Soc sincer si de vegades intento ser original i sé que no ho aconsegueixo i tot i així m'hi esforço.
Fer un circuit nou, haver-lo preparat i esperar que a tothom li vaig prou bé com per quedar un bon record, penso que és complicat. Anar a una font d'aigua fresca a mig camí, una fotografia en un entorn prou bonic i que saps que algun dia pot ser només un record per culpa de la industrialització i l'urbanisme; que us he de dir. Que almenys podem compartir-ho mentre correm, amb gent que ens agrada, tot petant la xerrada i alguns patint més que altres, com la Marta que feia dies que no es provava i sembla que ha estat llarg per ella.
Ha estat fantàstic que des de Viladecavalls hagi vingut la Montse Mazorriaga i a més tota la colla de magnífiques que entrenen habitualment juntes, avui ens hagin vingut a entrenar plegades, com la Juani, Pili, .
Bé, baixant cinc quilòmetres fins un àrea de pic-ni de Castell Arnau, prop de la carretera de Sabadell i passant per davant dels Mossos, la Mancomunitat i el Consell Comarcal, per tornar a enfilar un camí que d'entrada ens ofereix una panoràmica de la nostra estimada Mola, amb una Masia que encara no li tenim el nom, i amb un dia de llums més properes a les primavera que a l'hivern, amb algun canvi oportú per fer bategar aquest muscle que nosaltres no deixem adormir.
Retornem pel camí paral·lel al golf, anem veient que encara queda algun pi tombat pels efectes de fa tres setmanes del vent.
Abans del primer re-agrupament, tots prou contents
Passant el torrent de la Betzuca, que portava una mica d'aigua. La Marta, Montse, Rosa, Juani, Pili, amic Lluis, i Lluis junior
A veure si ens passen el nom de l'amic, que jo tinc una memòria tocada. Els Lluisos tancant la colla
Ple canvi, Jose Antoni, Agustin, Juan Carlos en primer terme
Dolors i Casi, Josep Mari i Jaume, Jordi i Albert
Quatre amigues: Marta, Pili, Montse i Juani
En Carles bebent un aigua ben fresca i bona
Entorn bonic
La Montse d'ençà la conec no deixa de sorprendre'm. Té una capacitat atlètica que vaig descobrir ja fa temps. Enguany a Sant Climent va acabar amb un bon esprint i a la Matagalls-Granollers, per pujades llarguíssimes, un fred d'impressió i vam fer una excel·lent prova de quaranta quilòmetres. Ara està molt il·lusionada en portar molts projectes atlètics, junt amb el seu marit en Bernat i els seus fills: l'Arnau i l'Olivia. L'Arnau és un fora de sèrie. L'any passat vam fer una caminada llarguíssima i va aguantar com el que més, a part que fa atletisme i és molt competitiu. Molts d'èxits per tots quatre
Circuït;
• El més antic de tots; que és aquell que arriba fins a Sabadell, al capdavall del bosc de Can Deu.
• Nous amics i retornats, després de molts dies. Com a nous van fer la vessant córrer i caminar, que van fer una mica més curt. Que feia dies que no venien: Jaume, Rafel, Casasola, Pedro. La gent molt en forma, bons reagrupaments i fotografia a Sant Julià. Magnífiques converses i ganes de tornar-hi, i agraïts de compartir aquesta estona plegats.
La Montse Vila, a punt d'entrenar
En Jordi, un massatgista esportiu de luxe
En Josep en una postura que li conec de fa molts anys: estirar sobre una bomba d'aigua. Ja ho fèiem quan quedàvem a l'avinguda 22 de juliol, ara fa una bona colla d'anys.
L'Albert a cua de grup, recuperant-se de lesió.
Moment d'esforç.
Aqui es fa la divisió del grup
En Jordi anava a investigar camins
En Xavi Miquel se li nota que tot aquest entorn és el seu.
Fer amics, sempre de bon rotllo, esmorzars, proves molt dures, maratons i sempre que pot va amb qui li doni una bona proposta a entrenar: això si i primordial que s'acabi amb un esmorzar. És conegut com l'amo i senyor i promotor d'una lliga gastronòmica que porta i fa puntuar a tot aquell que li comunica que després d'un entrenament hi ha un tiberi. Encomana la seva alegria allà on va.
Estem passant totes les proves i la climatologia no és parany suficient per deixar de fer una bona colla una vegada més. I quina il·lusió de tenir nous mossenaires, la Clàudia i en David. L'una de la mà de'n Bru, el nostre mossenaire més jove, i en David aconsellat pels germans Arévalo. De debò que ens omple de jòia créixer d'aquesta manera.
I tot i que només vam tenir la sort de tenir en Manolo per la foto, quina alegria de veure que torna a estar "operatiu". A veure si un dia ens pot fer l'horeta.
En Casi ens mostre cofoi el seu nou trofeig, com és la seva recent medalla aconseguida a Dubai a la marató on a més va assolir el tercer lloc de la categoria
I després d'una bona colla de dies de no veure'l entre nosaltres, la satisfacció de tenir en Josep Boada: un referent per a molts corredors, amb unes marques que fan treure el singlut.
Es va tornar fer la variant dels que fan un circuit on es pot caminar; integrada per la Mari Pau, Lluis, Teresa i en Laporta. Crec que van córrer força, també.
Nosaltres vam fer una barreig de cicuït, baixant en direcció a Torrebonica, però llavors una variant que m'agrada molt, que ens fa arribar al cami del golf, per una llocs molt bonics. Vam observar més d'un arbre per terra, fruit de la ventolera de l'anterior cap de setmana: mira que si ens arriba a caura per sobre !!
Reagraupaments variats, el canvi de la Torre Elèctrica, secundat per la majoria, el segon fins a rotondeta de l'hípica i després d'anar tots plegats, fins l'ecreuament típic, pugem pel camí de l'esquerra, deixant Argelaguet a la dreta, amb la temença de troba'l enfanguinós. Però bé.
Ja de tornada, esperant els que van més a poc a poc, però que mai pateixint que no els deixarem. Total 10 qm. plegats molt gratificants.
Quina boira tenia l'objectiu. En primer terme la Clàudia, que s'estrenava com a mossenaire. Darrera i de vermell en Josep Boada
Josep Casasola i l'Albert Ureta, amb el mateix ambient d'humitat
Moments de repòs després del canvi de la torre elèctrica
Grup heterogeni. Destaca la medalla del Casi, que havia anat a la marató de Dubai a aconseguir la tercera plaça en la seva categoria. També veiem en Xavi Curull que sortint des de casa seva del centre de Sabadell, va venir a visitar-nos i va acabar realitzant vint-i-vuit quilòmetres. Tots feu una cara fantàstica
Avui ens visitava en Manolo, una persona que transmet bon humor i que sempre té alguna per fer-nos riure, Va de vermell, al costat de l'Albert Ureta, que està treballant fort per millorar després d'una important lesió. Aviat tornarà a la competició i a l'alta muntanya, que tant li agrada
Qui tinc la sort de situar-me amb els nous mossenaires, que esperem que s'ho hagin passat bé
Aquí hi han els caminadors, que sembla ser que van córrer tota l'estona i van fer el "tradicional" que diu en Laporta. En el grup també hi anava la Teresa. I sabem que va anar bé
En Bru ens regala la seva presència i ens dona aquest caire de grup divers i ell és el nostre mossenaire més jove, però amb molta experiència en proves de tot tipus i d'elevada resistència. Se li nota per la serva fortalesa física i quan es proposen canvis de ritme, ell sempre hi és. Li desitgem molts d'èxits esportius.
Dia ventós i la idea era cercar llocs on el vent no fos molest, complicat quan es va pel camp.
Bona colla, i van anar en direcció al Torrent de Gotelles de baixada, amb parada a la font i nou recorregut de pujada seriosa fins a Sant Julià, amb poques parades pel vent.
La Maribel quan portaven 1qm. i escaig
La colla al darrera amb l'Emilio amb la gorra groga. Destaquem en Jordi Martínez que feia una bona colla de dies que no venia. Portava un gorro de llana que segur que en un dia amb tant de vent no feia gens de nosa
La Rosa Cos empentada pel vent
La Rosa, a punt d'arribar al re-agrupament. Al cap d'uns moments quedaria amb la Teresa a fer un recorregut diferent.
José Antonio veient el naixement del dia, molt bonic
Després de veure a la font, en Lluís a punt de dir-ne alguna.
L'Albert sorprès amb la boca ben plena d'aigua
Un dels re-agrupaments, aprofitant també per fer estiraments, com en Carles
Estrenant nou recorregut i travessant el rierol. En José en ple salt.
Paco acabant a la recta magnífica, després de la forta pujada.
En Juli, al nou recorregut
Maribel, tot i el vent a aquesta zona no en feia tant
Vicenç i en Jordi
Marc i José Antonio
Lluis, pràcticament no toca el terra
En Jaume, ben abrigadet
Juan Carlos seguit de prop de la Dolors.
A la zona de la font de l'Argelaguet, estava ben resguardada del fort vent que va bufar i que no es recordava de feia molts anys. Es recordarà aquest dia per la quantitat de vent de tot arreu i el mal que aquest havia fet. La part més negativa, la mort de quatre nanos a un pavelló de Sant Boi que els va caure al damunt.
En Jordi, pensatiu. No anava fi, després de costipats i no haver pogut entrenar com volia.
Hi han mirades que parlen per si soles
EL nostre mossenaire caní. Algun dia portaré en Nuck
La Tresa; va quedar borrosa la fotografia. Va anar amb la Rosa
En Rafa ja fa temps que sempre que pot ve a entrenar. Durant la setmana si vol córrer te que matinar, i després d'haver estat una temporada sense poder venir per alguna molèstia, ara torna a estar il·lusionat i en bona forma. Avui venia des de Can Palet II corrent, pujant tota la carretera de Castellar i després del recorregut, junt amb en Paco, un bon amic a tornat corrent cap a casa.
