Dues notícies, una de boníssima i una de dolentíssima
Tinc dues notícies; una de boníssima i una de dolentíssima. Per quina voleu que comenci?
Per la boníssima
Després de més d’un any, la Inma, en José Miguel i en Sebas han tornat a la colla que tant estimen. L’alegria dels que érem aquí ha estat immensa. De cop, ens hem sentit molt més feliços, perquè tots tres han demostrat al llarg dels anys fins a quin punt tenen interioritzat el projecte Mossenaire.
Sempre han contribuït perquè cada trobada fos un espai de bones amistats, companyonia i estima pel grup. Podríem dedicar-los un reguitzell de bones paraules, però estem convençuts que saben perfectament com els hem trobat a faltar i que mai hem deixat de pensar en el dia del retrobament.
Gràcies, Inma, José Miguel i Sebas. Aquesta sempre serà casa vostra.
Anem a la mala notícia
La nostra companya Eva Cantero ha ensopegat i ha patit una caiguda força aparatosa. Per la manera com ha anat tot, s’hauria pogut fer molt de mal. Sortosament, sembla que la seva fortalesa li ha permès superar l’ensurt amb diverses ferides i cops a la cara, les mans i un genoll.
Volem agrair de tot cor a totes i tots els que no la vau deixar sola ni un sol moment. I un reconeixement especial per a en Jordi, que fa una autèntica feina d’ambulància: sempre que algú pren mal, no triga ni un minut a anar a buscar el cotxe, aparcat a l’avinguda Jaume I, i ajudar els nostres ferits amb una rapidesa i una generositat exemplars.
Esperem que, a hores d’ara, l’Eva estigui ja molt recuperada i que ben aviat ens pugui explicar en directe com va anar tot plegat i confirmar-nos que l’ensurt no va anar més enllà.
El circuit d’en Pau
També volem agrair la feina d’en Pau Margarit en el disseny del circuit. Té molt estudiat aquest recorregut de 10 quilòmetres, que ens fa passar per carrers importants de la ciutat i que culmina amb un final magnífic al Parc de Sant Jordi, on hi ha la nostra estimada Masia Freixa.
Es tracta d’un dels espais més emblemàtics de Terrassa i, després dels treballs d’adequació, ara és encara més agradable de visitar i compartir amb la colla.
Gràcies a tothom
Gràcies a totes i tots per fer possible, una vegada més, una trobada plena d’emocions, amistat i esperit Mossenaire.
I ja sabeu: si algun dia voleu venir, a Can Mossenaire us tenim les portes ben obertes.
Ara us deixem un petit reportatge per fer boca.
