Sempre he pensat que una bona fotografia no és per casualitat, i de vegades les pensem i tot. Volem emmarcar els entrenaments per lloc incomparables i, tot i que fa molts i molts anys que fem reportatges, però mai hi ha dues fotografies iguals i la distància en el temps, també ens donen variacions. Ara, per motius que imagineu, les colles Mossenaires segueixen les prohibicions de no anar per llocs on ens diuen que, per ppa, els humans ens els tenen vetats. Sabem que tenim la majoria dels circuits precisament per aquests llocs i se'ns està fent llarg el no poder-hi anar. Esperem que no triguin a aixecar les prohibicions, i que segurament no tothom entén.
Les fotografies i vídeo ens donen una aproximació de com ha anat i esperem que us agradi, i és per això que hi treballem. També estem agraïts dels que sabem que cada setmana ens seguiu i ens ho dieu i el projecte continua viu per vosaltres.
Gràcies a la Marta, Fran, Jordi per apuntar i a tots per acceptar aquesta manera d'entrenar. Els que heu portat amb orgull la bandera, com la Maite pels caminants i en Pau pels corredors i per les fotografies que ens feu arribar, Maite, Fran, Jordi, Carme i sobretot per difondre aquest estil d'entrenar. Gràcies, Mirabet.
El recorregut està penjat al final del reportatge i els que heu vingut també, perquè en l'historial quedi que la vostra participació és imprescindible per l'èxit del projecte.
Veureu una nova manera de veure l'ermita de Sant Joan de Matadepera i de nou uns quants fem cares divertides, per trencar monotonies. A veure si tu, que et fa una mica de vergonya, la perds i un dissabte d'aquests ens en fas una que ens faci riure. Gràcies per tot plegat.
Ah!, al vídeo avui he posat la meva veu. Igual no ha quedat prou bé: però ho hem provat.
