Un DINOSAURE entre els Mossenaires

El Dinosaure d'en Roc Alabern ens obre les portes a Terrassa per la carretera de Sabadell. És un monument curiós i únic, almenys d'aquestes característiques: fet de ferralla i en concret de ferro i xapa de cotxes. Segur que quan els vehicles no siguin com els d'ara per molts serà com l'època dels Dinosaures,

El recorregut ha estat novedós, donat que arribats a l'estació de Rodalies de Torrebonica, ens hem dirigit cap a Torre sana i just al qm. 4,2 ens hem retratat per la posteritat.

Agraeixo a tots que heu fet costat a la iniciativa i la tornarem a repetir, donat que he sentit molt bons comentaris de la iniciativa.

A la tornada, i just a l'encreuament on abans havíem passat, hem convidat a qui volgués fer un xic menys a tornar just pel mateix camí i a qui li vingués degust, anar a perimetrar el camp de golf per completar aproximament els 10 qms.

Hem destacat que l'Alex de nou feia marca personal i ens regalava crònica i ho exposava al nostre fòrum i hem tingut de nou noves amigues i amics que s'estrenaven com a mossenaires, com son la muller de l'Alberto Serrano i una amiga de la parella.

Agraïts i us tornem a esperar el proper dissabte, en una setmana important donat que tindrem una nova edició de la prestigiosa Mitja Marató Ciutat de Terrassa que tindrà lloc a l'endemà del no més prestigiós: l'Entrenament en Grup a Torre Mossèn Homs.

 

Moment en el que tots ens construïm el nostre record, únic moment !


Ara un estudi fotogràfic












Fet l'experiment en Dani, Vicenç i Juli en primer terme


Lluís, Eva, Joaquín, Joan







A en Robert, avui els Sabadellencs han tingut representació amb ell i un amic


En Manuel Expósito, Diego Garcia i Emilio Expósito






El grup anat a buscar el camí del golf



Innegable que el lloc s'ho val. Bonic i encisador



Ara us posem una mica d'explicació que hem trobat del lloc on hem anat per primera vegada;

segons informació obtinguda a:

http://www.xtec.cat/



Roc Alabern, artista Terrassenc 1945-2003



Roc Alabern té un lloc dins de la nostra història de l’art i és segurament l’artista més complert que ha donat Terrassa dins dels moviments de l’art contemporani.

Els orígens pictòrics van ser a la seva Terrassa nadiua als finals dels anys cinquanta, quan recorria els paisatges de l’entorn amb el pintor Floreal Soriguera.

En Roc era un artista inquiet i als anys 80 va viatjar a Nova York , on hi va fer una curta estada. Més endavant als anys 90 va viatjar als Estats Units d’Amèrica a Denver, Colorado, on juntament amb 7 artistes catalans varem fer una exposició en motiu d’un intercanvi cultural. Més tard va anar, en diferents ocasions, a treballar i a passar un temps a New Mèxico. Va exposar en dues galeries a Santa Fe i a Taos.

En els últims deu anys de la seva vida va anar a viure al Baix Empordà, a Fonteta. En Roc se sentia atret per la naturalesa. A la Bisbal d’Empordà va muntar el seu estudi de portes obertes, que li va permetre tenir contacte amb persones de diferents nacionalitats.



L’obra d’en Roc Alabern és al llarg de la seva trajectòria un viatge d’anades als orígens de la modernitat i la contemporaneïtat. Tota la seva obra és un assaig de descodificació de l’art modern i la seva problemàtica i també un debat entre la naturalesa i l’abstracció. L’artista va dedicar tota la seva vida a l’art com a estratègia de lluita intel•lectual i de vivència per descobrir l’essència de l’art i els seus mecanismes creant el seu propi model pictòric.

"L’art a nivell personal representa la possibilitat de llibertat” Roc Alabern, 1983




Dinosaure. Roc Alabern (1986)

Matinar per córrer

Matinar un dissabte per entrenar pels entorns de Torre Mossèn Homs, sempre te una compensació i aquesta és el plaer de fer-ho al costat de molt bona gent, com de nou ha tornat a ésser.

La cultura atlètica d'esperar als encreuaments, es va imposant i ens fa que les colles cada cop son més nombroses a molts grups que es van formant arreu. L'únic, és saber que s'és capaç de córrer i fer-ho una hora, que ens porta a acumular deu quilòmetres.

Avui, tot i anar per llocs prou coneguts per tots nosaltres, hem fet un circuit a l'inrevés de sempre i te el seu atractiu. Uns quants canvis juganers, reagrupaments i la fotografia a un lloc que sempre ens satisfà, com és al costat de la Font de l'Argelaguet.

Gràcies per fer-nos costat, i us hi esperem tot l'any.


 

Fotografiats tota la colla a la font de l'Argelaguet. Una fotografia similar a unes altres, però sempre amb gent diferent


Curiosa fotografia on tots estem mirant en sentits diferents, i és que mentre ens reagrupem no parem.


A aquesta recta prou coneguda dels boscos de Can Deu, s'ha fet un progressiu


Amb el mossenaire nou, de verd i en David i en Toni, passem per l'ampli pàrquing dels boscos, on veiem els tubs


Al capdavant el segon mossenaire nou, i és que avui hem tingut quatre persones que no havien vingut fins avui a entrenar plegats.


Toni a l'esquerra, Ferran i Pedro . En Pedro te posat al cap fer una cursa de 100 quilòmetres.


l'Anna Cos, seguida de prop per en Pau i en Casi

I els mossenaires nous, les noies de l'esquerra, junt amb en Barto i l'Anna . Ens han promès tornar


La Marta, que venia aconsellada per en Barto, encara no te per costum córrer, però avui era el seu primer dia i com veieu ho indica 


 Els que fa temps que correm, fa molts anys i que ens coneixem tots, sabem els uns dels altres. Qui no coneix a la Carme Ballesteros. Per nosaltres ha marcat la historia de l'atletisme local, Sovintejant tota mena de guardons i de fa molts anys allà on va, els títols son de gran prestigi, com campionats Catalans en totes les distàncies atlètiques i modalitats: maratons, mitges i deu mils son les proves en les que més l'he vist, però als campionats locals fa molts temps que és de les primeres. Fa anys que quan no te entrenaments especialitzats, ve a córrer de Mossenaira i ens recordava que va ésser de les primeres. Segur que te anècdotes per omplir un llibre i li demanavem que ella mateixa ens donés alguna referència seva i li ho agraim i estem contents de veure com pensa en nosaltres i ve com ara aquest dissabte. Enhorabona, Carme i molt agraits.




 

ens deia la Carme;


Em dic Carme Ballesteros, avui ha estat un dia molt agradable per mi,ja que soc una de les primeres mossenaires i feia molts dies que no anava a entrenar amb ells per motius d'horaris. Avui he anat a mossèn Homs i m'ho he passat d'allò més bé. No soc de gaires paraules així que intentaré explicar breument el meu currículum.Vaig començar a córrer fa 17 anys per equivocació i he arribat a fer coses i marques que mai m'hagués imaginat que les feria, com baixar de les 3h en marató en tres ocasions,1h 21' en mitja i 36'50" en 10k.Jo escoltava que la gent s'obsessionava molt amb el mur de les 3h, ho intentaven i no havia manera i a dia d'avui encara no ho han assolit. Jo haig de dir que he tingut bons companys al costat com el Quico Querol, el Zico, el Vicente Muñoz, el Pep Moliner, entre d'altres que m'han aconsellat i m'han sapigut portar molt bé sense arribar al punt de que el repte de les 3h fos una obsessió i això és una de les coses més importants . . . Anar fent sense esbombar-ho gaire, i al final . . ."Patapam", ho fas; jo crec que s'ha de ser prudent i no posar-te una pressió afegida que no et cal ja que corres més tranquil i és quan surten els resultats dels entrenaments i la constància. Ara segueixo corrent però he baixat una mica el llistó, ja sabeu, l'edat no perdona.
Només us haig de dir a tots els i les mossenaires que no fa gaire que correu, que continueu fent-ho, cadascú al seu nivell i mai deixeu de ser fidels a aquest art que s'anomena "córrer".

Cremant turrons corrent

Aquest dia per la majoria és l'endemà de festes. Molts aprofitem les virtuds de fer esport i l'efecte de cremar calories, per poder gaudir dels menjars que hem pogut fer en família i córrer una horeta acompanyat, a banda de trobar-te amb les amistats, gaudeixes d'una admòsfera més neta, bones vistes i millores les capacitats físiques, aportant un entrenament als nostres organismes.
Amb aquesta prèvia ens trobem una bona colla i amb l'objectiu de fer el circuit que ens porta per indrets que moltes setmanes repetim: els camps acabats de conrear, camins amples on es proposen alguns canvis de ritme, els quals tenen l'objectiu de fer una mica de joc, accelerar el cor i millorar el nostre punt alt de velocitat. Com sabeu son canvis voluntaris, i sense descuidar-nos a ningú fem els tradicionals reagrupaments.
La fotografia serà, amb el teló de fons de la nostra muntanya i hem vist que tots han aportat una qualitat humana que us agraim de totes.

Tots sou important, però avui teniem una persona que sempre ens aplaudeix el nostre projecte "Entrenaments en Grup" i per sorpresa nostra ens ha dedicat un article molt bonic que tots nossaltres volem agrair i que us convidem a llegir, per veure com ha copsat la filosofia del nostre projecte. Com sabeu en Paco, que és qui ens fa aquest honor, ens ha fet companyia al dia d'avui, fent encara molt més ric aquesta trobada. Molt agrait Paco, i endavant amb el teu blog que tan bones estones ens fa seguir als teus seguidors.

 

Aquest és el moment en que tots ens fem companyia amb un fotografia sempre diferent. Sempre tenim amistats noves que venen i gairebé cada setman ve algú que feina temps qe no veiem. Un moment per record


En Vicenç i el seu fill



Avui ha vingut la Joi Casajuana, que es manté en forma

I en Marc i l'Albert, amb aquest bella estampa on es veu l'hípica

En Carles Salmeron que a l'estiu el veiem sense samarreta, i l'hivern gairebé no el coneixem







En primer terme, en Joan Molina, que serà el nostre Mossenaire de la setmana


En Diego i l'Alberto


Marga i Joan

I avui, a la dreta en Paco Gómez: autor entusiasta i amb un humor audàs que duu un blog admirat


http://atletisme-elnatacio.blogspot.com/


En Javi Colado, al costat de les nostres nòies: Roser i Joi


La Marga agafada "in faganti" caminant !!!! amb l'entrenador "CAsi"


Albert, Joan i Toni:

En Carlos Serrano, cada dia més fort i ja fa un parell d'anys que entrenem plegats

Quan hem acabat l'entrament i sovint, en Luis Maqueda s'ho fa venir bé per venir-nos a saludar i a veure com estem, cosa que li agraim d'allò més. A més anava acompanyat d'un gran atleta: en Bernat Monter. Com que tenia ganes de parlar un xic amb ells, he anat fins la Pça. de Can Roca i ens hem fet aquesta fotografia de regal.
En Bernat, pare de tres fills i amistat de fa molts anys, està preparant la marató de Rotterdam i ho fa a consciència. Val a dir que ha fet un munt de mitges maratons i totes per sota de 1h19' , que va ser la primera marca de la seva vida. En Luis fa costat i prepara tant amb ell, com al mateix Javi López. Els hi desitgem èxit en la seva preparació i que culmini amb el resultat buscat

 

 Si un dia vam tenir la sort de conèixer, ara fa molt temps, en Martin Molina i la Mari Carmen, la seva muller, als seus fills, l'Adrian Molina i Martin Molina. De fa quatre anys que no falla gairebé mai en Pedro Molina i per sopresa de tots en Martin te un bessó, Joan Molina que també ens fa els honors molts dissabtes i des del primer dia ens fa molta il·lusió poder compartir aquest projecte nostre, que families com la vostra el fa gran. Avui, i com esteu fent molts, ens dona una idea atlètica de qui és i per què quan el veieu sabeu la persona que porteu al costat i espero que per molts i molts anys.


 




Ens deia en Joan Molina;

Em dic Joan Molina Sáez, tinc 47 anys I fa tan sols 4 mesos que cada dissabte al matí m’animo a entrenar amb els companys i companyes mossenaires.
Durant l’estiu em vaig marcar una petita fita personal. Tenia que concloure la ruta de senderisme Horta- Montserrat (organitzada anualment pels Salesians d’Horta).
En saber-ho, els meus 2 germans, Martín i Pedro, mossenaires des de fa molt de temps, em van animar a preparar-me corrent amb ells. I els vaig fer cas.
El que tenia que ser temporal, em va acabar enganxant. De fet, el mes d’octubre, vaig aconseguir la meva fita, però he seguit. Tant és així, que el passat desembre vaig fer la meva primera mitja marató.
Ser mossenaire és un dels meus hobbies, i realment enganxa. No vull batre rècords, ho faig per sentir-me bé. Animo a qualsevol que vulgui fer córrer les seves cames a venir. Fer esport en companyia, i si és bona molt millor, és gratificant. Et fa sentir viu.

El darrer de l'any

Darrer dia de l'any, darrer entrenament, darrera presa de contacte in situ dels "Mossenaires":

Hem fet el circuït número 1, el que més fèiem abans que va fins a Can n'Oriach i que més estona estem al bosc de Can Deu. Hem vist el que moltes vegades hem sabut que s'estava construint, la canonada de gas que fa estralls a arbres, camins i en definitiva a indrets que molts estimem. Fa patir com mica en mica els entorns es van transformant a favor del progrés i en contra dels que utilitzem aquest magnífics entorns i bells paratges per a passejar, córrer i contactar amb la naturalesa prop de la ciutat.

La colla ha fet algun canvi de ritme en baixada, i per començar al camí que corrioleja paral·lel a la carretera Matadepera-Sabadell. També, hem fet allò d'anar-nos esperant i s'ha triat Sant Julià d'Altura, just quan el sol el comença a il·luminar per la darrera fotografia.

 

Drets i d'esquerra a dreta:
Casi, Carlos, Manolo, Antonio, Enrique, Emilio, Carles, Manel, Jose, Jose, Ildefonso, Agustinjr, Gaby, Enric i Toni
Ageguts:
Roser, Marga, Miquel, Andreu, Manel, Joan, Vicente, Toni, Toni, Javier i en Pep

Vint-i-sis Mossenaires intrèpids que tanquen l'any en un dels entorns que més apreciem: Sant Julià d'Altura de Sabadell


Hem volgut retratar l'impacte real del pas de la canonada de gas


El Mossenaires que hem fet la recta on més ens agrada provar la nostra velocitat. Al capdavant en Ildefonso, Manolo i Agustinjr seguits per la Roser en Casi i la Marga, que son prop de debutar en Mitja Marató



Si veieu els reportatges setmanals, en Manuel Expósito fa una bona colla d'anys que recolze el projecte d'entrenaments en grup, junt els seus tiets que son els propietaris de California Sport.
Es per persones com ell que els dissabtes l'invent funciona, donat que sempre els veus implicats en que sigui un èxit. És discret i un gran atleta i a més d'ençà que va venir per primera vegada, que sovint ens fa companyia i de la bona.

Com fa un parell de setmanes, estem fent proves, i també li hem gravat la seva veu, per què quedi a la xarxa i a més de veure'l, llegir-lo, també el podeu escoltar i li volem agrair la seva generositat, com a la de tots, per explicar-nos coses de vosaltres mateixos.

Gràcies, Manuel !





-Bé, primer que res más de dir com t'he dius ?

Manuel Expósito

-Quan vas néixer ?


10.10.64

-Com és que vas començar a córrer, i a quina edat ?

Siempre he estado haciendo algún deporte y he hecho un poquito de todo: fútbol, fulbito, incluso había llegado a jugar a beisbol entre los catorze y dieciseis años. Después ya empecé a correr un poco, por hacer manteniemto de cualquier tipo de deporte, necesitas de base. A partir de ahir empecé a correr y ya no lo dejé.

- Corres com un manteniment, no ?

Si

- Però ara fas altres esports, però només corres ?

No, sólo corro. Tuve una época de entrenar mucho para preparar medias y maratones. Pero ahora el trabajo te limita y haces un poco de mantenimento, sales dos o tres dias

- Llavors recordo que em vas explicar una anèdota, que vas ser conductor per un jocs Europeus,

Si, hace dos años, en los últimos campeonatos de Europa que se celebraban en Barcelona, estuve de voluntario y llevaba a todos los "monstruos" : Martin Fiz, Abel Antón, Cahcho ...

- Què t'agrada més, córrer sol o acompanyat ?

Siempre es mejor acompañado. Cuando vas solo, lo haces porque ya tienes el hábito, però siempre és mucho más satisfactorio acompañado,

- Ara tens algun objectiu esportiu ?

Ahora a medio / largo plazo la maraton de Barcelona, la del 2013, es la que quiero preparar . Ya me estan embolicando para hacerla. Me lo dicen con tiempo para mentalizarme

- Alguna marca, alguna cosa destacada que vulguis dir que hagis fet.

La mejor media que hecho fué en Granollers, donde hice 1h 24

- Algun 10000 ?

En Barcelona "la dels Bombers" que hice 38'

- i, la marató la tens ? que vas fer ?

Hice 3h09' en Rotterdam en el año 2005 . En Valencia volví en el 2008 y no pude bajar de esta marca, con unos problemas en una rodilla

- Tens comptades les proves, o les maratons ?

Maratones he hecho dos: Rotterdam y Valencia, y de medias bastantes más: aquí alrededor si disputan muchas y he ido a Montornés, Gavà, Mataró, Sitges, Vilanova... un añi fuimos a hacer la media de San Sebastián que es muy bonita,

- Si se't acut alguna cosa que volguessis dir, que no t'hagi preguntat:

Decir que los sábados por la mañana, nos reunimos una gran familia. Cada vez somos más, afortunadamente y animar a todo el mundo a que venga

- Et van animar els teus tiets, oi, a venir ?

Si, empecé con ellos, ellos me lo comentaron, que ser reunia un grupo de gente los sábados por la mañana y de esto ya hace un par o tres de años y desde entonces cada sábado que puedo voy. Siempre animo a gente que venga. De tanto en tanto aparace alguno animado a venir a correr

- Doncs gràcies: ets el MOSSENAIRE DE LA SETMANA i molt agrait.

Gracias a vosotros, molt bé