Els dissabtes a les 08:00 es proposa un entrenament d'una hora corrent pels voltants de Torre Mossèn Homs - Terrassa. La finalitat de crear un ambient que propicii fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l'amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d'on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s'agraeix compartir aquest espai amb persones afins. T'esperem.

dissabte, 10 de gener de 2009

Plovent cap a la Font de la Tartana



Sentia abans de treure el nas pel cancell de casa, com les gotes d'aigua del cel topaven a les persiana de casa i pensava, que n'estem de sonats: però que bé ens quedem després.

Bé 2 a 3, mentre escric el Barça ha marcat a Osasuna, que bo que és en Messi. Ara el de Terrassa, en Xavi, fa poc havia empatat. Deuen ser els aires de la Mola. Perdoneu.

Vaig pujant Carretera de Castellar amunt tot sol, com sempre de fa temps i de lluny vaig veient cotxes prop de la masia de Mossèn Homs. D'un temps ençà, àdhuc plovent bé gent. Son gent amb la mateixa dèria que la meva, però que bé que ens ho passem.

Donat que el fangueig tenia ser d'impressió i el Turó el visitem molt sovint, crec que era adient anar on tant li agrada a en Salvador Trujillo: a la font de la Tartana. Va per tu, que volem recuperat ben aviat. En Vicenç ens ha conduit pels carrers de Matadepera en direcció a la font, i hem fet algun canvi, per farcir una trobada de gent amb ganes de córrer: no s'explicaria, donat que els temps era ben humit.

Corrent ve en Rafa, que torna a estar en forma i després d'una temporada que no podia per una cosa o per un altre, torna a estar força animat. Després baixaríem tots dos fins a casa, amb la parada com la setmana passada a la tenda de fruita de'n David.

Ha hagut el grup de caminadors, Mari Pau, Teresa i Lluis, també, i m'he despistat i no he retratat.

La Natatxa i en Xavi, que des de Sant Quirze sovintegen terres mossenaires, com el mateix Xavi Miquel i Javi Laporta,. Vol dir que un munt de Sant Quirtzencs, en Massaguer de la Garriga: també té mèrit, en Jaume, Josep i el seu amic (que no recordo el nom), i en Pau que avui ha anat sensa la seva mitja taronja. En David, que té un córrer fàcil, Fernando, que fa un munt de canvis, amb els que ens divertim i en Carles Salmerón: amb una forma treballada de molts anys fent senderisme. L'Albert, que surt d'unes molèsties i que de cara a la primavera atacarà la muntanya. En Carles López, que és molt constant a la trobada i jo que m'hi fixo, m'adono que cada cop li costa menys córrer. Sempre recordaré en plena adolescència d'ell l'enorme qualitat i domini dels ritmes a les curses que anava; recordo especialment a Bagà un any, i com es desenvolupava corrent el cros. I la sempre destacada presència de'n Rul, que és l'autèntic dominador de tot tipus de proves, en especial les de muntanya.




Javi Laporta i Pau Sust: felicitat plena


En Carles López: en forma

En primer terme l'amic de'n Josep i en Josep



Bé i parlant del circuït, amb predomini d'asfalt, tot per el poble i urbanització de Matadepera. També vam respirar aires netíssims i oxigenats per la natura del parc de Sant Llorenç. A més, encara que plogués, va ser molt agradable tot plegat.




Natatxa

Anem coneixent l'esperit esportiu de la Natatxa, la muller d'en Xavi Vilanova i sorpren les ganes que s'adivinen i el que està quallant en el món atlètic. Recordo paraules que dèia a Calella dels sentiments envers el "sacrifi" que fem tots els que correm i el que li agrada. Els seus fills, maquíssim i t'adones que quan parles tens els ulls clavats i escolten tot el que diem. Endavant Natatxa, que t'esperen moltes alegries atlètiques.