Gotelles per la fresca

Els circuïts amb predominança de llocs ombrívols, que proporcionen frescor mentre fas esport, on a més pots fer un bon traguinyol d'aigua i que estigui en el nostre radi d'acció. Amb aquests ingredients anirem des de bon començament i de forma premeditada per uns llocs que reuneixen aquestes característiques i per les cares del personal, pensem que força encertat el recorregut, si bé cap al final i per sortir del torrent de Gotelles, s'ha d'estar un xic fort, si es vol fer corrent. D'altres ho fem a mitges: correm i caminem. Una cosa que ens amoïna és travessar la carretera de Matadepera, per la velocitat que porten els vehicles i sempre un pensament a que mai passi res. Sempre hi ha qui vetlla per avisar la gent, però no podem estar a tots els llocs a la vegada i demanarem sempre ajut als més prudents a animar a la prudència. Ens farà especial il·lusió, de la mateixa manera que ens en fa sempre, que una persona jove ens regali la seva presència els dissabtes i a més tingui la prestància a donar-se a conèixer com en Miguel Herraiz, que de la ma de l'Encarna i en Juan les darreres setmanes matina per córrer al costat de tots vosaltres. Córrer està bé. Fer-ho pel camp: millor. Envoltat d'amics: grandiós. Fent-nos costat: generós. Que siguem noies i noies , grans i joves: un orgull. Què gran és fer esport !! foto de familia amb bona colla i una vegada acabat l'entrenament 



però abans sempre hi ha qui s'hi aproxima a peu, com en Carles Salmerón I l'espera a fer l'hora a la que sortirem en direcció a la fresca Nicolau, ja ve avui amb el seu fill l'Adrià En Carles i Manel Fran en primer terme, seguits pels grandíssim atletes, Mariano i Emilio I en Pascual Vicente, que li agrada també venir, tot i el gran nivell que sempre ha tingut I aquí en Victor Martin i jo, petant la xerrada de vermell el nou mossenaire al costat d'en Diego i en Oscar Muñoz, que si busqueu a Mossenaire d'honor el trobareu al quatre l'Oscar i en Victor Juan, que gràcies amb ell tenim avui en Miquel Herraiz entre nosaltres I què seriem sense el reagrupaments !! Per davant en José Carlos, de vermell, i en Vicenç Mariano seguit de prop per en Casi, José i Alberto tancant aquest grup en Víctor i l'Andreu En José Expósito, del Califòrnia, seguit per la Dolors, que finalment s'ha atrevit a tornar a córrer I cap al corriol magnífic i el progressiu d'avui l'han encapçalat en Miguel i l'Óscar José Carlos, Carlos i Carles Diego i Pascual Aturar-se a veure a la font de la Moreria, val molt la pena Aigua fresquíssima En Miguel i jo, per la posteritat Amb en Juan, que l'anima, com ara ens explicarà al seu escrit i ara ve quan fem la foto de família I avui tres noies valentes: Rosa, Dolors i Eva



Per nosaltres poder tenir a nois com en Miguel, ens dona ganes de continuar amb el projecte, donat que son joves que formaran part del futur i sabem que si prenen com a costum fer esport, pujaran com a mínim més sans: almenys molt ho creiem així Què córrer serveixi per aquest objectiu, a més d'encetar noves amistats: és fantàstic i ens ajuda a creure que val la pena.



Ens deia en Miguel:

Pep aquí tens la meva "biografia" Vaig néixer el 12 de maig del 1997 al hospital de Terrassa m'agrada fer esport perquè és una forma de sentir bé, de passar-m'ho bé i perquè és la millor droga per al cos. Rodo perquè el meu amic Joan em va dir un dia a la tarda d'anar a córrer amb ell a córrer pels voltants de l'hospital vam estar així dos dies fins que es sencer que un grup de mossenaires sortien a córrer els dissabtes 10 km durant una hora, li vaig dir que val. Aquest dia vam anar a provar ens va agradar bastant i bo ara volem anar tots els dissabtes. Gràcies al Joan i el pep que em van donar ànims per seguir corrent i per seguir venint els dissabtes. El pep un dissabte em pregunto que si volia formar part dels mossenaires, i li vaig dir que perquè no. M'agradaria 1 córrer 1/2 marató i poc a poc si puc una marató. També m'agradaria participar i guanyar una competició en bicicleta. Abans d'anar a córrer i anar en bicicleta vaig estar un any fent handbol. M'agrada molt sortir acompanyat perquè amb la gent em sento un més i molt a gust, espero seguir moltes temporades o molts anys en companyia de tota la gent que forma part dels mossenaires ...



..

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

Units pel córrer

Aquest és el recorregut que ens fa anar de la sortida de Terrassa a la sortida de Sabadell, i és a més força planer, encara que la tornada pica un xic amunt.

Ens porta bons records, donat que era dels primers, i anar pel bosc de Can Deu, sempre és un plaer i, encara que passen els anys, es manté bastant igual, a excepció de la canonada de gas que passa soterrada i ha fet una bona ferida.

El grup continua sent increïblement nodrit de bona gent i gran ambient, on a banda de buscar córrer una estoneta, ens fa molt il·lusió seguir converses engegades de fa temps.

Hem tingut caigudes i tot, com la d’en Toni Granados, però sortosament uns senyals i alguna rascada què hores d’ara ja només son una anècdota, però que el seu moment van ser dolorós.
Després de dos anys, i després de problemes de salut, avui en Juan Estudillo ha tornat a poder córrer amb la colla.
Algun canvi de ritme, un munt de fotografies i la sensació d’haver-s’ho passat bé, és amb el que ens quedem la majoria i que ens fa repetir la trobada, en la que l’excusa és córrer.

En Miquel és el Mossenaire més jove i participa en la majoria de progressius i se li veu bona planta d’atleta. Aquí encapçala al grup

L’Emilio observant als companys, la Encarna i en Joan

I de vermell en José Carlos, al costat d’en Diego i en Fran

I en Toni del Moral, que des de que el conec m’adono del seu potencial físic. A més ve entre setmana amb els Ègara-Mossenaires i l’Oscar, que va al costat, ens ha dit que aviat també vindrà a provar la zona Nord de Terrassa

I tot el grup amb en Casi, Antoni i Juan al capdavant


Aquí la Núria encara no sabia que seria la Mossenaira d’Honor, La Montse també ens té què explicar que és maratoniana.


La fotografia de família no ens sortia bé, per haver-hi contrallum i…

Hem fet la que ens veiem millor la bona colla que som i que encara que no ho sembli cada setmana és diferent

Just aquí s’havia fet el magnífic cros de Sant Sebastià, que pel gust de molts era el lloc idoni per a un cros. Ara es fa al parc de Catalunya, que per serveis segur que va millor.

I en Toni no pot venir a primera hora, però ens sorprèn veure’l entrenar tan ben vestit, fent-nos bona propaganda

I la Núria que ens explicarà que la Montse té molt a veure a que ella corri

I per animar a les noies Egarenques i Sabadellenques, avui hem tornar a ser una bona colla de noies
Anna, Montse, Carme Ballesteros, Montse, Núria i Teresa: ens faltava l’Encarna, que en alguna fotografia veureu que també hi era.

Com que ens agrada que sapigueu amb qui correu, les persones es presenten a elles mateixes i gràcies a aquest invent, no som corredors/res anònims i d’aquesta manera fem que la familia creixi a l’hora que es coneix. És un dels motius per que val la pena que el projecte segueix ben viu i només per haver pogut conèixer a la Núria, ja ens fa feliços.

CORRER A MOSSEN HOMS

No he fet cap mèrit!. Això és el que li vaig contestar ahir al Pep Moliner quan em va proposar fer de “Mossenaire d’honor” de la setmana. Si he de dir però que, merescut o no, em fa molta il·lusió dedicar unes paraules a un grup de persones d’allò més variat, diferents en la procedència, en la professió, en tendències polítiques, … a les que els uneix una afició comú : compartir una hora corrent entre la natura a les 8 del matí dels dissabtes.

No tinc res interessant a explicar sobre mí: era senderista fins que empenyada per la meva germana Montse vaig provar. La primera vegada no li vaig trobar cap gràcia, era molt cansat …, aviat m’ofegava …, ¿que feia jo allà patint, quan podia ser encara al llit? …. No sé perquè, em vaig deixar enredar a participar en una carrera de 4 km que vaig estar a punt de deixar abans d’arribar a la meta, si no és que la Montse va posar-se al meu costat i va dir-me “Ja falta poc, ja arribem juntes tu i jo , ja veuràs que sí que pots !!” I ja no he parat, han passat més de cinc anys.
Tampoc faig maratons, ni mitges … Estic còmode amb els 10 kilèmetres i M’HO PASSO MOLT BE !!
No puc acabar sense dir-vos que admiro la capacitat de convocatòria dels Mossenaries i el bon ambient d’optimisme i solidaritat que sempre es respira, que has sapigut generar i mantenir tú Pep, això si que és mèrit !!!

Nuria Aguilar
Terrassa, 10/6/2012

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís