Quan comences una crònica tens el full en blanc al davant i sempre et preguntes què podries destacar d’un dissabte més de Mossenaires. I, curiosament, sempre apareix algun detall especial que dóna sentit a la trobada: el retrobament amb antics mossenaires que, malgrat el pas del temps, continuen sent part de la colla. Aquest dissabte ens ha fet molta il·lusió la visita de l’Albert Galan, que continua demostrant que es manté en una forma excel·lent. També cal remarcar que, tot i ser temps de vacances, hi ha qui prefereix quedar-se i compartir la seva mossenejada de dissabte. Gràcies a tots els que feu possible que la flama continuï viva setmana rere setmana.
Els qui sabem fins a quin punt les mascotes formen part de la família, avui volem tenir un record molt especial per a la Lucy, la gosseta de l’Eva i en Tony, que tantes vegades ens havia acompanyat pels camins i corriols. Ens sap molt greu la seva pèrdua i us volem fer arribar el nostre més sincer condol. Sabem l’amor i les atencions amb què l’heu cuidada fins al darrer moment, i estem convençuts que quedarà per sempre en el record de tots els que l’havíem coneguda.
Pel que fa a l’entrenament, els caminaires avui gairebé han superat els vuit quilòmetres, una bona mostra que el grup continua amb empenta i ganes de gaudir de la natura i de la conversa. Com sempre, hem penjat la ruta perquè la pugueu consultar i reviure el recorregut.
Els corredors hem posat rumb cap al Dinosaure d’en Roc Alabern, un d’aquells indrets singulars que sorprenen qui no el coneix. Aquesta curiosa figura, creada per Roc Alabern, s’ha convertit amb els anys en un petit símbol popular dels entorns de Terrassa. Situada enmig d’un paisatge de torrents, pinedes i camins habituals de molts corredors i excursionistes, la seva presència desperta sempre un somriure i és gairebé una parada obligada per a la fotografia de grup. Més que una simple escultura, és un exemple d’aquelles iniciatives personals que acaben formant part de la memòria col·lectiva dels qui freqüentem aquests paratges. El reportatge fotogràfic d’avui us permetrà reviure aquest moment i l’ambient magnífic de la sortida.
I si hi ha hagut una protagonista inesperada de la jornada, aquesta ha estat sens dubte la font de la Grípia. Situada al barri de la Grípia i , molt a prop de l’antic torrent, és una d’aquelles fonts que els mossenaires apreciem especialment durant els mesos calorosos. L’aigua hi brolla fresca fins i tot en ple estiu, i l’entorn, ben cuidat, convida a fer una pausa, refrescar-se el clatell i recuperar forces abans de reprendre la marxa. Per a molts de nosaltres és una petita joia amagada del patrimoni natural terrassenc, un lloc senzill però carregat d’encant que converteix una aturada en un moment gairebé imprescindible de la ruta.
Les banderes han estat conduïdes per en Tony Ribell, representant els corredors, i per en Carlos Rodríguez, representant els caminaires. Gràcies a tots dos per portar amb orgull aquest símbol que ens identifica i ens uneix.
Avui no era nit de Nadal, però la ciutat sempre guarda sorpreses, i encara hem trobat algun tió amagat ea un dels parcs que passen. Ves tu per on, fins i tot a l’agost la imaginació mossenaira és capaç de trobar un punt d’humor i de màgia.
Només em queda desitjar-vos tot el millor, que continueu gaudint de l’estiu, de la salut, de la companyia i dels camins compartits, i sobretot esperar poder retrobar-vos ben aviat en una nova mossenejada.
