Després de la tempesta.

Com que la pluja havia fet de les seves en els nostres camins, s'havia de triar on no enfangar-se massa, i s'ha d'anar a assegurar. A l'ermita, amb fotografia al solet. De tornada un parellet de canvis, que fan les delícies dels mossenaires. Al re-agrupament i fins a l'àrea de pícnic, amb moments distesos on tothom se'l veu prou conscienciat en que la jornada era de les boniques. Colors vius, i atmosfera neta i els rajos solars presents i ambient dels mes relaxats.



Fotografia al costat de Sant Vicenç de Verders




Re-agrupament, bones converses i ...



Bones converses



Una bona colla a punt d'anar cap a Can Deu


Andrés, Xavi Miquel i Pedro.


José i Manolo, recuperant-se en Manolo d'un problema al bessó


En Fernando d'ençà va venir per proposta del seu cunyat, en Fran, ve sempre que pot i és molt sovint. Ve des de Sabadell. Se'l veu lluitador, li agrada provar-se als canvis de ritme i aprofita els caps de setmana per fer bicicleta de muntanya. Es una persona alegre i es molt agradable entrenar amb ell.

Fem el clàssic - 10 quilòmetres tot xerrant

Hom pensa que vestir una mica les fotografies setmanals amb algun escrit, completa la trobada.
Com que sabia que venia la Mari Pau i la seva tendència és a fer aquest circuit, crec que era la manera d'anar-hi plegats i de fet és un circuït molt maco, equilibrat i sol agradar. Bé, segur que n'hi ha de millors i com no, de pitjors. Però, com que el que compte és desconnectar de les tensions setmanals i fer una trobada amistosa, res millor que baixar fins a Sant Vicenç de Verders, aquesta ermita bonica que està en un paratge bonic i ben envoltada d'arbrada i que ens diu que les pedres de vegades parlen, i si podessin fer-ho les d'aquesta ermita son ben curioses. Que hagin estat portades una i a una des de on ara és una gran embassament, el de Sau, i estigui muntada fidelment i tal com estava aquí ens fa que en tinguem més curiositat.
La baixada ha estat com sempre plena de conversa i el moment de relax que fem la fotografia, per preparar els canvis de ritme que es proposarien aviat i seguits per gran nombre de mossenaires.
Arribats a Sant Julià, ens hidratem a les fonts, unes quantes fotografies més i cap al camps base fins a completar el deu quilòmetres de que consta aquest circuit.




Després d'un any, la Mari Pau s'atreveix a fer tot el circuit i val a dir que molt rebé. En Javi, fent el que més li agrada. El circuit "clàssic"



Maribel i Jordi, en un moment previ al descans a la font


En David fa poc que fa curses i se li dona molt bé, aprop de l'Emilio



Joan, Emilio, Barto, Fernando, Casi, David, Maribel i Manel



L'Eugeni és un home polivalent. Tan el veus fent la marató, com corre un cros, com se'n va fer una cursa de muntanya i amb un esperit jovial encomanadís. El seu entrenador, el seu propi fill. I tant aquest com la seva jove, uns grandíssims atletes. L'Eugeni ven fruita i segur que aquest aliment tan saludable l'ajuda a practicar aquest esport que requereix tenir cura alimentària. Vol dir que ja ho sabeu.