquesta setmana la dediquem a uns quants d’ells, que van fer la prova mítica per a tot corredor: la Marató. A una setmana de la més propera que tenim els Egarencs, la de B©N, teníem molts debutants a més de mossenaires que festegen aquestes proves de tanta duresa. És més, en Gaby ens ha honorat amb donar-se a conèixer a tots vosaltres i s’ha constituït com a mossenarie de la setmana. El recorregut ha estat el que ens durà fins a Castellarnau, on tenim una àrea de lleure un brolla una font ja arranjada, i que sovintegerem a l’estiu, quan tinguem sed i que està just a la meitat de l’entrenament, que sempre mirem que estigui a l’entorn dels deu quilòmetres. De vegades sentim la remor de les converses i son el que predomina als nostres entrenaments i sempre tenim a nous amics i amigues que ens engrandeixen el projecte d’entrenament en grup, venint al nostre costat. Molts repeteixen i a tots us agraïm que els dissabtes a les 08:00 ens tingueu al vostre pensament, ja sigui corrent, ja sigui seguint-nos. Per exemple en Toni Del Moral ens va trobar per internet, ens segueix fa temps i a més venir un parell de setmanes seguides, porta al seu millor amic, a més també s’ha convertit amb Egaramossenaire i ve entre setmana i el felicitem per que diumenge va fer marca personal amb 10 qm. la Llagosta amb una millor marca de 37’50″

En Gaby avui ha esta acompanyat tota l’estona pel Manolo, donat que encara està “convalescent de la gesta de la marató” hem buscat un punt en el qual li podés sortir un xic més curt i sembla que els ha anat prou bé.

En Carles Salmerón s’ha apropat a veure aquesta rudimentària construcció, mentre corríem pel torrent de la Betzuca on una nota demanava que no la desfessin. Ens ha intrigat a molts.

Travessem la riera amb un nou mossenaire al capdavant, en Manel

L’Antonio Rubio i en Joan Molia al seu pas pel l’estació de tren de Torrebonica, en concret pel pont que hi ha al damunt

Isabel Olivan, que fa un parell de setmanes que ens fa costat, dins de l’entrenament que tenia ser més llarg, repetidora

En Fran, que després de molts dies lesionat, ja porta tres dissabtes seguits venint com a mossenaire dels més antics de la colla







Tota la colla a una de les rectes on es sol fer un canvi per provar el nostre cor, el nostre cap i les nostres cames, per saber si tot està en ordre


Moment cabdal el de la fotografia de grup en aquest entorn que tant apreciem

I ara a la font que ja raja, després de veure l’Alberto Lao i a punt de fer-ho la Teresa Farriol

Moments de relax, on encararem la pujada cap al camp base

Foto que trobo simpàtica on a l’esquerra tenim als Sabadellencs, tenim un Sant Quirtzenc, en Xavi Miquel amb gorra blanca i distret, i tota la colla. Just i amb gorra vermella també tenim la Lola que va fer també la marató, com la Teresa, en Joan Forté que debutava, i algun amic al qui encara no hem enganxat el nom i preguem disculpi fins que els l’aprenem.



Algú pot tenir dubtes de l’entorn tan bonic que tenim ?

L’Andreu Aries, que avui ens explicava una anècdota i es que ha vingut corrent de casa. Molts dies ve sense haver dormit, donat que treballa al ram de la sanitat i de nit. Tot venint pujant per la carretera de Castellar i quan ha arribat al monument de la Dona Treballadora, com que anava pensant amb les seves coses, ha anat direcció a l’Avinguda de Jaume I en comptes de seguir sentit Mossèn Homs, i quan ha arribat a la Plaça de l’Aigua s’ha adonat de que anava errat. Ha tingut d’accelerar molt el seu ritme per estar exercint de mossenaire, i per sort ha arribat a l’hora.

I en Toni Del Moral, vestit aMB samarreta negre, i que diumenge va fer millor marca personal en 10 qms. i que ha portat al seu gran amic, amb el que he pogut parlar-hi molta estona i que per cert no vaig preguntar el nom i que esperem torni. Ha patit un xic, per no estar acostumat i el que si diu que entrenarà de valent per no patir i estem segurs, donat que és un emprenedor exitós.
A tots moltes gràcies i fins dissabte.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

Quan un dia ve una persona nova, només l’acabes coneixent una mica quan repeteix una vegada i un altre, com és el cas d’en Gaby, que és com li agrada que el coneixin. Sempre aplaudeix el que fem en els nostres entrenaments i anima a molts amics i familiars a venir a provar i molts es fan fidels a aquest peculiar entrenament. Avui en José Pérez li ha fet pressió per que fos el nostre mossenaire d’honor, donat que era una setmana important per ell: el seu debut en Marató. És tot un honor tenir persones com ell i ens congratulem de coMPtar-hi com a amic i li agraïm les paraules que ens dedica. Per molts anys !!

Ens deia en Gaby:
Hola sóc Gabriel, però tots em solen cridar Gabi,soc ho que diuen un corredor popular aficionat, tinc gairebé mig segle a les espatlles, i practico running des de fa uns 14 mesos, el motiu del meu inici en aquest món de córrer, va començar quan veia que el practicaven molts dels meus companys i amics, com ara, Jose Perez, Victor, Jose Manuel Portero, Sebastia Vilargunte en pau descansi,Antonio Codina, Joan Paredes i tants altres més així com amics com Lourdes Lozano, Lola Espinosa entre d’altres. Encara recordo la meva primera sortida per la zona del Club Egara, amb Jose Perez que vam fer una ruta que deien fins al tercer pont o alguna cosa així de Matadepera, un total de 8 km aproximadament. Diversos dies d’agulletes, que semblava a les nines de famosa, quan es dirigien al portal.
Sempre he practicat esport tota la meva vida gairebé, començant per natació amb un inici en el waterpolo que dur mesos, etapes de musculació, en gran sobre els 16 anys, després tenia l’afició de les arts marcials la qual vaig practicar durant uns 8 anys aproximadament.
Posteriorment vaig fermen diversos anys spinning que m’enganxo durant molt de temps, fins a l’actualitat que practico uns tres dies de running, un spinning i de vegades alguna hora de defensa personal solta, una mica de tot es veu que és bo combinar esports.
Un dia quan veia que podia aguantar les rutes dels Mossenaires i després de veure per internet els grans reportatges que fa el mestre Pep Moliner, em vaig animar ha assistir un dissabte, i des de llavors no falto cap dissabte si res m’ho impedeix, ja que trobo un lloc per reunir-me amb amics i rebre sempre grans consells de corredors més experimentats, un dia en Pep Moliner em va aconsellar fer alguna cursa per progressar amb els entraments i ja em porto tres, una de 10 km la de Matadepera, després la mitja marató de Barcelona, y per últim la marató de Barcelona, que no tenia preparada ni previst de córrer però em va tocar el dorsal en un sorteig m’ho van comunicar el dia 19 i vaig córrer el 25, la vaig poder finalitzar que ja es prou. No me enrotllo mes no més vull agrair aquesta oportunitat al Pep Moliner i a tots els amics que han fet possible que hores d’ara aquesta sigui mi gran afició la que vull poder compartir molts anys, com per exemple el Casi i els 101 maratons tot, o en Pep i les seves curses de 100 kms pista. Entre altres. Raul Lopez, Toni, Rafa Atienza, Andreu els germans Molina, etc, Alex, i tants antres. Una forta abraçada a tothom. Salud y kilòmetres.

La primavera runnera

Què degust ve córrer a aquesta època, i tan ben envoltats: de gent i natura. Cada dissabte tenim la incògnita característica; per una banda de qui vindrà i a on anirem. Del cert que els més habituals queden poc sorpresos, donat que els set o vuit circuits que fem, tenim per costum anar-los variant d’una setmana a l’altre, però si que els anem fent. També els progressius que es fan per crear ambient, i enfortir cors i cames. I els reagrupaments, que fem, per anar força units. La característica és anar molt en grup i el remor de les converses es fa molt evident. Aviat arriba l’hora de la fotografia, on es procura ésser tothom per fer un record únic i ens fa ésser més família, i certament no tindrem dos dissabtes iguals i ens cal aquest moment.
S’han fet uns canvis o progressius interessants que heu fet alguns, i d’altres heu augmentat el ritme i en qualsevol cas, tots hi hem participat, ni que sigui en esperit.
Avui, de nou, mirem de fer recorreguts que a tothom els vagi bé, si més no escurçats en alguns llocs per poder ser-hi tots el màxim d’estona. És a dir, que des de la bassa del golf els uns hem fet el llarg i d’altres el curt i ens hem tornat a trobar.
Nous progressius i els més exigent el que va fins a la rotonda de l’hípica.
Hem tingut nous mossenaires, com Isabel i molt bones vibracions, com és característic de la trobada.


Avui en David ens ha dut el que serà el nostre flamants Mossenaire d’honor i de la setmana

I en Josep Mirabet, en primer terme, sempre que pot ens ve a fer costat a la trobada, seguit per l’Antoni Amela i l’Oriol Farré, que a l’endemà tenia una de les duatlons de més prestigi del nostre calendari i que al seu blog ens convida a llegir:


L’Òscar ben rialler al costat d’en Joan Molina amb gorra vermella i seguit de prop per l’Adrià

En Toni, Raúl, Juan Carlos i l’Álvaro, que fa poc ha estat pare per segona vegada i que ja és un habitual entre nosaltres.

Martí, Vicenç, Manel i Toni

En Carles Salmeron, amb ulleres, seguit per la Marga, l’Eva i en Lluís

Quan travesssem el pontet de sobre el tren de Rodalies i ens creuem amb un corredor




Darrera l’Adrià tenim en Joan Forte, que a l’endemà s’estrenava a la Marató de Barcelona






En Josep i en Carles

Xavi Miquel i Mirabet



David, Tomás, Andreu i Isabel, la nostra nova mossenaire i gran corredora




Dos amics que progressen a gran velocitat i mai millor dit: l’Oriol Farré i l’Alex Castells

Aquest progressiu en pujada han estat protagonitzats per l’Òscar, l’Àlvaro, Juan Carlos, Martí i Toni

La foto de família a un punt força estratègic per a tots

I després de la forta pujada al costat de l’hotel de Can Bon Vilar

Els amics d’en Miguel Moreno, que moltes vegades tenim la sort de creuar-nos amb ells

En Tomás fa vint-i-cinc anys que ens veiem, des de quan intentàvem modelar la musculatura al gimnàs Olimpo del carrer col·legi que ja no existeix. Ja per aquella època em vaig fixar amb ell per què sempre tenia aquest toc irònic característic i sa que et fa somriure. De fet no vam fer amistat, però el veia regularment mentre fèiem gimnàstica amb peses. Llavors li vaig perdre la pista.

Passats aquests anys un bon dia vaig veure que també corria i no tan sols això, si no que és força autoexigent i enguany ha assolit 1h27 en mitja, que vol dir que s’ha d’entrenar i ho fa acompanyat d’una bona colla d’amics.

Les xarxes ens han apropat i quan puc vaig a la Pça. de Can Roca on surt amb tota una colla d’amics que s’autoanomena “Nenazas” i que a més és la colla que hores d’ara ens reuneix per Sant Silvestre i fem una volta per llocs emblemàtics de Terrassa.

Avui s’ha apropat gràcies a en David i no podíem perdre l’oportunitat del que el conegueu una mica més i ens ha fet un escrit molt seriós i que agraïm per que ara el coneixem una mica més.

Només pel fet de no perdre contacte amb persones com en Tomás, ja val la pena córrer.

Hola gran familia mossenaire, la verdad es que me es dificil explicaros de mí cuando lo verdaderamente importante sois vosotros, pero bueno acepto el reto que me ha brindado Pep.

Mi nombre es Tomás Sanchiz soy de Terrassa y ya hace más de 20 años que tuve 20 años , como la mayoría de cuarentones parece que vivimos una segunda juventud y para aprovecharla hago deporte, en este caso running y que como todos vosotros sabéis, engancha.

Desde tiempos pretéritos me gustó siempre el deporte y desde niño lo he practicado con asiduidad. Mis comienzos fueron en el mundo del fútbol donde con más pena que gloria iba quemando etapas, desde los 12 años hasta los 18 cuando me di cuenta que mi lamentable formación futbolística sólo me permitiría llegar a calentar banquillos en equipos de 4ª regional. Una vez descartado el fútbol en campo grande probé el fútbol sala, lo mismo pero corres menos. Eso duró unos cuantos años, lo que quemaba en los partidos lo ganaba después en el bar y poco a poco iba entrando en el típico abandono físico de los veintitantos a los treintaitantos. El abandono no era total, intentaba maquillarlo e iba al gimnasio a ponerme “cachas” (a destacar en esa etapa de culturista poco culturizado coincidí con Pep Moliner). Cabe destacar que en el tema del culturismo tampoco nada de nada, en mi habitual linea de precariedad.

Y bueno, llegamos a la etapa runnera donde me encuentro en la actualidad y espero que dure muchos años. Esta nueva vida deportiva comenzó hace 6 años en el gimnasio terrassasports donde de la mano de Jaume Leiva comencé a aprender a correr… sí aprender, porque empecé desde lo más abajo que se puede, concretamente hacía una clase de running indoor en cinta donde Jaume me indicaba técnicas y me imponía los ritmos… aún recuerdo el sufrimiento de las sesiones, entiendo a los que abandonan.

Ya durante esas clases indoor comencé a conocer a gente ( los famosos nenazas) que salían a la calle a entrenar y me animé, junto a ellos poco a poco fui entrando en el mundillo runnero en toda su magnitud, los progresos los notaba enormemente y eso me animaba mucho, tanto que me decidí a apuntarme a hacer cursas. Recuerdo la primera como si fuese ayer, la cursa Santi Centelles de 5 km paralela a la mitja marató de Terrassa, que manera de sufrir. Veía a los participantes de la mitja marató y me preguntaba si sería capaz algún día de hacer una cursa de 21 km. Ahora, 5 años después puedo decir que llevo varias medias maratones y que prácticamente una detrás de otra he ido mejorando, empecé haciendo 1h 50´50´´ y en la actualidad tengo una MMP de 1h 27´52´´ en Terrassa este año.

En resumen, que desde siempre he hecho deporte pero es ahora cuando el running y las personas que estoy conociendo practicándolo me hace feliz de verdad, porque gracias a este deporte mi cartera de amistades ha crecido mucho en cantidad y en calidad.

Un cordial saludo a todos los mossenaires y nos veremos más Sábados, sin duda.

..

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís