Entrenament pel Torrent de Gotelles

Hem tingut un d'aquells dies de pre-primavera que fa que córrer pel camp un plaer il·limitat, veure com va sorgint el sol i va il·luminant allò que ens envolta, que la foscor mantenia a l'ombre i que ara ens dona en tot el seu esplendor.

Avui el grup s'ha desfet força aviat i sap greu si algú no ha gaudit; a la font del Torrent de Gotelles no hi ha hagut rea-agrupament. Quan hem arribat els del darrera una bona part ja havia marxat. Nosaltres hem fet un recorregut d'uns deu quilòmetres.

Parlant una mica del circuit, s'ha fet una barreja d'altres, sortint en direcció a la font d'Argelaguet per llocs molt acollidors de camins amples, pujant cap la olivera bonica, per Sant Julià sense parades i baixant cap el Torrent, darrer re agrupament total, i pujar al costat del rierol. Parada per fer un traguinyol a la font i amunt, aquí s'ha desfet el grup i a diferents rimes. Allà, com que portàvem 6 qm., hem anat cap a l'esquerra i fins la zona nova on hi ha el centre medi Ambiental, com àrea de lleure amb taules i agradable. Pugem pel camí asfaltat, amb l'anècdota de que un conductor d'un cotxe ens ha renyat . Quin dia !, per esborrar.

Després i per completar la durada de l'entrenament, hem donat a conèixer el recorregut fins la font de l'Espardenyera, que a l'estiu ens anirà prou bé.

Bé, un estrany regust i el que he dit, sap greu que de vegades no surt bé l'invent.





Nataxa, Mari Pau, Lluis, Jordi, Javi, Lluis i Xavi


En Murillo, tot un campió d'elit mundial dels 100 quilòmetres amb el seu fantàstic amic


Aquí es pot veure el dia tant bonic i a la gent contenta.


En Joan, nou mossenaire que només fa set mesos que corre.


Els germans Expòsito, de California Sports, que també sovintegen els entrenaments
darrera en Casi i una bona colla


En primer terme en Josep



Avui ens visitava un nou mossenaire, en Ramon Senar, un gran atleta amb unes excel·lents marques, tant en pista com en cros. Ara està tastant les grans distàncies i també li va prou bé. El seu etern amic en Guime, que va de vermell. Ramon tot i ser egarenc, des de que es va casar viu i entrena a Sant Celoni. A la dreta un dels mossenaire més fidels: Carles López, discret i gran atleta. Tinc molts records d'ell,


David Elcacho, Manolo Priego i en Fran Frutos. David i Manolo avui s'estrenaven com a nous mossenaires


Vicenç Sant, maratonià i gran corredor. Gaudeix un munt a les maratons


Situats esperant la Nataxa i en Mirabet que venien corrent


Encara faltava algú. En Lluis junior, que surt a la portada


En Lluis, cada dia més en forma




Quan fa anys que corres vas coneixent a gent que gaudeix del mateix. Entre ells, i és el que m'agrada poder compartir una estona amb amics del Club Natació Terrassa com son en Manolo Priego i en David Elcacho, que tenen un gran nivell maratonià i que aprofiten, com molts de nosaltres, aquest esport que descobrir noves maratons. Si un any van anar a Venècia, enguany s'estan preparant per la marató de París, fent entrenaments llargs i avui era un dia, i van decidir venir a batejar-se com a mossenaires. Els hi desitgem molts èxits i que vinguin sovint.

Un nuc de circuïts

Avui havia pensat que podria agradar simultaniejar diferents circuits, aprofitant els llocs bonics d'aquests . N'hi ha que estan millor, però una alternativa era aquesta: sortir pel costat de la masia, per evitar allò d'anar pel mig del carrer, on ara una vegada asfaltat hi ha molt més trànsit. Després baixar en direcció al torrent de la Betzuca, una miqueta accidentat pel arbre que encara entorpeix passar pel camí. Anar per corriols i buscar un magnífic camp, on en re-agrupem i anem mica en mica a enfilar el camí de baixada que ens duu a l'encreaument dels quatre camins, amb el primer canvi de pujada que fem, fins al pla, on tots junts tornem a baixar, ja entrant al terme municipal de Sabadell. Aquí una forta pujada ens porta fins el dipòsit d'aigua de Cassà i a l'aparcament ampli del bosc de Can Deu, anem a buscar la recta on farem el segon canvi, i diria un tercer que fem amb en Pasqual Vicente, que avui venia després d'haver fer un podi al campionat Català de Cros en la seva vessant de veterà. Tornava a fer-nos costal en Manel Murillo, que havia animat venir la Mari Pau.
La fotografia la fem a l'àrea de lleure de Sant Julià, on es diu que el grup aquí acaba la seva forma compacte, donat que a la pujada tothom tingui plena llibertat en retornar al punt de sortida el més aviat possible o a gust del consumidor.
Bon entrenament i de nou, nous mossenaires de la ma d'en Lluis. Sembla, a més en Victor ha enviat el track que penjaré. És una assignatura que tinc pendent, d'anar penjant els recorreguts que fem per tenir encara més informació.



Dos nous amics mossenaires: si no poso bé els noms em renyeu: Victor i Antoni


Primer terme la Marta, en millor forma que la setmana passada. Desp´res l'Anna (nova mossenaire), la Pili, la Juani


Teresa, Toti i Mirabet, els darrers feia dies que no els veiem, seguits per tota la colla amb en Joan Carles, David








Aquí el track que m'ha passat el nou mossenaire Victor.





En Marc Roure ens coneixem des de que vaig conèixer la meva dona, donat que les nostres dones son cosines i podem dir que al mateix temps ens vam conèixer. Hem compartit molt moments familiars i ara tinc la sort de que molts dissabtes amb l'excusa de l'entrenament, podem xerrar una estona.
Bé, de fet aquesta és la part familiar, l'altre és que, i com dic moltes vegades, va ser un dels fundadors de Minyons de Terrassa, va ser cap de colla en la primera etapa gloriosa i durant força anys. En els àpats que periòdicament tenim, parlàvem de les nostres aficions i vet aquí que un dia va venir a rodar amb nosaltres i ara d'això en fa una bon grapat d'anys. Recordo la seva primera cursa, que va ser a Cardedeu, que ja va córrer a ritme de 4:30, sense tenir-ne massa experiència. Llavors ja ha fet la mitja marató de Terrassa en diverses ocasions, una vegada amb en Roger, un dels seus fills, i a més ja és un habitual de la "Pujada a la Mola", a més continua molt actiu amb minyons i practica altres esports, com el futbol, l'esquí i segur que moltíssimes coses que em deixo. Això si: és una gran persona amb les idees clares i que inspira confiança. Fantàstic que ja sigui dels mossenaires més antics.

Estrena de circuit fins a Castell Arnau

Soc sincer si de vegades intento ser original i sé que no ho aconsegueixo i tot i així m'hi esforço.
Fer un circuit nou, haver-lo preparat i esperar que a tothom li vaig prou bé com per quedar un bon record, penso que és complicat. Anar a una font d'aigua fresca a mig camí, una fotografia en un entorn prou bonic i que saps que algun dia pot ser només un record per culpa de la industrialització i l'urbanisme; que us he de dir. Que almenys podem compartir-ho mentre correm, amb gent que ens agrada, tot petant la xerrada i alguns patint més que altres, com la Marta que feia dies que no es provava i sembla que ha estat llarg per ella.
Ha estat fantàstic que des de Viladecavalls hagi vingut la Montse Mazorriaga i a més tota la colla de magnífiques que entrenen habitualment juntes, avui ens hagin vingut a entrenar plegades, com la Juani, Pili, .
Bé, baixant cinc quilòmetres fins un àrea de pic-ni de Castell Arnau, prop de la carretera de Sabadell i passant per davant dels Mossos, la Mancomunitat i el Consell Comarcal, per tornar a enfilar un camí que d'entrada ens ofereix una panoràmica de la nostra estimada Mola, amb una Masia que encara no li tenim el nom, i amb un dia de llums més properes a les primavera que a l'hivern, amb algun canvi oportú per fer bategar aquest muscle que nosaltres no deixem adormir.
Retornem pel camí paral·lel al golf, anem veient que encara queda algun pi tombat pels efectes de fa tres setmanes del vent.

Abans del primer re-agrupament, tots prou contents

Passant el torrent de la Betzuca, que portava una mica d'aigua. La Marta, Montse, Rosa, Juani, Pili, amic Lluis, i Lluis junior

A veure si ens passen el nom de l'amic, que jo tinc una memòria tocada. Els Lluisos tancant la colla

Ple canvi, Jose Antoni, Agustin, Juan Carlos en primer terme

Dolors i Casi, Josep Mari i Jaume, Jordi i Albert

Quatre amigues: Marta, Pili, Montse i Juani

En Carles bebent un aigua ben fresca i bona

Entorn bonic



La Montse d'ençà la conec no deixa de sorprendre'm. Té una capacitat atlètica que vaig descobrir ja fa temps. Enguany a Sant Climent va acabar amb un bon esprint i a la Matagalls-Granollers, per pujades llarguíssimes, un fred d'impressió i vam fer una excel·lent prova de quaranta quilòmetres. Ara està molt il·lusionada en portar molts projectes atlètics, junt amb el seu marit en Bernat i els seus fills: l'Arnau i l'Olivia. L'Arnau és un fora de sèrie. L'any passat vam fer una caminada llarguíssima i va aguantar com el que més, a part que fa atletisme i és molt competitiu. Molts d'èxits per tots quatre

Fins al capdavall de Can Deu

Circuït;

• El més antic de tots; que és aquell que arriba fins a Sabadell, al capdavall del bosc de Can Deu.

• Nous amics i retornats, després de molts dies. Com a nous van fer la vessant córrer i caminar, que van fer una mica més curt. Que feia dies que no venien: Jaume, Rafel, Casasola, Pedro. La gent molt en forma, bons reagrupaments i fotografia a Sant Julià. Magnífiques converses i ganes de tornar-hi, i agraïts de compartir aquesta estona plegats.



La Montse Vila, a punt d'entrenar





En Jordi, un massatgista esportiu de luxe






En Josep en una postura que li conec de fa molts anys: estirar sobre una bomba d'aigua. Ja ho fèiem quan quedàvem a l'avinguda 22 de juliol, ara fa una bona colla d'anys.


L'Albert a cua de grup, recuperant-se de lesió.





Moment d'esforç.



Aqui es fa la divisió del grup



En Jordi anava a investigar camins



En Xavi Miquel se li nota que tot aquest entorn és el seu.
Fer amics, sempre de bon rotllo, esmorzars, proves molt dures, maratons i sempre que pot va amb qui li doni una bona proposta a entrenar: això si i primordial que s'acabi amb un esmorzar. És conegut com l'amo i senyor i promotor d'una lliga gastronòmica que porta i fa puntuar a tot aquell que li comunica que després d'un entrenament hi ha un tiberi. Encomana la seva alegria allà on va.

Entrenament Humitejat

Estem passant totes les proves i la climatologia no és parany suficient per deixar de fer una bona colla una vegada més. I quina il·lusió de tenir nous mossenaires, la Clàudia i en David. L'una de la mà de'n Bru, el nostre mossenaire més jove, i en David aconsellat pels germans Arévalo. De debò que ens omple de jòia créixer d'aquesta manera.
I tot i que només vam tenir la sort de tenir en Manolo per la foto, quina alegria de veure que torna a estar "operatiu". A veure si un dia ens pot fer l'horeta.
En Casi ens mostre cofoi el seu nou trofeig, com és la seva recent medalla aconseguida a Dubai a la marató on a més va assolir el tercer lloc de la categoria
I després d'una bona colla de dies de no veure'l entre nosaltres, la satisfacció de tenir en Josep Boada: un referent per a molts corredors, amb unes marques que fan treure el singlut.
Es va tornar fer la variant dels que fan un circuit on es pot caminar; integrada per la Mari Pau, Lluis, Teresa i en Laporta. Crec que van córrer força, també.
Nosaltres vam fer una barreig de cicuït, baixant en direcció a Torrebonica, però llavors una variant que m'agrada molt, que ens fa arribar al cami del golf, per una llocs molt bonics. Vam observar més d'un arbre per terra, fruit de la ventolera de l'anterior cap de setmana: mira que si ens arriba a caura per sobre !!
Reagraupaments variats, el canvi de la Torre Elèctrica, secundat per la majoria, el segon fins a rotondeta de l'hípica i després d'anar tots plegats, fins l'ecreuament típic, pugem pel camí de l'esquerra, deixant Argelaguet a la dreta, amb la temença de troba'l enfanguinós. Però bé.
Ja de tornada, esperant els que van més a poc a poc, però que mai pateixint que no els deixarem. Total 10 qm. plegats molt gratificants.


Quina boira tenia l'objectiu. En primer terme la Clàudia, que s'estrenava com a mossenaire. Darrera i de vermell en Josep Boada


Josep Casasola i l'Albert Ureta, amb el mateix ambient d'humitat


Moments de repòs després del canvi de la torre elèctrica





Grup heterogeni. Destaca la medalla del Casi, que havia anat a la marató de Dubai a aconseguir la tercera plaça en la seva categoria. També veiem en Xavi Curull que sortint des de casa seva del centre de Sabadell, va venir a visitar-nos i va acabar realitzant vint-i-vuit quilòmetres. Tots feu una cara fantàstica




Avui ens visitava en Manolo, una persona que transmet bon humor i que sempre té alguna per fer-nos riure, Va de vermell, al costat de l'Albert Ureta, que està treballant fort per millorar després d'una important lesió. Aviat tornarà a la competició i a l'alta muntanya, que tant li agrada


Qui tinc la sort de situar-me amb els nous mossenaires, que esperem que s'ho hagin passat bé



Aquí hi han els caminadors, que sembla ser que van córrer tota l'estona i van fer el "tradicional" que diu en Laporta. En el grup també hi anava la Teresa. I sabem que va anar bé





En Bru ens regala la seva presència i ens dona aquest caire de grup divers i ell és el nostre mossenaire més jove, però amb molta experiència en proves de tot tipus i d'elevada resistència. Se li nota per la serva fortalesa física i quan es proposen canvis de ritme, ell sempre hi és. Li desitgem molts d'èxits esportius.