El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dijous, 20 de febrer de 2014

Bonvilar

Bonvilar

Una paraula en positiu. Un bon vilar, ja es veu que vas un lloc on alguna cosa bona ens hi trobarem.  A vosaltres, evidentment, amb uns ingredients de què fan de tan bon amanir com: arbres, olor de terra mullada, vistes a la Mola, gent fent esport amb bicicleta, gent passejant: inspiració per tots nosaltres per fer de l'esport un element necessari.

Un circuit què molts hem repetit una vegada i una altra, però al costat, segur de gent diferent i una conversa nova, d'unes sensacions totes elles positives. I amb tanta positivitat, segur què al final pensarem a retornar sempre què puguem. Als què feu gran aquest projecte: gràcies!

Hi ha un lloc que es diu Bonvilar i justament, nosaltres el sovintegem els dissabtes, al costat dels mossenaires. Instants abans ve el ritual de cada setmana; moments previs de conversa abans de començar a córrer plegats i veiem de nou com el sol ens vol acompanyar de bon matí

 El bon amic Yllera ens anima a fer venir a en Moisès i a veure si aconseguim saber-ne més, què segur que té un munt d'històries què contar-nos

David, Maria, Òscar, Juan Manuel i José Luis

En David i una tímida senyal de victòria. El proper dir una "v" (ve baixa) ben amunt i ben grossa.

I amb en Xavi Gp, que sembla que està un xic lesionat, però què vestit per l'ocasió, enceta la sortida.

Yllera en primer terme, amb un gest comú a la colla: la rialla

En Casi, la Txell, Juanjo, Maria José, Gemma

quan passem just per centre d'interpretació mediambiental de la primera fotografia: jo no sé que hi fan, de debò.

Uauuuu!!! : no té preu

Si dos amics i grans cracks ens fan costat, vestits de Egaramossenaires, una colla que surt del costat de l'Egara, com l'Alex i l'Oriol, que porta unes espardenyes amb un color interessant . Però, segur que efectives. Han fet el primer progressiu a les primeres posicions i retornen a la cua

La Gemma Solsona, també ha fet el progressiu: la primera fèmina

I al segon progressiu, l'Òscar, Alex, Oriol, Sergio i Òscar han estat els primers de la magnífica recta de Can Deu



Detall de qualitat: el retorn i reagrupament de la colla feta per la totalitat de tots. Feia temps que no es veia una imatge tan de fer-se costat



I fent espera

I al bellmig de la fotografia, el que serà el nostre "Mossenaire d'honor" en Rafael Carrera, què com molts de vosaltres sempre ens porta a bons amics.

Arribant al punt de retorn, just a l'entrada de Sabadell.

I arriba el moment familiar: aquell de la foto de família, amb en Fernando arribant a lloc



de dreta a esquerra, é Luis, Josep Mª Antentas, Montilla, Jose Luis Coca, Oscar Ortiz, Xavi Iribarren



Sempre en som de nou; avui fins a sis persones que s'estrenaven. Esperant retornin sempre que vulguin

Moment en què, a banda de reposar, farem la darrera part de l'entrenament amb una finíssima pujada

A la font de les Canyes, refrescant-nos una mica al costat de la Maria José , Marta, Laura, Miguel i ... la noia de taronja, què anaven a continuar corrent per completar un llarg entrenament per la zona.

Un record per mi, estar al costat de'n Rafael, què gràcies a aquest projecte tinc el luxe de gaudir de la seva amistat

De fa una bona colla d'anys, un dia vaig tenir la sort de trobar-me a en Rafael. Hem compartit els començaments d'uns entrenaments que durant quatre anys he gaudit per la part nord de la nostra ciutat, junt amb un amic que es va fer mal al genoll, en Jeroni. També hem estat al mateix club i gràcies als entrenaments del dissabte i a les xarxes socials no perdem contacte. Comparteix amb tots nosaltres el seu plaer per la fotografia, què combina amb el senderisme, sobretot de Sant Llorenç i l'Obac, i ha fet llargues curses i caminades com el camí de Santiago. Bé, estem de sort de poder entrenar amb ell i estem molt contents de tenir-lo com a amic i desitjar-li el millor. El dia que ens va enviar la seva crònica atlètica, abans d'ahir, era el seu aniversari: vol dir què doble felicitació. Per molts anys!!

Aquesta setmana m'ha tocat a mi ser el ‚"Mossenaire d'Honor",apa som-hi, aqué estic:

Cap a la primavera de 1998 em vaig iniciar amb això del running, senseadonar-me em vaig enganxar amb aquest fantàstic esport, tot i que per aquells anys no era tan popular com ara, fins que l'any 2000 es vaorganitzar la primera edició de la mitja marató de Terrassa i m'hi vaig inscriure, cagat de por, per no haver fet mai una cursa popular i menystan llarga. Va ser una experiència inoblidable, em vaig sentir com si l'hagués guanyat, va ser el principi de tot el que envolta aquest món deboixos del córrer.

Haig de dir que el que més m'agrada és practicar aquest esport en el medi natural, sóc afortunat de tenir tan a la vora el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, i quan tinc oportunitat aprofito per anar a fer travesses, com ara el Camino de Santiago, Carros de Foc, pujar un cim o l'altre, conèixer racons d'aquí i allà.
També aprofito per a dir com és de fantàsttic aquest grup de Mossèn Homs i les bones estones que passo aquí també, perquè el millor de tot és amb qui ho disfrutes

Una abraçada a tots

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

dijous, 13 de febrer de 2014

Zankdas Kñeras – Trailwalker Oxfam Intermon

Amigues molt relacionades amb el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs formaran part d’aquest projecte de lluita contra la pobresa. El repte consisteix en recórrer 100 km, com a molt en 32 hores i amb equips formarts amb quatre persones.

Els diners recaptats per cadascú d’aquests equips serviran per 400 projectes d’acció humanitaria.

És un dels desafiaments principals del món.

L’equip egarenc de “Zankdas Kñeras” dels que que a més formen part del projecte Mossenaire, ens feien una proposta. A canvi d’un suculent esmorzar i aportant un euro per un entrepà, i algun producte extraordinari com un alcohol casolà de romaní que va fer amb
tota la il·lusió la Sandra, o unes exquisiteses de la Pilar, amb un farcellet de farina amb un gust extraordinari cuinats a casa seva
mateix.

Bé; tot per no demanar directament l’ajut dels mossenaires, sense rebre alguna cosa a canvi.

Ha sobrat molt de tot i no se si l’objectiu va ésser assolit, i si algú dels que ens llegeix vol aportar en aquest projecte, pot anar
directament a l’establiment de la Pilar ” Esports Kñera “ que hi trobarà la guardiola on fer la seva aportació.
 

Agraim que hagueu pensat amb nosaltres i ho bo i bé que estava tot. Moltes gràcies i molta sort en tan impressionant repte. Afirmo que
tot estava boníssim.

Des d’aquí us desitgem la millor de les sorts i que aconseguiu les dues coses: recaptar aquests mil cinc cents euros i què la distància de 100
km l’assoliu sense massa problemes. Sort!!


Després d’un entrenament on es respira companyerisme, un esmorzar impressionant. Gràcies noies i sap greu que no va haver-hi massa recaptació, veient la vostra pàgina d’Intermon. Si algú es vol passar per la botiga, ja ho sabeu.

Avui l’entrenament ha estat el que baixem pel torrent de la Grípia i s’han fet bons progressius, i sobretot en Marc i l’Adrian, els hem vist
posar tota a la graella. Una bona manera de provar-se.


Moments on la gent es retroba i xerra una estona, previ a la sortida


Avui la Sandra i la Pilar de les que hem pogut gaudir de la seva companyia. En Marc no podia anar més abrigat.


La Pilar


A l’encreuament de Can Motllor


Comparteixen afició, estimació pels cans i amistar


I en el primer progressiu, el que acabar a l’estació de Rodalies de Torrebonica, els capdavanters; Marc, Carles i Toni


La bella història d’anar-se a buscar


En Marc m’ha retratat, per record meu d’un dia, de nou, memorable.


En el segon progressiu ha estat el Pantaurell Enric Mateu, el capdavanter i se’n volia anar: ahhh !! però, no!!, tocar reagrupament.


El tiet Agustí, lluint indumentària i que continua tan en forma


Què tôt i haver arribat sels primers en el progressiu, ha anat a buscar la “Cua Mossenaire”


Què ara arriba


Bella estampa amb en Ignacio i en David, amb en Runi i… mmm!! no se.


La Pilar i la Sandra ens diuen el que faran esportivament, junt el projecte humanitari d’Oxfam Intermon i la Trailwalker


L’Antentas, i darrera en Montilla


I en Marc i l’Adrian estan fent uns progressius d’infart, a un ritme d’allò més elevat.

I en el següent progressiu, el que va fins a la torre elèctrica, a estat en Ferran Galceran, el que l’ha fet en les primeres posicions,
demostrant què es manté en bona forma


I el dos Marcs, també: a tope!!


Marc Miquel, sempre a les poscions capdavanteres


I quan tornem a estar reagrupats, continuarem la nostra marxa cap al golf

Dons ara amb l’aportació volutaria, hem tingut un bon esmorzar els que hem volgut. Gràcies !!!

Demanar ajut, a tots, en és complicat: i les nostres Mossenaires han trobat una forma original, encara que vam veure poca participació. Espero que ho aconseguiu. Des d’aquí us desitgem tota la sort en tot.

Dorsal: G219

Líder
sandra segura perez

Miembros
pilar martinez cañera
quima colomer viturtia
oihana sanchez garcia

Equipo de apoyo
ferran serred rodriguez
dani cazorla calvo
http://trailwalker.oxfamintermon.org/es/equipos/ficha/BCN2014/G219/zankdas-kneras

 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif