Nosaltres, els que ens volen provar, en fem cada setmana i qui li ve de gust el fa i qui no: la qüestió és divertir-se. Quan arribem a l'encreuament els que hi arribem abans, retornem enrere i torna a començar. Avui el circuit ho permetia i n'hem fet força i ha estat divertit.
El recorregut, bonic i en molts llocs per camins amplis. Només agrair-vos a tots el vostre suports a aquests entrenaments en grup i fins dissabte que hi torneu a ser tots convidats, sense cap mena de compromís: tants sols les ganes de córrer i entrenar amb persones de fer-se costat.
l'Enric Vila i en Bernat Monter són dues persones que gràcies al córrer i després d'un munt d'anys, tenen una gran amistat i junt amb molt altres amics i recolzats per en Luís Maqueda, tot un referent per molts de nosaltres, allà on van encapçalen la majoria de classificacions. Avui abans de sortir volen venir a saludar-nos, cosa que agraïm de tot cor.
Just quan el sol comença a fer-se present, el grup mossenaire arrenca a córrer amb la remor de la conversa que tots portem mentre correm
En David ja està en plena millora, després d'haver deixat de córrer un temps, se li nota que "progressa adequadament" i de nou el luxe de tenir en Carles López, vestit de mossenaire, que avui ha pogut venir i que és de les persones que més creu amb aquestes trobades i dels més antics de la colla
Bella estampa del grup, Jose, la mossenaira que no recordo nom i en Marc, el meu cosí casteller
L'Eva, en Guillermo i en Juan Carlos en una bella presa també, en un marc incomparable
Juan Estudillo, seguits dels grans amics Carles i Jordi. A en Jordi li demanarem avui de ser el nostre mossenaire d'honor. Hores d'ara encara no ho sabia
El primer progressiu puntuable encapçalat per la Maria i en Juanjo. Moments macos i en Juanjo efòric per com li ha anat
Tota la colla més relaxada, amb en José Luis de blau
El segon progressiu amb les primeres posicions, amb en Jordi, José, David i Maria
La colla amb més relax
Pedro al capdavant, que avui em deia que porta ja un any i mig, i gairebé no falla mai
Joan, i darrere el nostre mossenaire d'avui
l'Andreu, davant, què també és un habitual del grup
El tercer progressiu amb un xic més de pujada, ja amb molts seguidors
I les primeres posicions, on hi ha la primera noia, la Isabel d'esquena, en Carmelo de vermell i l'Òscar de blau. Eppp !! i un que està regant la gespa. Eii ! és en Javi ;)
La colla més relaxada, amb el nostre Edu: el mossenaire d'honor de la setmana passada i en Guillermo seguts per en Marc
De nou el marc incomparable, amb en Carles, Jordi, Diego i Carles
I el progressiu de torre a torre, ha estat en Javi qui la protagonitzada, junt amb en Carmelo que frena més tard.
Ricard, José Antonio després del progressiu, xino-xano
Enrique Moratalla, que es veu en bona forma
Els dos Jordis, que han acabat les seves vacances entrenant força. En Jordi Viñeta, a la esquerra, que a mi em porta a l'alta muntanya i aquesta setmana m'ha ensenyat racons de Montserrat i que la setmana vinent ferà la seva vintena Matagalls-Montserrrat i en Jordi Westermeyer, que ha entrenat prop del mar per camins de Vilanova
.
A la foto de família hem volgut destacar el camp de golf del Prat per tenir un record dels llocs per on sempre passem
En Juanjo i en Jordi, a pocs metres de la Torre de Mossèn Homs, refrescant-se després del bon entrenament
Un bon record per mi al costat d'aquestes bones persones
Podria explicar mil històries d'ençà que conec en Jordi. Quan anàvem a la Casa del Congost de petits, amb poc més de deu anys, quan en Jordi va ser un dels màxims impulsors de la mitja de Terrassa en les primeres edicions, quan va portar el xip al cent de pista per primera vegada i va introduir la prova de cinquanta quilòmetres, quan hem estat a la junta de la U.A. Terrassa i va aportar un dels patrocinadors més importants que ha tingut aquest l'estimat club, quan em fa costat en un altre projecte que presideixo en aquests moments, l'AREC, i sempre fent un munt de coses pel bé de l'esport. M'ha ensenyat a entrenar per Collserola, per circuits que coneix bé. No és amant de protagonismes, però com una formigueta va fent la seva feina com millor sap i va ser la primera persona que m'explicava en què consisteix el golf, del que té un handicap dels més baixos. Vol dir que és un gran jugador, a més de ser un dels màxims responsables de l'equip estatal, crec que n'és seleccionador, enfilant-lo fins als sub-campionat d'Europa.
Això són de les poques coses que conec i segur que n'hi ha encara de més importants, però ens quedem amb aquesta pinzellada de qui és. I parlant de pinzellada; sé que li agrada la pintura i també és un artista. Gràcies per donar suport l'esport i persones com tu fan que on tenim la sort de qui hi siguis les coses funcionen. Com anècdota m'explicava fa anys que anava corrent de Terrassa a Barcelona sovint, i quan arribava a cal sogre li esperava el seu sofà, per un ben merescut descans.
Hola a Tots,
el Pep va demanar-me de fer 4 ratlles. Diu que ja em toca per què fa molts anys que corro i vaig ser dels primers de Mossen Homs.
Fa molts anys que conec al Pep, ja anàvem de petits a colònies, hem fet molts Km junts. No sóc capaç de recordar quan vaig començar a córrer ni quantes curses de tots tipus i distancies he fet, però sí que sé que fa més de 30 anys que corro.
A la meva vida sempre ha estat present l'esport, he fet de practicant, directiu, comentarista....etc. Ara estic a la Federació Espanyola de golf i sóc seleccionador sub-16.
Sempre he cregut que l'esport és la millor eina de formació pels hàbits i valors que genera. Això és el que he intentat transmetre als meus fills. Un juga a Basket al Sant Pere, una està competint als EEUU i l'altre és psicòloga esportiva (@bertafolch).
He practicat i practico altres esports, però no he deixat mai de correr. El fet de córrer em fa gaudir i sobretot em fa viure el present. Yo sempre visc al present, crec que fen-ho així deixo un bon passat per aprendre i millorar de cara al futur. Per això no deixo mai de correr, la sensació de viure al present no he trobat cap altre esport que me la doni.
Quan vinc a mossèn Homs, molt menys del que voldria, a part de gaudir i viure el present, tinc la sensació de la feina ben feta. És per això que vull donar les gràcies al Pep per la seva tasca, per la seva dedicació i per poder presumir de tenir-lo com un bon amic.
Gràcies per tot Pep ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
|
||||||||||
Per els nostres habituals circuits trobem aquestes fites que ens marquen la frontera de Terrassa i Sabadell. Segur que te la seva història i segur que us suggereix moltes coses
Engega el grup cap a un circuit que en aquest moment tots desconeixen, però segur què donarà bones vibracions per anar al costat d'amigues i amics fent una bona xerrada i un gran entrenament
Però abans fem moments de preparació, com en Ricard Moliner, mentre parla amb la Maria Ruiz, que estira un xic i la Marta es disposa a endreçar el pèl per poder córrer, en presència de l'Òscar i de tots
i a la sortida, on veiem en Juan Estudillo amb el gest característic de qui engega el crono.
Juanma estrena la seva indumentària al costat d'en Zico: vells amics de l'època Bonaire
I els que avui tanquen el grup, amb la Maria José Merino amb la samarreta taronja que ella mateixa va dissenyar i després d'unes bones vacances amb la seva família i a punt per una nova temporada amb les "California Girls Trainnig" on totes le noies que vulguin entrenen plegades i a on tenen grans atletes com la mateixa Carme Ballesteros, que aconsella i ensenya com entrenar.
Mirant de reüll de Ruben Leiva, amb tot el grup i tancant en Joaquin Izquierdo
Travessem el torrent de Betzuca
I arribem al primer reagrupament, amb la Maria José seguida per l'Eva i la Carme
una presa dins del grup, amb en Ricard i l'Òscar
I en el primer progressiu en baixada prou llarg, aquí tenim els capdavanters, que a més fan el gir de cent-vuitanta grau i retornen
Joaquin Ortega també s'ha provat al progressiu.
detall de qualitat, amunt i avall
La Maria amb el embenatge, què,si recordeu, va protagonitzar la caiguda de la setmana passada, ja tota riallera al costat d'en Ricard i la Marta i observats pel Mossenaire d'honor d'aquesta setmana, l'Edu
I l'Albert i en Joan quan entrem a la urbanització de Castellarnau
On l'Edu es refresca, en Joaquín també ho farà
Passant per mossos, i veient les indicacions del rètol
I, després de la fotografia i ben reposats, un progressiu en pujada amb els capdavanters. En primer posició en Jordi Muñoz, allà dalt de tot seguit per en Carmelo, que els fa tots, en Sergio i un mossenaire recent que encara no tenim memoritzat nom i en Diego
I en un lloc molt bonic, moment de tenir un record d'aquest dia amb en Juan Manuel Muñoz, Carme Ballesteros, Carmelo i Zico
Guillermo amb el senyal d'aprovació del dit: s'ho està passant bé
I amb la fotografia de l'Edu, on també podem observar que el transport públic ens pot portar des d'aquí i on ara ens anirem acomiadant de les nostres amistats
La Maria avui més contenta que la setmana passada i no porta el embenatge al colze, amb en José Antonio i el mossenaire nou.
I uns quant amics anem a refrescar-nos a la font de les canyes, que raja fresca i abundosa.
El passat dissabte vaig veure que l'Edu pujava corrent des de casa seva i vaig tenir l'oportunitat de poder-hi xerrar una mica. Vaig saber que juga a tenis habitualment amb el seu fill Víctor que fa uns quants anys que escampa per tot arreu les virtuts del grup i porta, segurament, a una de les persones més importants de la seva vida: al pare. Segur que ha tingut molt a veure en què l'esport sigui un eix primordial a la vida dels dos i és un luxe comptar amb la saga Martín. Per molts anys
Entrades
.jpg)
.jpg)
.jpg)
