Bonvilar

Bonvilar

Una paraula en positiu. Un bon vilar, ja es veu que vas un lloc on alguna cosa bona ens hi trobarem.  A vosaltres, evidentment, amb uns ingredients de què fan de tan bon amanir com: arbres, olor de terra mullada, vistes a la Mola, gent fent esport amb bicicleta, gent passejant: inspiració per tots nosaltres per fer de l'esport un element necessari.

Un circuit què molts hem repetit una vegada i una altra, però al costat, segur de gent diferent i una conversa nova, d'unes sensacions totes elles positives. I amb tanta positivitat, segur què al final pensarem a retornar sempre què puguem. Als què feu gran aquest projecte: gràcies!

Hi ha un lloc que es diu Bonvilar i justament, nosaltres el sovintegem els dissabtes, al costat dels mossenaires. Instants abans ve el ritual de cada setmana; moments previs de conversa abans de començar a córrer plegats i veiem de nou com el sol ens vol acompanyar de bon matí

 El bon amic Yllera ens anima a fer venir a en Moisès i a veure si aconseguim saber-ne més, què segur que té un munt d'històries què contar-nos

David, Maria, Òscar, Juan Manuel i José Luis

En David i una tímida senyal de victòria. El proper dir una "v" (ve baixa) ben amunt i ben grossa.

I amb en Xavi Gp, que sembla que està un xic lesionat, però què vestit per l'ocasió, enceta la sortida.

Yllera en primer terme, amb un gest comú a la colla: la rialla

En Casi, la Txell, Juanjo, Maria José, Gemma

quan passem just per centre d'interpretació mediambiental de la primera fotografia: jo no sé que hi fan, de debò.

Uauuuu!!! : no té preu

Si dos amics i grans cracks ens fan costat, vestits de Egaramossenaires, una colla que surt del costat de l'Egara, com l'Alex i l'Oriol, que porta unes espardenyes amb un color interessant . Però, segur que efectives. Han fet el primer progressiu a les primeres posicions i retornen a la cua

La Gemma Solsona, també ha fet el progressiu: la primera fèmina

I al segon progressiu, l'Òscar, Alex, Oriol, Sergio i Òscar han estat els primers de la magnífica recta de Can Deu



Detall de qualitat: el retorn i reagrupament de la colla feta per la totalitat de tots. Feia temps que no es veia una imatge tan de fer-se costat



I fent espera

I al bellmig de la fotografia, el que serà el nostre "Mossenaire d'honor" en Rafael Carrera, què com molts de vosaltres sempre ens porta a bons amics.

Arribant al punt de retorn, just a l'entrada de Sabadell.

I arriba el moment familiar: aquell de la foto de família, amb en Fernando arribant a lloc



de dreta a esquerra, é Luis, Josep Mª Antentas, Montilla, Jose Luis Coca, Oscar Ortiz, Xavi Iribarren



Sempre en som de nou; avui fins a sis persones que s'estrenaven. Esperant retornin sempre que vulguin

Moment en què, a banda de reposar, farem la darrera part de l'entrenament amb una finíssima pujada

A la font de les Canyes, refrescant-nos una mica al costat de la Maria José , Marta, Laura, Miguel i ... la noia de taronja, què anaven a continuar corrent per completar un llarg entrenament per la zona.

Un record per mi, estar al costat de'n Rafael, què gràcies a aquest projecte tinc el luxe de gaudir de la seva amistat

De fa una bona colla d'anys, un dia vaig tenir la sort de trobar-me a en Rafael. Hem compartit els començaments d'uns entrenaments que durant quatre anys he gaudit per la part nord de la nostra ciutat, junt amb un amic que es va fer mal al genoll, en Jeroni. També hem estat al mateix club i gràcies als entrenaments del dissabte i a les xarxes socials no perdem contacte. Comparteix amb tots nosaltres el seu plaer per la fotografia, què combina amb el senderisme, sobretot de Sant Llorenç i l'Obac, i ha fet llargues curses i caminades com el camí de Santiago. Bé, estem de sort de poder entrenar amb ell i estem molt contents de tenir-lo com a amic i desitjar-li el millor. El dia que ens va enviar la seva crònica atlètica, abans d'ahir, era el seu aniversari: vol dir què doble felicitació. Per molts anys!!

Aquesta setmana m'ha tocat a mi ser el ‚"Mossenaire d'Honor",apa som-hi, aqué estic:

Cap a la primavera de 1998 em vaig iniciar amb això del running, senseadonar-me em vaig enganxar amb aquest fantàstic esport, tot i que per aquells anys no era tan popular com ara, fins que l'any 2000 es vaorganitzar la primera edició de la mitja marató de Terrassa i m'hi vaig inscriure, cagat de por, per no haver fet mai una cursa popular i menystan llarga. Va ser una experiència inoblidable, em vaig sentir com si l'hagués guanyat, va ser el principi de tot el que envolta aquest món deboixos del córrer.

Haig de dir que el que més m'agrada és practicar aquest esport en el medi natural, sóc afortunat de tenir tan a la vora el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, i quan tinc oportunitat aprofito per anar a fer travesses, com ara el Camino de Santiago, Carros de Foc, pujar un cim o l'altre, conèixer racons d'aquí i allà.
També aprofito per a dir com és de fantàsttic aquest grup de Mossèn Homs i les bones estones que passo aquí també, perquè el millor de tot és amb qui ho disfrutes

Una abraçada a tots