El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dimecres, 6 de juny del 2012

Correm pel pantà de Ribatellada #Sabadell

Ja estem en plena temporada estiuenca i res millor que començar a visitar els torrents que a molts ens poden portar a pensar que estem a llocs com ara el Montseny, per la frescor, el tipus de vegetació: bardisses, plantes enfiladisses esbarzers, lianes, vidalba amb fruits blancs, també falgueres i cues de cavall. Per tenir un bon record, la fotografia avui ens la farem en al que havia estar el mur de contenció del pantà de Ribatallada, ara en ruïna total. El pantà de Ribatallada està situat sota de la masia castell de Ribatallada, era l’últim tram del torrent de Gotelles construït l’any 1895 per la Companyia d’Aigües de Sabadell, amb una capacitat de 10.000 metres cúbics per el proveïment d’aigua a la ciutat.Les riuades del 1962 esquerden part de l’embassament i va quedar inutilitzat. Vam fer un parell de canvis, els quals el nostre “Mossenaire d’honor” en Fernando, els va encapçalar. El primer amb una bona pujada i el segon amb el més jove: en Miquel.
Bé, de nou gràcies per la vostra companyia i fins la propera.

En Toni Granados és un mossenaire amb el que entrenem moltes vegades i s’ho va fer venir bé per saludar-nos i l’apreciem molt i ara a més sabem que sempre fa de voluntari Forestal a Terrassa. Aquí el tenim al costat del seu company. Gràcies per vetllar pels nostres entorns.

i com altres vegades en Rafa em retrata i li vaig demanar de sortir plegats. Com sabeu molts dels nostres reportatges li devem a ell
Ara la tensa espera







i arranquem amb en Javi Colado al capdavant i la Masia que ens envolta





el reagrupament i algun “Mossenaire de debò”, aquell que va i bé i espera, ;)


I avui tenim un mossenaire nou



I ara ens endinsarem al fantàstic torrent de Gotelles






I ara toca la parada obligada i que ens fa sentir més “família”










I la foto de família davant del pantà de Ribatellada ara ens tornarem a reagrupar per fer un bon canvi en pujada, amb classificació:


en ple canvi tenim en Sebastian gaudint de la duresa extrema









I aquí tenim el podi; Fernando al mig en primera posició, l’Ignacio a l’esquerra i l’Alberto a la dreta.
Recordeu que aquests canvis son voluntaris i els fem per “crear ambient” i per cansar-vos una mica

I avui lluïm a les nostres “Mossenaires” de les que animen a totes les noies a venir a que els feu companyia



Bé, aquí surto jo per espatllar la foto, retratat per en Joan, un mossenaire que ja ha vingut tres setmanes seguides i sembla que es consolida.
Molt agrait !!

EL MOSSENAIRE D’HONOR

En Fernando fins fa poc pensava que l’havia conegut al cros de Sant Hilari, i en canvi fa un munt d’anys que compartim curses i ell em va recordar que una vegada vam anar plegats a la de Can Palet, fins a la darrera part, que evidentment ja apuntava a gran atleta i no el vaig poder seguir. Enguany ja ha baixar de 3h en marató i pertany a la saga dels “Serrano” que a Terrassa de ben cert que és la família que aporta a més gran atletes de tots els temps. Molt contents de que siguis Mossenaire d’honor i ens regalis el teu “currículum esportiu”. Molta sort !!

En deia en Fernando;
Fernando del Corral Serrano
Terrassa, 13 de gener de 1974
Els meus començaments van ser per allà els finals dels 80 motivat pels meus cosins i grans atletes Bartolome Serrano (Jim) i Bartolome Chamorro. Al poc temps vaig començar a la Escola d’atletisme de l’Unió Atlètica Terrassa on vaig estar fins als 14 anys corren en pista i aprenen totes les proves d’aquest esport. A l’acabar aquesta etapa em vaig reincorporar als entrenaments amb el grup de Bartolome Serrano on ara també hi era en Ricard Pintado que tots dos ja destacaven en el panorama nacional.
Més tard em vaig unir al Club Natació Terrassa, després vaig estar al Terrassa Sport a les ordres de Jaume Leiva. I finalment estic en Els corredors de Fons de Viladecavalls.

Al 2008 vaig quedar 2on en el circuit de Curses Mitja Marató de Terrassa darrera de Marc Otero, i aquest va ser un dels premis que més il·lusió m’ha fet ja que premia la regularitat de l’esportista.
Les meves marques són:
- 10.000 Mtr – 36’03 (Cambrils 2010)
- Mitja Marató – 1 h 19′ (Calella 2010)
- Marató – 2h 57′ (Empuries 2010)

Actualment entreno 5 o 6 dies a la setmana i el meu objectiu és intentar apropar-me a les 2 h 50 min en la propera Marató. No sé si ho aconseguiré però ànims no m’hi falten.
Una salutació

.

.

.

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís :)

.

.

.

dimecres, 30 de maig del 2012

Una gran ciutat "Terrassa" Corre-m'hi tots

A Terrassa se la coneix per molts temes. Si abans era el tèxtil, ara si que es pot dir que és història. Molts de nosaltres quan érem petits recordem el soroll de talers i les sirenes que indicaven entrades i sortides a la feina.

Pels corredors, senderistes, amants de la natura i llarg etcètera, sabem de la riquesa natural dels seus camins històrics que uneixen pobles i masies i que gràcies al córrer hem anat coneixent. La vegetació, amb racons i fonts per molts desconeguts.

De fa dies que ens rondava pel cap fer un entrenament cultural, aprofitant el bon tarannà del grup i per “fer ciutat”. Vendre al desconegut que ens visita als diferents blogs i als que els agrada revisar fotografies per fer-se una idea de l’entorn.

El nom que més us pot sonar és el de Mossèn Homs, que es l’àrea des d’on un dia van començar a fer aquestes habituals trobades que reuneix a molta gent de tot tipus amb ganes de crear bons vincles i units per l’esport.

Veureu que baixem per la carretera de Castellar i anem fent les paradetes per fer el grup més compacte i les aturades a llocs emblemàtics.

La plaça que hi han aquests monuments, tant i tant importants que a més es demana que siguin considerats “patrimoni mundial de la Unesco” i que son fidels testimonis d’una ciutat amb molta història. Sempre que es remou el terra per fer-hi alguna obra, solen sortir restes d’antigues civilitzacions.

Doncs bé els “Mossenaires” ens vam anar retratar a la Pça. de Mossèn Homs

 

 La durada ha estat entorn de l’hora a la que estem acostumats i la distància un xic curta, però donat que avui hi han hagut més parades, ha fet que tots estiguéssim de tornada a la mateixa hora de cada setmana.

S’ha respirat bon ambient i amb comentaris divertits i han vingut nous amics i dels de sempre i ens ha fet especial il·lusió que avui un gran arquitecte, en Barto Buson, ens fes els honors i acceptes fer de “Mossenaire d’honor”. A més, te molt a veure amb la reestructuració de l’entorn i sobretot l’obra mestre del pont, que ha estat guardonat sovint, per la seva originalitat, eficiència i integració a l’entorn. A més ens ha proporcionat un dels currículums més divertits que recordem, alhora que seriós i que fa notar la gran persona que és en Barto i del que ens sentim molt cofois de comptar amb una molt bona amistat.

Com que hi han dues-centes fotografies, en posem quatre o cinc i la resta les podeu veure i baixar de l’àlbum, on hem tingut un ajut fantàstic tant de l’Ildefons, que ha fet unes fotografies molt originals i fantàstiques, com el mateix Barto que ens ha retratat al costat del bust que hi ha dedicat a Mossèn Homs i en Joan Forté, que ens ha retratat d’un bar que porta el nom del que escriu.

Només agrair que hagueu fet possible aquest original entrenament, que repetirem, donat que trobem oportú que si tenim aquests joies, vosaltres que també som persones molt importants, podeu estar en el mateix entorn per record de tothom.

Image

El moment de començar a les 08:00 del matí de tots els dissabtes.

Image
Aquí fem una aturada de uns minuts per quedar-nos per nosaltres el “Monument a la Dona Treballadora”

Image
I aquí els “Mossenaires” ens retratem amb l’estàtua dedicada a Mossèn Homs

Image

I ara flanquegem la “Seu d’Ègara”, molt recomanable de visitar
Image
I ara ens toca passar pel pont que va dissenyar el nostre “Mossenaire d’honor” d’avui, que tindreu més avall.

Image
I continuem passant pel “Museu Tèxtil”, importantíssim

Image
I que dir de la magnífica “Casa Baumann”

Image
I Tenim un imponent “Castell” de la Cartoixa.

Image

I mira a qui tenim aquí: us recomano veure l’àlbum on veureu qui va fer aquesta fotografia i que a més li devem molta part d’aquest reportatge: L’Ildelfonso

Image
Maco eh !!

Image
I ara el Monument a la Sardana: Bé: modern !

Image
Aquest no estava previst; “El Racó d’en Pep”, en Joan Forté ens ha fet la foto.

Image
a “Can Bomber”
Image
Perfectament indicat el camí de tornada

Image
La “Riera de les Arenes”: un carrilet pel lateral per córrer estaria bé i més veient com està d’herber

Image
Ja veiem el nostre camp base

Image
I ja tornem a ésser al nostre camp base.

Esperem que a la propera ocasió ens puguis acompanyar a fer aquesta volta que tots esperem que t’hagi agradat.

Hem fet un àlbum amb dues-centres fotografies que et convidem a veure.

Image

http://scur.cat/ZDBZB2

“MOSSENAIRE D’HONOR”

En Barto el vaig conèixer per casualitat fa molts temps quan tots dos volíem descobrir curses originals, boniques a llocs que gràcies als circuits que ens marquen els vilatans, tenim oportunitat de conèixer un xic més. Va ser a Torroella de Montgrí i com que jo duia una samarreta de Terrassa, vam començar una conversa que ja dura fins avui, donat que gràcies a les trobades dels dissabtes i coincidint a Mitges i maratons, ens hem anat coneixent. Encara recordo una vegada que li vaig dir “el mes que ve faré la marató de Sevilla”, i en menys de tres segons em diu: “ah ! m’hi apunto també”. De fet tenia truc, donat que com és arquitecte hi portava una obra i hi anava sovint.
També és un especialista senderista i fa un parell d’anys recordo el ritme en el qual em va passar fent la Matagalls. I segur que te mil històries interessants i veureu com se’ns presenta i de part de tots t’agraïm aquesta sinceritat i com es nota que ens aprecies.

Moltes gràcies Barto i en aquest moments de crisi, sort tenim de l’esport i de l’amistat.

Image
Image

Deia en Barto !

Vaig néixer el 1963, uns quants anys abans que els americans anessin a la lluna,… que ja és anar lluny.. jo, que amb prou feines m’he mogut d’Europa..
Image

Amb els meus pares i els meus tres germans vaig viure d’una revolada la infància sense adonar-me’n, les vacances amb un vuit-cents cinquanta de color blanc a un càmping de la costa i jugàvem a futbol amb uns nens alemanys o suecs sota un sol de justícia, i ens tiràvem les garrofes d’un camp de garrofers que no s’acabava mai més.. i ens barallàvem amb idiomes que no enteníem res de res.. Fins els divuit o dinou anys vaig entrenar dos dies dos dies per setmana amb un estick a les mans i uns patins als peus. Arribava a casa destrossat. I l’hoquei sobre patins em va omplir la joventut de magnífics records, trofeus, vivències i amics, les mans de durícies, i les cuixes vermelles de pilotades perquè feia de defensa i no m’apartava ni quan el garrulu del davant se li acudia xutar havent-hi qui hi hagués enmig..

Image

També anhelava utopies i mons millors,.. i d’uniforme les xiruques i els levis descolorit ,grenyes, camises de quadres amb colls punxeguts, ah, i macutus de pell girada..és clar!! , grups d’esplai primer, d’escoltes i de trobades de fe, Taizè i altres martingales, mobilitzacions d’objectors de consciència després, que ens pensàvem que ens menjaríem el món. Lluís Llach i Leed Zeppelin, Raimon i The Doors, buff!…

Image

El de la camisa de quadres, a l’esquerra del barbes de primer pla. No sé què devia mirar, o si m’assabentava de la pel.lícula.

Image

El text deia PERILL EXERCIT, una mica abans que els grisos ens agaféssim i ens haguéssim de portar berenar i sopar a la comissaria de Via Laietana. El de la I sóc jo. La mateixa cara de sòmines..

I entremig algunes gamberrades, no masses, eh? , no molt diferents ni espectacularment bèsties, de les que es portaven en aquell temps..

Image

Alguna novieta, i algun petonet d’amagatotis, com a molt!!.. és clar. La cosa no donava per més. I després d’un BUP i COU lamentables de campanes, copiades i ganduleria,..l’escola d’Arquitectura, no sé ben bé, em va seduïr. Tot i així, no em van donar el títol d’arquitecte, fins que ja havia complert els quaranta anys.. I entremig… ui… Primer l’Anna, que de seguida vam viure junts, en un piset de lloguer, amb unes caixes que ens fèiem d’armaris, i uns fustots arreplegats d’un contenidor que amb uns coixins – que ens va regalar la seva germana-, vam fer uns magnífics sofàs, i que servien per dormir quan fèiem algun soparillo a casa i els convidats i nosaltres ens hi quedàvem fregits després de buidar un parell o tres d’ampolles de vi… això sí; vam aconseguir comprar un magnífic equipillu de música que ens permetia aguantar les nits dibuixant l’exercici de torn que el profe més avorrit ens posava de deures als interminables anys de carrera..

Image

Aleshores va venir la Nàdia, que era un osset i una joguina, per a nosaltres, que érem molt jovenets, i pels nostres amics.. després en Bru, que era un tros de pa i que s’adormia com un lluç per tot arreu, i finalment en Roc, que a bé de Déu, feia honor al seu nom i fotia unes marranades que l’hauríem estampat de dalt a baix..

Image
I, trampejant els caps de setmana, em vaig escapar, tant com vaig poder, a muntanya. Vaig escalar, fins que m’arribava a cagar als calçotets, i ens enfilàvem per tots els corredors de neu i gel que coneixíem dels Pirineus, un per un, entremig d’algun ensurt i alguna batalleta que ja em fa mandra d’explicar i que ara penso que devia ser un tanoca..
Image
Algun viatge a Chamonix, amb cotxes d’època que eren epopeies per intentar alguna muntanya que ara encara em fa bullir la sang, i moltes nits a les muntanyes tremolant de fred com babaus esperant que es fes de dia.. que encara recordo amb plaer.. Un dia, després de fer quaranta anys, se’m va ocórrer fer footing amb un company, -jo que mai havia corregut sense tenir una pilota davant meu..
Image
Pujant el Naranjo..
Image
Als Alps Primer alguna cursa d’asfalt, i que em posava nerviós a la sortida com si hagués d’anar a guanyar o quí sap què.. Després, em vaig atrevir amb alguna mitja marató, i, després, les maratons,… quin plaer!, però la muntanya m’ha estirat molt més, i entre escalada i sortida a muntanya m’han captivat les maratons de muntanya i les ultres, i les patantim i patantam…. mentres les maleïdes rampes als bessons m’ho permeten, ara que m’he comprat uns fantàstics compressors, que, si no van bé, almenys m’ho sembla.
Image
Patint a la marató del Montseny..

I, entremig, més de vint anys vivint el plaer de l’arquitectura, amb les seves passions i les seves misèries, compartint èxits i frustracions i gaudint d’un treball que m’ho està donant tot i al que jo també m’hi he buidat, i, si aquests maleïts però genials temps de canvis i incerteses m’ho permeten, ho continuaré fent fins que les forces aguantin.

Image

La passera de Vallparadís a l’hivern..

Image

Un bloc d’habitatges a Barberà, i un altre a Sevilla Ah, i quan els ànims i l’instint m’ho permeten, m’agrada guixar en paperots els sentiments i les aromes dels llocs que veig. Del Iemen guardo escrupolosament quatre guixaines.

Image

Image

Ah, i mentrestant, m’apunto i em deixo seduïr per les nostres i estimades muntanyes, i m’encanta obrir l’armari i començar a triar;.. avui, què toca… bambes, esquís de muntanya, cordes i friends, malles tèrmiques per si fa fred, una mica de reflex i altres potingues vàries, frontals, sacs de dormir i esterilles, botes rígides i crampons, cantimplores, motxilles, casc i estreps,.. i amics, sobretot amics. Gràcies.

Image

Image

.

.

.

.

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís :)