Units pel córrer

Aquest és el recorregut que ens fa anar de la sortida de Terrassa a la sortida de Sabadell, i és a més força planer, encara que la tornada pica un xic amunt.

Ens porta bons records, donat que era dels primers, i anar pel bosc de Can Deu, sempre és un plaer i, encara que passen els anys, es manté bastant igual, a excepció de la canonada de gas que passa soterrada i ha fet una bona ferida.

El grup continua sent increïblement nodrit de bona gent i gran ambient, on a banda de buscar córrer una estoneta, ens fa molt il·lusió seguir converses engegades de fa temps.

Hem tingut caigudes i tot, com la d’en Toni Granados, però sortosament uns senyals i alguna rascada què hores d’ara ja només son una anècdota, però que el seu moment van ser dolorós.
Després de dos anys, i després de problemes de salut, avui en Juan Estudillo ha tornat a poder córrer amb la colla.
Algun canvi de ritme, un munt de fotografies i la sensació d’haver-s’ho passat bé, és amb el que ens quedem la majoria i que ens fa repetir la trobada, en la que l’excusa és córrer.

En Miquel és el Mossenaire més jove i participa en la majoria de progressius i se li veu bona planta d’atleta. Aquí encapçala al grup

L’Emilio observant als companys, la Encarna i en Joan

I de vermell en José Carlos, al costat d’en Diego i en Fran

I en Toni del Moral, que des de que el conec m’adono del seu potencial físic. A més ve entre setmana amb els Ègara-Mossenaires i l’Oscar, que va al costat, ens ha dit que aviat també vindrà a provar la zona Nord de Terrassa

I tot el grup amb en Casi, Antoni i Juan al capdavant


Aquí la Núria encara no sabia que seria la Mossenaira d’Honor, La Montse també ens té què explicar que és maratoniana.


La fotografia de família no ens sortia bé, per haver-hi contrallum i…

Hem fet la que ens veiem millor la bona colla que som i que encara que no ho sembli cada setmana és diferent

Just aquí s’havia fet el magnífic cros de Sant Sebastià, que pel gust de molts era el lloc idoni per a un cros. Ara es fa al parc de Catalunya, que per serveis segur que va millor.

I en Toni no pot venir a primera hora, però ens sorprèn veure’l entrenar tan ben vestit, fent-nos bona propaganda

I la Núria que ens explicarà que la Montse té molt a veure a que ella corri

I per animar a les noies Egarenques i Sabadellenques, avui hem tornar a ser una bona colla de noies
Anna, Montse, Carme Ballesteros, Montse, Núria i Teresa: ens faltava l’Encarna, que en alguna fotografia veureu que també hi era.

Com que ens agrada que sapigueu amb qui correu, les persones es presenten a elles mateixes i gràcies a aquest invent, no som corredors/res anònims i d’aquesta manera fem que la familia creixi a l’hora que es coneix. És un dels motius per que val la pena que el projecte segueix ben viu i només per haver pogut conèixer a la Núria, ja ens fa feliços.

CORRER A MOSSEN HOMS

No he fet cap mèrit!. Això és el que li vaig contestar ahir al Pep Moliner quan em va proposar fer de “Mossenaire d’honor” de la setmana. Si he de dir però que, merescut o no, em fa molta il·lusió dedicar unes paraules a un grup de persones d’allò més variat, diferents en la procedència, en la professió, en tendències polítiques, … a les que els uneix una afició comú : compartir una hora corrent entre la natura a les 8 del matí dels dissabtes.

No tinc res interessant a explicar sobre mí: era senderista fins que empenyada per la meva germana Montse vaig provar. La primera vegada no li vaig trobar cap gràcia, era molt cansat …, aviat m’ofegava …, ¿que feia jo allà patint, quan podia ser encara al llit? …. No sé perquè, em vaig deixar enredar a participar en una carrera de 4 km que vaig estar a punt de deixar abans d’arribar a la meta, si no és que la Montse va posar-se al meu costat i va dir-me “Ja falta poc, ja arribem juntes tu i jo , ja veuràs que sí que pots !!” I ja no he parat, han passat més de cinc anys.
Tampoc faig maratons, ni mitges … Estic còmode amb els 10 kilèmetres i M’HO PASSO MOLT BE !!
No puc acabar sense dir-vos que admiro la capacitat de convocatòria dels Mossenaries i el bon ambient d’optimisme i solidaritat que sempre es respira, que has sapigut generar i mantenir tú Pep, això si que és mèrit !!!

Nuria Aguilar
Terrassa, 10/6/2012

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

Correm pel pantà de Ribatellada #Sabadell

Ja estem en plena temporada estiuenca i res millor que començar a visitar els torrents que a molts ens poden portar a pensar que estem a llocs com ara el Montseny, per la frescor, el tipus de vegetació: bardisses, plantes enfiladisses esbarzers, lianes, vidalba amb fruits blancs, també falgueres i cues de cavall. Per tenir un bon record, la fotografia avui ens la farem en al que havia estar el mur de contenció del pantà de Ribatallada, ara en ruïna total. El pantà de Ribatallada està situat sota de la masia castell de Ribatallada, era l’últim tram del torrent de Gotelles construït l’any 1895 per la Companyia d’Aigües de Sabadell, amb una capacitat de 10.000 metres cúbics per el proveïment d’aigua a la ciutat.Les riuades del 1962 esquerden part de l’embassament i va quedar inutilitzat. Vam fer un parell de canvis, els quals el nostre “Mossenaire d’honor” en Fernando, els va encapçalar. El primer amb una bona pujada i el segon amb el més jove: en Miquel.
Bé, de nou gràcies per la vostra companyia i fins la propera.

En Toni Granados és un mossenaire amb el que entrenem moltes vegades i s’ho va fer venir bé per saludar-nos i l’apreciem molt i ara a més sabem que sempre fa de voluntari Forestal a Terrassa. Aquí el tenim al costat del seu company. Gràcies per vetllar pels nostres entorns.

i com altres vegades en Rafa em retrata i li vaig demanar de sortir plegats. Com sabeu molts dels nostres reportatges li devem a ell
Ara la tensa espera







i arranquem amb en Javi Colado al capdavant i la Masia que ens envolta





el reagrupament i algun “Mossenaire de debò”, aquell que va i bé i espera,


I avui tenim un mossenaire nou



I ara ens endinsarem al fantàstic torrent de Gotelles






I ara toca la parada obligada i que ens fa sentir més “família”

I la foto de família davant del pantà de Ribatellada ara ens tornarem a reagrupar per fer un bon canvi en pujada, amb classificació:


en ple canvi tenim en Sebastian gaudint de la duresa extrema









I aquí tenim el podi; Fernando al mig en primera posició, l’Ignacio a l’esquerra i l’Alberto a la dreta.
Recordeu que aquests canvis son voluntaris i els fem per “crear ambient” i per cansar-vos una mica

I avui lluïm a les nostres “Mossenaires” de les que animen a totes les noies a venir a que els feu companyia



Bé, aquí surto jo per espatllar la foto, retratat per en Joan, un mossenaire que ja ha vingut tres setmanes seguides i sembla que es consolida.
Molt agrait !!

EL MOSSENAIRE D’HONOR

En Fernando fins fa poc pensava que l’havia conegut al cros de Sant Hilari, i en canvi fa un munt d’anys que compartim curses i ell em va recordar que una vegada vam anar plegats a la de Can Palet, fins a la darrera part, que evidentment ja apuntava a gran atleta i no el vaig poder seguir. Enguany ja ha baixar de 3h en marató i pertany a la saga dels “Serrano” que a Terrassa de ben cert que és la família que aporta a més gran atletes de tots els temps. Molt contents de que siguis Mossenaire d’honor i ens regalis el teu “currículum esportiu”. Molta sort !!

En deia en Fernando;
Fernando del Corral Serrano
Terrassa, 13 de gener de 1974
Els meus començaments van ser per allà els finals dels 80 motivat pels meus cosins i grans atletes Bartolome Serrano (Jim) i Bartolome Chamorro. Al poc temps vaig començar a la Escola d’atletisme de l’Unió Atlètica Terrassa on vaig estar fins als 14 anys corren en pista i aprenen totes les proves d’aquest esport. A l’acabar aquesta etapa em vaig reincorporar als entrenaments amb el grup de Bartolome Serrano on ara també hi era en Ricard Pintado que tots dos ja destacaven en el panorama nacional.
Més tard em vaig unir al Club Natació Terrassa, després vaig estar al Terrassa Sport a les ordres de Jaume Leiva. I finalment estic en Els corredors de Fons de Viladecavalls.
Al 2008 vaig quedar 2on en el circuit de Curses Mitja Marató de Terrassa darrera de Marc Otero, i aquest va ser un dels premis que més il·lusió m’ha fet ja que premia la regularitat de l’esportista.
Les meves marques són:
- 10.000 Mtr – 36’03 (Cambrils 2010)
- Mitja Marató – 1 h 19′ (Calella 2010)
- Marató – 2h 57′ (Empuries 2010)
Actualment entreno 5 o 6 dies a la setmana i el meu objectiu és intentar apropar-me a les 2 h 50 min en la propera Marató. No sé si ho aconseguiré però ànims no m’hi falten.
Una salutació

.

.

.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

.

.

.